Ja saps que jo, sobre coses sobrenaturals, no tinc cap criteri. De fet sempre he confiat en Long John per aquestes coses: més que res perquè me va semblar força ben documentat sobre no recordo quina historia de Tivissa.
Amb això vull dir que no sé si en Stevie Ray Vaughan estava present el dia que li van organitzar un homenatge (1996). Jo crec que no. Però cas que hi fos, estic segur que li deuria encantar la interpretació que Bonnie Raitt va fer de Pride and Joy.
No m'agradaria que'n Steve s'ho prengui malament (que segur que no), però francament va agradar-me molt més que el seu original a Montreux.
18 comentaris:
Roy
Como ultimamente pasa, tu otrora proverbial memoria te juega malas pasadas. He de recordarte que mi mística y por tanto mi estado paranatural, ha sido siempre producto de mi absoluta devoción por los autores italianos.
En otro orden de cosas, cuando la Dama del Country, Rock, Folk, Blues (y todas las posibles combinaciones de éstos) homenajeó al nunca suficientemente llorado Steve, éste llevaba ya unos cuantos años dedicado en exclusva al la jardinería
Ara no sé si amb el tema de la jardineria volies referir-te al mateix que aquesta frase en francès: voir les pissenlits pousser par la racine.
Pel que fa a la data de l'homenatge, imagino que va ser el temps que els va costar trobar un forat a l'agenda de B.B. King, Eric Clapton, Dr. John i els altres que van participar al documental: A Tribute to Stevie Ray Vaughan (1996). Qualsevol que fos el motiu, jo he trobat Bonnie Raitt immensa.
Finalment, recordo la teva devoció per autors italians com Francesco Indovina, però no acabo de lligar-ho amb el tema dels OVNIs de Tivissa. Ni tampoc, si m'ho permets, amb les activitats clandestines del Cercle d'Estudis Quantitatius: La Policía del régimen vigilaba a las organizaciones ufológicas como el Centro de Estudios Interplanetarios (CEI) de Barcelona, cuya sede sirvió en el tardofranquismo de lugar de encuentro a la oposición democrática (Los extraterrestres nos llaman)
No conozco esa cita en francés. Por aquí diríamos "criando malvas"
Cierto. Bonnie Raitt siempre está inmensa.
Que no Roy. Yo no estuve en Tivissa. Lo de los italianos era una forma elegante de decirte que no sabía muy bien que podrías haber tomado
Doncs ara no sé perquè, creia que eres tú el de la història de la piràmide dels templaris i els OVNIs. Aviam si serà al final cosa d'en Hands!
Ei tio a mi no m´emboliquis que jo no he estat mai ha Tivissa (vols dir que no vas anar amb en Bou?).Altrament Long John,tu que adores els autors italians,en Batty citava fervorosament a Domènico Modugno i a Rita Pavone en un post anterior ("Richard Anthony s´ha mort").M´estranya que ho passessis per alt.Però be,pots demanar-li a Batty la discografia d´aquests dos,que em penso que la té completa.
Era una tarda plujosa d'hivern, es feia tard i vaig deixar en Sinfu a un funeral xinès al que havia insistit que l'acompanyés. Tenia pressa i vaig teleportar-me fins a Tivissa, a l'entrada d'una cova on es troba el bar "Los Templarios", on havia quedat amb dos vells col·legues: Fernando Jiménez del Oso i Juan García Atienza.
El bar, propietat d'una vella que repetia constantment que a casa seva sempre menjaven Pa Rosendo, estava ple d'una penya sorollosa que ja coneixia d'una cantina de mala mort al port espacial de Mos Eisley, al planeta Tatooine. Els vaig reconèixer ràpidament perquè no paraven de cridar en la mateixa jerga intergalàctica que utilitza l'alcalde de les forces imperials: Xavier Trias.
Després de desitjar als col·legues llarga vida i prosperitat amb la vella salutació rabínica que van adoptar els vulcanians, i que va popularitzar entre els terrícoles el Dr. Spock, li vaig demanar telepàticament una birra a un cambrer barbut que portava una corda de persiana com cinturó.
No va agradar-me el que va pensar el cambrer dels meus col·legues. I vaig dir-li telepàticament que no li deixaria cap propina. El tio es va rebotar i estava a punt de liar-se una de bona quan vam traure els nostres sabres-làser, quan ... de sobte, a l'escenari van presentar a Bonnie Raitt i tothom es va callar per escoltar-la.
I és per recordar la màgia d'aquell moment que he pujat aquest vídeo.
Aquesta és la versió B. Com la versió A, que consistia en la brasa que'm van donar en Long John i en Hands sobre Tivissa ha estat negada pels seus autors -per un motiu que no me correspon jutjar- quedeu-vos amb la versió que trobeu més plausible.
Un cambrer barbut amb una corda de persiana com a cinturó? què potser es tractava d´algú dá quell cony de Departament?
Es el de la foto, si. Però la veritat és que no sé per qui treballava abans. Tot i que diuen que sempre està donant la brasa dient que és oncle llunyà d'un tal Obi-Wan Kenobi, hi ha qui afirma que amaga un passat tèrbol com sicari del temible Aristot Dark Vador.
En qualsevol cas la penya també diu d'ell que fa hores a la cantina perquè s'ha petat tota la seva fortuna jugant al poker amb un tio conegut com Han Djadme Solo de Viladekans.
Però ja saps que no s'ha de fer massa cas del que pugui dir la gent. També ha qui diu de'n Long John que s'ha fet ric treballant de palmero a la Feria de Abril, quan tots sabem que es guanya la vida tocant boleros al mateix Night Club de Ciutat Badia on canta en Sinfu i en Doc toca les maraques.
Ja!!! sabia que era ell!!! inclús carregat de pasta,un no es desfà del seu look així com així.
En fi,m´agradaria saber el nom del combo amb el que es guanyen uns calers els nostres companys.I sabent els gustos de´n Long John,no m´estranyaria que fessin covers dels grans clàssics italians.(creus que deuen tocar "Indovina mon amour"?)
Després de confessar-me que es passa de tant en tant pel local per lligar, en Golden River va dir-me que, malgrat les reticències inicials d'en Long John, el combo va acabar anomenant-se Los tres vallesanos.
També va dir-me que'n Sinfu va insistir en que l'essencial del repertori fossin covers d'un tal Renato Carosone que en Long John interpretaria al piano. Però va afegir que el repertori també compta amb temes de chansonette, com ara l'infumable: Une géographie traversière, que el grup interpreta amb un tal Georges Bertrand a l'acordió (a qui a wikipedia li dediquen una extensa biografia) i uns boleros que'n Sinfu canta a duo amb una fan incondicional del grup que diu que coneix el cambrer de Tivissa i que fa anys era una coneguda directora de no recordo on ni de què.
Pel que fa al look de Los tres vallesanos, en Golden River va dir-me que van de "glam sinistre". Per la petita historia, diuen que el sastre era una mica sord, i que quan en Long John li va encarregar l'atrezzo i va dir-li que volia el d'Indovina, malauradament l'home va comprendre que volia el d'Indochine.
A un repertori inusual, afegeix-li l'atrezzo i les maraques d'en Doc -que diuen que li senten com a un cristo dues pistoles- i el look Nicolas Sirkis que porta en Sinfu, i obtens com resultat un èxit de públic i un munt de propines que el combo transfereix cada nit a una societat fiduciària de Viladecans perquè les inverteixi en actius financers.
Jo no els he volgut dir res per no angoixar-los, però fa poc que vaig veure l'amo de la fiduciària a Ginebra, baixant-se d'una camioneta carregada de pasta per anar comprar puros a Ca'n Davidoff.
De fet, no he volgut angoixar-los perquè ja estan prou moixos per haver anul·lat una gira a un conegut país asiàtic, on sembla que van confondre un altre combo amb Los tres vallesanos.
Hahaha...los Tres Vallesanos.Estava clar que amb un nom tipus Mercator& cía no s´hagessin guanyat mai les garrofes.I sembla mentida com en Sinfu no ha escarmentat i encara té tractes amb una societat fiduciaria de Viladecans.Clar que,potser no imagina qui hi ha darrere del cotarro
.
No creguis. En Long John, que per aquí no es passa gaire, però que al LinkedIn no para de donar la brasa contra els americans (The American Dream is a myth, està super content perquè un contacte li ha passat una adreça de Sant Boi i ha decidit fer una razzia i anar a buidar les estanteries.
El problema és que'n Doc diu que no pot anar perquè està fent recerca. I en Sinfu ... bé, deixem-ho en que també diu que està en el tema de la recerca i força ocupat amb el twitter. I es veu que no hi ha manera de trobar un dia per anar-hi tots tres.
Jo estic per fer-li una broma al de la fiduciària i publicar un anunci -a nom d'en Sinfu- que doni l'adreça del seu local com a lloc de trobada de la propera reunió d'aquesta penya.
M'acaben de dir que'n Sinfu ha llegit l'entrada precedent i que ara es passeja pel campus amb un nou look.
Como de costumbre no sabeis apreciar mis aportaciones, y lo único que haceis es incrementar la artirits en mi pata de palo.
No importa.
He de decir en primer lugar, que yo quiero de lo que fuma Roy.
En segundo lugar, debeis preguntar a vuestras fuentes de información en un horario en que estén minimamente sobrias (y sin resaca).
Jamás utilizaría un nombre como "Los tres vallesanos" para un combo. El auténtico nombre es "Els tres del Vallès" por aquello de la musicalidad...
Respecto a los autores italianos, veo claro que jamás habeis ido más allá de programas como "Aplauso" y haciendo gala de vuestra más que dudosa progresía, no habeis seguido con la debida devoción el Festival de San Remo. Ahí es donde de verdad encontramos la verdadera poesia.
Quim lo supo apreciar, y desde entonces cambió su aspecto por el que hoy es universalmente reconocido (exceción hecha de Mº Dolors, of course).
Por último, aunque no en último lugar, (que bien queda esta expresión), y a sabiendas de que me voy a meter en un jardín del que no voy a saber salir, he de decir que mi antiamericanismo es como vuestro antimadridismo, una cuestión de costumbre, vacía de todo contenido
Tranquils! Que ningú s'empipi amb en Long John. Que l'home ho ha dit de bona fe. Vull dir, lo de la seva al·lusió al nostre anti-madridisme. El que passa és que ell només llegeix les nostres opinions al GS i, com fa tant de temps que no ens veiem, el probre home no sap de la missa la meitat.
Long John, sàpigues que, al menys la darrera vegada que no vam veure vi, en Hands beu San Miguel. I que si no en tenen, i li proposen una Mahou, no marxa del local. En Sinfu diu que és el que passa quan et compres els packs de birres al Lidl. Però a mi no m'agrada criticar i tu ja saps com és el Sinfu.
I ja que hi som, parlem d'en Sinfu. Estic segur que series molt més compressiu amb les seves idees si sabessis que queda amb espanyols i, més precisament penya del Madrid, per veure els partits de la Champions. Però el que l'afecta més emocionalment és compartir despatx a la Uni amb una dona que té una bandera espanyola al damunt de la taula.
Ara parlem de mi. Bé, més aviat del meu fill, que es passeja pel carrer amb una samarreta que s'assembla molt a com aquesta.
Clar que, last but not least o, com tu diries: "por último, aunque no en último lugar", lo d'en Doc ... no trobo paraules per descriure-ho. En fi, que la seva filla surt amb un madridista al que li priva veure els partits del Real a casa dels sogres!
Ara només falta que'ns diguis que la teva filla milita a la CUP i crec que ja ho haurem vist tot en aquesta vida.
I'm sorry, "beure vi" no és el mateix que "veure vi" ... Si serveix com disculpa, deixeu-me afegir que, des del pre-coma diabètic,no faig ni una cosa ni l'altra. Bé, hi han altres coses que tampoc faig, però algunes des d'abans del pre-coma. Millor no entrar en detalls!
Publica un comentari a l'entrada