dimecres, 30 de setembre del 2015

la NASA ha trobat vida a Mart !!!

Durant una campanya de recollida de mostres del robot Curiosity, un equip de científics de la NASA va descobrir el que semblava ser un senyor amagat darrera d'una pedra. Van dirigir el robot cap aquella direcció i van descobrir que es tractava en realitat d'en José Montilla, a qui se li havia perdut el rastre a Catalunya des de feia anys. Interrogat a distància per un equip de Ciències del Comportament del FBI, Montilla va dir en un anglès sense accent: "no hi ha two sense three". I que després de veure passar en Jordi Pujol pels tribunals i que havien imputat en Mas i citat a declarar el dia de l'aniversari dels 75 anys de l'afusellament de Lluís Companys, tenia por de ser el següent de la llista i va decidir amagar-se a un lloc on ningú del PP el pogués trobar.

Com la penya del FBI no s'ho acabava de creure, ens va passar una trucada al GS per demanar-nos si ens deia alguna cosa el nom d'aquest senyor. Després de fer un gran esforç de memòria, vam respondre que sí, que havia estat president de la Generalitat en un passat molt llunyà. I que hi havia gent que deia d'ell que era l'extrem oposat del president Chester Arthur, de qui es va dir que: Ningú havia accedit a la presidència envoltat d'una desconfiança tant gran, i ningú s'havia retirat ... més àmpliament respectat. Quan ens van demanar si crèiem que havien d'enviar una missió per fer-lo tornar a casa els vam dir que no calia, que ningú el trobava a faltar. El Curiosity va continuar amb la seva campanya de recollida de mostres i en Montilla deu continuar amagat al darrera d'alguna pedra del planeta.

dimarts, 29 de setembre del 2015

per acabar amb la tristesa (2) ...



Es possible que't caiguessis d'esquena quan vas veure els resultats del passat 27S i vas realitzar quina era la formació política que havia quedat en segon lloc, i a quines ciutats del cinturó de BCN havia escombrat.

Deixa'm que't digui una cosa. Fica't la depressió enllà on et càpiga i mira't aquest vell vídeo d'en José Angel Crego, president del Círculo Empresarial Leonés, i les seves declaracions, que'n Albert Rivera va haver de desqualificar a tota pastilla. De veritat creus que és un cas aïllat? Que una formació creada a tota pastilla no té amagats més casos com el d'aquest senyor?  I que, amb  les eleccions espanyoles al caure, el PP no engegarà el ventilador?  I que, per defendre'l, els fanzines madrilenys que donen suport a Rivera no li donaran material per contra-atacar?

I ara fes-me el favor de llegir-te aquesta entrevista a Antonio Baños, en la que el contingut no m'ha emocionat la meitat del que m'han emocionat els comentaris dels lectors (abans que desembarquin els trolls de la FAES, clar).

I ara que ja has vist el vídeo i t'has llegit l'article, potser t'hagis convençut de que estàs perdent el temps escoltant una imbecil·litat darrera l'altra a les tertúlies de la TV i llegint els articles de sempre publicats pels de sempre. Demanat si no val la pena difondre per la xarxa aquest vídeo i aquest article.

Però per damunt de tot, demanat si enlloc de passar-te el dia plorant per una batalla perduda (això ets tu qui ho penses, jo no!) o estar donant la brasa amb velles llegendes, no valdria més la pena deixar el passat enrere i començar a construir el futur utilitzant un discurs que tothom entén a les ciutats on la penya ha votat la banda d'en Rivera. Si no saps encara de quin discurs et parlo, torna't a llegir l'entrevista, carallot!

I si, malgrat tot, prefereixes seguir amb la teva depressió i no ets capaç d'adonar-te que, amb un altre discurs, enllà on s'ha de donar, el resultat podria ser d'escàndol. Si prefereixes seguir amb el discurs dels que, amb independència o sense, no canviaran res a la teva vida ... Ja ets grandet per fer el que vulguis. Però no tornis a donar-me mai més la brasa!

dilluns, 28 de setembre del 2015

per acabar amb la tristesa ...

Avui, el silenci del whatsapp m'ha fet adonar-me que hi ha un gran sentiment de tristesa entre la penya que habitualment m'envia un munt de collonades que acaben per alegrar-me el dia.

Què va passar ahir, francament? Que la suma de l'independentisme al kerosé i de l'independentisme dièsel es van quedar a poc més de dos punts de la majoria? Que a les províncies de Girona i Lleida (i pels pèls a Tarragona) el PP o la marca blanca de Podemos va traure menys vots que la CUP?

Que a Catalunya, el PP i el seu discurs de la por, no ha arribat a traure-li poc més que 12'000 vots a la CUP?

Que la marca blanca del PP ha quedat en segon lloc, però no arriba a la meitat dels vots del partit més votat? Que ens hem tret de sobre en Duran i Lleida i la seva tropa? Que els tertulianos hauran de dedicar una part del temps que li dedicaven a Catalunya a intentar frenar C's i que el joc serà d'allò més brut per les dues bandes?

Que ICV aliant-se amb Podemos ha tret poc més de 7'000 vots dels que va traure a les darreres eleccions i dos diputats menys?

Que mentre uns estan tristos per creure que no han guanyat, l'Aznar està molt emprenyat: "... el proceso secesionista "va a continuar y va a continuar más radicalizado porque los más radicales tienen más fuerza" tras las elecciones de ayer (...) el resultado de "Ciudadanos, unido al del PP, consolida el fraccionamiento del espacio de centro derecha a nivel nacional".

Doncs a mi m'agradaria que hom reflexionés en termes de quins són els resultats dels partits que pensen que, amb l'actual constitució, no es va enlloc i els dels que estan pel dret a decidir (o que han dit que ho estan i s'hauran de retratar: tu ja m'entens). A mi m'agradaria que hom pensés en quins son els resultats dels partits que defensen la fi de la corrupció i estan per les polítiques d'esquerra. I per extensió, en els resultats dels partits que fins ara han protagonitzat la política del peix al cove, i que a Catalunya jugaven a estar molt barallats però votaven el mateix al parlament espanyol.

Però, per damunt de tot, a mi m'agradaria que hom reflexionés en termes de qui i perquè ha votat la marca blanca del PP o la de l'estanc del PSOE. Si ho han fet amb tota la il·lusió del món, o per la por que'ls feien les amenaces dels unionistes o per la por d'aquells que els han bombardejat a whatsapps dient-lis lo vagos i criminals que són els espanyols i tot el mal que han fet a Catalunya, que estaven entusiasmats creant fronteres o parlant d'un exèrcit català (per lluitar contra qui?). O potser per no entendre res d'un projecte que mai no els ha semblat altra cosa que una eina per salvar-li el poder a CDC i al  president del seu partit.

Més que res perquè crec que valdria la pena pensar que s'han quedat a menys de dos punts de crear un projecte de futur que il·lusioni i integri tots aquells que estan farts de l'Espanya en blanc i negre. I que si deixéssim de banda aquells que mai no han cregut seriosament en aquest projecte -i no han fet res d'altre que jugar amb l'ambigüitat durant tant d'anys- i el definissin de manera intel·ligent, podríem arribar a sumar encara molta més gent: fins i tot gent que no viu al nostre país. I si deixessin de prendre l'opinió publica espanyola per l'opinió publicada per  El Mundo, La Razón o altres fanzines de la dreta espanyola o els trolls de la FAES, sabrien de què estic parlant.

I per no llegir sempre les mateixes coses, escrites pels mateixos de sempre, els proposaria llegir dos articles que potser resumeixin millor del que jo ho he fet allò que vull dir.
Vinga, que no ha estat res! Que com ho demostrava El País, la marca blanca del PP ens farà riure de valent amb el bilingüisme: Pixar explica per què la tristesa és útil. Que no són els de l'Espanya en blanc i negre els que han guanyat les eleccions i que els propers mesos estaran molt enfeinats per matar-se entre ells davant l'astorament dels poders econòmics que donen suport als uns i als altres.  Que tenim molta feina pel davant i que ells no tenen ni idea del que han de fer per frenar-la.

dimarts, 8 de setembre del 2015

solidaritat amb mor sylla

Pintada de solidaritat amb Mor Sylla. Carrer Gran de Sant Andreu, prop de la Plaça de Mossèn Clapés, entre els carrers Campeny i Colòmbia.

dijous, 3 de setembre del 2015

professor wouassa


Acabo d'assabentar-me que s'ha adaptat el nom a la pronunciació en francès i que després de muntar-se una orquestra de musica africana i publicar un disc que porta per nom Grow Yes Yes! té pensat actuar a les festes d'un barri popular de Lausana. 

Millor que no ens queixem de les sortides professionals dels geògrafs, perquè pel que fa a les dels prehistoriadors ... Tot i que, si has d'escollir entre excavar a la Roca dels Bous o guanyar-te la vida decentment fent bolos ... En fi, com sembla que encara no ha deixat córrer del tot lo de la Uni, podeu fer-li un Follow. Ara bé, quan llegiu lo de Doctor i lo de Bones no ho interpreteu malament i no aneu a veure'l per dir-li que us fa mal el fèmur.