dimarts, 30 de juny del 2015

Guinnes Irish Festival


Sempre m´he preguntat per què un Festival de Música com aquest es celebra a Sion (Valais,Suissa) i no a Irlanda, posem per cas. Alguna cosa els deu agradar als organitzadors quan enguany ja van per l´edició Nº 21. La veritat és que, de no estar enfeinat aquí a l´Illa, m´agradaria anar a donar un cop d´ull i, ja de passada li proposaria a en Batty que m´acompanyes; total, ho té ben prop de casa. Home amb el títol que té aquest festival d'estiu, seria ideal que es presentés tota la tripulació, però de moment sembla complicat. En fi,que si algú té intencions d'anar, li demanaria que ens en fes cinc cèntims i més amb els caps de cartell d'enguany: The Mahones i Floggin Molly. Seria una veritable llàstima perdre-s´ho.

venim del nord, venim del sud (2)

La Santa Inquisició fent feina
Has llençat mai una recerca a Google sobre "limpieza de sangre"?  Fes-ho i dones-li un cop d'ull als articles que trobis (1).

T'explicaran perquè vius a un país on és normal trobar els pitjors comentaris antisemites a qualsevol fòrum d'opinió i on la penya que es considera progre pot solidaritzar-se amb els autors dels pitjors acudits (2).

El cas és que també podem trobar un nivell aproximat d'intolerància i de racisme contra tot el que tingui a veure amb el món musulmà arreu de l'estat. Comentaris d'intolerància i racisme que, tot s'ha de dir, sovint tenen el seu origen en els votants d'aquells que han fet tot el que han pogut per donar entrada en aquest país a la versió més indesitjable de l'islam a canvi d'un grapat de petrodòlars (3). 

Tot i ser més recent que els vells acudits de mal gust d'en Guillermo Zapata, dels que el PP vol traure ara petroli, crec que val la pena recordar l'estudi sobre la genètica de la població de l'estat espanyol que va dur a terme el 2008 la Universitat Pompeu Fabra i el Centro Superior de Investigaciones Científicas, (CSIC) i que es va publicar al American Journal of Human Genetics (4).

Si el llenguatge de la penya que treballa en genètica se't fa pesat i incomprensible, a La Vanguardia (5) ho resumien amb un titular desafortunat i uns continguts del mateix signe que selecciono: (...) el 11% de la herencia genética de los españoles es de origen norteafricano, un 20% es judío sefardí y el 69% restante es ibérico autóctono. Las regiones donde la aportación genética norteafricana es más notable son Galicia y el noroeste de Castilla, donde se sitúa en un 21%. Por el contrario, es mínima en Granada, la región que más tiempo estuvo bajo dominio musulmán y donde ahora la herencia genética norteafricana se sitúa en torno al 2% (6).

De totes maneres, abans de que t'embalis amb les explicacions sobre els límits que aquest diari dona a Catalunya et proposaria que tinguessis compte de la declinació d'aquell estudi per les Balears que van fer Ramon i Picornell (7), recollides pel Diario de Mallorca (8): un 21,5% de la muestra mallorquina cuenta con ascendencia sefardí, una cifra sólo superada en España por el oeste de Andalucía, Extremadura, Eivissa, Aragón (9) y Asturias, y ligeramente superior a los 19,8% de media estatal, que los autores de la investigación atribuyen a "un alto nivel de conversión religiosa (...)". Fue una conversión "más ficticia que real", según la Red de Juderías española (10), que la define en su web como una vía de salida a una peliaguda situación fruto del asalto al Call palmesano en 1391 (...) La influencia norteafricana en el DNI biológico de los mallorquines, en cambio, es sensiblemente inferior a la media del país. Sólo un 6,6% los isleños lleva el continente africano en sus genes, mientras que la media española es cuatro puntos superior (11)

Seguint amb els Països Catalans, cal destacar el País Valencià on, malgrat els atacs d'una violència brutal als calls a finals del s XIV i l'expulsió dels jueus el 1492 o l'expulsió dels moriscs el 1609: el 15,1% de los cromosomas de la población valenciana presenta características atribuibles a los ancestros judíos sefarditas y otro 12,8% de poblaciones originarias del norte de África (12).

De tot això se'n va parlar arreu: per exemple, al New York Times i les seves edicions americana (13) i europea (14), a Reuters (15), The Guardian (16) ...

Qui som? D'on venim? Aquell que tingui ganes de saber-ho, té unes quantes pistes de més a explorar. Però, com veurem més endavant, no son les úniques.


dilluns, 29 de juny del 2015

venim del nord, venim del sud (1)



Una de les coses més curioses dels òrgans de propaganda de l'espanyolitat és quan intenten presentar-nos la "situació" a Catalunya des del punt de vista d'una minoria d'origen "espanyol" que pateix les imposicions d'una majoria d'origen "català".

Vull creure que el resultat d'aquesta lectura està determinat per uns resultats electorals que no arriben a relacionar amb l'origen dels electors

Per a ells, és segurament difícil de comprendre que algú que té un cognom d'origen espanyol voti a una formació que sostingui una certa idea de catalanitat, ja no dic el sobiranisme. I com el sobiranisme ha estat majoritari al Parlament, imagino que dedueixen que això no és pot explicar sinó per una posició demogràficament minoritària de la població d'origen espanyol, a la que per aquest motiu cal sostenir amb una legislació "adequada".

Només haurien de fer un tomb per les estadístiques dels cognoms de la població (1) de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) per donar-se compte que les seves anàlisis no valen el paper en el que les han escrit (més encara quan han pres la forma de lleis). Clar que, un dels perills de que es miressin aquestes estadístiques és que es posarien malalts si recordessin que hi ha qui diu que el cognom més freqüent a Catalunya és d'origen basc (2) i també que hi ha qui diu que no es pot descartar que tinguin el mateix origen tots els que el segueixen i tenen el patronímic "ez" (3).

Afegim que els resultats d'uns estudis sobre la genètica de la població van demostrar el 2008 que, globalment i gràcies a les conversions de la Inquisició, el 30% de la població espanyola és, avui en dia, d'origen sefardita i nord-africà (4). I que les dues regions on aquest percentatge és més baix són, curiosament, el País Basc i Catalunya.

Vull creure que els insults i amenaces racistes del nacionalisme espanyol que hom pot trobar a qualsevol fòrum d'opinió cap a tot allò que ve del País Basc o de Catalunya, per no parlar de tot allò que te a veure amb el mon jueu i el musulmà, no són sinó el producte d'un sistema educatiu que segurament no mereix aquest nom, car no ha fet res d'altre que amagar als ciutadans quins son els seus orígens.

Naturalment, hem de tenir en compte que, si en aquest país hi hagues el més mínim interès per la ciència, faria temps que se sabria. I si aquest país tingués un sistema educatiu que mereixi aquest nom, també. Mentre tant, haurem de seguir aguantant als fòrums d'opinió de la xarxa el pes de la cridòria del nacionalisme espanyol.

Tampoc l'escola catalana ha brillat per aclarir res sobre els orígens de la població del nostre país. De vegades, sembla com si el país hagués estat dormint durant segles i no haguéssin hagut d'altres vagues de migració que les procedents del sud de la península durant el s XX.  Com si mai no haguéssin existit les que van arribar dels antics països de la Confederació Catalana-Aragonesa o, molt abans,  les vagues migratòries que, entre els segles XV i XVII van arribar des d'Occitània.

Unes vagues migratòries occitanes que, en plena Pesta Negra, van duplicar la població catalana d'aquella època i van deixar una forta empremta en molts dels cognoms que hom associa avui com catalans, pel sol fet de no ser d'origen espanyol. I sobre aquesta base, també seria interessant que s'expliqués a l'escola perquè aquells catalans que figuren entre els més antics del país, els de confessió jueva (5) o musulmana (6), no apareixen gairebé mai a la seva historia oficial. I quan ho fan, són tractats sovint de manera residual, com si fossin una mena d'extraterrestres. Me sembla comprensible que aquestes visions es defensin des de la dreta catòlica, però molt menys que es silencii aquest fet des de posicions suposadament d'esquerra.

Ningú sembla tenir ganes de parlar d'aquestes coses i jo estic avorrit d'escoltar i llegir les llegendes psicotròpiques dels experts de les tertúlies i dels energúmens dels fòrums. I resulta que m'agradaria que hom anomeni les coses pel seu nom. Qui som i d'on venim: tots! Qui són els falsos herois de l'establishment que inunden els nostres carrers amb les seves estàtues i els seus noms a les plaques. I qui són els veritables herois que, al llarg de la nostra historia, han lluitat per fer del nostre país un espai de llibertat i d'oportunitats. Com recordar a tots aquells que es van quedar pel camí de les fogueres, les forques i els camps de batalla en el seu combat contra unes institucions medievals que no tenien res a veure amb el que se'ns ha volgut vendre.

Així que just pel "fun", m'he dit que val la pena publicar aquesta setmana una sèrie de parides que, no sé si son millors o pitjors que les que escoltes habitualment, però si que puc assegurar-te que son diferents.

Espero que aquestes parides serveixin per recordar qui som i d'on venim. Quins han lluitat per fer canviar les coses i quins han fet el tot el que han pogut perquè segueixin igual. Aquesta és per a mi la qüestió. Tot el demés no són sinó llegendes i romanços amb efectes psicotròpics. Unes llegendes i uns romanços que't proposo veure junts aquesta setmana.


diumenge, 28 de juny del 2015

vulgaires machins



M'agradaria tancar aquesta setmana dedicada a grups de Quebec amb un grup de punk rock que, tot i semblar haver fet una pausa en 2013, vaig descobrir fa poc: Vulgaires Machins [wiki] [home] [youtube]. Un grup que, a més de sonar de conya, és capaç d'escriure lletres com aquestes:

Nous sommes l'industrie du disque
Ce que on a payé 3 et 7
On vous le vend 30 et 58
Nous sommes des parasites
Nous sommes des putes
Nous ne sommes qu'un prétexte
Pour vous faire avaler de la pub
(Parasites, vídeo, lletra)
.
.....Insultez mon intelligence
Cultivez mon indifférence
Conservez nos esprit immenses…
Dans la bêtise et l'ignorance
On sert l’art comme de la viande
L'amour qu'on m' livre est un non-sens
Culture de Junkie
Y'a juste une aiguille sur la bande
(Anesthésie,vídeo, lletra)

divendres, 26 de juny del 2015

hay babies - fil de téléphone



No són de Quebec. De fet Hay Babies és un grup originari de la minoria acadiana de New Brunswick. Tampoc són Plume Latraverse ni Lisa Leblanc, ni crec que mai hagin pretès ser-ho. Però la veritat és deixen escoltar força bé: Fil de téléphone, Bonnie and Clyde, Salsa Sea o en aquest tema interpretat amb les germanes Bolay.

dijous, 25 de juny del 2015

bodh'aktan



Si mai no els has escoltat abans, ha arribat el moment de fer-ho! No importa com ens presentin Bodh'aktan [wiki] [home] [youtube], perquè és una penya de Quebec que fa una musica celta excel·lent i amb una canya remarcable. Deixo pels crítics musicals les descripcions més florides. I per a tu la proposta de veure el vídeo que obre aquesta entrada: Les Trois Capitaines i seguir amb aquests altres: Salut les disparus, Du Rhum des Femmes, La Sainte Nitouche, Contre vents et marées, ...

dimarts, 23 de juny del 2015

les cowboys fringants - droit devant



Aprofitant que avui comença la festa nacional de Quebec (programa), què tal si escoltem un altre cop aquest grup:  les cowboys fringants, del que ja hem parlat abans en aquest blog. Més temes a la home page, als canal youtube del grup i el de disques la tribu.

dilluns, 22 de juny del 2015

les marmottes aplaties - détruire



Dedicat a la festa nacional del Quebec d'aquesta setmana, me permeto obrir amb un grup de punk rock avui desaparegut: les marmottes aplaties.  

divendres, 19 de juny del 2015

duos improbables: billy gibbons & slash


Billy Gibbons i Slash en un clàssic llegendari dels ZZ Top: La Grange. Acaba millor que comença. Com sempre, tots dos impressionants! Tot i que no seria just oblidar el tio de la bateria.

dimecres, 17 de juny del 2015

anàlisi del paisatge de catalunya: les forques

Us he de confessar que una de les coses que més me sobten del nostre país és que, malgrat tota la recerca que s'ha fet tant sobre el passat idil·lic de la Catalunya medieval com sobre el paisatge viscut i els seus indicadors, hi hagi tants pocs estudis sobre la utilitat de les forques que marcaven els límits municipals durant el període que va des de l'edat mitjana fins el primer terç del segle XIX.



Tenint en compte el nombre de seguidors de bandes de metall satàniques, de fans de l'estètica zombi, dels investigadors del paranormal, i dels imitadors de Carmen Mairena ... se'm fa estrany que a cap ideòleg de la Barcelona Parc Temàtic no se li hagi ocorregut pensar en fer de la Creu Coberta un nou centre d'atracció turístic recordant que, des del segle XV fins a principis del XVIII, s'hi alçaren algunes de les més famoses forques de la ciutat.  Jo estaria fins i tot per suggerir a aquests creatius que's llegissin el treball de A. CHIMISANAS i J.R. ILLA: Noves dades sobre les Forques de Barcelona de 1320  i avaluessin l'idea de recuperar les nostres tradicions culturals amb una festa popular on la penya reviuria l'il·lusió dels avantpassats els dies en que els condemnats eren executats.

Aquesta recuperació es podria ampliar amb un itinerari en bus turístic que, sortint del cutrerio del Museu de Cera, fes una aturada a la Creu Coberta i seguis amb una visita a les restes de les forques mencionades pel treball d'aquells investigadors: especialment a l'emplaçament on es creu que es trobava la quinta forca. L'itinerari es podria acabar al vespre a un antro de Castelldefels on, abans d'un cremat nocturn a la platja, els guies passarien un àudio-visual resumint els punts forts de l'estudi de Flocel Sabaté: La pena de muerte en la Cataluña bajomedieval.

Una altra alternativa seria un circuit pel centre de la Barcelona medieval, on es seguiria l'itinerari del suplici de Joan de Canyamars, i que acabaria amb un dinar a Sant Jeroni de la Murtra (Badalona) amb fetge de xai amb ceba com a plat principal.

Durant el dinar, una representació teatral explicaria als turistes una versió apòcrifa de la paremiologia: Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat ... S'explicaria als turistes que, en una època en que als dos bàndols lluitaven mercenaris estrangers i on també s'enfrontaven militars d'origen català i castellà, hi ha encara gent que, malgrat tenir estudis, segueix creient encara en la imbecil·litat de la consigna. Entre ells, molta gent que no té ni idea de què va passar a la Guerra dels remences, o de qui eren Francesc de Verntallat i Bartomeu Sala, ni de qui eren ni d'on venien els seus enemics. També s'explicaria als turistes més propers a l'estètica zombie que qualsevol cosa que hagin pogut veure al cinema és pura conya, comparat amb l'horror amb el que els jutges aplicaven els aspectes més salvatges del feudalisme a Catalunya (veure CHIMISANAS i ILLA, § 2.3 Dret de Corps i entorn cultural).

Una altra variant interessant, aquesta ja fora de BCN i en plan Costa Brava, seria una excursió basada en el treball de Joan MOLLA i Esther LOAISA DALMAU: Puig ses Forques (Sant Antoni de Calonge) que es podria acompanyar d'un petit àudio-visual sobre l'ús que'n feia d'algunes de les seves competències el batlle de la Vila Reial de Calonge (§ 3.2) i també sobre l'abolició l'any 1828 de les execucions populars a les forques (§ 3.3).

Personalment crec que iniciatives d'aquest tipus podrien augmentar l'atractiu turístic del país entre un nou public i fomentar la producció industrial de souvenirs originals (per exemple, la venda de reproduccions de la cullera amb que li van traure els ulls a Canyameres). Si més no, donaria arguments suplementaris a tots aquells a qui ens horroritza escoltar penya amb diploma universitari que es dedica a vanagloriar el passat medieval del nostre país, erigint tesis doctorals i estàtues a un munt de paràsits (idèntics als que corrien per altres regnes) i deixant per l'oblit la lluita del poble per conquerir la seva llibertat. Una lluita que se'ns ha presentat tradicionalment sota la imatge simplista d'un partit entre locals i visitants.

En qualsevol cas, aquestes activitats turístiques tindrien un impacte econòmic més important que el del desplegament del wifi a les platges de BCN. I ja des d'una perspectiva professional, aquest tipus d'iniciatives també permetrien la contractació d'alguns dels més insignes especialistes en estudis del paisatge i els implicarien, finalment, en una activitat econòmicament reconeguda.

dimarts, 16 de juny del 2015

sobre el comunisme: de mao a adidas

Sembla que la prova definitiva de que Podemos no és un partit comunista la tenim en el look de Pablo Iglesias. En tot cas, l'evolució del prêt-à-porter dels comunistes al llarg del temps (de la que la imatge dels Castro amb Chavez és força il·lustrativa) demana una tesi doctoral urgentment. L'anàlisi de la passió per Adidas dels líders comunistes del Carib també.

dilluns, 15 de juny del 2015

jello biafra: candidat a l'alcaldia



Jello Biafra (1979)
Per aquelles coses de l'edat -uns perquè sou massa vells per recordar-ho, altres perquè sou massa joves per haver-ne escoltat parlar mai- és possible que creieu que el resultat de les darreres eleccions municipals i autonòmiques han estat quelcom d'únic al món mundial.

Un missatge que, a la imatge del que es deia en seu moment de la Transició espanyola, el món estava esperant per alliberar-se.

Mentre deixo a aquells que es passen la vida donant lliçons d'ètica i de democràcia la tasca d'evangelitzar altres països, avui m'agradaria parlar-te de Jello Biafra i la seva campanya a les municipals de San Francisco.

Estic segur que a molts dels que llegiu aquesta entrada no us diu res ni un tema que porta per títol California Über Alles, ni el nom del grup que l'interpretava: Dead Kennedys. Segurament tampoc el nom del seu cantant: Jello Biafra que, a més de ser un dels rars experts nord-americans en historia del Paraguai, està considerat com una de les referències intel·lectuals del moviment punk americà.

Hi ha qui encara recorda Jello Biafra per la seva campanya electoral per l'alcaldia de San Francisco el 1979 o la seva candidatura a les presidencials del 2000, on va ser batut a les primàries per Ralph Nader. Tornant a la campanya per l'alcaldia de San Francisco, de la que pots trobar alguna informació en espanyol al vídeo d'aquest post, l'autor d'un jurament a la bandera que, a Espanya, l'hauria portat a la presó per una temporada, es va presentar amb un programa que, entre altres coses, proposava obligar els empresaris a anar vestits de clown dins dels límits de la ciutat o la prohibició dels cotxes a tota la ciutat (en aquells temps, la contaminació a la vila era insuportable). També defenia l'ocupació legal de les cases d'aquells que havien estafat al fisc o que els policies poguessin conservar el seu lloc de treball gràcies al vot dels veïns dels barris on patrullaven. La seva candidatura va quedar en 4at. lloc sobre les 10 que es van presentar.

diumenge, 14 de juny del 2015

howard zinn: el problema de l'obediencia civil



Howard Zinn, activista social d'origen hebreu i, després de ser acomiadat d'un dels centres més progressistes del país: el Spelman College, professor de ciències polítiques a la Boston University, es definia a si mateix com: 'Something of an anarchist, something of a socialist. Maybe a democratic socialist'. A més de tenir una simpatia remarcable, des de la dècada del 1960, va ser un referent dels drets civils i del moviment antibèl·lic als Estats Units.

Però Howard Zinn també va ser l'autor d'un best-seller: A People's History of the United States, on explica la història dels USA des del punt de vista de les dones, els treballadors, els negres, els immigrants, etc.

El cas és que, passejant-me per la xarxa, vaig caure a un blog: Progressive Geographies , on vaig trobar un vídeo d'un acte de homenatge a Howard Zinn, on un vell amic seu, Matt Damon, va llegir uns extractes d'un discurs remarcable que aquell va fer en 1970 com a part d'un debat sobre la desobediència civil. Es tracta del vídeo que obre aquest post i que té com a títol: Howard Zinn's "El Problema de la Obediencia Civil". No te'l perdis, perquè val la pena veure'l!

L'homenatge feia part d'un acte anomenat: The People Speak, organitzat per Voices of a People’s History: una organització que té com objectiu fer conèixer la història de la gent del poble que ha construït els moviments populars que han fet dels Estats Units el que són avui en dia.

Matt Damon, va ser un amic de tota la vida de Howard Zinn i de la seva família des de la seva infància a Cambridge, Massachusetts. Va participar com actor en el documental que narra la vida de l'activista: You Can't Be Neutral on a Moving Train (2004). I quan va rebre l'Oscar al guió més original pel seu film: Good Will Hunting, va dir el següent (punxa aquest enllaç): "If you want to read a real history book, read Howard Zinn's A People's History of the United States. That book will knock you on your f—king ass".

Un personatge remarcable del que pots trobar altres vídeos que pots veure amb subtítols: 
  • Howard Zinn: You Can't Be Neutral on a Moving Train (2004) (Trailer, Film complet)
  • Un emotiu discurs antimilitarista (ell també era veterà de la II Guerra Mundial) realitzat el Juliol del 2004 a la Veterans for Peace Convention, Boston [1] [2]
  • Noam Chomsky y Howard Zinn en Democracy Now: [1] [2] [3] [4] [5] [6] [7]

dissabte, 13 de juny del 2015

keep it simple, stupid

Keep it simple, stupid (KISS) és un principi del disseny industrial establert per l'enginyer aeronàutic Kelly Johnson (1910-1990) que va tenir una gran difusió a principis dels 60's a la US Navy i que sempre he recordat als enginyers que han treballat als equips que he dirigit.

Aquest principi afirma que els sistemes funcionen millor com més senzills són en la seva concepció i implementació, i acostumen a funcionar pitjor com més complicats són. La simplicitat esdevé doncs un objectiu clau en el disseny industrial i la complexitat innecessària quelcom a evitar.

Hom ens parla d'un Barcelona Synchrotron Park, on es troba el Sincrotró Alba. Un parc tecnològic que és membre de la Xarxa de parcs científics i tecnològics de Catalunya (XPCAT) -així, en plural-, i que se situa entre el campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) -amb el Parc de Recerca UAB (PRUAB), el seu parc de recerca dedicat a la transferència tecnològica- i el Parc Tecnològic del Vallès, dins d'un territori industrial de 30.200 empreses també conegut localment com a Àmbit B30 .... I com ens deia l'Orlik: A Cerdanyola, amb tot el seu Parc Tecnològic del Vallès, la telefonia és de les pitjors de Catalunya i amb molts problemes de cobertura de la xarxa d'internet, fins i tot al seu entorn immediat!

Tota aquesta megalomania contrasta amb la pena que fa passejar-se per qualsevol dels polígons industrials que van sortir com a bolets. I fa caure més baix en el ridícul un govern que segueix traient pit per la seva presidència d'aquell invent megalòman dels Quatre Motors d'Europa. I dic ridícul, per no parlar de vergonya: el jovent segueix emigrant [1] [2] per manca de futur en un país que, per destacar a nivell europeu, te encara molta feina a fer. No ho dic jo, ho diuen les estadístiques que publica el diari amic del govern.

Que al bell mig d'aquesta situació de catàstrofe barrejada amb megalomania ens surtin recentment amb la historia de que les platges de BCN tindran servei de wi-fi gratuït aquesta temporada ... és tot un signe de l'orientació econòmica danesa [1] [2] que existeix al nostre país.

No sé qui guanyarà les eleccions del proper 27S, però mentre ningú parli de quina és la seva proposta econòmica pel país us he de confessar que no m'interessa gaire seguir amb el suïcidi megalomaníac i la complicitat que troba en els medias i una població que s'empassa tot allò que li donen mentre segueixin dient-li que és el centre de l'univers

Jo me conformaria amb que triomfessin la modèstia, una anàlisi real del país que som, dels recursos que tenim i de com fixar les prioritats de les seves inversions per fer-lo avançar de manera que, en una primera etapa (i ja seria un què!), els seus fills no hagin de marxar fora per buscar-se la vida. Però, per damunt de tot, me conformaria amb que s'apliqui el principi del KISS i que hom s'oblidi d'una vegada de seguir fent el ridícul amb el Reus-Paris-Londres!

divendres, 12 de juny del 2015

marcelo lagos: soy geógrafo



Marcelo Lagos explica en qué consiste su carrera como geógrafo: "Si llueve soy meteorólogo, si hay marejadas soy oceanógrafo, si hay un terremoto soy sismólogo, solo falta que crean que predigo el tarot", señala con humor el geógrafo.

Consultant de la prestigiosa cadena xilena de TV La Red, director del Laboratorio de Investigación de Tsunamis de la Universidad Católica de Chile i acadèmic del Instituto de Geografía, corren una pila de vídeos per youtube sobre aquest personatge atípic.

Tot i que Marcelo Lagos no és Henri Baulig, que va passar per les garjoles de la Gestapo i, amb tota seguretat, també pel bar de la senyora Elvira, no ens hem de preocupar: cap dels dos figura al temari dels cursos de pensament geogràfic. Cursos on sí que podem trobar penya molt més divertida, tot i que a El Rincón del Vago potser encara no ho saben.

dijous, 11 de juny del 2015

si creies haver-ho vist tot en aquesta vida ... (2)

Què és el pitjor que podria arribar-li a una banda de punk profundament anticapitalista? Convertir-se en la icona d'una nova línia de targetes de crèdit , és clar! (Manon Bouriaud: Le HuffPost, 09.06.2015).

Dos noves targetes Mastercard editades pel banc Virgin, que fa part del conglomerat liderat per Richard Branson, aviat estaran 'decorades' amb els motius de l'àlbum dels Sex Pistols: "Never Mind the Bollocks' (1977). Una edició limitada, en principi, al Regne Unit. En unes declaracions al diari d'esquerres The Guardian, la directora ddel banc, Michele Greene, va justificar que:  'Amb el llançament d'aquestes targetes de crèdit , volem celebrar el llegat de Virgin i el de les convencions que van fer saltar els Sex Pistols'.  Estic segur que a la redacció de The Guardian ho van entendre perfectament car, John Lydon, ja fa temps que havia rodat en exclusiva amb Media Guardian una publicitat defensant el consum de mantega del país.

Lligant amb la primera entrada de la sèrie, i just per acabar aquesta, afegir que al GS havíem estat contactats pels veganarquistes del Moviment d'alliberament animal. Concretament pel finançament d'una campanya contra els efectes neurobiològics de la experimentació en el cervell dels primats. Teníem preparat un cartell on Richard Branson i John Lydon sortien abraçats, i una altra amb una imatge de Rita Barberà. Però ho vam deixar córrer perquè els pobres primats no s'ho mereixen.

dimecres, 10 de juny del 2015

catalunya no és ruanda

el KLab no és el 22@ Barcelona
En el marc d'una Catalunya que'ns diuen que ha pres com model a Dinamarca (GS 28.05.2015) i amb unes eleccions que es volen plebiscitàries que s'apropen, estic segur que és prioritari fer saber que, molt a prop del Silicon Valley català, aquest estiu les platges de BCN tindran servei de Wi-Fi gratuït.

Segurament és quelcom prioritari en un país del que es diu que 840'000 nens vivien en 2012 en una situació de pobresa crònica. I que si no s'apliquen les polítiques familiars adequades, tenen un alt risc de continuar en aquesta situació durant tota l'infància i l'adolescència. Son dades per l'estat espanyol recollides per l'Obra Social la Caixa a les que jo afegiria que, aquests nens (i segurament molts altres!), no tindran mai cap oportunitat de treballar com tècnics o enginyers al 22@ de Barcelona: també conegut als cercles d'iniciats com el Silicon Valley català.

El Wi-Fi a la platja, el Mobile World Congress, la Smart City, la F1 ... són quelcom absolutament prioritari en una Catalunya on se'ns deia que el risc de pobresa podria afectar al 20% de la població en 2013, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya.

Estic segur que els amics de CiU que hagin viatjat una mica coincidiran amb mi en que, això d'amagar -amb les noves tecnologies i el Wi-Fi a la platja- una situació de pobresa extrema (si ja us diuen fins i tot La Caixa i l'Idescat!) no és quelcom freqüent a Dinamarca. Afortunadament, els seus amics de La Vanguardia ens recordaven fa poc en un article dedicat a Ruanda: El país ve en las tecnologías de la información y la comunicación la oportunidad de salir de la pobreza (val la pena llegir l'article).

Aviam si ara resultarà que el model de país que'ns ha proposat CiU durant tots aquests anys no era Dinamarca!

dimarts, 9 de juny del 2015

If the phone doesn’t ring, it’s me



Ahir et vaig proposar veure un vídeo de Rodney Carrington. Però no et vaig parlar d'aquest showman conegut als USA per les seves divertides parodies de la musica country, entre les que podem trobar: Dancing with a Man, Don´t look now, Titties and Beer, Show Them To Me, Jesus Loves Me, ...

De totes maneres la idea d'avui era parlar de la musica country divertida. Com a vídeo de presentació he escollit: You Picked a Fine Time to be a Dumb Ass (amplia si vols veure la lletra). Però hauria pogut escollir el tema d'un homenatge singular, com aquest que van fer-li a Willie Nelson: I'll never smoke weed with Willie again. O un clàssic romàntic: She Only Bitches When She Breathes, You're the Reason Our Kids are Ugly, When You're Screwin' Other Women (Think of Me), You're Not As Ugly As You Look, It's Hard To Kiss The Lips At Night That Chew Your Ass Out All Day Long

dilluns, 8 de juny del 2015

diumenge, 7 de juny del 2015

va de birres

Avui m'agradaria presentar-te aquest mapa: The Most Popular Beer In Every Country. L'ha realitzat la penya de Vinepair i la seva gran difusió entre els membres de la AGE respon en part a la seva presentació junt amb dos tesis doctorals remarcables: The 20 Most Popular Beers In America i 15 Beer Gardens In America You Have To Visit Before You Die If You Love Outdoor Drinking.

No és el primer mapa que publiquen. A les seves pàgines pots trobar: The United States Of Alcohol, The Companies Who Actually Make Your Beer, How Much More Alcohol Do Men Drink Than Women Around The World, Vodka Vs. Whiskey Lovers By State, ... Com m'han demanat personalment que desmenteixi que aquests mapes han estat fets amb els mitjans del LIGIT, doncs ho desmenteixo i ja està. Ningú s'ho creurà, clar ...

Deixant de banda que Vinepair sigui una pàgina que'n Doc té enregistrada als Favorits del seu navegador, m'agradaria proposar-te fer un tomb per aquests altres blogs. Untappd, una xarxa social on els experts bevedors de birra intercanvien informacions, espien el que beuen els col·legues i, en el cas de rars afortunats, també es bescanvien números de telèfon per quedar per anar a beure una birra a casa d'algun membre de la xarxa. Un altre blog interessant és Critique Bière, que us mostrarà el món apassionant de la birra artesanal a Quebec. No confoneu aquest blog amb un altre de francès: La Bière Critique. Ja me faureu 5 cts. un dia d'aquests.

dissabte, 6 de juny del 2015

"No hase falta desir nada más" (2)

Crec que va ser Cruyff que va dir que al Barça de no recordo quina època li faltava un "instinto asesino" que li hauria de permetre rematar un partit quan podia fer-lo i no deixar al rival l'oportunitat de recuperar-se. Els anys passen i segueix faltant el "instinto asesino". Una final que s'hauria pogut guanyar de carrer ... i a patir com sempre.


Però el més important és que l'han guanyat un altre cop !!!
Barça 3 - Real Madrid 0 !!!

P.S. Només falta que'n Novita marxi i arrodonirem la temporada!

divendres, 5 de juny del 2015

kacey musgraves



Kacey Musgraves
Golden (Texas) 1988
El migdia d'un divendres de principis d'abril, poc abans de tornar a la feina, estava escoltant musica al meu mòbil i vaig caure sobre un tema que'm va agradar a l'instant. Vaig guardar la referència a evernote i, fins fa pocs dies, fent una neteja de notes, no he tornat a escoltar-lo.

Va saber-me greu haver estar tant de temps sense tornar a escoltar la veu encisadora i la força tranquil·la del country de Kacey Musgraves. Temes que denuncien sense cops de puny, però sense concessions, la xapa de plom de la vida quotidiana a l'Amèrica profunda, des de la força tranquil·la del seu country.

Per començar, et proposo que escoltis el tema d'introducció d'aquest post: Blowin' Smoke.(lletra, wiki). Si ja has deixat d'escoltar-lo per tercera vegada, et proposo escoltar It Is What It Is (lletra al vídeo), Merry Go 'Round (lletra, wiki), Biscuits (lletra, wiki), Follow Your Arrow (lletra, wiki) ...

I ara et deixo, però no sense proposar-te de veure aquest vídeo insòlit: Oh Tonight, amb Josh Abbott, i el tema que'm va robar el cor: My House (lletra).

Who needs a house up on a hill,
When you can have one on four wheels
And take it anywhere the wind might go
You don't ever have to mow the yard
Just hang a map and throw a dart
Pray to God the engine starts and go (...)

It don't matter where we go
We'll never be alone
Anywhere besides you
Is a place that I'll call home

Kacey Musgraves - My House Lyrics

dijous, 4 de juny del 2015

la guerra dels trolls



L'emissió Nuovo de la RTS presentava el passat 15 de maig una entrevista a una ex-treballadora d'una de les fàbriques de trolls que existeixen a San Petersburg, Moscou i Kíev, on una massa considerable de persones a sou de l'estat es dediquen a inundar la xarxa amb comentaris destinats a orientar l'opinió o, tot simplement, a podrir qualsevol discussió que no vagi en la direcció desitjada.

La veritat és que fa temps que ens ensumàvem que passava alguna cosa estranya amb el nombre de visites que rebem periòdicament de Rússia i d'Ucraïna. Sols que, després de constatar que visiten principalment les entrades de Milo Moiré i les de les castelleres de Poble Sec, vam arribar a la conclusió de que treballar de troll deu ser més avorrit que donar classes de geografia i que cadascú és lliure de matar el temps com pot.

En un altre país que no mencionaré, el nombre trolls voluntaris és tan elevat (incloent aquells que es prenen per periodistes digitals), i la seva capacitat d'impossibilitar qualsevol tipus de debat democràtic tant letal, que no cal crear cap organització d'aquest tipus des de les estructures de l'estat.

ac/dc - it's a long way to the top ...



Una lletra idiota a morir. Un ritme endiablat. Alguns diuen que aquest tema representa l'inici del Celtic Rock per la introducció de la gaita com instrument d'una banda de rock. 

dimecres, 3 de juny del 2015

happy birthday, long john

En Long John fent gala de coneixer-se en càlcul vectorial i geografia quantitativa el dia del seu aniversari, intentant fer por (això diu ell) al Padre Mundina amb una vella historia de la Mano Negra.

Feliç aniversari, Long John. Espero que el motorista de Viladecans no s'hagi begut el regal que hem pagat entre tots i que el Sinfu diu haver comprat, embalat i enviat. Cas que no hagis rebut res, ens ho dius i li reclamem la pasta.

dimarts, 2 de juny del 2015

Final Champions 2015

Ja està tot preparat per a la gran final de la Champions entre la Juve i el Barça que es jugarà a Berlín el proper dia 6 de Juny a les 20.45 h. I com ve essent habitual en qüestions de futbol europeu, la localitat suïssa de Nyon s´ha convertit en el centre d'atenció de tota Europa en procedir a la designació de l'equip d'àrbitres que dirigiran el match. Finalment, i per a no ferir les susceptibilitats de la Central Lechera o del Clan dels Portuguesos, s'ha optat per un home de la casa, neutral i amb criteri. Des d'aquí el GS, li desitgem tota la sort del món.

rhonda vincent & the rage - orange blossom



Segur que una de les coses que més et van cridar l'atenció el passat 12 de Maig va ser la interpretació, per les txeques Country Sisters, d'aquest clàssic del bluegrass: Orange Blossom Special, creat el 1939 per Ervin i Gordon Rouse.

Avui et proposo escoltar aquesta versió de Rhonda Vincent and The Rage que, amb uns amics, es van trobar a la reunió de virtuosos del bluegrass que té lloc cada any amb l'ocasió del Bluegrass Island Festival. Senzillament impressionant!

I com Orange Blossom Special és un clàssic, no seria just oblidar-nos d'un altre: la interpretació que van fer d'aquest tema en Johnny Cash i The Tennessee Three al Live at San Quentin el 24.02.1969.

dilluns, 1 de juny del 2015

"No hase falta desir nada más"


sobre la suspensió temporal de militància d'en sinfu

En Sinfu de farra amb unes biòlogues.
Es va quedar sorprès per la suspensió.
Però tenia feina i no va comentar-la.
Una trucada anònima, posteriorment localitzada a una cabina de Terrassa, denunciava al GS que Ciutadans havia presentat com candidat a l'alcaldia de Sabadell un "geógrafo, cartógrafo y amante de la historia" que havia estudiat al Pau Vila. L'enregistrament va ser enviat per la secretaria a un motorista de Viladecans perquè el fes arribar ràpidament al comitè de disciplina del GS, que es trobava en aquell moment reunit al Bar Budo.

Seguint escrupolosament els estatuts del GS (prometem redactar-los un dia) en Sinfu va quedar suspès temporalment de militància mentre el comitè obria un expedient informatiu. Segons es va comunicar en una roda de premsa realitzada als reservats del Bar Budo, el motiu no era la presumpta militància a C's d'en Sinfu car, segons els estatuts, els membres del GS poden exercir el seu dret a fer el ridícul de la manera que estimin més convenient: una mostra d'aquesta afirmació la tenim en aquest blog!  El motiu de la suspensió temporal seria l'obertura d'un expedient informatiu per clarificar l'ús comunitari de les dietes, dels cotxes oficials i del numero de telèfon d'Alícia Sanchez-Camacho.

Reunit al casino clandestí del bar, el comitè va pensar en un primer moment que les interrupcions constants del patró, que al·legava com excusa voler cobrar les birres que encara se li devien des del mes de Febrer del 2013, el convertien en el principal sospitós de la trucada. Més encara quan va pretendre afegir a la factura tot el que s'estaven bevent el motorista i un conegut seu d'Hostafrancs amb el que s'havia trobat a la barra.

Tornant a la reunió del comitè, en Long John va dir que n'estàvem fent un gra massa i que altres geògrafs també s'havien presentat a les eleccions. Va recordar alguns professors que s'havien presentat per llistes stalinistes i trotskistes o, pitjor encara, el PSUC o el PSC.  També va citar com exemple el d'un altre geògraf, regidor i candidat de la Crida x Sabadell, o el d'un conegut seu que es va presentar com candidat per Vamos, Granada!. Per no parlar d'un altre al que li havien dedicat un carrer a Alacant.

En Doc va donar la raó a en Long John i, molt en el seu rol de tresorer del GS, va proposar que'n Sinfu pagués amb la seva primera nomina com a regidor les factures de les birres consumides pel comitè des del 2013 (i que es fes càrrec, amb els properes tres nomines, de la factura del consum del motorista i el seu amic d'Hostafrancs). Però va ser en Hands qui va proposar al comitè l'anàlisi en detall de l'enregistrament, perquè lo de definir en Sinfu com "cartògraf" li feia pensar que es tractava d'un clar error d'identificació.

Seguidament, el comitè va decidir visitar la pàgina de C's amb un iPhone que'n Hands li havia guanyat a un tio jugant al pòquer. Després de deixar alguns comentaris al darrer editorial de "El Periodista Didital" signats amb el numero de phone de l'Antoni F., el comitè es va connectar a la pàgina de C's i va poder constatar que, com es temia en Hands, la denuncia era infundada i es referia a un tio conegut per la AGE com: Joan Garcia (twitter, youtube).

Finalment el comitè va aprovar restablir la militància d'en Sinfu i, aprofitant que el patró del bar s'estava discutint amb el seu cunyat, va dir-li a un dels cambrers que el motorista de Viladecans, que s'havia quedat a la barra del bar esperant per cobrar la carrera, es faria càrrec de les factures del comitè i de les dels altres parroquians perquè era el seu aniversari.