Un antic company de la UAB va enviar-me confidencialment un article publicat a
directa.cat on es denunciava l'espionatge al que estan sotmesos alguns polítics d'esquerra que visiten la universitat. L'article porta com títol:
Espionatge polític a la UAB i el pots llegir punxant
aquest enllaç.
En primer lloc, voldria dir que no comparteixo la irritació que li produeix a l'autor el fet que les autoritats acadèmiques tinguin una xarxa d'espies que els permetin estar informades per del que passa al campus.
Essencialment, perquè
el campus de la UAB ha acollit històricament un llarg espectre de tios perillosos que més val tenir controlats. La llista és llarga i variada, però avui voldria recordar dos tios que es trobaven als
extrems de l'espectre de la perillositat social. En l'extrem del que hom podria qualificar com d'ínfima perillositat, un estudiant que es passejava pels
cursos de Cartografia amb
símbols nazis i feixistes, i que un dia va traure a classe un
bolígraf-pistola que havia comprat de rebaixes a un basar xinès de Rubí. I en l'extrem de l'alta perillositat, un
catedràtic de Física Nuclear que rebia milions de l'estat en subvencions per l'adquisició de tot tipus d'equipaments, malgrat les seves amistats poc recomanables i els seus coneguts dèficits psicològics.
Tot i que l'inici de les activitats d'espionatge per part de la cúria acadèmica va començar el dia que un antic rector
va descobrir que li havien buidat l'ampolla de whisky que tenia guardada com antídot de les llargues i avorrides reunions del claustre, cal reconèixer que el control d'
un campus tant summament avorrit com el de la UAB pot explicar que els "detectius" acabin redactant informes sobre qualsevol bajanada per justificar la pasta que reben.
Desconec si estaven incloses en les condicions contractuals preparades pels experts jurídics de la UAB, però el que sí que trobo inacceptable és
el llenguatge i l'estil caspós utilitzats per la redacció d'aquests informes. Amb tots els profes de filologia i de literatura que corren per la UAB i la massa d'aturats que fabriquen cada any, jo crec que podrien organitzar uns cursos destinats als "detectius" i incloure'ls dins d'algun programa de recerca: son coses que es poden fer, aixi que no val la pena entrar en detalls.
Ho dic perquè sabem que
aquests professionals segueixen el nostre blog a diari. I que gracies als seus informes,
un gran nombre de membres de la cúria acadèmica (a excepció d'en Doc) visiten el nostre blog durant les reunions del claustre, fent pujar les nostres estadístiques i engreixant els nostres comptes corrents. I com diu en Long John:
De bien nacido es ser agradecido.
