diumenge, 31 d’agost del 2014

lucy (2014) - luc besson



Ahir vam anar a veure el darrer film de Luc Besson: Lucy. Et passo el trailer en anglès perquè acabo de veure el que han fet en espanyol i ... francament, si decideixes veure'l, molt millor en VOST. Malgrat que m'esperava qualsevol cosa d'un film de Luc Besson, t'he de confessar que m'ha sorprès i que ens hem passat 1h30 d'allò més entretingut: de l'acció com sols aquest home sap fer-la. Pel que fa a l'argument del film, retindré quatre coses:
  • la primera: tinc el sentiment que tots aquells que vegin el film s'inscriuran ràpidament a un curs d'anglès en quan surtin de la sala.
  • la segona: no és bo per la salut passejar-se per Taipei amb un barret de cowboy i unes ulleres de mangui. Molt especialment si no ets asiàtic.
  • la tercera: estic convençut que quan Morgan Freeman diu que l'ésser humà només utilitza un 10% de la seva capacitat cerebral, ho fa sense haver vist cap programa de "tertulianos", o d'experts en el que sigui, a un canal qualsevol de la TV espanyola.
  • la quarta: desitjo de tot cor que cap conegut, aprofitant que li ve de pas, se'n vagi als horts del Baix Llobregat per esnifar el sulfat de coure que els pagesos utilitzen com a fungicida per les tomaqueres. Estic convençut que no li faria el mateix efecte que a Scarlett Johansson.
Quan vegis el film, sabràs del que parlo ...

divendres, 29 d’agost del 2014

kiss kiss bang bang (2005)



Fa unes setmanes vaig veure aquest film a la TV. Absolutament recomanat. Hollywood vist des de Hollywood en un film amb una historia delirant, ben realitzada i molt ben interpretada. Si encara no l'has vist, no deixis de fer-ho. I si ja l'has vist ... et diu de tornar a veure-la?

dijous, 28 d’agost del 2014

les fronteres de l'absurd: països ocupats

No sé quina era l'idea de l'editor quan va decidir publicar aquest mapa The last time each European country was occupied. I encara entenc menys que algú pugui dir d'ell que "This is just a fantastic map of the last year that every country in Europe, and a handful in the Middle East, was occupied by a foreign power". En qualsevol cas, hi ha un vell llibre que sovint me ve a la memòria cada cop que veig un mapa publicat a un diari o a una revista: How to Lie with Maps.

dimecres, 27 d’agost del 2014

el passat és un pròleg ...

El títol que he escollit per aquesta entrada és de William Shakespeare (1564-1616). I m'ha semblat adequat per presentar-te un article que't recomano llegir. L'article en qüestió va ser redactat per Albert Sáez, director adjunt de El Periódico: 'Cas Pujol,' I com va començar tot? i va ser publicat el passat 18.08.2014. Et passo uns extractes per animar-te a llegir-lo!
La transició va ser tan modèlica que la van sobreviure gairebé tots els polítics franquistes --excepte els més significats-- i la totalitat dels jutges, els fiscals, els policies i... els empresaris (...). Quan passen coses com les de Pujol, o com Gürtel o com Pretòria o com Filesa o com Pallerols, sempre em ve aquest assumpte a la memòria. Mai critico els que van fer la transició. Saldar-la sense trets mereix el silenci sobre tota la resta. Però els actes -tots- tenen conseqüències encara que responguin a nobles propòsits. Del franquisme, la transició es va quedar amb el cap de l'Estat però també amb les elits de funcionaris i d'empresaris que van garantir la continuïtat d'una determinada manera de fer les coses a favor d'uns determinats interessos.

Pujol va obtenir el 1980 una victòria inesperada en les eleccions catalanes. Comunistes i socialistes havien arrasat en les eleccions del 1977 i el 1979. Els mateixos que avui es mobilitzen per terra, mar i aire per frenar l'independentisme van veure en Pujol el mur de contenció contra un govern de socialistes i comunistes en la Catalunya autonòmica (...)
Un article molt interessant i de lectura recomanada en el que, segurament per manca d'espai i de temps, l'Albert Sáez no ha pogut parlar del rol que van jugar en aquella transició el PCE i el seus líders successius, la UGT i CC.OO.. Estic parlant dels Pactos de la Moncloa i del Estatuto de los Trabajadores. Es que sinó et queda com el regust de que, en aquest film, no se'ls dona el protagonisme que mereixen a Santiago Carrillo, Marcelino Camacho i Nicolàs Redondo. I no ho trobo just, la veritat.

Clar que, sense voler ofendre a ningú, tota la corrupció de l'època del franquisme i la de la transició, van ser la xocolata del lloro comparada amb la que es va disparar amb els governs de Felipe González. Una corrupció que el seu ministre d'economia, Carlos Solchaga, va saber resumir de manera impecable amb aquesta frase: "España es el mejor país para enriquecerse".

dimarts, 26 d’agost del 2014

la feina ben feta no te preu (2)

El passat 29.10.2013 publicava una entrada anomenada "la feina ben feta no te preu" i et proposava la visita de la pàgina hadonejob.com. Doncs bé, tot i proposar-te de tornar a donar-li un cop d'ull per veure la recopilació de les seves darreres "performances",  avui m'agradaria proposar-te que li donis un cop d'ull a la selecció que la penya de News Republic ha fet sobre aquest tema. 

dilluns, 25 d’agost del 2014

la caixa de pandora (6)



Es un vídeo del 2009. Però, cinc anys després, tinc com el sentiment de que continua sent de rabiosa actualitat. I no ho dic solament perquè comencin parlant de pomes i acabin parlant de senglars ... Mare meva, quina penya!

De totes maneres, res de nou. Negar als altres el que s'exigeix com legítim per a si mateix sembla ser l'estàndard ideològic d'una penya que ja fa temps que comença a fatigar-me enormement.

Organitzar un sidral monumental quan una bala americana "assassina" en José Couso i guardar silenci contra l'horror de la "decapitació" de James Foley (un home admirable!).  Sortir al carrer per denunciar l'inadmissible mort de més de 2'000 palestinencs a Gaza (El Periódico 23.08.2014) i res a fotre pels 200'000 morts de Síria (El Periódico 23.08.2014). Considerar legitim trencar el blocus israelià per portar ajuda humanitària amb la "flotilla de Gaza" i desaparèixer  mediàticament quan els russos envien el mateix tipus d'ajuda a l'est d'Ucraïna. La Creu Roja, que'ns parla d'una catàstrofe humanitària a l'est d'Ucraïna, però que no escorta el comboi rus en ajuda de la població. L'execució publica de 18 palestinencs per Hamas (Declaració Universal dels Drets de l'Home, articles 8-12), sense judici, a la manera dels talibans a l'Afganistan o la crucifixió dels presoners a Siria per l'ISIS, no han merescut cap manifestació als carrers de cap ciutat (1).

Es per això que, quan Rahola nega als arenencs el mateix que ella reclama per la Catalunya resultant de la divisió provincial de 1833, està en la mateixa línia ideològica d'aquells que defensen el Dret d'Autodeterminació, però no per a totsO el dret a la vida: però per a unes persones més que per a d'altres. Passar-se per Human Rights Watch i veure com paren molt de compte amb qui es fiquen és un veritable punt, de veritat.

Tot això me porta a dir que tota aquesta penya és un perill per la democràcia. Si encara els queda un gram de bona fe, jo els aconsellaria llegir al menys el primer article de la Déclaration des droits de l’homme et du citoyen (1789): Les hommes naissent et demeurent libres et égaux en droits. Clar que, ja que hi som, tampoc estaria malament recordar l'article 4: La liberté consiste à pouvoir faire tout ce qui ne nuit pas à autrui: ainsi l’exercice des droits naturels de chaque homme n’a de bornes que celles qui assurent aux autres Membres de la Société, la jouissance de ces mêmes droits. Més enllà de la llengua francesa, el que vol dir el contingut no és complicat d'entendre, dic jo.

Ara que, si després d'això, volen sortir a manifestar-se o a la TV per defensar l'indefensable ...  encara estem en un país lliure i ningú morirà decapitat, crucificat o afusellat públicament per fer-ho.

dissabte, 23 d’agost del 2014

movistar: fent amics a l'argentina



Un anunci de Movistar Argentina on se'n foten dels argentins als que, no saber del que parlen, no els impedeix donar la seva opinió. Afortunadament a les tertúlies de casa nostra la gent sí que sap del que parla. I menys mal que els de la Muchachada Nui van trobar la manera de parodiar els programes de tertulians de les televisions espanyoles. Encara que no fessin res d'altre que ... el que també fan a una coneguda emissió argentina.

divendres, 22 d’agost del 2014

qué difícil es hablar el español



Un vídeo genial realitzat per dos germans colombians que, en poc més de dos anys, ja ha rebut més de 7 milions de visites a youtube! També pots donar-li un cop d'ull al tema coreografiat per unes coreanes . El pots utilitzar lliurement quan et diguin que el català no serveix per res. I que amb l'espanyol es pot anar per tot arreu del món.

Però cas que't pugi de sobte el sucre del teu patriotisme, fes-te un shoot d'insulina amb aquest altre vídeo del Niño de la Hipoteca: Que difícil és parlar bé el català!

I es que, en això dels nacionalismes d'origen hispànic, hom pot trobar-se amb sorpreses per tot arreu. Dones-li un cop d'ull a aquest vídeo sobre la importància de Mèxic a l'Amèrica llatina i el menyspreu des d'altres països sud-americans i d'Espanya. Països que sempre estan donant la brasa sobre la cultura comuna i que no fan res d'altre que ignorar-se, en el millor dels casos. En fi, recorda que a tots els habitants de la península se'ns coneix com a gallecs a Amèrica Llatina i mira't aquests acudits ...


Tornant al vídeo, pots donar també un cop d'ull al que resumeix l'actuació a BCN el passat 02.11.2013 i passar-te per aquestes pàgines:

dijous, 21 d’agost del 2014

mad sin - cursed



german psychobilly? horror punk? ... deixo les definicions per a d'altres. Però, de veritat que cada cop que escolto Cursed noto que el cos me demana guerra! No sé que'n pensaràs, però trobo que els Mad Sin toquen de conya i me moro de riure cada cop que veig el seu look.

dimecres, 20 d’agost del 2014

facebook: deixar-ho no és fàcil

Si vols marxar de facebook no et sentis culpable, perquè no ets el primer que ho farà, ni tampoc el darrer. I sinó t'ho acabes de creure, només has d'obrir Google  i, en la versió espanyola,  començar a teclejar "borrarme del " . Ja veuràs com el buscador sap què és exactament el que vols demanar-li. Però si encara et queda algun dubte, i creus que val la pena seguir-hi, passat aquest diaporama amb 20 imatges que t'acabaran de convèncer.

Cas que que t'hagi passat pel cap de fer el que a molts els ha passat abans que a tu, et proposo de donar-li un cop d'ull a aquest article: How to Completely Delete Facebook From Your Life, publicat el passat 02.07.2014 a Mashable.

Podràs trobar com enregistrar tot el que has anat guardant: converses, fotos, vídeos, ... Com esborrar les teves dades de les aplicacions a les que't connectes des de FB. Com esborrar definitivament (i no solament desactivar) tot l'històric de les teves converses. I com fer-ho tot sense que la penya estigui avisada del que estàs fent i cridin a la blasfèmia.

Ara que ja ho saps tot, pots continuar si vols a veure les fotos dels nens, de les tietes i els oncles: de la teva família o de la de qui sigui. A llegir importantíssimes informacions com si algú te mal de cap i no ha anat a la feina. O si està a punt d'agafar el bus i fa molta calor. Les fotos de New York d'aquells amics que's passen tot l'any plorant perquè no tenen un duro. Les critiques constructives que es fan els teus millors amics. A llegir els comentaris que t'ha enviat sobre una calçotada un tio que coneixes a penes i que surt a una foto amb una penya que no coneixes de res ...  

dimarts, 19 d’agost del 2014

monstres en concert (8): joe bonamassa



I si escoltéssim un tema de bon blues? Avui m'agradaria compartir un tema d'un mostre del blues: Joe Bonamassa. Espero que t'agradi tant com a mi.

dilluns, 18 d’agost del 2014

no et creguis ni la meitat del que t'envien

Sabies que l'Aznar, quan arriba a casa, es vesteix de flamenca, es fica una peineta i, mentre es fica cec de whisky DYC, escolta plorant les cançons de Camarón? 


Doncs bé, aquesta parida que m'acabo d'inventar, si la fessis circular i es convertís en un fenòmen viral seria un Hoax. Ens podria fer riure sols de pensar-ho. I ens ho podríem passar d'allò més bé imaginant la cara que se li posaria quan ho llegís, quan sabés que milions de persones ho han llegit, i que 3/4 parts d'entre elles s'ho han cregut. Però continuaria sent una mentida.

Quan reps una d'aquelles noticies que't fan dubtar si pot haver-hi alguna cosa de veritat, pot passar que vulguis assabentar-te ràpidament de si és un hoax, abans de participar com un beneit en la seva difusió. En aquest cas, et proposo de donar un cop d'ull a alguna d'aquestes pàgines:
  • snopes.com: una compilació de les llegendes urbanes que han anat circulant a Internet (i fora d'Internet) des de 1995, classificades per temes.
  • hoaxbusters.org: una altra referència en la matèria, amb una col·lecció impressionant i un index alfabètic a la pàgina d'acollida.
  • hoaxslayer: informacions valuoses sobre els emails i els scams amagats en els seus enllaços.
  • pel que fa als virus (o suposats virus), abans d'esverar-se val la pena donar un cop d'ull a aquestes pàgines: sophos threat center, McAfee i symantec.
  • pel que fa a les noticies relacionades amb el govern americà, et recomano dues pàgines: federal trade commission scam alerts i onGuardOnline.

diumenge, 17 d’agost del 2014

gillette i wilkinson desmenteixen un estudi científic

Doncs resulta que, segons la penya de minutebuzz.com, un estudi de la Memphis University ha demostrat que les dones prefereixen els homes que porten barba, als quals els atribueixen unes qualitats de les que mancarien aquells que no en porten: curiositat, simpatia, extraversió, masculinitat, sensibilitat, entusiasme, sinceritat i generositat

Veient que el negoci podia perillar, Gillette i Wilkinson han desmentit categòricament que tots els homes que porten barba comparteixin aquestes qualitats. I, per demostrar-ho amb proves, han inundat les ciutats amb les fotografies d'aquests dos individus (fins i tot la d'un senyor que feia anys sortia a un calendari d'una coneguda marca de pinsos). En fi, no perdeu el temps buscant l'estudi a la xarxa, perquè ja l'han fet desaparèixer i no el trobareu. Mentre tant, en Doc i un servidor, anem gestionant amb modèstia la nostra agenda.

divendres, 15 d’agost del 2014

rock Oz'Arènes 2014: asaf avidan



Estava convençut de que el dijous estaria marcat per Patti Smith, o per Ira May, o per Alex Hepburn ... i no!  Resulta que, fins i tot mig afònic l'israelià Asaf Avidan no va defraudar a la penya a l'edició del Paléo Festival de Nyon (CH) de l'any passat, on es presentava amb un tema amb el que va arrasar a Europa Central el 2012, i era el més esperat pel public. < La veritat és que m'ho hauria de haver pensat. Perquè la premsa ja estava anunciant el concert d'ahir des de principis d'any, i anticipant el que passaria des de principis de mes. En fi, que el tio té una veu i una simpatia increïbles. I que el public, en especial el femení, està que no vegis amb ell. Et deixo amb un increïble cover que va fer de The House of the Rising Sun per la TV amb la seva antiga banda The Mojos.


Ara que, si ens llegeixen alguns dels barcelonins dels que passen les vacances a Sort i es fan passar per pallaresos i no els hi agrada l'entrada, els proposo que no perdin el temps en aquesta i es passin per una altra pàgina on es trobin cultural i políticament molt més a prop.

dijous, 14 d’agost del 2014

rock Oz'Arènes 2014



Escric aquesta entrada el vespre d'un dimecres trist, gris, fred i plujós, per publicar-la demà. Però és avui que, en l'escenari màgic de l'amfiteatre romà d'Aventicum s'inicia una nova edició de 5 dies del festival  Rock Oz'Arènes.

Amplia l'imatge o punxa aquest enllaç: un cartell de primera que comença amb Motörhead (en l'enllaç, un tema d'homenatge a Ramones), Billy Talent i un vell grup heavy suís de Solothurn que sona força bé: Krokus (àlbum de platí als USA als 80's amb Headhunter i ciutadans d'honor per la vila de Memphis, però a mi m'agrada més l'àlbum que van treure el 2013).

Seguint amb el cartell, deixa'm destacar un parell de monstres: Patti Smith i ... Flogging Molly !!!. En un altre registre, he de confessar que també m'agraden força els australians Airbourne, (escolta'ls i veuràs com et recorden un altre gran grup d'aquell país).

Canviant radicalment de registre unes veus remarcables en estils molt diferents: Irma,  Ira May i Alex Hepburn. Per la resta, grups de rap i electro (J'en ai strictement rien à foutre!) i unes notes un xic excèntriques amb una banda de Ginebra poc coneguda: The Animen i una banda heavy originaria de Katmandu (Nepal): Underside, poca cosa més a dir d'ells.

I com t'estaràs demanant si tinc pensat d'anar-hi ... la resposta és: no. I és que he llegit que l'entrada més barata costa 116 CHF, company!  Afegeix-li si hagués anat al Festival de Montreux, al Guinness Irish Festival o, d'aquí quatre dies, al For Noise. I si ho multipliques ... Intentaré veure alguna cosa a Rock'oz TV o al 20 minutes i ploraré en silenci ...

dimecres, 13 d’agost del 2014

anti-fanatiks: heavy montréal 2014

El passat cap de setmana va tenir lloc la 6a edició del festival Heavy Montréal

Una cinquantena de grups que van repartir-se en quatre escenaris, 75'000 espectadors i, ... per primera vegada, la presència de grups originaris de diferents famílies del punk rock o del celtic punk rock, com ara Bad Religion, Dropkick Murphys, Fucked Up, Pennywise, The Offspring i The Vandals.  

Que tal si fem un tomb per la galeria d'imatges?  O si ens mirem el vídeo de presentació del festival?  (més informació a Radio-Canadà)

dimarts, 12 d’agost del 2014

lectures d'estiu: 100 insults imprescindibles

Un llibre de Pau Vidal: 100 insults imprescindibles (Cossetània). Necessari per barallar-te pròpiament aquest estiu a la platja, al càmping, els xiringuitos i durant les caravanes.

Un llibre manifestament més pràctic que Biogeography for Dummies. Una obra que apreciaràs també a les reunions familiars i quan tornis a la feina. Perquè insultar és un art, i perquè en Pau Vidal és un mestre en la matèria.

dilluns, 11 d’agost del 2014

cada país te la TV que es mereix?

Què? Ah, no. No ho preguntava per haver de patir quotidianament la intel·ligència de titulars com ara aquest: Troben més restes òssies a Serinyà de l'"Homo sapiens" més antic de Catalunya, que seria una dona. Tampoc pel discurs "progre" de Xesco Reverter sobre Gaza, parlant-nos dels 5,2 nens per dona, una de les tasses de natalitat més altes del mon i evitant-nos dir res sobre el rol de "reproductores" de l'Islam de les dones que habiten aquest territori, ni sobre l'objectiu polític que s'amaga al darrera. O la pobresa que provoca un bloqueig de Gaza que no deixa passar aliments, però si que sembla haver deixat passar 10'000 míssils

I ja que parlem de l'"Homo Sapiens" me demano, fins on pot arribar la capacitat cerebral que dediquen els membres dels serveis informatius a la memòria recent?

Qui era el president a Ucraïna abans que la població de Kiev el fes fora? Si era president, i pro-rus, d'on era la penya que l'havia votat majoritàriament?  I si havia arribat a president amb els vots de la majoria, els pro russos d'Ucraïna poden ser només considerats com "una minoria separatista"?

I si no son una minoria (i què, si ho fossin!), com pot ser que des de la TV d'un país que reclama per a si mateix el dret a decidir democràticament, se li negui el mateix dret a un altre poble? Com es pot acusar des dels seus informatius aquells que defensen el dret a decidir a Ucraïna de "milícies separatistes"?  Com es pot mencionar amb cinisme lo de "l'autoproclamada República Popular de Donetsk" des d'un país que potser no tindrà més remei que seguir el mateix camí? 

Com es pot anomenar tropes governamentals a un conjunt heterogeni de batallons a sou d'empresaris mafiosos on abunden els neo-nazis locals i europeus? I com es pot jugar a la indignació amb el que ha passat a Gaza i minimitzar el bombardeig de hospitals i zones ocupades per civils a les ciutats de l'est d'Ucraïna?  On està el metrallament d'imatges sobre bombardejos de ciutats i la fugida de civils als que hem tingut dret a Gaza?  Que fa que la vida d'un rus valgui menys que la d'un palestinenc?

Què ens fa mereixedors d'aquesta nova campanya de manipulació si darrera de tota aquesta carnisseria de la població civil russòfona no hi ha res d'altre que una altra bruta historia de corrupció política on està implicada la família del secretari d'estat i del vicepresident dels USA?  Va ser per una TV com aquesta que es va lluitar durant tants anys a Catalunya?  No, Oriol, sobretot no diguis res: dona molts més vots no saber què és el que penses.

Abans que t'emocionis, Alícia. Parlo de TV3 perquè me l'estimo i crec que encara està a temps de ser allò que volíem que fos. Pel que fa a les cadenes espanyoles, francament, crec que el nivell intel·lectual, la manipulació i mala baba que destil·len, fa temps que han deixat de tenir cap mena de remei i només son bones per matar l'avorriment de les cabres de l'Atlas saharià ... O potser no.

diumenge, 10 d’agost del 2014

Lenin a Nowa Huta



El marxisme-leninisme re-visitat. El model de ciutat comunista que fou Nowa Huta (Polònia) ha vist com l'estàtua monumental de Lenin que presidia la vila ha estat reemplaçada per una estàtua deu vegades més petita, très tendance i amb unes simpàtiques referencies al Manneken Pis de Brussel·les.

Nowa Huta, "Nova Acereria" en polonès, va ser un barri a l'exterior de Cracòvia dissenyat el 1949 per Stalin, que volia crear un barri obrer model, oposat al centre històric de Cracòvia, la ciutat "burgesa", centre universitari, intel·lectual i religiós. 

Com tantes altres coses en el stalinisme, l'urbanisme soviètic era un horror comparatiu i la ubicació de l'acereria no tenia cap sentit, car el carbó i el ferro s'havien de transportar des de Silèsia. 

El cas és que, tot i que a Polònia les estàtues de Lenin no eren nombroses, el fet que a Nowa Huta i a les "Acereries Lenin" no n'hi hagués cap,  sorprenia enormement les delegacions dels països comunistes que les visitaven. Així és que el partit comunista va decidir d'erigir-ne una estàtua impressionant.  El menys que es pot dir és que a la gent no li va agradar, i van cobrir-la en nombroses ocasions amb valeriana, amb l'idea d'atreure els gats perquè anessin a orinar al damunt. D'altres, més excitats, van intentar fer-la miques amb explosius, però només van aconseguir danyar el taló. Amb la fi del comunisme, l'estàtua de Lenin es va desmuntar, però es va considerar que seria un detall simpàtic guardar-ne un record més a la moda. 

dissabte, 9 d’agost del 2014

los puntos cardenales: la cumbia papal



Peligro Sin codificar [1,2] és un programa d'humor de la cadena argentina Telefe, propietat del Grupo Telefònica. Acusats per alguns fanàtics de ser un reducte de jueus, et deixo donar un cop d'ull a la pàgina de wikipèdia perquè puguis veure la varietat dels seus sketchs. Uns dels que més m'agraden son els de Los Puntos Cardenales, on m'agradaria destacar: la Cumbia de los Mandamientos, la Cumbia Papal, Como me gusta la misaCumbia peregrina i la Cumbia Kosher .

dijous, 7 d’agost del 2014

la tripulació del Flint va comprar el Star Flyer

Arribada del Star Flyer al port de La Ràpita
Com ja deveu estar al corrent per la premsa, la Fundació GS ha anat acumulant els guanys de les Joint Ventures que havia fet fa uns anys amb els molt ex honorables Pujol i Montilla. Una part d'aquest capital ha estat invertida en l'adquisició del Star Flyer (vaixell que, fins la seva adquisició, enarborava el pavelló de Luxemburg: i ara la bandera pirata). La veritat és que el vam comprar perquè, des de que es va fer ric, en Long John s'ha fet un apassionat dels iots. En Hands, lo de vestir-se de mariner ... doncs és una cosa que li encanta des de que va fer la primera comunió. També hi ha la passió marina que se li ha despertat al Doc des de que treballa durament amb l'equip científic del projecte Pegaso. I què dir d'en Sinfu, que es pren per la reencarnació de Rodrigo de Triana i no  deixa els prismàtics ni per anar al pub!  

En fi, que el iot estava en venda, en Sinfu coneixia un cunyat del prestamista que se l'havia quedat, se'l va portar a beure unes birres, i li va fer un preu a canvi d'unes fotos en topless de la secretaria d'en Duran i Lleida. La cosa és que, aprofitant que'n Hands havia guanyat un "amarre" al port de La Ràpita a una timba de poker en un local sòrdid de la N-340, ara ens trobem amb que ens han sortit un munt de clients. I amb els 3'000 euros que cobrem per persona i setmana, ens estem tornant a fer una pasta gansa. 

La veritat és que també estàvem molt contents perquè havíem pogut contractar com a membres de la tripulació, i en plan barman de Vacaciones en el Mar, dos germans que viuen a Viladecans i un altre tio que feia fotocopies per la Gerda. Però aquesta setmana els hem hagut d'acomiadar perquè ens van ficar en un embolic monumental que ha sortit a les portades de tots els diaris. Menys mal que, gràcies a uns amics russos que'n Sinfu va conèixer Lloret, vam poder canviar el nom del vaixell a les llistes de recerca i captura de la DEA, vam transferir la càrrega a temps i vam poder passar-li el marron a uns altres.

En fi, sinó sabeu què fer aquest estiu i teniu 3'000 euros per cremar, passeu per l'oficina de turisme de La Ràpita i demaneu per la filla d'en Hands, doneu-li la contrasenya "Magrada Kem Timin" i mirarà de fer-vos un preu adequat i el dret a un sopar a la taula d'en Long John.

dimecres, 6 d’agost del 2014

centenars de milers de manifestants al carrer

futures esclaves i boti de guerra?
Yolanda Álvarez i també els equips de TV3 han deixat els seus hotels a Jerusalem per traslladar-se ràpidament al Kurdistan iraquià, on s'està desenvolupant una catàstrofe humanitària des de fa dies, sota la total indiferència de la comunitat internacional.



Sota l'empenta de l'ofensiva dels milicians de l'Estat Islàmic (EI), 30'000 famílies de la comunitat yazidi estan assetjades a les muntanyes de Sinjar, sense aigua ni aliments. 70 nens ja han mort en les darreres 48 hores i es comptabilitzen 200'000 desplaçats que intenten fugir de la mort travessant les muntanyes del Kurdistan. Almenys 500 hommes yazidis van ser executats després de la caiguda de Sinjar i les seves dones convertides en esclaves com a boti de guerra.

Navi Pillay, Alt comisari de la ONU pels Drets de l'home, ha acusat de crims de guerra els dirigents de EI. I el govern espanyol ha iniciat accions de represàlia contra els països que financen aquesta organització: Aràbia Saudita, Qatar i financers privats de Kuwait. Finalment, els governs de la UE han amenaçat amb greus represàlies a EI i als països que el sostenen sinó acaben amb la massacre de civils.

Mentre tant les xarxes socials mostren la seva irritació contra les accions d'EI i milers de manifestants han sortit al carrer per expressar la seva repulsa. Fins i tot el FC Barcelona ha amenaçat amb retirar el logo de la seva samarreta si els seus sponsors no condemnen públicament les accions terroristes d'EI.

No. Malauradament l'únic és real en aquesta entrada és la massacre feixista que, en ple segle XXI, està tenint lloc en aquests moments, davant del silenci criminal de tots aquells que no han fet res d'altre que tornar a mostrar-nos la seva hipocresia i voluntat de manipulació.

Els desitjo que els paguin molt bé i que puguin seguir mirant-se al mirall.

dimarts, 5 d’agost del 2014

la caixa de pandora (5)

Les darreres cuejades d'allò que alguns anomenen els estats-nació estant acabant amb la paciència de moltes regions que envolten Suïssa. Degudament cuinat pel sensacionalisme periodístic (en aquest cas l'edició Suïssa en francès del 20 minutes), l'avorriment de les polítiques centralistes dels estats de la UE i el contacte diari amb un estat confederal, acaba provocant que a algunes de les regions limítrofes de Suïssa comenci a veure's amb simpatia l'idea d'una demanda d'adhesió. 

Per l'instant, no hi ha cap perill de que això pugui arribar, car l'idea no entusiasma ningú als dos costats de la frontera. Però no estaria de més si els parlamentaris de la UE comencessin a escoltar les queixes de les regions perifèriques dels seus països i, ara que sembla que els anglesos volen marxar de debò, comencessin a escoltar les demandes que venen des de la RFA per la federalització de la Unió, com l'únic mitjà per guanyar l'adhesió dels seus ciutadans ... i fer-la rutllar com déu mana.

dilluns, 4 d’agost del 2014

karima bennoune: la lluita pels drets humans

Karima Bennoune
Avui et proposo de donar un cop d'ull a una emotiva i valenta conferència realitzada a un TED el passat Març 2014 per Karima Bennoune: When people of Muslim heritage challenge fundamentalism.

Seguint amb els seus 20 anys d'activisme en la defensa dels drets humans, l'autor de Your Fatwa Does Not Apply Here: Untold Stories from the Fight Against Muslim Fundamentalism ens presenta el combat d'aquells que defensen l'opció de decidir per ells mateixos sobre com volen viure la religió, o no viure-la, als països musulmans ... i, molt més greu encara, al Regne Unit i als USA, escombrant els apriorismes completament desfasats tant a l'esquerra com a la dreta.

I, al bell mig d'aquest combat, la llibertat de les dones sota les lleis musulmanes: per poder seguir uns estudis sense que no les condemnin a mort ... o, tot simplement, poder riure en public com els vingui en gana!  I a partir d'aquí, qui cadascú decideixi lliurement per qui ha de manifestar-se!  Car encara hi han països on la gent té el dret de fer-ho.

diumenge, 3 d’agost del 2014

shit happens, but life must go on

La policia de la república de Ginebra està considerada com una de les menys tendres de la Confederació. Crec que és una introducció pertinent abans de parlar-te d'una sorprenent noticia apareguda a la pàgina 3 del 20minutes.ch el passat dijous 31 de Juliol: un jove guineà de 19 anys va confondre amb un taxi un vehicle de la policia que patrullava pel barri de Pâquis.

Aixecant la ma va aturar el vehicle de la patrulla, es va pujar al darrera i va dir-li al conductor de conduir-lo a una vila de la perifèria de Ginebra: Meyrin (GE). Superada la sorpresa inicial, els policies el van conduir a comissaria. Un cop a comissaria, com ja et pots imaginar, l'alcoholímetre va demostrar que el jove estava totalment ebri, com si diguéssim. Però també es va escunçar que havia entrat il·legalment al país i que portava un munt de droga al damunt.

No tinc cap dubte de que el jove serà rebut amb honors de "A Star Is Born" per la fanfara de la presó després de la seva condemna: cas que el jutge arribi a sobreviure a les exposicions del fiscal, clar.

Entre tant, la policia de Madrid estudia la possibilitat de nominar el jove pel premi Príncipe de Asturias: aquest home ha batut els nostres records! va declarar el seu portaveu. Aquestes declaracions s'afegeixen al desmentit oficial d'un dels departaments de geografia més prestigiosos del Vallès Occidental, que va afirmat que no li havia proposat cap contracte perquè s'ocupés de la selecció dels articles del seu Magazine. També a la FAES van desmentir ràpidament els rumors segons els quals l'ex-president Aznar l'hauria contactat per fer part de l'equip d'experts del seu gabinet d'estudis i com assessor personal.

En un registre molt més transparent, cal destacar l'anunci del MQH Sinfu en una conferència de premsa a Kazakhstan -on es trobava en el curs d'una visita oficial-, que indicava que a la propera reunió del politburó del GS es podria aprovar la nominació del jove guineà pels Darwin Awards.

MQH: és una abreviació de 'Més que Honorable'

divendres, 1 d’agost del 2014

Skellig Islands

Aquests darrers dies hem estat a Kerry, gaudint de la natura, del clima i de la cuina irlandesa. El dia 30 de juliol, coincidint amb el meu aniversari, vam intentar visitar les Illes Skelligs  situades a prop de la costa. La cosa no va poder ser perquè aquests dies estaven filmant algunes escenes del nou episodi de Star Wars així que ho vam haver de deixar per l'endemà. Francament, tot i el mal temps va ser genial. El dia que vingueu, us hi portaré! 

publicitat bèstia: TNT