diumenge, 8 de juny del 2014

el meu compromís polític

Perquè no hi hagi cap dubte, vull afirmar el meu compromís amb la independència de Catalunya perquè recolzo amb entusiasme les polítiques de descentralització i de regeneració democràtica que, utilitzant les prerrogatives de que disposa el Parlament català, s'han dut a terme fins ara al nostre país.

Polítiques com ara la fi de les concessions de les autopistes, alliberant els ciutadans d'un cost injust que els penalitzava, a ells i a l'economia del país, deixant de banda els interessos d'un gran grup bancari que, malgrat aquesta acció, ha continuat defensant lleialment la independència del país. Polítiques com la fi del model radial de les infraestructures (autopistes, ports, aeroports, ...). Polítiques com la supressió de les diputacions, la descentralització de les conselleries i dels òrgans de govern autònom, també d'un ampli ventall de competències que s'han transferit subsidiàriament als municipis. Una línia política que no és sinó el resultat de l'aplicació, al nostre país, del model federal que exigim d'Espanya i d'Europa.

Una acció exterior que ha buscat unir els Països Catalans (PP.CC.), també el món occità (una de les llengües de Catalunya), potenciant uns medis de comunicació que, via el satèl·lit i un internet de qualitat, han permès superar els obstacles que l'estat espanyol (representat, entre d'altres, pels senyors Montilla i Clos) i el francès han oposat a la seva difusió. 

Una política de beques i d'assistència sanitària que ha donat els mateixos drets als altres habitants dels PP.CC. i Occitània que a l'emigració que ha arribat al nostre país. I què dir dels esforços diplomàtics realitzats pels diferents governs catalans per coordinar la defensa de les llengües minoritàries al sí dels diferents estats de l'Unió Europea, sumant esforços per defendre els drets culturals de les minories, deixant de banda actituds incoherents que ens haurien portat a obrir ambaixades a les capitals dels estats des d'on es bloquegen aquests drets.

Vull subratllar també la decidida acció europeista dels nostres governs que, amb el recolzament entusiasta del parlament, han aprofitat els instruments que la Unió Europea posava a les seves mans per superar les fronteres que els estats francès i espanyol havien establert per separar-nos dels altres pobles del nostre entorn cultural. Acció que ha donat lloc a la creació d'una de les euroregions més dinàmiques del continent i al llançament de polítiques audaces per contrarestar el pes dels països del nord de la Unió.   

Afirmar el meu compromís amb la independència d'un país on el frau i l'especulació amb els diner públic son durament combatuts per la seva classe política. Un país on la inversió en ciència i tecnologia, en el paisatge industrial de les petites i mitjanes empreses de capital local i també en una agricultura i una ramaderia modernes i competitives, sempre han passat al davant de les aventures urbanístiques especulatives. 

Vull seguir afirmant el meu compromís amb una política encoratjadora del compromís social de l'empresariat i del mecenatge. Una política social que ha fet que ningú es trobi sense habitatge ni sense les necessitats més bàsiques cobertes. Una política social on la classe política del país ha mostrat l'exemple, baixant-se els sous més enllà de l'anècdota, suprimint privilegis com ara els vehicles oficials i utilitzant els transports públics, tancant organismes oficials de provada ineficàcia i foragitant sense contemplacions el nepotisme en l'assignació dels llocs de treball de les administracions publiques.  

Espera, què és el que t'ha fet riure? I aquell altre, es pot saber perquè s'ha ficat a plorar? 
En fi, ara t'he de deixar, que vull anar a Ginebra i participar a la jornada castellera.

6 comentaris:

Israel Hands ha dit...

I que esperavem? "mismos perros,distintos collares".Per cert,excel.lent reflexió Batty.

Roy Batty ha dit...

Aquest matí a la Place des Nations, a Ginebra, m'ha entrevistat la penya del Canal Reus TV. Oufff!

Què podia dir davant de tanta il·lusió i de tot el sacrifici que ha fet la penya per aquesta moguda? Que miréssim al nostre voltant quants suïssos hi havien (pocs, i mesuro molt les meves paraules)? Que miréssim al nostre voltant per veure quantes cadenes de TV i ràdio, quants diaris havien vingut? Que li donéssim un cop d'ull a la versió local del 20 minuts? Que estàvem davant la seu europea de l'ONU i ... francament, podem creure que som el principal problema internacional al que s'ha d'enfrontar aquesta organització? Demanar a la penya si algú havia vist el roc que hi ha a la plaça en homenatge a les víctimes de Srebrenitja per entendre el poc entusiasme que pugui generar a Europa la nostra moguda?

Però com no hauria estat just sortir amb un comentari fora de lloc, he sortit amb el que m'ha semblat políticament correcte.

Espero que la tebiesa del meu entusiasme faci que no el considerin representatiu del que compartien tots els catalans que hi havien a la plaça i que no l'emetin. No seré jo qui els critiqui sinó ho fan.

Israel Hands ha dit...

Canal Reus,eh Batty?,crec que el puc sintonitzar.Si ho ensopego te´n faig cinc cèntims.

Roy Batty ha dit...

Val, digue'm alguna cosa. Tot i que, com ja he dit, no sabia molt bé què respondre. Perquè, qualsevol cosa que pogués pensar sobre com s'està conduint el procés (per exemple, on estaven les càmeres de TV3?), no valia carregar-se l'entusiasme i el bon rollo amb el que la penya estava participant.

Israel Hands ha dit...

A veure Batty que he localitzat les entrevistes que va fer Canal Reus TV a la Place des nations de Ginebra,però no sé què collons els vas explicar que no han inclòs la teva inestimable (com a membre del GS,of course) intervenció.Potser s´endevina quelcom de censura?
En fi,punxa aquí per a veure la notícia i un cop a la pàgina ves al vídeo de la dreta on veuràs que no surt el teu nom entre els entrevistats.Malauradament jo no l´he pogut visualitzar,aixi que ja em diràs si,tot i no estar el teu nom,finalment surts.

Roy Batty ha dit...

No, jo no surto a cap dels dos vídeos. I me sembla just perquè és normal que el protagonisme se l'enduguin els castellers i a la penya que va organitzar la moguda.

Bravo per tots ells!