el racisme en clau de humor delirant

El cinema francès ens va sorprendre recentment amb un film que tractava en clau d'humor el drama de la vida d'un tetraplègic: Les Intouchables (Intocable, a la versió espanyola) que vaig comentar a l'entrada del passat 28.01.2014) i que, després de veure'l, vaig trobar que era un dels millors films que mai havia vist. 

El passat dijous vam veure una altra joia del cinema francès: Qu'est-ce qu'on a fait au bon Dieu?  No crec que acabi a Hollywood, però feia temps que no me reia tant amb un film: un film que tracta el racisme en clau d'humor !

Claude Verneuil, notari de província adscrit a la dreta republicana gaullista i la seva dona Marie, burgesa i catòlica practicant, són pares de quatre filles. Les tres primeres han acabat casades amb un musulmà nord-africà, un jueu sefardita i un xinés. Els dinars de família, malgrat les aparences inicials per ocultar els típics tòpics racistes que cadascú té envers l'altre, son una bomba de rellotgeria que acaba esclatant sistemàticament amb qualsevol comentari desafortunat. Quan la filla petita anuncia als pares que es vol casar, que l'escollit és catòlic, que es diu Charles, com el general De Gaulle, els pares creuen estar en un nuvol. Cauran del més alt quan descobreixin que Charles és negre. Però la sorpresa serà majúscula quan descobreixin que les altres filles, els gendres i, sobretot, la família de Charles, son tant o més racistes que ells.

En una successió de sketchs d'una comicitat delirant, el film ens presenta els pitjors clichés i aprioris racistes. Un film que val el que les millors campanyes anti-racistes o anti-semites, perquè té el coratge de dir que, al joc del racisme, tothom hi juga. I que la recepta màgica per superar-lo és és una bona dosi de tolerància, de humor i ... com la cosa es passa a França, res acaba per unir més a la gent que una bona taula i una bona trompa (Obelix dixit)

Seria una llàstima que el doblatge del film a l'espanyol l'acabi destrossant, com ha passat amb tants altres films. Espero que no passi i que us ho pogueu passar tant bé com jo ho he fet. I malgrat l'argument, espero que tu també t'ho passis d'allò més bé, Hands ;D

german punk rock - broilers

.

.
Quina canya de concerts!

carinyo, lo nostre no funciona

Espanya, carinyo, lo nostre no funciona!  Au, apa buenas!
Artur, Oriol ... necessito aire, i si féssim una pausa?
Josep Antoni, Pere, Alícia ... ja ens anirem escrivint, val?
Per la resta ... seguim en contacte al WhatsApp?

The Ramones and I

.
No te'l perdis!

comunicat contundent d'ERC sobre Can Vies

Interessat per saber quina era la posició d'ERC davant el follón que ha organitzat en Trias amb la destrucció de Can Vias, m'he trobat amb aquest comunicat contundent de Gemma Calvet (l'Oriol està tant emocionat que no sap què dir). Amb valentia i coratge, ERC expressa de manera contundent la seva posició sobre les derives polítiques de CiU. 

Gemma Calvet ha fet ‘una crida perquè a les protestes convocades (per avui mateix) contra el desallotjament de Can Vies no hi hagi cap mena d’acte de violència’. ‘Reconeixem el dret a la protesta, a la desobediència civil però demanem de forma molt coratjosa la condemna de qualsevol tipus de violència' i ha destacat la capacitat del poble català d’exercir 'aquesta resistència i desobediència des d’una actitud absolutament cívica i pacífica’. Calvet ha insistit en la ‘condemna enèrgica dels fets violents perquè els que surten perjudicats son els veïns, som tots plegats. Defensem la llibertat de manifestació i reunió sense ús de violència, amenaces i coaccions’ (web ERC)

Segons la meva interpretació, ERC entén que el Centre Social Autogestionat de Can Vies (wikipedia) col·lectivitzat per la CNT primer, espoliat pels sindicats verticals del franquisme després i, finalment recuperat per joves del barri de Sants el 10 de Maig del 1997, és una part integrant del teixit associatiu del barri. I des d'una posició de defensa sense ambigüitats dels veïns, interpreto que Gemma Calvet demana als elements externs: Ajuntament, Constructores, Empreses de Seguretat, Banca i Mossos que expressin la seva opinió de manera democràtica, admetent fins i tot que exerceixin la desobediència civil, i que abandonin qualsevol tipus de violència. Com les agressions físiques als ciutadans (mossos d'esquadra), agressions al patrimoni construït (excavadores) o agressions visuals com les de les empreses de seguretat equipades amb gossos que donen l'imatge de les pitjors èpoques del nazisme.

Des d'aquesta columna m'agradaria estar segur de haver interpretat correctament el missatge de Gemma Calvet i voldria tornar a saludar el coratge, la claredat i la contundència amb la que aquesta formació política prepara la seva futura acció de govern.

Però també m'agradaria condemnar aquells que han llençat falses acusacions dient que els responsables de la Smart City han fet tot el possible per demanar la desactivació de la recerca de vídeos conflictius a youtube i el filtre de les imatges incomodes a Google. Prou ja de informacions que confonen els ciutadans i no els deixen reflexionar responsable i assossegadament en la decisió adequada a prendre el dia de la consulta sobre el futur de Catalunya. Ara que, vist el present ...

la caixa de pandora (3)

Sardegna, Cantone Marittimo, Svizzera

A l'entrada precedent d'aquesta sèrie, que he anomenat la caixa de pandora, et parlava de l'autisme geopolític del nostre país. Un autisme que'ns fa caure en una mena d'egocentrisme que'ns acaba fent pensar que som l'únic problema de fronteres que té Europa.   

A fi de trencar amb aquesta idea he parlat superficialment d'uns quants casos: Elsass,  Aoste,  Limburg, o Vlaanderen i, un xic més en detall del Südtirol (veure la caixa de pandora precedent).

L'entrada d'avui té com a referent una astracanada que va deixar anar un polític suís en un moment en que, en aquest país, el centre-esquerra proposava l'adhesió a la Unió Europea: "No és Suïssa qui ha de demanar l'adhesió a l'Unió Europea. En tot cas, haurien de ser els països europeus qui demanessin l'entrada a la Confederació Helvètica!"  Amb aquesta frase, l'home volia defensar que els principis de democràcia, de federalisme i de respecte a les minories sempre estarien millor garantits per la Confederació Helvètica que per la Unió Europea. Malgrat l'astracanada, és una idea que ha anat fent el seu camí.

Un dels darrers exemples el trobem en el moviment Canton Marittimo, a Sardenya, una illa que molts catalans recordaran per la ciutat de l'Alguer: amb una presencia històrica catalana poc coneguda dels nostres conciutadans.

Decebut per una Itàlia de la que ja no espera res, el moviment Canton Marittimo proposa un procés d'independència de l'illa, que acabaria amb una demanda d'adhesió, per venda de la illa, a la Confederació Helvètica. L'idea va començar amb una pàgina a Facebook coincidint amb les eleccions al parlament sard del passat 16 de febrer d'enguany. En va parlar la premsa italiana i també la premsa suïssa. I coincidint amb el terratrèmol dels resultats de les eleccions al parlament europeu el passat diumenge 25 de Maig, l'emissió de la RTS Mise au Point va tornar a parlar-ne.

No entraré a valorar la iniciativa proposada per Canton Marittimo, més enllà de suggerir a aquest moviment d'informar-se sobre què és la Confederació Helvètica: no és un estat, sinó una confederació de repúbliques i estats independents. Com a tal, no podria comprar cap territori i no crec que li passés a ningú pel cap de fer-ho. En tot cas, la Confederació podria acceptar discutir l'adhesió d'un nou estat. Però abans que l'Artur Mas s'emocioni i li passi pel cap alguna idea, no seria senzill car, abans que Sardenya, altres ho van intentar sense èxit.

Estic pensant Mulhouse, que va fer part de la Confederació, abans de decidir integrar-se a França. També estic pensant en l'affaire de Savoie, pel qual la Savoia (amb la que compartim bandera) podria haver passat el 1860 a ser el 23è i més gran cantó de la Confederació. O en els habitants dels land austríac de Voralberg que, en un referèndum organitzat el 1919, van demanar la seva adhesió a la Confederació.

Coneguda per la seva oposició a l'adhesió a la Unio Europea, la Weltwoche, una de les publicacions més difoses en Suïssa alemanya, va organitzar el Juliol del 2010 una enquesta a les regions limítrofes de Suïssa per saber que'n pensaven sobre una eventual adhesió a la Confederació.  Aquests van ser els resultats: Vorarlberg, 52% a favor i 35% en contra. Savoie/Haute-Savoie, 48% a favor i 39% contra. Baden-Wurtemberg, 48% a favor i 40% en contra. A Como i Varese, la proporció seria de 52% a favor i de 44% en contra.

A ningú se li van pujar al cap els resultats: ni tant sols a la  Weltwoche. Tanmateix, l'idea d'una Europa inacabada i necessitada d'un gran esforç per estendre la democràcia i un federalisme respectuós del dret a les minories me sembla evident.

Des d'una perspectiva europea, me temo que els conflictes creats pel PPSOE en la relació entre Espanya i Catalunya no és més que un problema addicional. Esperem que ningú no l'utilitzi per dinamitar la seva construcció. I que aquells que poden i tenen la responsabilitat de fer-ho, recomanin al PPSOE de no complicar encara més les coses i trobin una solució al munt de conflictes que fa ja massa temps que estan creant.

Can Vies i la cita de John F. Kennedy

Sobre tot el que està passant al nostre país en general, i el que ha passat a Can Vies en particular, hi ha una frase que John F. Kennedy va pronunciar el 13 de Març de 1962 i que me sembla de rabiosa actualitat: “Those who make peaceful revolution impossible will make violent revolution inevitable" i ell sabia del que parlava!

sobre les eleccions al parlament europeu

Aquest vídeo, i aquest altre també, o aquest altre, estan dedicats a tots aquells que, encara avui, es demanen què és el que pot explicar el resultat de les darreres eleccions al Parlament Europeu.

També un recordatori al PP i a Rajoy, perquè no oblidin que poden comptar amb Nigel com un fervent admirador de la seva política econòmica que, com tots sabem, és l'enveja de l'Occident ("España es el gran éxito económico del mundo")

I ja per acabar, també una salutació solidària de la part dels italians dels que parla Nigel (per no parlar ja de neerlandesos, francesos, alemanys, ...) a tots aquells espanyols que defensen l'idea de que Espanya no ha de pagar el deute. Evitant, de pas, tocar el tema de que sigui la banca espanyola qui el pagui ... No sigui que no els facin cap préstec per la campanya de les properes eleccions o els hi reclamin el que els deuen!

la caixa de pandora (2)

Frei.Wild

El passat 20 de maig, a la primera entrada de la sèrie 'la caixa de pandora' vaig presentar-te una banda de punk rock de de Brixen, al Südtirol (la regió autònoma italiana de Trentino-Alto Adige): Frei.Wild,  Més enllà de que m'agrada com sonen, respecto les seves idees: pots defensar com ningú  les teves arrels, la teva llengua i seguir lluitant per una Europa que garanteixi el respecte de les minories. 

Si en el cas del Südtirol el concepte de minoria lingüística està estretament lligat a un traçat de fronteres delirant, el més important és que a la penya no li passi pel cap seguir els cants de sirena de les idees totalitàries que intenten capitalitzar aquesta situació en el seu propi benefici i afavorir el retorn a una nova confrontació al si d'Europa.

Et proposo veure i escoltar un tema sobre una realitat que ens és desconeguda, en part gràcies al nostre autisme geopolític. No et perdis les imatges del vídeo: és possible que no les hagis vist abans. Estic segur que entendràs moltes de les frases que, en alemany, van sortint al llarg del vídeo. De totes maneres, et proposo que't passis per Google Traduction la lletra d'aquest tema: Wahre Werte . Jo he escollit aquesta estrofa:

Odiem feixistes i nazis.

Els vam patir a casa.

També a la nostra terra.

Patriotisme significa amor a la pàtria.

El respecte per la terra i el menyspreu per les guerres.

Aquí estem, amb el nostre nom.

(els veritables valors - Wahre Werte)

german rock - jennifer rostock

.

.

Dos temes per començar la setmana amb una bona dosi de simpatia i de canya: Jennifer Rostock

I una veu increïble, la de Jennifer Weist ... sinó t'ho creus, mira't la segona part del segon vídeo i en parlem!  Pots escoltar altres temes de la banda al seu canal youtube, moltes en un altre registre que ja no me fa tant el pes.

tens amics nazis, Madelaine?

.

una idea per altres pajarracos?

Una producció "honesta" i "discreta" i una traducció "singular" d'un tema divertidíssim dels Die Toten Hosen, un dels grups més coneguts de la RFA, liderat per tot un personatge conegut amb el nom de Campino. Me'ls han catalogat com un grup de punk-rock, i he de confessar-te que, quan els escolto, no tinc el sentiment que facin aquest tipus de musica. Donat que les lletres i els fets de la banda son una altra cosa, potser tinguin raó quan afirmen que, moltes vegades, entre el conformisme i el punk tant sols hi ha una diferència de ritme!

Only in Switzerland ... (7)

Dijous passat, fent una volta amb un company de la feina per la Froburgstrasse d'Olten, a l'alçada del Teatre, no vaig poder estar-me de prendre aquesta fotografia. Si el primer pla et sembla delirant, no t'estiguis de punxar-la i fer un zoom per veure el que hi ha a l'altre extrem.

Coses dels nostres compatriotes germànics. La conya que ens haurien fet si algú hagués pogut fer una fotografia similar a Lausana o a Ginebra. 

Com, seguint amb la passejada, vam acabar travessant l'Aar per l'esplèndid Alte Brücke, per aquest cop no els hi tindré en compte!

Only in Switzerland ... (6)

En resposta a tots aquells que m'han escrit demanant-me informació sobre les votacions del  passat 18 de Maig, i també per informar els mitjans de comunicació espanyols que hi havien 4 qüestions sotmeses a la votació popular a nivell federal.

Sobre la qüestió que més ha interessat a l'estranger: la creació d'un salari mínim de 4'000 CHF. Molts hem votat que NO perquè, per experiència, quan pugen els salaris també pugen els preus i els impostos: sovint molt pel damunt, com hem pogut constatar aquests darrers anys. Dir que molts treballadors reben una prima de beneficis que els implica en la salut de l'empresa: a la meva, aquest any, la paga de beneficis ha estat l'equivalent de 1,2 salaris.  Afegir finalment que molts cantons tenen un sistema de protecció social que arriba on poden no arribar els salaris: a Lausanne, el 40% de la població toca algun tipus de subsidi. En fi, malgrat aquestes dades factuals, els mitjans de comunicació espanyols han fet passar l'idea que hem votat sota la pressió de la patronal i de l'extrema dreta.

sobre la diabetis i la talla del cervell

Estic segur que la penya de El Periódico segueix com a model la línia del Daily Mail, basada en la idea que una noticia interessant, s'ha d'interpretar en to sensacionalista perquè la gent se la llegeixi.

En general, dono un cop d'ull als temes que tracten. I, si veig un mínim interès, llenço una recerca a Google per trobar una publicació que tracti seriosament la noticia. No va ser el cas d'aquesta noticia publicada pel Daily Mail el passat 29.04.2014: Diabetes can cause your brain to SHRINK and age it by two years every decade, researchers warn.

Utilitzant "delicadament" imatges de joves obesos per donar a la noticia el sensacionalisme propi a la línia editorial del diari, l'article ens parla d'un estudi realitzat per R. Nick Bryan, M.D., Ph.D., professor de radiologia a la Perleman School of Medicine, University of Pennsylvania. I ens diu que que la diabetis pot ser la causa que el seu cervell s'encongeixi i envelleixi de dos anys cada dècada.

the bombpops - outta hand

Ouf, quina canya!

ninja dolls - who am I fooling?

la caixa de pandora

Avui et proposo escoltar aquestes dues bandes de punk rock: Unantastbar i Frei.Wild, originàries de Brixen, al Südtirol (la regió autònoma italiana de Trentino-Alto Adige). Malgrat estar convençut que molts medis de comunicació espanyols els qualificarien de bandes italianes, les pots trobar a youtube en una playlist anomenada Deutschrock. 

Recordo que, l'any passat, coincidint amb el seu aniversari, el 11 de Setembre, algú va dir-me que no creia que el procés d'independència de Catalunya (i possiblement també l'escocès) pogués tirar endavant, car representaria obrir una caixa de pandora a nivell europeu, i ningú a Europa tenia ganes de tornar a mirar el que hi havia a dins de la caixa: es digui Catalunya, Südtirol, Elsass,  Aoste,  Limburg, o Vlaanderen per no parlar de tants altres llocs en la mateixa situació al continent.

the Geographer Drank His Globe Away (2013)

Film rus guanyador del XXIV Sochi Open Russian Film Festival (2013), ens presenta la dura vida d'un professor de geografia depressiu, a qui el seu millor amic se la pega amb la seva dona, i a qui ni el seu assistent ni els seus alumnes no li mostren cap respecte. 

Com altres geògrafs -no direm noms-, l'home cau en el vici de la beguda i ... si vols saber més, afluixa la mosca i compra't el DVD per 20 US$. Clar que, també pot esperar a que el passin a la Filmoteca al cicle Geògrafs Depressius.

german punk rock - broilers

.

german punk rock - rogers

.

.
els ports trobar a wikipedia, facebook, center tv (youtube), ...

Erdogan's Spirit Strikes Again

Crec que no és un secret per a ningú que aquells que "detenien el saber" (potser millor que canvii "saber" per "informació") mai no han suportat la seva democratització i, par extensió, la tasca de Wikipedia, Wikileaks, ... o Google.

El darrer episodi per erdoganitzar aquest espai de llibertat que és la xarxa ha estat la sentència del Tribunal Europeu, que obliga Google a respectar el "dret a l'oblit" defensat per Espanya i retirar els enllaços a informacions publicades en el passat si es comprova que perjudiquen un ciutadà i ja no són pertinents. 

El primer que'm passa pel cap és que aquesta sentència és un greu atac als meus drets en general i al dret a la informació en particular. El segon que'm passa pel cap és que aquells que l'han redactat no tenen ni idea del que és un motor de recerca, que no fa res d'altre que presentar el que ha trobat a la xarxa. I en tercer lloc trobo senzillament inadmissible que la Agencia de Protección de Datos, denegués al ciutadà que va posar la demanda que aquesta informació desaparegués de La Vanguardia, i s'ataqués després a Google perquè suprimís el que el seu motor de recerca no havia fet res d'altre que trobar i inventariar.

Cuando La Vanguardia digitalizó su hemeroteca, esta información apareció en Google. El demandante reclamó al diario y a Google la retirada del contenido, y denunció los hechos a la la Agencia de Protección de Datos. La AEPD denegó la petición del ciudadano de que se borrara el anuncio original en el periódico, al considerar que la publicación de los datos en cuestión tenía justificación legal y su fin era dar la máxima publicidad a las subastas para conseguir la mayor concurrencia de licitadores.

Sin embargo, el organismo español instó a Google España y Google International a que eliminasen el contenido. Google no retiró ningún enlace y recurrió la decisión, y otros casos similares, ante la Audiencia Nacional, alegando que corresponde a la fuente original de la información corregirla si es incorrecta y que obligarle a suprimirla del resultado de sus búsquedas constituye un atentando contra la libertad de expresión.

(La Vanguardia, 25.06.2013)

Imagineu un quiosc que exposi una sèrie de revistes, que vosaltres arribeu i preneu nota de qui surt a les portades i que us cau el pes d'una sentència judicial al damunt, perquè a la portada surt algú que vol preservar la seva intimitat, mentre el quiosquer segueix fent mots encreuats.

Me demano quant ha costat el procés judicial i qui ha pagat els advocats. Perquè és una veritable llàstima el que pot haver-li costat al demandant, que hauria pogut utilitzar Google per trobar i seguir els consells de persones que expliquen com modular els resultats dels motors de recerca. O potser si que ho va fer, ...

Ara, el perill és que en un país tant familiaritzat amb el "dret a l'oblit", comencin a arribar-li a Google demandes de la part de tota aquella gent que té un munt de coses a fer oblidar.

curs de geografia rural: usa

Curs de geografia rural nord-americana realitzat per Rise Against, una banda de punk rock de Chicago amb uns increïbles temes de alt contingut social. Si Ballad Of Hollis Brown t'ha agradat, et proposo de veure aquests altres: Hero Of War, Prayer Of The Refugee, Help Is On The Way o Make It Stop (boníssim!) 

Dedicats a tots aquells que mai no s'han volgut assabentar que les primeres víctimes de la globalització es troben als Estats Units.

el GS als motors de cerca de la xarxa

Hi ha dies que me dona per fer coses un tant excèntriques.  Per exemple, fa poc que'm va donar per veure quina era resposta dels més importants motors de cerca a la qüestió "geògraf solitari".

Google és imbatible pel que fa als articles i a les imatges indexades. Curiosament, amb la de vídeos de youtube que arribem a penjar, la indexació que fa és molt decebedora. A continuació, i he de confessar que no m'ho esperava, trobem AOL.  Yahoo i Bing el resultat és justet pel que fa als articles i a les imatges, però decebedor pel que fa als vídeos. Qwant m'ha semblat força interessant pel que fa als articles recollits, però sobretot als medias (imatges i vídeos).

duckduckgo presenta com entrada una selecció dels millors vídeos del GS però, pel que fa als articles, la llista és més aviat curta i molt mal barrejada. StartPage presenta uns quants articles i una selecció de fotografies, però és incapaç de trobar un sol vídeo. Yandex, el motor de cerca més popular a Rússia, presenta un resultat decebedor pel que fa als articles, sorprenent pel que fa a les imatges i molt complet pel que fa als vídeos. Ask, Metacrawler o Search, presenten un resultat de veritables mínims. Baidu, el motor de cerca xinès ... 'peor imposible!'

Just per acabar, m'ha fet gràcia veure el GS mencionat a llocs com ara un recull de premsa castellera del novembre del 2011, a un article sobre Flogging Molly a cyclopaedia.net ... o fins i tot a La Vanguardia (veure 5 blogs enlazando a este artículo). Tot i que, potser el més sorprenent sigui l'anàlisi comparativa que'n fan a similarsites.com , l'anàlisi de la pàgina que fan els de craftkeys o l'article on se'ns menciona a wikiworldbook.com.

fora de la democràcia només hi ha anarquia

respectuosament ...

Resulta que hi ha gent que no simpatitzava amb la presidenta de la Diputació de Lleó, Isabel Carrasco, i ho han fet saber a les xarxes socials. Però ho han fet d'una manera que ha tret de polleguera al ministre de l'interior, que ha qualificat de: "vergonyoses" i "actes d'apologia del delicte i l'odi" algunes de les frases publicades a les xarxes socials.

El ministre, que segons El Periódico presidia l'acte del 170 aniversari de la fundació de la Guàrdia Civil, ha afegit que "s'han de netejar les xarxes d'indesitjables" i ha fet una crida a la reflexió i ha demanat "posar en relleu l'actuació dels polítics" ja que, segons ha dit, "fora de la democràcia només hi ha anarquia".

Segons fonts diplomàtiques, la darrera frase del ministre ha creat una enorme confusió als cercles governamentals de Minsk, Teheran i Pyongyang, entre d'altres. També s'ha posat de manifest una gran preocupació als cercles falangistes espanyols, que temen que s'acabi associant Franco amb Durruti i José Antonio amb Ascaso.

Afortunadament pel ministre, les seves paraules han estat correctament interpretades per Rosa Díez i Duran i Lleida (imatge). Sempre segons El Periódico, Díez ha advocat per regular l'ús ofensiu de les xarxes socials amb l'objectiu que no puguin servir per "cobrir d'impunitat" els "covards" i la "gentussa".  Mentre que Duran, que en sap llarg sobre el pes de la justícia, ha recordat que el Codi Penal ja permet perseguir insults o amenaces llançats en xarxes socials, i per tant no veu necessària una nova regulació. "Ja hi ha instruments per perseguir aquesta mena de comentaris. El Codi Penal dóna molt de si". 

Finalment esperem que, gràcies a les excel·lents relacions entre els governs d'Ankara i Madrid, el ministre espanyol de l'interior pugui rebre també el suport del primer ministre turc: Recep Tayyip Erdogan. Recordem que, a aquest darrer, el passat mes de Març no li va tremolar la ma per tancar Twitter i Youtube a tota aquella gentusa covarda que, impunement i des de l'anonimat, va ofendre'l.  I esperem que, en senyal d'agraïment, el govern espanyol pugui recolzar la candidatura turca per entrar a la UE i que ambdós països puguin continuar a defensar la democràcia.

barcelona i la modèstia: un oximoron

Tinc un dubte metafísic. El  Periódico està fent un esforç enorme per emular la premsa més chauvinista de Madrid? O, altrament, està fent un esforç brutal per atreure els clients d'una altra publicació del Grupo Zeta: El Jueves? Davant del dubte, jo he decidit quedar-me amb la segona opció i llegir el contingut d'aquest pamflet amb un cert sentit de l'humor.

Ahir estava llegint el diari al bus quan no podia creure'm el contingut d'una de les seves noticies: Barcelona es consolida com a centre mundial de formació de directius.  

Segons la classificació 2014 del 'Financial Times', el IESE se situa al segon lloc a escala mundial; Esade, al cinquè, i EADA, al número 50. L'informe analitza tant els programes a mida per a les empreses com els plans oberts per a executius. En els dos casos, les escoles de negocis amb seu a Catalunya es destaquen entre les millors. 

Deixant de banda que, en això dels rankings, s'ha de parar compte, perquè n'hi ha per a tots els gustos (veure la pàgina del Financial Times). I deixant també de banda que la majoria de centres seleccionats es troben als USA o UK, algú de més intel·ligent que jo podria demanar-se com és possible que, un país amb tant bones escoles de formació de directius, tingui una de les taxes d'atur més altes del món, un dels deutes més elevats del planeta (public i privat) i un creixement on destaca l'agricultura. D'altra banda, algú de més intel·ligent que jo també podria preguntar-se quin és l'atractiu de seguir una formació de top manager amb un professorat (o uns antics alumnes) que no son capaços de treure les empreses d'aquest país -les de capital indígena, clar- del forat on es troben.

Hom es demana legítimament què podrien estar buscant els Aliens a Rosswell, donat que tothom sap que Barcelona es troba al centre de l'Univers. No, ara seriosament, quin és el problema psicològic que té aquesta ciutat per necessitar constantment d'aquest tipus d'articles ditiràmbics i la necessitat de passar-se el dia creient que la resta del planeta no te res d'altre a fer que passar-se el dia mirant-la?  I no serà perquè manqui de psicòlegs! 

hill street blues (1981): where are they now?

gravity (2013): els secrets del film

Gravity va marcar els esperits cinematogràfics el 2013. Certament no el meu, ja que va semblar-me que tenia una qualitat argumental molt pobre. De totes maneres, se'ns va presentar com un dels arguments més importants del film l'alta tecnologia utilitzada per la seva realització: pots trobar en aquest reportatge una mostra del discurs ditiràmbic al voltant de la tecnologia utilitzada per la realització del film. Segurament la mateixa tecnologia utilitzada per la penya de Barely Political en la parodia del film que pots veure en aquest vídeo. Sobre l'argument i la sobreactuació de Sandra Bullock ... francament, me quedo amb aquesta parodia realitzada a un magatzem Ikea.

---

Parlant de l'espai i dels efectes especials cinematogràfics, què tal si acabem amb aquest video dels Imagine Dragons: On Top Of The World? (i que ningú s'embali amb aquestes imatges amb teories abracadabrants, please)

greenland whalefishers

.

.

Reencarnació de The Pogues? Clar que si, però els noruecs de Greenland Whalefishers, que aquest any festegen el seu 20è aniversari, sonen de conya!

publicitat suïssa

Si me permeteu dir-ho, trobo que l'anunci de Volkswagen te un missatge més positiu que el que vehicula l'empresa de pneumàtics Egger. Per cert que ja que la cosa va de patriotisme, fa uns dies que els ucranians ens van fer riure a tots de valent ficant en un divertit compromís al president de torn de la Confederació i de l'OSCE.

arctic monkeys - suck it and see

subtitulada en espanyol.

les telefòniques i el dret a decidir

Mentre a Catalunya s'estan disparant les desigualtats socials, el govern de l'Artur Mas segueix treballant dur en el tema del dret a decidir. De quin dret parlo? Del dret de les empreses de telefonia a decidir on els dona la gana d'instal·lar les seves antenes i procedir a expropiacions per fer-ho. Que't creies? En això, com en tants altres atacs a les llibertats individuals, la troika formada pel PP, PSOE i CiU no han tingut mai cap problema per ficar-se d'acord: de fet, aquesta troika és més letal per les llibertats democràtiques que d'altres més llunyanes a les que es dediquen a atacar les esquerres d'aquest país. 

Personalment, entenc que les companyies telefòniques necessitin un cop de ma de la Santa Aliança formada pel PP, PSOE i CiU. Només cal recordar en el que li costarà Digital Plus a Telefònica o el que li va costar a Vodafone comprar Ono.

Menys mal que CiU ens va tranquil·litzar el passat 23.04 afirmant que: CiU protegeix a la Llei de Telecomunicacions les competències autonòmiques i blinda la Direcció de Telecomunicacions de la CNMC a Barcelona [...] es posa en valor la participació de les Comunitats i Corporacions Locals en matèria de nous serveis i tecnologies. Menys mal! Perquè els de Barcelona TV van demostrar que no havien entès res quan van avançar que: L'edifici de la Comissió Nacional de Telecomunicacions (CMT) podria quedar sense ús després que la nova Llei general de telecomunicacions prevegi la retirada d'una vintena de competències de la Comissió Nacional de Mercats i Competència (CNMC), de la qual forma part la CMT. L'edifici ja va quedar retallat l'any 2013, amb la creació de la CNMC, que va centralitzar diversos organismes reguladors a Madrid. Tampoc semblen haver entès res a TV3 quan diuen que: Les companyies podran decidir, amb l'autorització del Ministeri d'Indústria, on col·locar les antenes de telefonia mòbil. Sé que alguns s'estaran dient que potser és CiU que no sap mai què és el que firma i ens porta venuts des de que estan al govern.

Al GS som més constructius. I amb la finalitat de donar suport a la nova llei de telecomunicacions i a la possibilitat oferta a les companyies de telefonia d'expropiar quan resulti necessari per a la instal·lació de la xarxa i no hi hagi cap altra alternativa tècnicament o econòmicament viable, el departament de recerca en comunicacions del GS ha realitzat un estudi que demostra la viabilitat d'instal·lar antenes en llocs estratègics de la ciutat, sense perjudicar els seus ciutadans. A les seves conclusions, aquest estudi proposa instal·lar les noves antenes a les agulles de la Sagrada Família, les de la Catedral, al damunt del Crist del Tibidabo i, just per donar un exemple de conducta ciutadana, a casa de l'Artur Mas i a la dels seus consellers.

L'estudi ha estat enviat amb caràcter urgent a Moncloa per una empresa de missatgeria de Viladecans, junt amb la factura dels honoraris dels tècnics especialistes. Sabem que l'idea d'instal·lar les antenes als domicilis dels membres del govern ha estat seriosament avaluada pels membres de l'executiu espanyol, no ha estat tant apreciada la de la utilització dels punts culminants als llocs de culte. En tot cas, no val a badar, perquè l'empresa de Viladecans té l'encàrrec de no tornar sense la factura cobrada (de la que es quedarà una mòdica comissió del 50%). Esperem que'n Mariano no faci el banau, perquè no sap amb qui es juga les garrofes!

romeo & juliet

Una nova historia d'amor entre el príncep d'Alcampell i la duquesa de Valladolid ...
Personalment, crec que una mica de Punjab Style no hauria desentonat gens ni mica.

---

Nota: el barret d'en Tonet no té res a veure amb el dels mossos.

disco singh: el film que Saura no va voler dirigir

El corresponsal del GS al Punjab s'ha assabentat que Carlos Saura va refusar la direcció d'aquest musical. Els motius son, encara avui, confusos. Possiblement, tingui alguna cosa a veure amb el fet que una de les protagonistes: Surveen Chawla, no s'adaptava als estàndards estètics femenins del realitzador. Siguin quines siguin les causes, esperem que el film sigui estrenat aviat al nostre país. I que la comunitat sikh, que ja fa part de la nostra ciutadania, en pugui gaudir de valent. Jo ho he fet amb el trailer!

noah and the whale - escolta'ls!

Un só net i unes lletres d'una humanitat oblidada. Entre els altres temes guapos d'aquest grup britànic et proposo d'escoltar aquests: Waiting For My Chance To Come, 5 Years Time (subtítols espanyol), Give a little love (subtítols espanyol), Lifetime, First Days Of Spring (subtítols espanyol), L.I.F.E.G.O.E.S.O.N (subtítols espanyol), There Will Come A Time, 

kung führer: dinosaures i vikings anti-feixistes

una vikinga anit-feixista

Com estic segur que t'ho has muntat per fer pont aquests dies, i també que t'estàs avorrint de valent, vinc en la teva ajuda per proposar-te que li donis un cop d'ull a aquest projecte de film. I, si el trobes convincent, et proposo que financis la seva producció amb uns quants milers d'euros, d'aquells que mai saps què fer amb ells.

Es tracta d'un projecte per la realització d'un film intencionalment trash: molt trash!  L'argument (l'anomenaré així), va d'un policia de Miami, mestre de Kung Fu, que plega de la feina i es veu embolicat en un viatge en el temps amb la missió carregar-se el "Kung Führer": la  mitjana de crims més alta de tots els temps. Però amb les màquines del temps, passa que fallen més que les previsions econòmiques del govern. I és així que el protagonista arriba a l'època dels Vikings. Uns Vikings que no es desplacen en Drakkars, sinó a lloms de dinosaure. En fi, al film també està previst que participin robots, mutants i altres personatges de les mitologies nòrdiques.

Sota un postulat que s'allunya lleugerament del cinema espanyol dedicat als anys de la postguerra a Espanya, el director suec David Sandberg, que és el culpable d'aquest guió, està decidit a realitzar aquest film que, en principi, no hauria de durar més de mitja hora. Ha començat posant $5000 de la seva butxaca i, amb l'ajuda de la plataforma de crowdfunding Kickstarter, ja ja n'ha recaptat més de 10 vegades més del seu aport inicial.

---

El realitzador (i actor principal!) de la maqueta ens presenta en aquest vídeo de youtube el seu making of. No te'l perdis!

Arte TV - Culture Pop - Alternative (15.03.2014): Kung Fury, film trash qui arrache, met en scène Hitler et les dinos (reportatge).

Arte TV - Tracks (21.03.2014): Quand Hitler rencontre les dinosaures, ça donne Kung Fury, une pépite du cinéma trash (reportatge)