diumenge, 29 de desembre del 2013

trash films (2)


The Starving Games és la darrera performance de Jason Friedberg i Aaron Seltzer. Aquest "gran" film recull l'experiència d'altres films imprescindibles, com ara Meet The Spartans i Vampires Suck. Sense arribar però al nivell d'excel·lència assolit en el passat amb la sèrie Scary Movie: per cert,  encara no he vist el darrer Scary Movie 5. El cas és que, mentre altres realitzadors es dediquen compulsivament al cinema d'autor o a la realització de films inèdits sobre la guerra civil i la postguerra, aquests dos impresentables fa anys que s'estan forrant amb aquest tipus de parodies. Mal me pesi, he de reconèixer que jo m'he partit la caixa un munt de vegades amb la sèrie Scary Movies: ningú no és perfecte.

dissabte, 28 de desembre del 2013

Vacaciones cristianas / Vacances paganes (1974)

Quin fart de riure!

Vacaciones cristianas / Vacances paganes (1974) from Carles Barba on Vimeo.

trash films (I)


The Devil's Sword (1984) és una interessant (i me permetria afegir que "apassionant") aportació del cinema indonesi al cinema d'acció. A veure entre amics, de matinada i amb una taula plena d'ampolles de birra buides. No us perdeu la ressenya a youtube.

diumenge, 22 de desembre del 2013

Sinfu's Country


Ahir vam veure un documental de Arte-Tv: Irlanda, el paradis vert.  El recomano a tots aquells apassionats del clima i de la biogeografia. 

Més que res perquè els efectes del corrent del golf sobre la vegetació de l'Irlanda meridional dona lloc a un munt de sorpreses. 


Sorpreses com la de no entendre què fa en Sinfu que no es passa el dia tirant la canya: parlo de pesca marina, naturalment. També la sorpresa de realitzar que no ens ha parlat mai de les foques de la costa: les foques marines, naturalment. Segur que també trobareu lleig que no us hagi fet tastar mai el Gubbeen Cheese: a l'emissió presenten en Tom i na Giana Ferguson, productors d'aquest formatge. 

Ja per acabar, al minut 38:25 podreu trobar una presentació del English Market. Tot i que'n Sinfu no surt, podreu veure les parades del Chicken Inn i la peixateria d'en Pat O'Connell, que s'ha fet tant famós amb la seva fotografia amb la reina d'Anglaterra que hom pot demanar-se legítimament si, en el fons, no enyoren l'època en què estaven colonitzats pels anglesos!  En fi, menys mal que té una parada que no vegis ... si veieu el vídeo veureu el que vull dir.

divendres, 20 de desembre del 2013

Antoni F. podria ser expulsat de l'UE

Els amics de El Mundo Today publicaven el passat 18.12.2013 una noticia esgarrifosa:

"Antonio F. sigue con su mujer por miedo a ser expulsado de la Unión Europea. Lleva meses durmiendo en el sofà 'porque hay conflictos territoriales'"

La noticia continua en una línia que'ns recorda alguna cosa, encara que ara mateix no arribem a esbrinar el què.


Antoni F. ha confesado esta mañana a los medios de comunicación que ya no siente lo mismo que sentía por su esposa hace unos años, cuando “la pasión teñía de felicidad nuestra vida en común”.

En declaraciones a Europapress, ha explicado que inició hace unos meses un proceso de negociación con su mujer con el fin de “modificar algunos aspectos de nuestra relación para combatir el progresivo desencuentro al que nos veíamos abocados”. (...)

El afectado, cuya esposa es eurodiputada del grupo popular en el Parlamento Europeo, explica que su mujer “no cedió un ápice y me acusó de intentar propiciar una ruptura”. Incluso cuando la separación pasó a formar parte de una de las soluciones que se barajaban para acabar “con esta situación insostenible”, la eurodiputada argumentó, en palabras de Antoni, que “para romper nuestra relación era necesario el consenso y que no bastaba con que yo quisiera porque tenían derecho a opinar nuestros dos hijos, mi suegra y su mejor amiga” (...)

Antoni F. no logra entender por qué necesita el beneplácito de su familia y de su propia mujer para poner fin a una relación que considera insatisfactoria para él y hallar así un espacio para su independencia. “Ella no quiere romper, pero yo creo que basta con que una de las dos partes quiera. No sé, igual es que soy un tirano”, se pregunta. Además, la eurodiputada ha advertido a Antoni de que, si se separa de ella, será expulsado de la Unión Europea.

L'Antoni Durà, que no és de Lleida, està intentant calmar la situació a fi que l'amor i la legalitat es retrobin en bona harmonia i, si cal, organitzar una consulta alineada amb la legalitat vigent.
“No quiero perder los papeles, ni mis derechos constitucionales”, se queja el marido. Por este motivo, está dispuesto a iniciar una consulta “para que la familia opine sobre si debemos continuar o no, ya que al parecer es el método democrático. Lo que pasa es que ganará el no y me tendré que joder”.

dijous, 19 de desembre del 2013

ICV: el retorn a l'ortodòxia marxista



El Vilaweb del passat dimarts 17.12.2013, publicava una divertida entrevista a la coordinadora d'ICV Dolors Camats. En resposta a unes qüestions relativament senzilles, la complicació i la irrellevància de les respostes d'aquesta "gran lider" de l'esquerra catalana son la millor prova del retorn de la  formació a l'ortodòxia marxista. M'estic referint, naturalment, al retorn d'ICV a la línia ideològica marcada pels Marx Brothers al seu film: A Night at the Opera, concretament a l'escena coneguda com "la parte contratante ...".  Com Groucho fa amb Chico, m'agradaria oferir una flor a na Dolors com a reconeixement al gran servei que està fent pel futur del país amb les seves declaracions.

dimecres, 18 de desembre del 2013

enemy of the state (1998)



Quan va esclatar l'affaire de Edward Snowden i es va "descobrir" l'historia de l'abast de les escoltes telefòniques, dels emails, etc. estava segur que alguna cadena de TV aprofitaria per emetre un film que ja fa 15 anys ho denunciava tot amb pels i senyals.

Enemy of the State és un film amb un argument genial, dirigit de manera genial per Tony Scott, produït pel no menys genial Jerry Bruckheimer i interpretat brillantment per un càsting on pots trobar en Will Smith, en Gene Hackman o en Jon Voight. Ahir vespre va semblar-me que era un bon moment per tornar a veure'l i, francament, segueixo sense comprendre que hi ha de nou en les revelacions de Edward Snowden que no se sabés ja. Deixa'm afegir que, ja quan va sortir el film, tot el que deia era vell d'almenys 10 anys: per aquells que éreu massa joves, doneu un cop d'ull a l'entrada de wikipedia sobre l'organització Echelon.

En fi, deixant de banda el circ mediàtic i la manca de cultura i d'informació que demostren quotidianament els tertulianos en particular i els periodistes en general dir-te que, si vols veure el film en versió original, pots punxar aquest enllaç de youtube. Estic segur que trobaràs que la seva audiència no es correspon amb els milions de persones que han manifestat la seva opinió durant l'affaire de Edward Snowden. Potser és que la penya està més preocupada de que li haguessin punxat el phone a Merkel que el que puguin fer-li al seu.

Nota: he repetit el nom de Edward Snowden vàries vegades per activar els robots de recerca i fer augmentar el nombre de visites al bloc. Es l'única raó car, com ja t'he dit, no crec que l'homeens hagi après res de nou que no se sabés ja fa almenys 25 anys!

dimarts, 17 de desembre del 2013

The Andrews Sisters - Say, #SíSí #9N2014

Un tema per a promoure el #SíSí al Referèndum d'autodeterminció de Catalunya


I el mateix tema instrumental, per ballar a les revetlles i festes populars!

fleetwood mac - go your own way



un tema prou inclusiu pel referèndum ?  Ooops!  Perdó, volia dir 'la consulta', clar.

dilluns, 16 de desembre del 2013

lily allen - hard out here



Un tema que ha creat una gran polèmica a la premsa del Regne Unit: The Guardian, The Mirror, The Independent, ... De debò que la penya que critica aquest tema ha escoltat la seva lletra ?   Son les paraules que s'utilitzen o allò que descriuen el que és més escandalós?  En fi, que cadascú jutgi per si mateix, que ja som prou grandets per fer-ho.

diumenge, 15 de desembre del 2013

c'est pas ma faute !

A mi van ensenyar-me que una de les etapes decisives en el pas de l'adolescència a l'edat adulta és la responsabilitat que l'individu assumeix en la presa de decisions sobre la seva pròpia vida i, naturalment, l'assumpció personal de les conseqüències d'aquestes decisions. Passar-se la vida donant la culpa als altres de tot el que ens arriba a causa de les decisions que hem pres (o que no vam saber prendre), i no analitzar en els efectes quines van ser les causes, no me sembla una actitud que encaixi amb una actitud d'adult. Malauradament, és una actitud molt estesa al nostre país: en particular en el mon de la política. 

Tot aquest rollo filosòfic ve a compte d'un article d'opinió d'en Miquel Iceta, publicat ahir per El Periódico: La pregunta, un nyap.
La meva opinió sobre la consulta és de sobres coneguda i coincideix amb la posició del PSC: només hi haurà consulta legal si hi ha acord entre governs, i les consultes il·legals, com tota iniciativa unilateral, no porten enlloc. Les meves preferències també són conegudes: ni vull seguir així (és a dir, sense esmenar el dolor de la sentència del TC, sense que es reconegui la singularitat nacional catalana i sense un pacte fiscal just) ni vull trencar amb la resta d'Espanya. Per això s'ha d'impulsar una reforma constitucional federal que sigui sotmesa al vot dels catalans i del conjunt dels espanyols. 
Sense voler entrar en el tema de perquè seria més democràtic que el poble català voti una reforma federal i no un referèndum on pugui decidir quedar-se com està o passar pàgina, m'agradaria retenir la part que he subratllat.

No sé quina serà la culpa del Tribunal Constitucional (TC) en la sentència que va carregar-se l'Estatut que va votar majoritàriament el poble català quan la Generalitat estava governada pel seu partit. Segurament,  els membres del TC (en part escollits pel seu partit) no van fer res d'altre que interpretar una legislació que el seu partit va contribuir a posar a la seva disposició. Altrament, no seria just oblidar que l'Estatut que va arribar al TC ja no era el que havia votat majoritàriament el poble català. Si vostè no se'n recorda, pot demanar més informació als companys del seu partit: per exemple, al Sr. Alfonso Guerra.

En fi, per tornar a l'enunciat inicial sobre el pas de l'adolescència a l'edat madura, m'agradaria demanar-li que, abans de culpabilitzar el TC, abans d'embarcar-nos en processos federals, ... intenti aclarir al si del seu propi partit si la voluntat popular expressada en un referèndum (el de l'Estatut, per exemple) pot ser "raspallada" desprès pel seu partit al parlament espanyol. I sobre un pacte fiscal just ... deixi'm recordar-li que, quan la Generalitat estava governada pel seu partit, aquesta idea va ser dinamitada pel Sr. Zapatero, que va comptar amb el suport entusiasta del Sr. Artur Mas.

I si, a la fi del procés de reflexió, arriba a la conclusió de que no hi ha manera de canviar res al seu partit, prengui una decisió personal sobre què és el que ha de fer amb la seva vida (per exemple, hi ha ciutadans que no estan a l'atur i es guanyen la vida treballant) i deixi de donar la culpa als altres de tot allò en què el seu partit, i vostè com a dirigent, en son responsables.

divendres, 13 de desembre del 2013

viatjant en el temps

Dudosa Geografia Urbana és el nom del bloc d'en Luis García Montero (Granada, 1958), que és catedràtic de Literatura Espanyola a la Universitat de Granada i participa habitualment als blocs d'opinió del diari digital d'esquerres Público. Un bon amic va enviar-me abans d'ahir l'enllaç a una entrada del seu bloc que no coneixia: Buenos días, fascismo (21.11.2013). Crec que val la pena de llegir-lo i, accessòriament, tornar a donar un cop d'ull als Onze principis de la propaganda de Joseph Goebbels: refrescaran dues o tres coses sobre un munt que escoltem cada dia.

I ja que hi som en el tema, un altre bon amic va enviar-me l'enllaç amb aquest vídeo i article dedicats a Queipo de Llano, el general franquista que als seus discursos des de Radio Sevilla, entre altres salvatjades, animava i justificava la violació de dones del bàndol republicà. En reconeixement a la seva tasca, en Ruiz-Gallardón va renovar l'any passat als seus descendents el títol nobiliari atorgat per Franco.

21 días ofendiendo a España

Bé companys, tal com s'està posant la cosa amb la nova llei de seguretat ciutadana, potser que vigilem no fos cas que ens martiritzin a multes!

dijous, 12 de desembre del 2013

Madrid is fun


Acabem l'any recordant els seus moments memorables.
Un tema perfecte per acomiadar la nit vella després de les campanades

dimarts, 10 de desembre del 2013

el rap de la consulta ...

Carme Forcadell comença a empipar-se amb els dubtes del govern per decidir quina serà la pregunta de la consulta i sobre la inclusivitat de la seva formula. I ha recordat que “els mateixos que ara demanen que la pregunta sigui inclusiva són els mateixos que demanaven que la ‘Via Catalana’ no fos per la independència perquè no seria tan inclusiva, i va ser la mobilització més inclusiva de Catalunya”, i ha assenyalat que “una pregunta inclusiva és la que pregunti el que la majoria vol”. Sobre els dubtes del govern, ha afirmat que: “no ens serviria la pregunta ‘Vol que Catalunya tingui un Estat propi?’”. Per evitar confusions, la proposta de pregunta de l’Assemblea és: “Vol que Catalunya sigui un Estat independent?”.

La realitat però es que hi ha penya que no entén res: i no ho dic per les diferències entre les preguntes i la foto que he trobat casualment a Google Images. Menys mal que la penya de El Fricandó Matiner de RAC105 s'ho ha pres amb conya, i en Peyu ha reclamat públicament saber la pregunta de la consulta amb un rap!