diumenge, 30 de juny del 2013

los García, Catalunya y el futuro de todos ...



Enviat per correu per en Sinfu. Ja té raó en Pere Navarro en voler acabar amb el concert basc: el que sigui, abans de posar-se les bones qüestions que no agraden als que el manen. Això dit ... quina llàstima de no viure a Catalunya i conèixer Europa de lluny molt més del que sembla conèixer-la el presentador. Vull dir que, imaginar que Barcelona-Tarragona serien el motor del sud d'Europa perquè els vaixells que arriben d'Asia i que avui es dirigeixen als ports de la Mar del Nord podrien descarregar als ports catalans i transportar les seves mercaderies a través del corredor mediterrani ... és oblidar que el TGV fa anys que corre entre Paris i Marsella (poc més de tres hores de trajecte, quantes des de Barcelona?), que no te res d'un petit port de segona categoria. Personalment, m'agradaria pensar que un dels grans guanys de la independència fos que els ciutadans d'aquest país guanyessin en modèstia i respecte pels altres pobles del seu entorn i deixessin de considerar-se el melic del mon. No és veritat i, a més, és una actitud que no fa sinó generar la més gran de les antipaties ... I, per aquells que ho obliden, el tren d'alta velocitat haurà de passar per França si vol arribar a l'Europa Central i del Nord. Unamuno deia que el que ens perdia als catalans era el gust per l'estètica. Jo afegiria que el que ens perd pel damunt de tot és una nul.la capacitat de negociar de manera intel·ligent (ens la foten un cop darrera l'altre) i una ignorància secular sobre la geopolítica.

dixa'm vore: xiqüelos i xiqüeles del delta


Per a qui no ho sàpiga, en Hands ha arribat més alt que cap dels membres de la tripulació del Flint. Tot va començar quan es va inscriure per fer d'enxaneta amb els xiqüelos i xiqüeles del delta ...

divendres, 28 de juny del 2013

peugeot 2008 crossover


Un anunci molt ben parit de Peugeot, on es presenta el crossover urbà, amb disseny de 4x4, que es va presentar enguany al Salo Internacional de Ginebra. El missatge de l'anunci s'articula al voltant d'elements típicament urbans com els semàfors, els passos de vianants, ciutadans atrafegats, ... que es barregen en el quadre escènic offroad d'un desert salvatge. La paradoxa visual es completa amb un vehicle que, sovint, circula per l'esquerra, fent-te pensar que l'anunci potser hagi estat rodat a Austràlia, quan en realitat ha estat rodat al Marroc. El joc de les paradoxes es completa amb la banda de só de l'anunci. En principi fa pensar en Of Monsters and Men (bio). Però es tracta del tema 'Home' del grup californià Edward Sharpe and The Magnetic Zeros. Un tema que es va popularitzar abans que es formés el grup islandès. Un anunci remarcable d'en Antoine Bardou-Jacquet, que ja havia demostrat abans la seva qualitat amb la publicitat del Honda Accord (veure l'impressionant Making Off)

dijous, 27 de juny del 2013

Elvis Costello - I Don't Want To Go To Chelsea


Doncs sí, ahir, gràcies a les entrades que em va regalar un amic, vam anar a veure a l'Elvis Costello. En Hands ja ho sap perquè li vaig enviar un sms per fer-li dentetes. Aquí us deixo un dels temes que més em van agradar, i que segur que el Mourinho detesta.

energia: la tendència es confirma

Es ben sabut que, a casa nostra, no tenir la més mínima idea del que s'està parlant, no ha impedit mai a ningú tenir una opinió al respecte. I, el que es pitjor, de creure's en l'obligació de donar-la a conèixer. La pèrdua de temps en discussions, als fòrums del patata o del Ara amb experts de mig pel es posa de manifest amb aquesta noticia: Gairebé la meitat de l'energia elèctrica produïda aquest 2013 és d'origen renovable, amb l'energia eòlica com a primera font de producció en quatre dels primers cinc mesos de l'any a la península, segons la Xarxa Elèctrica d'Espanya (REE). Què se n'ha fet d'aquelles centrals nuclears que eren imprescindibles i que si no es construïen tornarien el país a l'edat de pedra?  I espereu, que el dia que aquest país es decideixi a ficar panells als sostres dels edificis, naus industrials, granges, etc. (com s'està fent a Alemanya des de fa anys) ... la producció elèctrica obtinguda amb energies renovables pot arribar a ser escandalosa. Per cert, Hands, aprofitant la foto que he pujat, m'agradaria demanar-te si ningú s'ha plantejat la instal·lació d'eòliques al mar. Tenint compte de la fondària i del vent que teniu, crec poder afirmar que podríeu fer tanta o més pasta que amb la sal.

dimecres, 26 de juny del 2013

dimarts, 25 de juny del 2013

swatch scuba


Un anunci 'guapo' de Swatch, vestit amb un tema 'guapo' d'en Mika: Underwater. En Mika que, a més d'altres temes guapos com Origin of Love, abans feia coses d'un altre estil en francès.

dilluns, 24 de juny del 2013

the meaning of life ...


Que també es podria traduir com: Mentre no trobis el que estàs buscant, prova de ser feliç amb el que tens ...

dissabte, 22 de juny del 2013

divendres, 21 de juny del 2013

quin estiu, companys!


Ahir i abans d'ahir estàvem a més de 30°C. I avui pedregada i baixada brutal de temperatures ... Deixeu-me dir-vos que les imatges del vídeo han estat rodades a la plana: Ginebra o Bienne. Perquè, als Alps (no he trobat cap vídeo), la tromba d'aigua huracanada ha estat de lluny molt més forta.
Al mati, cap enllà les vuit, s'ha produït un fenomen força curiós. Havíem baixat a la cafeteria amb un company a prendre un cafè i fumar-nos un pito a la terrassa.

Estava més fosc que la panxa d'en Bou, plovent a bots i barrals i amb un vent fort. Agafem l'ascensor, pugem tres pisos, s'obren les portes i ... no es que hagués deixat de ploure ... es que feia un sol impressionant!  Tot d'un cop, tots dos hem tingut el reflex de mirar l'hora, de por que haguéssim fet un viatge en el temps. Per la tarda, ha estat diferent. De la parada del bus a casa, he tornat com si m'haguessin llençat a una piscina: i això que portava paraigües!

dijous, 20 de juny del 2013

Gogol Bordello - Immigraniada (We Comin' Rougher)


Segons els amics de Wikipèdia: Gogol Bordello is a Gypsy punk band from the Lower East Side of Manhattan, formed in 1999 and known for theatrical stage shows and persistent touring (...)

dimecres, 19 de juny del 2013

l'emigració clandestina d'espanyols al Marroc


En contrast amb el desgavell econòmic espanyol, el Marroc segueix creixent. Apenes mencionada pels mitjans de comunicació espanyols, l'emigració clandestina d'espanyols al Marroc s'estima en desenes de milers de persones que han emigrat a la recerca d'un lloc de treball, fonamentalment als sectors de l'hoteleria i la construcció, encara que també a d'altres sectors. Entretant, la propaganda nacionalista espanyola segueix fent el necessari per fer creure que el flux migratori va en l'altre sentit, i així poder continuar justificant la despesa militar que es pretén necessària per aturar-lo. Embolicant-ho amb un compromís europeu que, en les emissions dels telenotícies des de ja fa un any, però especialment des de principis del mes de Juny (el d'aquesta entrada no n'és més qu'un exemple), no fa sinó presenciar atonit el canvi de direcció dels fluxos migratoris. Per cert, on s'amaguen tots aquells demògrafs, economistes i polítics progressistes que presentaven la immigració des dels països del sud vers el nord ric (on situaven Espanya) com un fenomen inexorable?

dimarts, 18 de juny del 2013

Ignotus


Hands, aviam que et sembla aquest curt. També hi ha un grup (en un altre estil) que porta el mateix nom del curt i té un temasso que es diu Bandera Negra: una escena que potser sigui lo millor del vídeo ...

dilluns, 17 de juny del 2013

el país que menys dorm d'Europa ...

Espanya és el país que menys dorm d'Europa. Més estrès, més absentisme laboral, més sinistralitat i més mala llet. També és el menys productiu i el que passa més hores a la feina; el que en tingui. Els partits de futbol que s'acaben a mitjanit no són res més que un reflex del fet que tot passa molt tard entre Portugal i el Pirineu (continua ...)


diumenge, 16 de juny del 2013

the mahones: angels & devils (II)


En complement de la intro a l'àlbum del passat 28.10.2012, us proposo visionar aquesta actuació en directe de The Mahones. No puc assegurar que en Jake Burns, de Stiff Little Fingers, estigui darrera els solos de guitarra: però ja que el mencionen al vídeo, el podeu veure en aquest altre vídeo tope concert 80's. Podeu trobar més actuacions en directe de The Mahones al canal de youtube: The Mahones' Live Videos.  Com el vídeo està a al canal, si el deixeu continuar quan acabi, seguiran altres temes. Vinga, a gaudir-ho, que son quatre dies!

dissabte, 15 de juny del 2013

especial idiomes: lapao y lapapyp (II)

Wert no només parla el català en la intimitat, sinó també al programa 'El matí de Catalunya Ràdio', que ha aprofitat l'avinentesa per despistar-lo ara fent-li preguntes en català, ara en castellà. Interviuat per en Manuel Fuentes, en Wert ha reconegut que 'el LAPAO no és una llengua i ha dit que la mateixa consellera d'Educació d'Aragó -la catalana María Dolores Serrat Moré- li ha reconegut que la qüestió ha sortit de mare'. També ha afegit que 'el LAPAO no és res. Bé, és la llengua aragonesa que es parla a l'Aragó oriental". I quan ja no sabia com sortir-se'n ha dit: 'A mi no em posi en embolics amb Aragó', però en castellà. En fi, que estem esperant aviam quan els de Ciutadans el tracten de traïdor separatista i na Rosa Díaz de anti-espanyol. Clar que, també ens podem esperar que en Pere Navarro surti amb que s'ha de prohibir el català als mitjans de comunicació perquè tothom pugui tenir les mateixes oportunitats de parlar en espanyol (veure també especial idiomes: lapao y lapapyp i la plataforma #ajudemWert).

divendres, 14 de juny del 2013

en Pere Navarro té un problema ...

Diuen que la estupidesa es posa al davant per a ser vista i que la intel·ligència es posa al darrera per observar.  Confesso haver perdut l'esperança de que'n Pere Navarro sigui simplement un ruc perdut. Però tampoc acabo d'estar convençut -malgrat l'esforç amb que s'hi dedica- a creure que és un psicòpata perillós. He acabat per pensar que té un problema greu que no voldria en cap cas associar a l'imatge d'aquesta entrada. Naturalment, m'estic referint a la seva darrera proposició d'eliminar el concert del País Basc i Navarra. Ni Aznar, en els seus moments de crisi etílica aguda, hauria pensat mai en una astracanada d'aquest gènere. Des de l'època del sorpasso de l'Anguita que no es veia una estratègia política suicidària d'aquesta envergadura. Que des de Catalunya i el socialisme se superi per la dreta al PP, a la Rosa Díaz i, no crec exagerar massa si dic que també als tertulianos habituals de Intereconomia, és quelcom de veritablement extraordinari. Tant com l'actitud gregària i bovina (crec que l'anomenen disciplina de partit) d'uns coreligionaris que farien bé en avaluar la possibilitat d'internar-lo en un centre de desintoxicació o de tancar la barraca d'una vegada per no embrutir més unes sigles que no es mereixen la militància que tenen.

dijous, 13 de juny del 2013

Mourinho: 'the Special One' became 'the Happy One'

Mou, mai t'oblidarem.
Mourinho està feliç. Potser no tant com l'afició del Madrid perquè hagi fotut el camp. Però  malgrat que vulgui fer veure de portes enfora que és per haver tornat a un dels dos clubs dels seus amors (no, no es tracta ni del Porto ni del Madrid), el cert és que està content pel reconeixement obtingut pel Grup d'Alcohòlics Anònims per tota la feina que s'ha donat perquè els jugadors del Madrid no toquin una sola copa en tota la temporada (en especial Sergio Ramos, al que no li senten gens bé i les acaba llençant a qualsevol lloc). Aprofitem l'avinentesa per donar-li una altra alegria: el politburó del GS, reunit en sessió plenària, ha decidit lliurar a aquest gran entrenador el premi Edward Bou: siempre una copa de menos, amb la menció especial Havana Club finançada per la fundació Batiste & Bros.

dimecres, 12 de juny del 2013

greetings from Sibaris ...

consti que l'Enric no és família d'en Fabra ...
Imatge entranyable a la barra del Bar Sibaris, amb l'Enric -un veí de l'escala- amb qui vaig entrar a beure'm un tallat amb sacarina (ell es va demanar un carajillo, que consti). En José Mari, per pietat, va servir-me'l sense fer cap al·lusió a un passat molt menys penós. Podeu trobar el seu comentari (jo soc 'el vecino que los echaba de menos') al compte Facebook del bar. També veureu que ens hauríem pogut esperar una estona per nàixer, ja que ara fan uns bocates i unes tapes a uns preus que desafien la meva diabetis ... Però clar, llavors en Long John s'hauria perdut a la filla de la senyora Elvira i les perruqueres. Sobre la clientela actual ... bé, si fem memòria de qui érem nosaltres fa uns anys, de què anàvem i amb qui anàvem ... jo crec que no podem ser molt exigents, oi? 

dimarts, 11 de juny del 2013

dilluns, 10 de juny del 2013

Free Hugs in Lausanne


Hi, Mar. Acabo de llegir el email amb l'enllaç que tant t'ha emocionat sobre el tema de les abraçades gratuïtes de Sondrio (Italia), a tir de pedra de la frontera Suïssa. I m'he dit que potser t'agradaria conèixer la penya que fa anys que s'hi dedica a Lausanne.

diumenge, 9 de juny del 2013

setmana de la cartografia al GS: Mart



Des de que va aterrar a Mart el 6 d'Agost del 2012, el Mars Science Laboratory (MSL) Curiosity continua captivant amb les seves descobertes un munt de penya, entre la que me trobo.  Val a dir que l'abast de la seva missió és molt més important que el de qualsevol altra missió que el va precedir.  Per reeixir en els seus objectius, està equipat amb una sèrie de sensors sofisticats i una òptica destinada a investigar el planeta i a descobrir la seva història. A fi de escollir el millor lloc pel seu aterratge i planificar la seva ruta de descobertes, els responsables de la NASA i del Jet Propulsion Laboratory (JPL) tenien com a missió la recollida de totes les dades de Mart recollides durant els dos darrers anys per les missions precedents. Necessitaven conèixer la superfície de Mart fins al més mínim detall possible, els Sistèmes d'Informacio Geografica (GIS/SIG) van ser fonamentals per a la selecció del lloc d'aterratge i la planificació de la navegació del Curiosity.

MSL és la ultima missió del projecte del Mars Exploration Program (MEP) de la NASA. Cadascuna de les missions MEP ha tingut entre els seus objectius el perfeccionament de la cartografia elaborada  per les expedicions precedents. Així, una de les missions més important del MEP ha estat la recol·lecció de les imatges capturades pels satèl·lits que han estat orbitant el planeta durant anys: el més important d'ells, el Mars Global Surveyor (MGS), que es va llençar el 1996 i va proporcionar als científics les dades necessàries cartografiar amb precisió la topografia de Mart, gràcies al Mars Orbiter Laser Altimeter (MOLA).

dissabte, 8 de juny del 2013

setmana de la cartografia al GS: Kenneth Appel

El passat 12 de maig, en Manuel de León, director del Instituto de Ciencias Matemáticas, publicava a El Pais un article en honor al difunt Kenneth Appel. L'home que, junt amb Wolfgang Haken, havia arribat a resoldre el 1974 un teorema vell de més de 120 anys: el teorema dels quatre colors. L'enunciat matemàtic d'aquest teorema (1852) afirmava que qualsevol mapa geogràfic podia ser colorejat solament amb quatre colors diferents, de manera que no quedin regions adjacents amb el mateix color.
Podeu llegir a l'apartat del Fets i Gent del darrer numero del DAG, que els esbirros contractats per Carioca van fer el necessari perquè na Gerarda no se'n assabentés de la solució del teorema i continués demanant als estudiants de comprar caixes de 12 i 24 retoladors de colors. També es diu que hi havia qui estirava la tinta amb conyac Soberano del moble bar del seu pare, car resultava més barat que comprar una nova caixa quan un retolador es quedava sec. Però jo, Hands, mai no m'ho he acabat de creure. En fi, que des de el GS agraïm a Kenneth Appel la seva solució del teorema, lamentant al mateix temps no haver estat informats quan calia.  (Perdó? Com? Què? Ah, si. Que diu en Sinfu que si algú sap on pot trobar una camisa i uns pantalons com els que porta en Kenneth a la foto, que li passeu l'adreça. I si trobeu el cinturó, diu que us paga una birra)

divendres, 7 de juny del 2013

setmana de la cartografia al GS: Arno Peters


Doncs si, segons la projecció escollida, els mapes poden enganyar. I una de les projeccions que més enganyen és la de Mercator. Ara bé, tot depèn de si l'engany és una causa o un efecte. Vull dir que, en Gerardus Mercator, va crear un sistema de projecció que era útil per la navegació perquè respectava els angles que permetien traçar un rumb. Però el seu sistema no respectava les àrees: es sabut que, quan es passa d'una representació esfèrica a una plana, cal escollir. Mercator i la seva projecció han estat criticats per la visió deformada que donen del mon, en perjudici d'uns països del sud que, en aquella època, no existien tal i com els coneixem avui.

En Arno Peters, cineasta i propagandista politic, va aprofitar l'ocasió per pispar-li la cartera a James Gall, que havia creat un sistema de projecció basat en el  Lambert Cylindrical Equal-Area per projectar l'esfera celeste sobre un mapa, de manera a evitar les distorsions de les formes de les constel·lacions. Arno-Peters es va apropiar de l'idea, la va patentar a Luxembourg, i la va vendre des del 1976 com una visió políticament correcta i justa amb els països del tercer mon: la Unesco i altres ONG la van adaptar i popularitzar immediatament.

Recordo un@ professor@ molt progre que ens va recomanar utilitzar aquesta projecció. Menys mal que, a la pàgina 418 sobre La geografia acadèmica i la Cartografia,  en el reading: Professor Joan Vilà Valentí : el seu mestratge en la geografia universitària, podem trobar unes paraules reconfortants:  ...la projecció de Peters s'ha fet ja tant popular que apareix en els llibres de Geografia,  perquè alguns autors han arribat a creure que 'és la bona'.  Seria molt convenient que molts geògrafs adquirissin nocions elementals de Cartografia, per no caure en trampes tant beneites, i sobretot per tal que s'assabentessin que no hi ha, no hi pot haver, cap projecció vàlida del tot, que n'estan usant algunes indegudament, induint a errors evitables. I també que sabessin que hi ha disponibles unes quatre-centes projeccions, de manera que tenen on triar [...]  Com es troba a faltar que a les facultats de Geografia i Historia ensenyin alguna cosa de Cartografia als futurs catedràtics! [...] 

Sembla ser doncs que les hores de pantògrafs, estereoscopis i rotring que vam passar amb na Gerarda van servir per alguna cosa.

dijous, 6 de juny del 2013

setmana de la cartografia al GS: i com es representa?

En Randall Munroe ens torna a sorprendre a les pàgines de xkcd amb una síntesi excel·lent i molt divertida sobre els sistemes de projecció i el perfil psicològic lligat a les nostres preferències. No afegiré res més. Gaudiu-lo, val la pena!


dimecres, 5 de juny del 2013

setmana de la cartografia al GS: nord, sud, est, oest

The great battleground for the defense and expansion of freedom today is the whole southern half of the globe -Asia, Latin America, Africa and the Middle East- the lands of the rising peoples. Their revolution is the greatest in human history. They seek an end to injustice, tyranny, and exploitation. More than an end, they seek a beginning (John F. Kennedy "Special Message to the Congress on Urgent National Needs," May 25, 1961). Doncs la veritat és que aquesta vinyeta genial del xkcd, torna a posar-nos al davant d'un altre incongruència geogràfica que ha continuat utilitzant-se en el llenguatge culte de l'alta política. I es que ... sabia en John F. que Miami (25°47′16″ N) està més al sud que El Cairo (30° 03′ N)?
I ja que parlo de El Cairo, afegir que sempre he trobat abracadabrant el concepte d'Orient Mig. Vull dir que, malgrat el follón dels amics americans per situar l'est i l'oest (veure l'entrada del passat 03.06.2013), si situem l'orient a la part del globus que es troba a l'est del meridià de Greenwich (el Prime Meridian que dona lloc als fusos horaris, tal i com els coneixem), no sembla problemàtic situar l'Extrem Orient a la part del globus que es troba a l'occident de l'anti-meridià 180° (també conegut com a International Date Line, tot i que estem davant d'un meridià irregular condicionat per factors polítics que expliquen el seu traçat). Ara bé, si l'Extrem Orient es troba a l'est d'Asia i el Mig Orient o Orient Mig es troba enllà on les religions monoteistes ens mostren des de fa segles, i en tota la seva plenitud, el seu concepte del respecte de la vida humana ... on diable es troba el Proper Orient?  Alguns, més coherents, el situen al mateix lloc on d'altres situen el Mig Orient. I es que sinó ... on es trobaria llavors el Mig Orient? I si el Mig Orient es situa enllà on gairebé tothom el situa ... Europa se situaria al Proper Orient? Al Proper Orient d'on i de qui?  En fi, com ens ho expliquen al Viquipèdia, la utilització d'aquest concepte te el seu origen en el passat colonial britànic ... Tots plegats, no fem res d'altre que seguir fidelment amb la confusió, potser per manca d'interès, potser per manca de reflexió. 

dimarts, 4 de juny del 2013

setmana de la cartografia al GS: el nord i el sud ...

Because It needn't be a Eurocentric world. Encara que ningú ens ho va explicar mai a classe, sabem pel Viquipèdia que la convenció de situar el nord a la part superior d'un mapa i l'est a la dreta té els seus orígens en Ptolomeu. No és exactament el que podem veure en l'imatge que il·lustra l'entrada d'avui: el McArthur's Universal Corrective Map of the World. Primera realització comercial de la sèrie de Reversed Maps, també coneguts com Upside-Down Maps or South-Up Maps. Sempre que no l'expliqui un anestesiant profe de geo, la historia del mapa és divertida. La cosa va començar l'any 1970 a Melbourne. En Stuart McArthur tenia 12 anys i va dibuixar el seu primer South-Up Map ... que el seu profe li va fer repetir ficant el nord on havia d'anar, amenaçant-lo amb suspendre'l sinó ho feia així. En Stuart va passar el curs i, tres anys més tard, estava al Japó gràcies a un programa d'intercanvi d'estudiants. Es veu que uns estudiants americans amb els que va fraternitzar durant el stage, no paraven de fotre-se'n d'ell per viure al fons del mon. Quan va tornar a casa, es va resoldre a publicar un dia un mapa on Austràlia estigués al damunt. Ho va fer el 1979, mentre estava a la universitat de Melbourne, on va editar i vendre el primer South-Up Map modern... en molt poc temps més de 350'000 exemplars ... A dia d'avui, el seu mapa es coneix com el McArthur's Universal Corrective Map of the World. Molt poca gent sap com s'anomenava el profe que el va amenaçar amb suspendre'l.

dilluns, 3 de juny del 2013

setmana de la cartografia al GS: l'est i l'oest ...

Us proposo dedicar la setmana a un tipus de cartografia que mai vam veure a classe i que tots sospitàvem que existia. L'entrada d'avui és un homenatge a les pàgines de xkcd, creades per en Randall Munroe,  que les defineix com a webcomic of romance, sarcasm, math, and language ... A l'imatge que il·lustra l'entrada, un d'aquells trenca-closques que tots teníem quan érem petits i que només tenia una resposta possible: es diu així perquè es diu així, encara que tothom sàpiga que no te cap lògica ... Començàvem a percebre el que seria el mon dels adults !  Després, vam llegir The  Hobbit i vam veure que en J. R. R. Tolkien situava l'est dels seus mapes (East is at the top of the map “as usual in dwarf-maps”) on els altres situen el nord. Va ser abans que en Jorge Verstrynge es fes d'esquerres, en Ramon Tamames de dretes i en Schuster fitxés pel Madrid. Amb un bagatge com aquest, ja no va haver mai més res que ens arribés a impressionar.