divendres, 31 de maig del 2013

monstres en concert (2): Willy Nelson & Sheryl Crow


Willy Nelson & Sheryl Crow - City of New-Orleans. Una versió del tema original composat el 1972 per Arlo Guthrie i que en Joe Dassin va versionar el mateix any amb Salut les amoreux, amb una lletra que m'encanta ... poesia pura!

Les matins se suivent et se ressemblent
Quand l´amour fait place au quotidien
On n´était pas fait pour vivre ensemble
Ça n´suffit pas de toujours s´aimer bien
C´est drôle, hier, on s´ennuyait
Et c´est à peine si l´on trouvait
Des mots pour se parler du mauvais temps
Et maintenant qu´il faut partir
On a cent mille choses à dire
Qui tiennent trop à cœur pour si peu de temps

On s´est aimé comme on se quitte
Tout simplement sans penser à demain
A demain qui vient toujours un peu trop vite
Aux adieux qui quelque fois se passent un peu trop bien (...)

dijous, 30 de maig del 2013

monstres en concert (1): Johnny Cash (1987)


En Johnny Cash, aquí en concert el 1987, i un tema que adoro: Ghost Riders In The Sky, El va composar el 1948 Stan Jones per la banda de só d'un film que portava el mateix nom i en Burl Ives la va enregistrar per primera vegada. La veritat és que, de totes les versions que he escoltat d'aquest tema, la d'en Johnn, ès  la que més m'ha arribat al cor. Fins i tot quan ja no estava fi, com el 1994 al Festival de Montreux, la brodava. Tot i que reconec que no seria just oblidar la veu de Vaughn Monroe (àudio amb més qualitat), que va ser qui la va popularitzar, segueixo preferint la veu d'en Johnny. Ja per acabar, dues altres versions difícils d'oblidar. La de The Shadows i ... naturalment, un dels moments èpics de The Blues Brothers !!!

dimecres, 29 de maig del 2013

coneixeu el bookcrossing?

Bàsicament el bookcrossing és deixar llibres a llocs públics perquè els recullin altres lectors que, un cop llegit el llibre, el tornaran a “alliberar”. Es registra el llibre a la web, i s’hi adjudica un codi que et permet seguir el viatge del llibre. Més informació a: www.bookcrossing-spain.com.

dimarts, 28 de maig del 2013

El darrer viatge del polifacètic J.B.

El passat dissabte dia 25 de Maig ens va deixar en Jordi Bayona. Recordarem  les seves anècdotes i històries que sempre tenia a punt: guerra i posguerra, crítica a la dictadura a través del teatre independent, el cinema, les motos, els còmics, els llibres, les seves estades a París i a Mèxic D.F., i els seus orígens amb arrels a Eslovènia, Àustria, Alsàcia,Vic, França ... Fins al darrer moment no va parar de fer coses i de ben segur que ha deixat més d'una tasca per acabar.
Us deixo els enllaços de tant trista notícia del Ara i de El Períodico, i a diferents blocs: Mortadelón  o Maginoteca. En fi, que tingui molta sort allà on sigui que ha anat.

dos llibres de geografia ...

Plastic Ocean: How a Sea Captain's Chance Discovery Launched a Determined Quest to Save the Oceans By Charles Moore with Cassandra Phillips. Penguin Publishing, 2011, 368 pp., ISBN 978-1583334249 (amazon, esri gis-bookshelf). El 1997, mentre navegava des de Honolulu a Califòrnia, en Charles Moore va sorprendre's per la quantitat de plàstics que trobava a l'Oceà Pacífic. L'experiència el va portar a fundar la Algalita Marine Research Foundation i esdevenir un expert en contaminació reconegut internacionalment. Ha treballat incansablement per salvar els oceans a partir d'aquesta plaga del plàstic. El seu treball ha estat l'impuls per a una nova avaluació global dels efectes dels plàstics a l'oceà. Aquest llibre relata com els plàstics han arribat a impregnar les nostres vides i presenta a les seves conclusions l'amenaça que representen

The Revenge of Geography: What the Map Tells Us About Coming Conflicts and the Battle against Fate. By Robert D. Kaplan. Random House, 2012, 432 pàgines, ISBN-13: 978-1400069835 (amazon, esri gis-bookshelf). Els professionals dels Systèmes d'Informacio Geografica (GIS/SIG), que a la universitat havien de defensar-se quan els preguntaven perquè estaven estudiant geografia, trobaran en aquest llibre un munt de respostes convincents. Una anàlisi sense concessions i un munt d'anècdotes històriques que permeten resaltar importància de la geografia en la conformació amb la història. Kaplan explica la influència fonamental de la geografia en la construcció del comportament humà, en el passat i en el futur. Kaplan, ex membre de la Junta de Política de Defensa sota el Secretari de Defensa Robert Gates, de 2009 a 2011, és l'autor de 14 llibres sobre assumptes internacionals.

dilluns, 27 de maig del 2013

oceans ...


El vídeo d'aquesta entrada correspon a un extracte del film Oceans, dirigit per Jacques Perrin and Jacques Cluzaud. Encara no he vist aquest film, però he vist tants extractes que segur que ja he vist un bon tros. De totes maneres, tal i com el presenta el trailer, els extractes dels que us parlava i les critiques que he llegit del film ... S'haurà de veure, companys. Més que res perquè tinc el sentiment de que hi ha quelcom de veritat quan els directors diuen allò de: Vous pensiez connaître l'océan. Vous allez le découvrir.

divendres, 24 de maig del 2013

especial idiomes: un anunci especial ...

Doncs si està cascada, me temo que no la vendran a cap país de llengua hispànica. Després de la Chevy Nova (que no va, vaja), una nova performance dels publicistes i del seu coneixement de les llengües. Els hi fa una llei, senyor Wert?

especial idiomes: lapao y lapapyp

Decebut de constatar que cap dels membres de la tripulació no s'hagi pronunciat sobre el remarcable fet del reconeixement de dues llengües en el nostre entorn cultural, m'agradaria aturar el corrent d'incomprensió que ha envoltat aquesta decisió històrica de les Corts Aragoneses. Com qualsevol persona humana mínimament informada hauria de saber, el lapao i el lapapyp son les abreviacions que les Corts d'Aragó han donat a la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental i a la Lengua Aragonesa Propia de las áreas Pirenaica y Prepirenaica, que alguns ignorants continuen defensant com a glotonims del català i de l'aragonès, respectivament. En primer lloc, m'agradaria deixar clar que si la llengua que es parla a la Franja de Ponent hagués estat el català, la consellera de Educación, Universidad, Cultura y Deportes que ha portat la Ley de Lenguas a les Corts Aragoneses, na Dolors Serrat, nascuda a Ripoll i ex-veïna de l'ex-conseller Joan Puigcercós, ho hauria sabut. El que els parlamentaris aragonesos del PP, dirigits par na Dolors, han demostrat sense complexes és que els orígens del lapao estan estretament lligats a les invasions mongòliques. Naturalment, no estic fent al·lusió a cap alteració cromosòmica dels parlamentaris del PP. Sinó al fet, que la premsa no ha pogut amagar, que els 60'000 ciutadans de la Franja als que fins ara els deien que parlaven català, parlen la mateixa llengua que altres 300'000 persones humanes ubicades a una altra franja, al sudoest de la Xina, entre les províncies de Sichuan i Yunnan, a tocar del Tibet (el que explica les nombroses visites d'incògnit del Dalai Lama a Mequinensa per anar a pescar silurs i practicar aquesta llengua fent la ronda dels bars del poble). No podem oblidar que, als orígens asiàtics d'aquesta llengua secular, hem d'afegir la seva difusió al nou continent, de la ma de l'emigració aragonesa a l'estat de Bahia (Brasil), on van fundar la ciutat de Lapão en honor d'una llengua que sona així. Gràcies al PP aragonès s'ha re-ubicat doncs una llengua de la que els catalans s'havien apoderat injustament, i la comunitat internacional ha saludat aquest gest amb un gran impacte mediàtic. No sabem encara si el lapao està recollit per la llei Wert, ni si el govern aragonès estarà obligat a pagar classes privades de català a tots aquells alumnes que ho reclamin, però podem afirmar que la comunitat educativa està preparada per a qualsevol eventualitat. 

dijous, 23 de maig del 2013

la ruta nacional 40 (Argentina)


Doneu un cop d'ull a l'itinerari entre Algecires i Nordkapp (Noruega) fet amb Google Maps i veureu que la distància calculada és de 5'500 km. Si fa no fa, és la mateixa llargada que fa la Ruta Nacional 40 de l'Argentina (5'300 km, contra els 3'940 km de la U.S. Route 66), de la que el vídeo de l'entrada us presenta un resum. Si ho preferiu, France 5 TV va passar el dissabte 18.05.2013 un episodi de la sèrie Echapées Belles que li estava dedicat: Ruta 40, l'emblématique route argentine (1h30'): de totes maneres, youtube n'està ple de vídeos. La ruta 40, que es va començar a construir el 1935, travessa  l'Argentina, de nord a sud i en paral·lel a la serralada dels Andes, des de la frontera boliviana, fins a la Patagònia, des del nivell del mar fins els més de 5'000 m de l'Abra del Acay. Passa per 21 parcs nacionals (entre ells el de Los Glaciares), 18 grans rius (entre ells el Collón Curá) i 27 colls de muntanya (entre els quals el mencionat Abra del Acay). De vegades autopista de sis carrils, sovint camí de terra, de vegades una traça que solament un gran esforç d'imaginació pot endevinar ... me demano si un dia, quan estem jubilats ...

dimecres, 22 de maig del 2013

les cowboys fringants a Ginebra !!!

Aquest vespre, al Geneva Arena, actua un grup del Quebec que adoro: les cowboys fringants. Malauradament, no els podré anar a veure. Us deixo uns dels meus temes preferits: Joyeux Calvaire, Les étoiles filantes, Chêne et roseau i potser el millor de tots: En Berne.

dimarts, 21 de maig del 2013

especial idiomes: APM? 2013 Top 10 Erudits


Si William Shakespeare aixequés el cap ...Tot i que, en total desacord amb la penya de l'APM, jo hauria donat el primer lloc al pastor. Per acabar, Sinfu, un xic de comprensió amb els teus alumnes si no pronuncien correctament l'espanyol, home.

dilluns, 20 de maig del 2013

les marees, com no ens les podem ni imaginar ...


Fa dies estàvem parlant amb en Robert, un company escocès de la feina, sobre com ens fascina a molts mediterranis el fenomen de les marees. Estava explicant-li lo poc que jo en sabia d'elles quan va dir-me que m'enviaria un vídeo de casa seva on veuria el que en realitat pot ser una marea quan l'aigua està encaixonada en un estret i una morfologia del terreny especial, com al Golf de Corryvreckan. I va enviar-me aquest vídeo: Gulf of Corryvreckan Whirlpool and Grey Dogs Passages Fast Tidal Flow. Si voleu més informació us recomano la lectura d'aquesta pàgina.

divendres, 17 de maig del 2013

Flogging Molly - Float (2008 - full album)


Flogging Molly - Float (2008), l'àlbum complet a youtube !!!
A gaudir-ne aquest cap de setmana, mates!  I no oblideu d'afegir-lo als favorits.

dijous, 16 de maig del 2013

l'explotació forestal de l'extrem ...


L'explotació forestal com mai us la van explicar a cap Curs d'Estiu d'Estudis Pirinencs. L'explotació forestal al Canada, produïda per World of Wonder Prod. el 2009 i emesa actualment per a l'emissió de RMC (Radio Monte Carlo) . O com una de les polítiques forestals més sostenibles que es coneixen es combina amb el top de la tecnologia per l'explotació dels boscos canadencs, on el treball dels llenyataires és d'una exigència física total, i es combina amb l'òptica americana, segons la qual els treballadors son responsables d'adquirir les seves eines de treball: no és doncs llenyataire solament qui vol, sinó qui pot. En aquest vídeo trobareu el primer capítol d'una sèrie de deu episodis [1], [2], [3], [4], [5], [6], [7], [8], [9] i [10] de la primera temporada. No us perdeu al menys un d'ells!

dimecres, 15 de maig del 2013

l'estiu arriba, i les meduses amb ell ...

amanida de meduses
El passat 19 d'abril, un article de Le Figaro va retenir el meu interès: Vous aimez le poisson, vous adorerez les méduses !  A la base, l'article presentava un llibre de Philippe Cury i Daniel Paulyde:  Mange tes méduses! Réconcilier les cycles de la vie et la flèche du temps (abans de continuar, us proposo de donar un cop d'ull al CV dels autors a amazon.com). Basant-se en aquest llibre, l'article ens presenta el resultat de la sobrepesca i els seus efectes en el medi ambient. A títol d'exemple el fet que, a Namíbia, els 10 milions de tones de sardines i 500'000 tones d'anxoves de la dècada dels 1960's es van transformar, gràcies a la sobrepesca, en 12 milions de tones de meduses. Car no és sols que amb la desaparició de les sardines i les anxoves desapareguessin també els seus predadors naturals, sinó que també va augmentar el zooplàncton, del que el conjunt d'aquestes espècies s'alimenten. En clau positiva, els autors subratllen que a la República d'Africa del Sud, on la gestió dels recursos pesquers és més estricte i es desenvolupa des de fa molts anys, la població de meduses no ha augmentat. Es simptomàtic en el cas d'una Mediterrània on s'estima que el 90% dels recursos estan sobreexplotats. Fet al que s'ha d'afegir, com a factors que afavoreixen la reproducció de la població de meduses: la destrucció dels fons marins per tècniques de pesca no adequades, l'increment de la temperatura de l'aigua del mar i la eutrofització del medi costaner. El missatge de Philippe Cury és clar: Quan hi ha una voluntat política, una bona gestió dels recursos és possible. La gestió de la pesca s'ha de fer en relació als stocks existents, com es fa a l'Africa del Sud, però també a Austràlia o a Nova Zelanda.  Perquè si no ho fem d'així ... haurem de menjar meduses.
Com imagino que la sola idea de menjar meduses us produeix urticària potser cal saber que xinesos i vietnamians les adoren en amanida, com podeu veure en aquest vídeo. Per un paladar més occidental, potser sigui més apropiat fer un cop d'ull a la recepta d'aquest blog del Club Chef Simon (no enredeu, que la family no te res a veure). En tot cas, sembla que la seva textura se situaria entre la del cogombre de mar i la del pop. Finalment, donat que el seu col·lagen és molt semblant al col·lagen humà, sembla que les meduses estan molt buscades per la industria cosmètica, però també la farmacèutica   (Le Point, 10.08.2010). Així, si l'interès de la industria cosmètica es concentra en el col·lagen, utilitzat principalment en la producció de cremes anit-arrugues, la industria farmacèutica s'interessa enormement per una proteïna segregada per la medusa Aequorea Victoria, que la fa fluorescent i que, tractada convenientment, es pot introduir a les celules per traçar el creixement dels tumors o l'evolució de bacteris patògens.

dimarts, 14 de maig del 2013

una de fareros a Finisterre ...


No us perdeu aquest vídeo dels fars del Finisterre francès durant la tempesta del 07.12.2007. A saber que, el primer dels fars, conegut amb el nom de Ar Men ("La Roca", en bretó), va ser construït entre 1867 i 1881 ... i no va ser automatitzat fins el 1990, pel que era conegut entre la comunitat dels farers com l'Enfer des Enfers. Més informació sobre els altres fars del vídeo al "about" de youtube i, sobre l'Ar Men en particular, al link de wikipèdia.

dilluns, 13 de maig del 2013

electricity from living plants ...


El passat dissabte 4 de maig, vaig aixecar-me d'hora, vaig ficar Euronews i vaig enganxar-me amb un reportatge que passaven a la secció: "Sci-tech": veure la versió en espanyol o, si ho preferiu, la versió en anglès. El reportatge ens presenta el projecte Plant-e, realitzat pel Sub-department of Environmental Technology (department of Agrotechnology and Food Sciences) de la Universitat de Wageningen, als Països Baixos. L'idea consisteix en crear una pila de combustible vegetal microbiana que generi electricitat a partir de la interacció natural entre les arrels de les plantes i els bacteris del sol. La pila funciona per l'aprofitament de fins el 70% de la matèria orgànica produïda per la fotosíntesis, que no és utilitzada per la planta i que s'allibera per les seves arrels. Els  bacteris del sol interactuen amb els residus orgànics alliberats per les arrels, alliberant electrons que son capturats per un elèctrode i son utilitzats per la producció d'electricitat. El resultat de la recerca està patentat per la societat PlantPower  i la seva comercialització dels productes que la implementen per la companyia Plant-e: ambdues sortides de la Universitat de Wageningen.

divendres, 10 de maig del 2013

Dropkick Murphys - Blackout (2003 - full album)


Dropkick Murphys - Blackout (2003), l'àlbum complet a youtube !!!
A gaudir-ne aquest cap de setmana, mates!  I no oblideu d'afegir-lo als favorits.

dijous, 9 de maig del 2013

especial deute per capita ...

Sé que el tema és més vell que la calculadora d'en Toni F., però no està de més de no oblidar la quantitat del deute public que li correspon de pagar a cada ciutadà. I recordar també que, allò de que fotin el que vulguin, jo no no n'he de fotre res ... no és exactament cert. 
En fi, que no se'ns oblidi aquest enllaç amb el rellotge del deute public espanyol cada cop que escoltem una animalada del tio de la foto o del seu gang de Illuminati.

dimarts, 7 de maig del 2013

tothom té un passat, i qui digui el contrari ... (II)

Parlant de passats, el d'aquest individu, fill de militar, delegat provincial del ministeri franquista del Treball, governador civil d'Astúries, abans de ser-ho de Barcelona. Germaníssim  del regidor i president del grupo municipal del PP a l'ajuntament de Barcelona. I ara Ministre de l'Interior. Si, l'ase aquest que, envalentonat per la saga de rucades amb les que ens amoïnem a diari els membres de la seva troupe, no se li ha passat res de millor pel cap que dir: "Primer parlem del que és d'avui i després d'altres coses, perquè l'avortament té poc a veure amb ETA. Bé, té alguna cosa a veure, però, en fi, no gaire" ... Es que no n'hi ha un sol entre tots aquests gurinots que tingui un QI relativament decent?

tothom té un passat, i qui digui el contrari ...


Horst Tappert, actor que encarnava l'Inspector Derrick, del que recordo amb emoció les seves persecucions èpiques, quan el tio pujava al seu VW Passat (Diesel, of course!), es ficava el cinturó de seguretat, ficava bé el retrovisor i, després d'arrencar, posava l'intermitent. I, malgrat tot, contra tota lògica, aconseguia detenir el 'dolent' del film que conduïa un BMW. I del que recordo també un argument tant pla com el del seu personatge ... Dons resulta que, segons l'edició del 24 Heures del passat 05.03.2013 (mencionant el Frankfurter Allgemeine Zeitung del 01.03.2013), en Horst Tappert va ser membre de les Waffen-SS a una unitat de blindats desplegada a Ucraïna. Si les TV alemanyes i neerlandeses ja han suprimit la sèrie de les seves programacions, L'edició de Le Figaro del passat 03.05.2013 informava que la unica cadena francesa que encara passava la sèrie, France 3, suspendrà l'emissió el proper 13 de Maig.  

dilluns, 6 de maig del 2013

Suïssa: nous immigrants i la vida als càmpings ...


El passat dijous 02.05.2013, la RTS emetia un reportatge sobre com els immigrants del tercer mon, però també els aturats indígenes i de l'Europa del Sur trucaven a la porta dels gerents dels càmpings per fer front a la penúria de l'habitatge. I com aquests els hi obrien amb tota una sèrie de precaucions: son molts anys de llestos que han passat per aquí. El reportatge, rodat durant el dur hivern suís d'enguany, presenta la vida d'una sèrie de personatges escollits a diferents càmpings: entre ells el de Lausanne-Vidy. Un dels moments més especials del reportatge (23:45) ens presenta el cas d'un espanyol que ha viscut a una camioneta, durant dues setmanes, esperant que'l deixessin entrar al càmping. Pare de deu fills, l'home va deixar la seva empresa (pintor d'edificis) a Espanya per buscar feina en Suïssa. En un altre moment (36:50), després de haver enviat un munt de currículums, l'home fa temps aprenent francès a la furgoneta, esperant trobar una feina que difícilment tindrà: poca gent pinta un edifici en hivern en aquest país. Més tard (47:20), el reportatge ens presenta la seva vida a la furgoneta durant la nit. L'home afegeix que el més dur és el poc espai del que disposa, comparat amb la casa de 280 m2 que té a Espanya, amb vuit habitacions, tres quartos de bany, un menjador i una cuina molt gran ... amb piscina, barbacoa ... L'home segurament no sap que està parlant de quelcom que només està a l'abast dels més alts salaris en Suïssa.  A la fi del reportatge (51:20), el gerent del càmping, convençut de que l'espanyol es bona gent, el deixa instal.lar-se. Malgrat no haver trobat encara feina, haurà d'afluixar CHF 503 per mes (aprox. 410 euros), l'home s'instal.larà. Espero que tingui sort.

dissabte, 4 de maig del 2013

Espanya: la cova del sado ...

Deixeu-me parlar de la noticia d'ahir. D'aquest gran poble amb el que compartim passaport i tantes altres coses. Me refereixo als resultats de la darrera enquesta del CIS, segons la qual: El PP tornaria a guanyar les eleccions. I que, gràcies a la visió d'aquell gran estadista de Felipe Gonzàlez, quan va apostar pel Rubalcaba, el PP ampliaria la distància amb el PSOE, tot i tenir un dels pitjors resultats de la historia. Però com les bones noticies mai no venen soles, subratllem que el polític més valorat és Rosa Diez:  jefa del partit d'aquest gran demòcrata i trending topic que és en Toni Cantó. Ni la política econòmica (?), ni els ERO's, ni les critiques injustificades a la conducta dels seus dirigents a l'interior com a l'exterior. Ni les declaracions de na Esperanza afirmant que: hay que acometer una reforma radical y sin precedentes de las administraciones públicas: o sigui, que encara no hem vist res! Res que pugui inquietar uns votants fidels i incondicionals. I es que, com diu aquell gran refrany espanyol: Sarna con gusto, no pica. A més, que ara el país es pot continuar endeutant a més bon preu i, sobre lo de tornar el deute ... qui dia passa, any empeny.  I al que no li agradi, que sàpiga que ja no està obligat a passar per El Prat per trobar una solució adequada.

divendres, 3 de maig del 2013

Yiruma: River Flows In You


Dedicat a tots aquells que no coneixen altra musica sud-coreana que la de Psy i el Gangnam Style. Yiruma i River Flows In You, un tema al piano d'una sensibilitat brutal (recomano d'escoltar també la versió vocal subtitulada, així com el munt de covers que, al violí o al violoncel, ha fet la penya d'aquest tema). Podeu trobar una mina d'altres temes al seu canal de youtube: YirumaVEVO. I també unes quantes de gran qualitat al canal d'un music suec que es diu Carl Sjursvens, gran admirador seu que ha penjat temes com ara: Wait There o When The Love Falls. Clar que, si ho preferiu, podeu escollir una qualsevol de la multitud de playlists que, sobre Yiruma, corren per youtube. Ara aviam si tinc la sort de veure córrer per aquí un comentari d'en Long John.

Eso es así: Paròdia de "señoritos sevillanos"

dijous, 2 de maig del 2013

promised land (2013) i el fracking ...


Promised Land (2013), traduït a l'espanyol com Tierra Prometida (per una vegada, la traducció no espatlla el títol original) és un film que tracta sobre la extracció de gas mitjançant la tècnica de la fractura hidràulica (fracking), encara que aquesta tècnica ha estat utilitzada, també amb èxit, a Dakota del Nord per l'extracció de petroli. Sobre la tècnica en si, us proposo donar un cop d'ull a aquest vídeo dels amics del National Geographic. I sobre la extracció a Dakota del Nord, la North Dakota Pipeline Authority publica una sèrie de mapes que us poden donar una idea sobre la magnitud del tema. Sobre la febre de l'or (negre), la repetició del que va passar en altres èpoques amb una visió optimista o la més pessimista dels treballadors que viuen a les caravanes. A Europa, sobre els pro i els contra, us recomano fer un tomb per Internet. Què? Ah, el film? podeu veure la ressenya del critic de El País. Jo encara no l'he vist. El primer que'l vegi, pot fer-nos 5 cts?