dimarts, 30 d’abril del 2013

una de sobirania: França i la illa de Tromelin

l'estació meteorològica de Tromelin
El passat 17 d'abril, Le Nouvel Economiste informava que l'estat francès es disposa, en la més total indiferència, a compartir la sobirania de l'illa Tromelin amb Maurici, que la reivindica des de fa temps. Un cop d'ull a la cartografia de la zona ens permet  veure la constel·lació d'illes sota sobirania francesa que envolten Madagascar. I es que, segons l'article del NE: Actualment, França disposa recursos limitats, a menys que es tinguin en compte els seus recursos marítims. Car, amb més de 11'000 milions de quilometres quadrats, darrera dels USA, però davant d'Austràlia, França disposa de grans recursos marins que un dia podrà ficar en valor. A menys que, segons l'article, la crisi i la política malmenin la flota naval i el país quedi "indefens" davant d'altres reivindicacions internacionals, entre les que l'article menciona: l'illa de Clipperton per Mèxic, les illes Chesterfield per Austràlia, o les illes Glorieuses, Juan de Nova, Bassas de India i Europa per Madagascar. Per cert, parlant de recursos marins, la central elèctrica de la Rance, prop de Saint Malo, funcionant amb la força de les marees, serà renovada després de 45 anys de funcionament.

dilluns, 29 d’abril del 2013

especial neuropsicofarmacologia

La seccio Neuropsychopharmacology de la revista Nature publicava el passat dilluns 15.04.2013 el resultat d'una recerca realitzada per investigadors de la Universitat de Indiana, segons la qual, el gust de la cervesa és suficient per l'alliberament de dopamina, un neurotransmissor que activa el mecanisme de recompensa al cervell. Els investigadors van provar els efectes de diferents begudes al cervell de 49 conills d'índies. Vaporisant la llengua amb begudes energètiques i cervesa, amb una mica d'aigua, es van adonar que la cervesa alliberava la dopamina fins i tot  abans que l'alcohol entrés al corrent sanguini. Es va confirmar doncs que és el gust el que allibera el plaer. Però l'estudi va deixar oberta una altra qüestió: donat que els conills d'índies amb un historial familiar d'alcoholisme van reaccionar amb més força, es pot deduir que els problemes amb l'alcohol es poden heretar ?

diumenge, 28 d’abril del 2013

TV3 - Karakia - Passió per Irlanda


No t'ho mereixes, Orli. Perquè, mira que t'he invitat vegades a escriure al GS i tu sempre fent el ronso. Però com no soc rancuniós, i dissabte passat va ser el teu aniversari i diumenge et van fer el regal de passar a TV3 l'emissió sobre el 1916 ... Doncs vinga. Una abraçadota que complementa la que't vaig enviar pel wsp. I aviam si ens veiem aviat!

dissabte, 27 d’abril del 2013

Steppenwolf - Born To Be Wild



Get your motor running
Head out on the highway
Looking for adventure
and whatever comes our way
(...)
We were born, born to be wild
We can climb so high
I never want to die
Born to be wild !!!

divendres, 26 d’abril del 2013

Stan Wawrinka i Samuel Beckett

Molts es demanen què porta tatuat al braç el tenista de Lausana Stan Wawrinka. Doncs bé, porta tatuada una cita que adoro de l'escriptor irlandès Samuel Becket : Ever tried. Ever failed. No matter. Try Again. Fail again. Fail better. (traducció lliure d'anar per casa: Ho vas provar. Vas fracassar. No importa. Torna a provar-ho altre cop. Torna a fracassar altre cop. Però fracassa millor)

dijous, 25 d’abril del 2013

un home just, però en el bàndol equivocat ...

Ben Pastor és el pseudònim de María Verbena Volpi, autora de la sèrie de novel·la negra on el protagonista és Martin Bora. Jacinto Antón va publicar una entrevista amb l'autora a l'edició del passat 07.04.2013 de El País: Un detective ético en la Wehrmacht. Aquesta entrevista és, d'alguna manera, una actualització de la que el mateix Jacinto Antón va fer a l'autora el 18.02.2007, també a El País: La novela negra se viste de gris.
Martin Bora és un oficial d'ascendència aristòcrata que va començar la seva carrera a la Wermacht el 1936 i va servir com a tinent voluntari a la legió Còndor a Espanya el 1937. A l'exèrcit regular el trobem a Polònia el 1939, a Ucraïna el 1941 y a Rússia fins l'estiu del 1943. Personatge inspirat en Von Stauffenberg, l'oficial alemany que va intentar carregar-se a Hitler a l'operació Valquíria el 20 de Juny del 1944, Bora està dotat d'una gran intel·ligència. Això fa que li encarreguin la investigació de diversos crims: l'assassinat d'una monja, l'atropellament d'un feixista, l'aparent suïcidi d'una secretaria d'ambaixada, la misteriosa mort d'un cardenal i de la seva suposada amant ... fins i tot l'assassinat de Garcia Lorca!!! Bora cau en crisis depressives davant l'horror i el comportament criminal dels seus companys d'armes i esdevé el paradigma de l'heroi tràgic: atrapat entre el dilema de la seva lleialtat com a soldat i les seves conviccions ètiques.
Podeu trobar més informació al blog de na Alicia Platas (Mis detectives favorit@s) i, com de costum, ressenyes correctes dels llibres traduïts a l'espanyol a les pàgines de Lecturalia. Vinga doncs, si algú ha llegit algun llibre de la sèrie, que s'animi i ens faci 5 cts.

dimecres, 24 d’abril del 2013

salvem en Dino !


Una ràpida acció dels serveis d'intel·ligència del GS (SIGS) ha permès d'avortat el pla maquiavèl·lic d'un becari que volia alliberar una plaça al departament de geografia d'una de les universitats més reputades del Vallès, amb la idea de concursar-la. El pla consistia en inscriure un dels catedràtics com a voluntari a un viatge sense retorn a Mart. L'acció decisiva dels comandos del SIGS es va concretar amb l'obtenció dels codis d'accés als servidors on es trobava la inscripció del catedràtic, la supressió de la seva candidatura i ... la inscripció d'un suplent a la seva plaça. En el moment d'escriure aquesta crònica el secret dels SIGS és absolut, i es constata un clima d'angoixa entre els catedràtics del departament. El catedràtic, que fa prova de la seva satisfacció a la fotògrafa de l'agència Castanheira Press, ha ofert uns tickets de rebaixa de preu a Eroski, com a mostra del seu agraïment. En nom dels comandos del SIGS, en Sinfu ha recordat que encara disposen dels codis d'accés als servidors ... i que encara queden places lliures.

salvem bambi !

L'edició suïssa del 20 minutes del dijous 18.04.2013 publicava una noticia esperançadora. Per protegir-se dels seus depredadors naturals (guineus, rapaces, ...), les cries dels cèrvids (que en francès es coneixen amb el nom de faons) s'amaguen als prats: no deixen anar cap olor i el seu instint els fa amagar-se i quedar-se immòbils des de que tenen la més mínima sensació de perill. Es justament aquest instint el que fa que les segadores d'herba acabin involuntàriament amb la vida de més de 3'000 cries per any. Fins ara, els esforços dels forestals, agricultors i els caçadors per acabar amb aquesta situació no havien donat cap resultat positiu. Tot ha canviat però amb el llançament d'un projecte realitzat conjuntament per l'Office fédéral de l'environnement, la Haute Ecole des Sciences Agronomiques, Forestières et Alimentaires (HAFL), l'Ecole Polytechnique Fédérale de Zurich et la Haute Ecole Spécialisée bernoise, i el Département Technique et Informatique (HESB Ti). 
Un multicòpter tele-guiat, equipat d'una càmera tèrmica que retransmet les imatges directament al sol, escaneja les parcel·les abans de tallar l'herba, i identifica la posició de les cries pel diferencial de la seva temperatura corporal comparada amb la de la vegetació que les envolta. Afegir que, durant l'estiu del 2012, un centenar de parcel·les van ser sobrevolades durant 26 dies i es van poder salvar 32 cries. 
Si deixem de banda l'aspecte ecològic, l'aspecte econòmic és fonamental, car les cries ferides per les màquines agrícoles son un factor de risc. Si el bestiar menja herba d'un 'silo' contaminat pel cadàver d'una cria, pot enganxar el botulisme, car els 'silos' son llocs propicis al desenvolupament del bacteri  «Clostridium botulinum». La utilització dels multicòpters permet reduir aquest risc d'una manera ràpida i moderadament econòmica: dues hectàrees es poden escanejar en 20-30 minuts i el preu per hora actual del multicòpter està al voltant dels 115€.

La nota simpàtica: Ara, que no tots els cèrvids s'amaguen de l'home. N'hi ha que es desorienten i ... acaben al centre de la vila, més concretament a l'estació central de Lausana. Com va passar amb un jove isard d'un o dos anys el passat 16 d'abril: després de creuar una patrulla de la policia a les 07h30 del matí es va refugiar a una fleca, abans de decidir anar a amagar-se a l'estació central !!!

dimarts, 23 d’abril del 2013

Google Earth i Barcelona


La penya de Oh-Barcelona, una agència que es dedica a la reserva online d'apartaments i hotels de la ciutat, ha tingut l'idea genial de fer una sèrie de presentacions de la ciutat amb l'ajuda de Google Earth. Si teniu una bona connexió internet i visualitzeu el vídeo en mode full screen, veureu que el resultat és força interessant. Si el resultat de la presentació de la vila us satisfà tant com a mi, podeu passar a quelcom més fluix i convencional i afortunadament menys visitat com ara les Barrio Guides  al canal que tenen a youtube. Per exemple, el de Gràcia i el de les festes de Gràcia. O també l'imatge que es dona del dia de Sant Jordi.

dilluns, 22 d’abril del 2013

especial periodisme professional

Dijous passat, El Periódico de Catalunya publicava una noticia d'actualitat relacionada amb l'entrevista que un altre gran periodista, en Jaume Barberà, havia fet (Singulars, TV3) al catedràtic de Ciències Polítiques de la Universidad de Educación a Distancia (UNED), Ramón Cotarelo. A l'article de El Periódico, és fa al.lusió a l'explosió del nombre de visites al vídeo de youtube, publicat el novembre del 2012, on aquest catedràtic era entrevistat per la penya del programa 'La Tuerka Con Mano Izquierda' del Canal 33 de Madrid. Entre les frases a retenir de l'entrevista, l'article subratlla aquesta: "Si fuera catalán y me preguntaran si me vendría bien un federalismo les diría que no. Reivindicaría mi derecho a irme a Europa. ¿Qué problema hay?" se pregunta. "Habéis llegado tarde al federalismo, amigos. Un siglo y pico después", les replica a los que ahora ofrecen un Estado federal.  El que jo li diria a Núria Martínez, autora de l'article, és que ella si que ha arribat tard al vídeo: el GS ja en parlava el 5 de desembre del 2012 !!! 

diumenge, 21 d’abril del 2013

problemes d'integració i convivència ...

No comment, Mates. Que, amb això del políticament correcte i el sentit de l'humor, mai se sap. Que una cosa és Boston, a Massachusetts, i una altra cosa és Pencilvania. I no, no hi ha cap error ortogràfic, companys. Així que: A bon entendeur, Salut!

dissabte, 20 d’abril del 2013

"The Shock Doctrine"


Aquest documental, basat en el llibre de Naomi Klein, ja el vaig penjar en  l'entrada sobre el funeral de la Thatcher. Si no l'heu vist, i teniu una horeta lliure, paga la pena.

"Irlandesos" catalans

De la mateixa manera que podem enxampar al Doc en plena acció disfrutant d'unes cerveses amb els seus alumnes, gràcies al "iutub", també ens assabentem del que passa amb d'altres membres i ex-membres de la tripulació. Gràcies a la promoció que s'ha fet des del GS i amb el treball de camp i sobretot, de barra, que ha dut a terme el Doc, el pub de l'Orlando, el 1916, ha rebut a les càmeres de TV3. La ressenya del "iutub" diu que:

Hi ha molts catalans que se senten atrets per la cultura irlandesa i els d'aquest capítol en són dos exemples apassionats. L'Orlando ha aconseguit que el seu pub de Cerdanyola no es diferenciï dels pubs rurals d'Irlanda: la decoració, la música, les begudes ... l'ambient en general o, com en diuen en gaèlic, del "bon rotllo", el 'craic'. Els Irish Corner i els Claddagh Ring Dancers són un grup de músics i de ballarins, respectivament, que actuen sovint al local. Els grups es van crear aquí, esperonats per la seva passió en comú. Avui, a més, celebrarem amb els Claddagh un berenar molt especial.

Des  d'Hibèrnia, com a català irlandès, em pregunto si, tenint com tenim al Doc com a habitual del 1916, i amb la facilitat de la que gaudim per poder-se comunicar a la velocitat de la llum quan cal ... per què l'Orlando no ens ha convidat encara a una de les festes del seu local? Per què el Doc segueix fotent-se les birres per la perilla, i nosaltres no? Bé, en Roy no pot beure birra, ja ho sé, però un got de vi sí que pot. Orlando, tira't el rotllo, home!

swissmilk: tag der milch 2013

Aquest dissabte 20 d'abril, Swissmilk celebrarà per tot Suïssa el dia de la llet 2013. Al programa, distribució de llet i milkshakes. També animacions basades sobre el tema de la llet, en particular la elecció del millor panell publicitari fet pels estudiants. I per acabar, una festa com a colofó: punxeu el vídeo de la festa 2012.
En fi, ja veieu que no sé solament la birra el que apassiona la penya ... Ara, deixeu-me afegir, sense canviar de tema, que adoro l'originalitat de les campanyes de publicitat de la penya de Swissmilk: els panells publicitaris i ... els vídeos !!!.

Risto Mejide: 'cuando sepas de mí'


Relat impecable d'en Risto Mejide, publicat a El Periódico el dissabte, 13 de abril del 2013. L'àudio d'aquesta entrada ha estat realitzat per en Mateo Sánchez. Un relat guapo de debò.

divendres, 19 d’abril del 2013

especial publicitat



Al vídeo de dalt, una publicitat d'una agència d'assegurances francesa, amb un tema inoblidable de na Cyndi Lauper: True Colors. Al vídeo de baix, una parodia dels cachondos de LanguedePub.


dijous, 18 d’abril del 2013

un estiu podrit?


Divendres passat, sota un cel radiant, vaig prendre aquesta foto a la terrassa de la cafeteria de l'empresa, durant la pausa del migdia. Era el preludi d'un diumenge en que, per primera vegada des d'abans del mes d'octubre de l'any passat, vam passar la barra dels 20°C. Avui hem arribat a 25°C, però meteosuisse ja ens ha anunciat que les temperatures baixaran divendres i que dissabte gaudirem d'una mínima de 4°C i una màxima de 9°C que aniran pujant lleugerament fins els 14°C del proper dilluns. El fenomen podria semblar episòdic sinó fos perquè la penya de Zürich ens ha donat a una dutxa d'aigua freda. Resulta que la vila organitza una festa (la Sechseläuten) cada tercer diumenge d'abril per l'arribada de la primavera. A part de les desfilades de rigor per la Paradeplatz, a les que tant afeccionats son els bàrbars, el punt àlgid de la festa consisteix en la "cremà" d'una mena home de neu conegut com Böögg, que té la particularitat de tenir el cap ple d'explosius. La tradició vol que, més ràpidament explota el cap del nino, més càlid serà l'estiu. Per exemple, en 2003, l'any d'una de les pitjors canícules que ha viscut aquest país, el cap li va explotar en tant sols 6 minuts. La mitjana dels darrers deu anys es troba al voltant dels 14 minuts (12 en 2012). En 1988, que diuen que va fer un estiu veritablement execrable (jo no hi era encara) li va prendre 40 minuts per explotar-li el cap. Doncs bé, enguany el cap del malparit ha trigat 35 minuts en explotar!!! i això que diumenge passat feia bo a Zürich i tenien una temperatura estival de 23°C. Esperem que la tradicions no es confirmin:la del Böögg de Zürich i la de casa nostra que diu: Nevades d'abril, pedregades a l'estiu.

The Witch is dead

Finalment Margaret Thatcher ha estat enterrada a costa de l'erari públic britànic, tot i la seva profunda aversió a al sector públic, en el més ampli sentit de la paraula "públic". A la Gran Bretanya hi ha hagut sentiments de tots colors. La seva mort ha produït  esclats d'alegria ,  festes als carrers, a la televisió,  articles a la premsa anglesa, a la catalana...Recordem que, entre d'altres coses, va ser una molt bona alumna de Milton Friedman i que no va dubtar mai a alhora de posar en pràctica les seves teories. Per això, el cineasta Ken Loach, va proposar privatitzar el funeral de la baronesa. Segur que hi hauria estat d'acord. Alguns dels seus amics íntims, l'esperen a l'infern. Els seus enemics però, no paren de cantar allò de: Ding dong The Witch is dead!

dimecres, 17 d’abril del 2013

estudiants de la UAB es tanquen al rectorat

respectem les tradicions !
Uns 200 estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han ocupat l'edifici del rectorat per defensar el model d'universitat pública, evitar la pujada de taxes i les retallades de personal. Volen que el rector, Ferran Sancho, els rebi i posi en marxa una taula de negociació. No han exigit que obri el moble bar per compartir el whisky d'en Moncho, perquè saben que es va acabar el 1987. Esperem més noticies del nostre corresponsal a la UAB.

especial turisme: Corea del Nord


Feia dies que estava ensopit, sense idees sobre què fer les properes vacances quan, tot d'un cop, l'actualitat m'ha fet recordar que encara hi ha destins on sols pots viatjar en l'espai, sinó també en el temps. Corea del Nord és, sense cap mena de dubte, un d'aquests destins. El vídeo que acompanya aquesta entrada presenta una visió positiva dels canvis del país, tal i com els va veure en 2010 la CNN: potser a ells també els han ensenyat la visió turística que es ven d'aquest país des del 2008. Altres visions turístiques més clàssiques es poden millorar fàcilment amb uns clics al Photoshop. Fàcilment, gràcies al gran nivell d'educació i de llibertat creativa que la monarquia comunista dels Kim ha donat al poble nord coreà, deixant el monopoli del sentit de l'humor pels sud coreans.

dimarts, 16 d’abril del 2013

l'avenir nous dira ce que le futur nous réserve ...


Una entrevista d'en Manel Fuentes a na Anna Cabré. Just dir que hem conegut na Anna molt més en forma: Fer escenaris de futur no està malament si entenem que només són escenaris, però sempre és important que n'hi hagi més d'un; En aquests moments, amb tot el que està passant, un dels grans problemes és que no podem veure el futur ... Cada setmana, les noticies de la setmana anterior s'han quedat petites, perquè n'han sortit de noves ... Jo crec que, sense tenir un doctorat, el president del FC Sion va ser molt més assenyat quan va llençar aquella frase lapidària que li va fer guanyar el Champignac d'Or 2007: l'avenir nous dira ce que le futur nous réserve ...
Aviam si ens entenem. En el passat, quan les coses semblaven que permetien de preveure el futur, economistes, sociòlegs, demògrafs, etc. van elaborar teories que, ara que hem arribat al que llavors era el futur, hem vist que no tenen res a veure amb la realitat. Fer ara prova de retenció per dir que un dels grans problemes del moment és que no podem veure el futur, quan al passat no vam saber veure el present ... francament ,,,  I sobre el tema de que els polítics no poden fer política perquè totes les directrius polítiques venen de fora ... En fi, era divendres pel mati, imagino que hi havien ganes d'acabar la setmana i ... què carall! un dia dolent el te tothom, no?  Una abraçadota i un petó molt fort, Anna.

dilluns, 15 d’abril del 2013

crisis, what crisis?

Els nostres companys d'Al Jazeera (o Algesires si ho preferiu) ens han enviat aquesta noticia: La policia de Dubai ha adquirit pel mòdic preu de USD $400,000 un Lamborghini Aventador per la seva flota de vehicles. Seguint el raonament d'un company de la feina, és probable que, en cas de detenció d'un delinqüent, la policia li apliqui sumàriament la pena capital. Perquè, sinó, ja me direu què poden fer amb ell: al cotxe no entra, i no porta baca, així que ...
De totes maneres, no aneu a pensar ara que aquest és l'únic model de la flota de vehicles de la policia de Dubai car, en realitat, la flor i nata de la flota es completa amb uns quants Chevrolets Camaro, Dodge Charger, BMW 5-Series, però també altres utilitaris més modestos com ara el Dodge Durango, els Fords Taurus i Explorer, el Toyota Prado o el Kia Mohave. Afegir que és remarcable que Dubai hagi preferit el Lamborghini Aventador al Lamborghini Gallardo i els Porches que equipen la policia de tràfic de Qatar. En fi, abans que s'us passi pel cap fer qualsevol comentari políticament incorrecte sobre l'us que es fa al Golf Pèrsic de les transferències de capital que fem cada cop que omplim el diposit de benzina, m'agradaria subratllar que, segons els nostres companys d'Algesires, altres països com Itàlia, Panamà i el regne Unit també també equipen la seva policia de tràfic amb Lamborghini. Ens ho hem de creure?

especial medicina alternativa ...

Punxa l'imatge per ampliar-la ...

diumenge, 14 d’abril del 2013

invasió de senglars a Bonanova i Sarrià ...

La Vanguardia publica avui una noticia en la que es fa palesa l'alarma social que implica la presència d'animals salvatges als barris de la Bonanova i Sarrià. A fi d'acabar d'arrel amb qualsevol tipus d'equívocs hem de precisar que, en aquest cas, es tracta de senglars afamats. Alguns no dubten en afirmar que no és sinó el preludi de invasions més perilloses que poden arribar en el futur si d'altres mamífers es veuen en la necessitat de trobar recursos que no poden trobar enlloc més. Una lectura detinguda de la noticia sembla descartar que trucar als mossos sigui una solució plausible.

una de política internacional en clau catalana ...

Aprofitant del primer dia de l'any en que sembla que passarem dels 20°C (ara mateix estem a 15°C), i no tenint res de millor a fer que ficar-me al sol com un llangardaix, m'ha donat per reflexionar sobre la política internacional en clau catalana. Me demanava si en Mas està esperant veure els resultats de les eleccions veneçolanes per si, cas que fos en Maduro que les guanyi, pensar seriosament en mostrar-se públicament amb una barretina i un pardal al damunt, que seria la reencarnació de l'avi Macià. Pensava també amb l'angoixa que deu estar vivint l'avi Pujol davant l'actitud amb que una part del poble britànic ha rebut la noticia de la mort de na Thatcher. Recollint el sentir de la Tripulació del Flint, m'agradaria ressuscitar les paraules d'un gran estadista: Tranquil, Jordi. Tranquil ... que encara no has vist res !!!  Vull dir que, si l'ofensiva dels nacionalistes espanyols continua amb aquesta motivació integradora, seràs recordat per l'historia com en Jorge Colina. Afortunadament no tots els espanyols son nacionalistes, com hem pogut comprovar en el vídeo de la noia andalusa que ara es fa dir focusingsvlogs: ¡A mí me hablas en español! (CATALANOFOBIA) i que, amb un més d'un milió de visites a dia d'avui, i el to de les respostes dels seus compatriotes, potser es decideixi a fer part dels més radicals partidaris de l'independentisme català. El que, vist en clau de CiU, seria una llàstima, en un moment en que aquest partit està fent esforços per obrir vies de diàleg amb Paris: El Govern de la Generalitat de Catalunya y la fuerza política que lo sustenta, Convergència i Unió, han tomado la decisión de reducir el activismo catalanista en el departamento francés de los Pirineos Orientales, unidad administrativa que reúne las comarcas de habla catalana del Rosselló, Conflent, Vallespir, Capcir, Alta Cerdanya y la Fenolleda (esta última, de lengua occitana) ... No ho he traduït per no tancar vies de diàleg i no molestar a ningú, clar. Aviam si ara se'ns empipen. No puc ni imaginar el que serien capaços de fer !

dissabte, 13 d’abril del 2013

making UAB fun: homenatge a Moncho Pascual

L'ex-rector Ramon Pascual, catedràtic de física teòrica, va rebre el passat 26.09.2012 la 'Medalla de la Universitat' a l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2012-2013. Lider emblemàtic del Sincrotró Alba, la infraestructura científica que ha situat el nostre país al capdavant de les potencies occidentals. Cap de les influents fundacions Empresa i Ciència i Edward Bow Philanthropic Research Center. President del Patronat de la Fundació Parc Taulí de Sabadell i, sospitem que responsable de la mesura de les places del pàrquing soterrani. El seu currículum no seria complet sense fer menció al fet que, com rector de la UAB durant el període 1986-1990, fos conegut per guardar un whisky d'una qualitat excel.lent al seu despatx del rectorat. Així com de ser el responsable, el 1987, de l'entrada de les unitats anit-avalots dels Mossos per primera vegada a l'UAB i de les patrulles dels Securitas amb gossos durant les nits pels voltants dels labos d'informàtica. Amb tot però, el seu mandat com a rector, serà recordat pel fet remarcable de ser el responsable de que en Hands i l'autor d'aquest article coneguessin les dones amb les que acabarien vivint durant tant d'anys: permeteu-me precisar que cadascun amb una sola dona i que lo de 'molts anys' es diu des de l'emoció. Finalment, en Moncho també va deixar anar una sentència remarcable que corre pel twitter: "Les universitats han de ser elitistes i no poden regir-se per sistemes de votacions majoritaris": alguns que no han tastat el seu whisky lamentaran que no és posés en pràctica en el moment de la seva elecció com a rector. Nosaltres, que hem tingut el rar privilegi d'assistir a les classes de la seva germana, i li agraïm tot el que va fer per la nostra vida familiar, no afegirem res més.

divendres, 12 d’abril del 2013

making geography fun


Vídeo publicat per en Marcel Ballestar el Juny del 2011. Conté imatges de les diferents sortides i festes que van fer durant els quatre anys precedents els estudiants de Geografia de la UAB. Si en Sinfu mostrava la seva comprensió per l'absència d'en Doc al GS a causa d'una activitat estressant, i mencionava alguns passatges del vídeo per confirmar-ho (40", 1'08", 1'36", 2'55"), a mi m'agradaria proposar la lectura de La relation ambiguë, presque incestueuse, de la géographie et du voyage (Géographie et voyage - Cafés Géographiques, Café de Flore, Paris, 29 mai 2001). Aquesta altra també pot ser interessant: Voyage: connaissances,perceptions et (im)mobilités. Me demano en fi si, en un moment donat, no seria interessant pel departament de crear (o encoratjar la creació de) una empresa de l'estil de Géo-Découverte. O una llibreria especialitzada amb un blog dedicat als viatges ...

dijous, 11 d’abril del 2013

canviant d'estil: Billie the Vision & the Dancers


Companys, s'ha de tornar de vacances de tardor sota la neu a mitjans d'octubre i no deixar la neu enrere que a principis d'abril per comprendre que, veient aquest vídeo, t'agafin unes ganes boges d'agafar el primer avió que surti de GVA i llençar-te en paracaigudes a les Balears. En fi, un vell tema dels suecs Billie the Vision & the Dancers que es va donar a conèixer gràcies a la publicitat de l'Estrella Damm. Deixant de banda l'attrezzo d'en Lars Lindquist (menys sonat del que vol aparentar: està casat i té dos fills) els temes indie del grup es deixen escoltar: Summercat (l'entrada d'aquest post), Swedish Sin, Ask for More, Overdosing with you, Someday Somehow, City, Liar and a Thief, ...

dimecres, 10 d’abril del 2013

especial turisme: València Corrupt Tour


L´altra cara de la ciutat de València: València Corrupt Tour, Les Rutes Ciutadanes o La Ruta del Despilfarro. Les Rutes Ciutadanes són part del projecte de periodisme ciutadà emprès en 2006 pel Col·lectiu periodístic Xarxa Urbana de València, editor del primer periòdic veïnal, intercultural i participatiu de la ciutat. Amb aquestes Rutes pretenen aconseguir el contacte directe entre les realitats i els ciutadans que busquen conèixer a fons i en directe les causes del col·lapse polític, social i econòmic actual. Afegim que fins i tot la BBC se'n va fer ressò de la tasca d'aquest col·lectiu. Per acabar, com us conec, dir que abans que us rieu dels nostres compatriotes valencians, doneu un cop d'ull a una de les darreres ocurrències de BCN: el DHUB de la Plaça de Les Glòries que s'inaugurarà la tardor d'enguany o ... la primavera del 2014. Retallades? Quines retallades?

dimarts, 9 d’abril del 2013

Geògraf Solitari: ja hem superat les 60'000 visites !!!

geògrafs sense fronteres
Segurament no recordareu que el passat 22 de desembre vam superar les 50'000 visites. Doncs bé, el passat diumenge 7 d'abril vam superar les 60'000 visites, gràcies a dos pics massius de gairebé  600 visites cadascun els 5 i 7 d'abril (fonamentalment penya dels USA especialment interessada pel VIIè Congrés Espanyol de Biogeografia, però també pel calendari de les castelleres de Poble Sec). Contràriament al que ens volia fer creure en Doc i el seu labo d'estadístics sense fronteres, l'origen de les visites i els temes consultats desmenteixen doncs formalment que en Sinfu canvii compulsivament el numero IP del router de casa seva i punxi compulsivament les pàgines del GS. Després de saludar els més de 1'800 amics americans que ens han visitat aquest darrer mes, voldria saludar també els més de 100 amics alemanys, els mes de 50 francesos, els mes de 40 russos, els 25 neerlandesos, els 15 britànics i enviar també una salutació molt especial als set coreans que hauran necessitat 10 i ajuda per enganxar de què carall va el nostre bloc.

Per cert, no sé si us vaig dir que els de Google estaven donant-me la vara per si volíem ficar publicitat al nostre blog i fer-nos una pasta. Jo els vaig respondre amb aquella frase lapidària mexicana: La patria no se vende, la patria se ama y se defiende! I gràcies a aquest gest d'orgull podem continuar dient, amb el cap ben alt, el mateix que deia aquell gran alcalde de Barcelona que fou en Rius i Taulet davant del pressupost astronòmic dels treballs de la Exposició Universal de 1888: Hágase lo que se deba, y débase lo que se haga (Sinfu, la cita no era d'Esteso y Pajares a Los Bingueros, però gràcies per recordar-me-la).

dilluns, 8 d’abril del 2013

immaterialització: tuneIn i el punk rock cèltic


TuneIn és una aplicació que, instal.lada sobre un smartphone, una tableta o altres dispositius et permet accedir a més de 70'000 emissores de ràdio d'arreu del mon en live. Una de les meves emissores preferides és Celtic Rock Music que, curiosament, emet des de Leverkusen (RFA). Normalment l'escolto al smartphone o a la tablet (de vegades tindreu problemes des d'un PC). Un dels grups que vaig descobrir en aquesta emissora va ser Bastards on Parade. Es tracta d'un grup gallec que porta el mateix nom que un conegut tema dels Dropkick Murphys i que toca un punk rock cèltic amb un accent anglès que, com confirmarà en Sinfu, és força particular (veure al vídeo d'aquesta entrada). Un altre grup que he descobert recentment son The Moorings. No puc confirmar si tots els membres del grup son francesos, però tenen tres temes que m'agraden molt: Friendship, Away From Home i Working Class Heroes.

diumenge, 7 d’abril del 2013

avui es celebra un referèndum a Alsàcia

Jo no aniria fins a dir que el referèndum que avui es celebra a l'Alsàcia seria com si catalans, valencians i illencs votéssim per constituir una sola entitat territorial. O com si bascos i navarresos votessin per fusionar les seves. Tot i que, quan hom coneix la sensibilitat republicana francesa davant de qualsevol canvi que vagi en la direcció de la reconstrucció d'antics ens territorials que van ser digerits per la monarquia borbònica i, molt més eficaçment, per la república, potser me quedo curt. L'abstenció s'anuncia alta i el no està defensat pel Front d'esquerres: "Notre République une et indivisible, non à la collectivité d'Alsace" i per l'ultradretà Front national : "Je veux l'Alsace française, je vote non" (20minutes.fr): tot un programa de futur per les aspiracions referendàries de casa nostra. Afegim que si la classe política es queixa del poc ressò a Europa del que està passant a Catalunya (més o menys), m'ha semblat que sols El Punt/Avui tracta a la portada de la seva edició electrònica aquesta noticia: Alsàcia vota autonomia .  Potser els altres també la tractin amagada entre d'altres a l'edició dominical (al No-Do que Mas va posar sota la direcció del PP: 324.cat, no he vist res, tampoc al ara.cat). Deu ser que hi ha alguna cosa que jo no he entès bé i que fa que la noticia no tingui absolutament cap importància. 

la terra vista des de l'espai: NASA 2012


Deixeu-me compartir amb vosaltres una sèrie d'apunts que he anat prenent aquests darrers dies amb Evernote. I deixeu-me començar amb aquesta compilació d'imatges fantàstiques de l'estació espacial internacional (l'ISS) amb les que la NASA ha creat aquest vídeo (més detalls en la descripció a youtube) que us recomano veure en full screen. Entre les imatges que presenta el vídeo m'agradaria destacar les de: 'Gulf Stream Sea Surface Currents and Temperatures' i, dedicades a en Hands, les de 'Aquarius data swath and sea surface salinity on rotating globe'. Sobre l'ISS, us recomanaria donar un cop d'ull a les escenes de vida quotidiana de manteniment de l'estació realitzades en Sept. 2012.  I perquè recordem que, malgrat tot el que ens aboquen als telenotícies, hi ha gent que segueix treballant en el futur, donar un cop d'ull al report del darrer mes de febrer del NASA's Mars Curiosity Rover. Tot això i molt més ho podeu trobar al canal de TV de la Nasa a youtube. Només vull demanar-vos que, quan mireu aquestes imatges, mireu de trobar uns minuts per recordar alguns dels missatges d'aquell gran home que fou en Carl Sagan [en][es]: estic segur que seguiran donant un xic de caliu i de claror en la foscor que caracteritza el moment present.

dijous, 4 d’abril del 2013

música que solament escoltaràs al GS


The Mahones - Past The Pint Of No Return. La canya de sempre amb aquests pioners del Irish Punk. Si m'ho permeteu, una abraçada per en Finny McConnell i na Katie "Kaboom!" McConnell, que saben com donar-li encara més emoció al directe. I naturalment, una altra pel Ken Casey, dels Dropkick Murphys, que també veureu aparèixer al vídeo.