trash films (2)

The Starving Games és la darrera performance de Jason Friedberg i Aaron Seltzer. Aquest "gran" film recull l'experiència d'altres films imprescindibles, com ara Meet The Spartans i Vampires Suck. Sense arribar però al nivell d'excel·lència assolit en el passat amb la sèrie Scary Movie: per cert,  encara no he vist el darrer Scary Movie 5. El cas és que, mentre altres realitzadors es dediquen compulsivament al cinema d'autor o a la realització de films inèdits sobre la guerra civil i la postguerra, aquests dos impresentables fa anys que s'estan forrant amb aquest tipus de parodies. Mal me pesi, he de reconèixer que jo m'he partit la caixa un munt de vegades amb la sèrie Scary Movies: ningú no és perfecte.

Vacaciones cristianas / Vacances paganes (1974)

Quin fart de riure!

Vacaciones cristianas / Vacances paganes (1974) from Carles Barba on Vimeo.

trash films (I)

The Devil's Sword (1984) és una interessant (i me permetria afegir que "apassionant") aportació del cinema indonesi al cinema d'acció. A veure entre amics, de matinada i amb una taula plena d'ampolles de birra buides. No us perdeu la ressenya a youtube.

Sinfu's Country

Ahir vam veure un documental de Arte-Tv: Irlanda, el paradis vert.  El recomano a tots aquells apassionats del clima i de la biogeografia. 

Més que res perquè els efectes del corrent del golf sobre la vegetació de l'Irlanda meridional dona lloc a un munt de sorpreses. 

Sorpreses com la de no entendre què fa en Sinfu que no es passa el dia tirant la canya: parlo de pesca marina, naturalment. També la sorpresa de realitzar que no ens ha parlat mai de les foques de la costa: les foques marines, naturalment. Segur que també trobareu lleig que no us hagi fet tastar mai el Gubbeen Cheese: a l'emissió presenten en Tom i na Giana Ferguson, productors d'aquest formatge. 

Ja per acabar, al minut 38:25 podreu trobar una presentació del English Market. Tot i que'n Sinfu no surt, podreu veure les parades del Chicken Inn i la peixateria d'en Pat O'Connell, que s'ha fet tant famós amb la seva fotografia amb la reina d'Anglaterra que hom pot demanar-se legítimament si, en el fons, no enyoren l'època en què estaven colonitzats pels anglesos!  En fi, menys mal que té una parada que no vegis ... si veieu el vídeo veureu el que vull dir.

Antoni F. podria ser expulsat de l'UE

Els amics de El Mundo Today publicaven el passat 18.12.2013 una noticia esgarrifosa:

"Antonio F. sigue con su mujer por miedo a ser expulsado de la Unión Europea. Lleva meses durmiendo en el sofà 'porque hay conflictos territoriales'"

La noticia continua en una línia que'ns recorda alguna cosa, encara que ara mateix no arribem a esbrinar el què.

Antoni F. ha confesado esta mañana a los medios de comunicación que ya no siente lo mismo que sentía por su esposa hace unos años, cuando “la pasión teñía de felicidad nuestra vida en común”.

En declaraciones a Europapress, ha explicado que inició hace unos meses un proceso de negociación con su mujer con el fin de “modificar algunos aspectos de nuestra relación para combatir el progresivo desencuentro al que nos veíamos abocados”. (...)

El afectado, cuya esposa es eurodiputada del grupo popular en el Parlamento Europeo, explica que su mujer “no cedió un ápice y me acusó de intentar propiciar una ruptura”. Incluso cuando la separación pasó a formar parte de una de las soluciones que se barajaban para acabar “con esta situación insostenible”, la eurodiputada argumentó, en palabras de Antoni, que “para romper nuestra relación era necesario el consenso y que no bastaba con que yo quisiera porque tenían derecho a opinar nuestros dos hijos, mi suegra y su mejor amiga” (...)

Antoni F. no logra entender por qué necesita el beneplácito de su familia y de su propia mujer para poner fin a una relación que considera insatisfactoria para él y hallar así un espacio para su independencia. “Ella no quiere romper, pero yo creo que basta con que una de las dos partes quiera. No sé, igual es que soy un tirano”, se pregunta. Además, la eurodiputada ha advertido a Antoni de que, si se separa de ella, será expulsado de la Unión Europea.

L'Antoni Durà, que no és de Lleida, està intentant calmar la situació a fi que l'amor i la legalitat es retrobin en bona harmonia i, si cal, organitzar una consulta alineada amb la legalitat vigent.

“No quiero perder los papeles, ni mis derechos constitucionales”, se queja el marido. Por este motivo, está dispuesto a iniciar una consulta “para que la familia opine sobre si debemos continuar o no, ya que al parecer es el método democrático. Lo que pasa es que ganará el no y me tendré que joder”.

ICV: el retorn a l'ortodòxia marxista

El Vilaweb del passat dimarts 17.12.2013, publicava una divertida entrevista a la coordinadora d'ICV Dolors Camats. En resposta a unes qüestions relativament senzilles, la complicació i la irrellevància de les respostes d'aquesta "gran lider" de l'esquerra catalana son la millor prova del retorn de la  formació a l'ortodòxia marxista. M'estic referint, naturalment, al retorn d'ICV a la línia ideològica marcada pels Marx Brothers al seu film: A Night at the Opera, concretament a l'escena coneguda com "la parte contratante ...".  Com Groucho fa amb Chico, m'agradaria oferir una flor a na Dolors com a reconeixement al gran servei que està fent pel futur del país amb les seves declaracions.

enemy of the state (1998)

Quan va esclatar l'affaire de Edward Snowden i es va "descobrir" l'historia de l'abast de les escoltes telefòniques, dels emails, etc. estava segur que alguna cadena de TV aprofitaria per emetre un film que ja fa 15 anys ho denunciava tot amb pels i senyals.

Enemy of the State és un film amb un argument genial, dirigit de manera genial per Tony Scott, produït pel no menys genial Jerry Bruckheimer i interpretat brillantment per un càsting on pots trobar en Will Smith, en Gene Hackman o en Jon Voight. Ahir vespre va semblar-me que era un bon moment per tornar a veure'l i, francament, segueixo sense comprendre que hi ha de nou en les revelacions de Edward Snowden que no se sabés ja. Deixa'm afegir que, ja quan va sortir el film, tot el que deia era vell d'almenys 10 anys: per aquells que éreu massa joves, doneu un cop d'ull a l'entrada de wikipedia sobre l'organització Echelon.

En fi, deixant de banda el circ mediàtic i la manca de cultura i d'informació que demostren quotidianament els tertulianos en particular i els periodistes en general dir-te que, si vols veure el film en versió original, pots punxar aquest enllaç de youtube. Estic segur que trobaràs que la seva audiència no es correspon amb els milions de persones que han manifestat la seva opinió durant l'affaire de Edward Snowden. Potser és que la penya està més preocupada de que li haguessin punxat el phone a Merkel que el que puguin fer-li al seu.

---

Nota: he repetit el nom de Edward Snowden vàries vegades per activar els robots de recerca i fer augmentar el nombre de visites al bloc. Es l'única raó car, com ja t'he dit, no crec que l'homeens hagi après res de nou que no se sabés ja fa almenys 25 anys!

The Andrews Sisters - Say, #SíSí #9N2014

Un tema per a promoure el #SíSí al Referèndum d'autodeterminció de Catalunya


I el mateix tema instrumental, per ballar a les revetlles i festes populars!

fleetwood mac - go your own way

un tema prou inclusiu pel referèndum ?  Ooops!  Perdó, volia dir 'la consulta', clar.

lily allen - hard out here

Un tema que ha creat una gran polèmica a la premsa del Regne Unit: The Guardian, The Mirror, The Independent, ... De debò que la penya que critica aquest tema ha escoltat la seva lletra ?   Son les paraules que s'utilitzen o allò que descriuen el que és més escandalós?  En fi, que cadascú jutgi per si mateix, que ja som prou grandets per fer-ho.

c'est pas ma faute !

A mi van ensenyar-me que una de les etapes decisives en el pas de l'adolescència a l'edat adulta és la responsabilitat que l'individu assumeix en la presa de decisions sobre la seva pròpia vida i, naturalment, l'assumpció personal de les conseqüències d'aquestes decisions. Passar-se la vida donant la culpa als altres de tot el que ens arriba a causa de les decisions que hem pres (o que no vam saber prendre), i no analitzar en els efectes quines van ser les causes, no me sembla una actitud que encaixi amb una actitud d'adult. Malauradament, és una actitud molt estesa al nostre país: en particular en el mon de la política. 

Tot aquest rollo filosòfic ve a compte d'un article d'opinió d'en Miquel Iceta, publicat ahir per El Periódico: La pregunta, un nyap.

La meva opinió sobre la consulta és de sobres coneguda i coincideix amb la posició del PSC: només hi haurà consulta legal si hi ha acord entre governs, i les consultes il·legals, com tota iniciativa unilateral, no porten enlloc. Les meves preferències també són conegudes: ni vull seguir així (és a dir, sense esmenar el dolor de la sentència del TC, sense que es reconegui la singularitat nacional catalana i sense un pacte fiscal just) ni vull trencar amb la resta d'Espanya. Per això s'ha d'impulsar una reforma constitucional federal que sigui sotmesa al vot dels catalans i del conjunt dels espanyols. 

Sense voler entrar en el tema de perquè seria més democràtic que el poble català voti una reforma federal i no un referèndum on pugui decidir quedar-se com està o passar pàgina, m'agradaria retenir la part que he subratllat.

No sé quina serà la culpa del Tribunal Constitucional (TC) en la sentència que va carregar-se l'Estatut que va votar majoritàriament el poble català quan la Generalitat estava governada pel seu partit. Segurament,  els membres del TC (en part escollits pel seu partit) no van fer res d'altre que interpretar una legislació que el seu partit va contribuir a posar a la seva disposició. Altrament, no seria just oblidar que l'Estatut que va arribar al TC ja no era el que havia votat majoritàriament el poble català. Si vostè no se'n recorda, pot demanar més informació als companys del seu partit: per exemple, al Sr. Alfonso Guerra.

En fi, per tornar a l'enunciat inicial sobre el pas de l'adolescència a l'edat madura, m'agradaria demanar-li que, abans de culpabilitzar el TC, abans d'embarcar-nos en processos federals, ... intenti aclarir al si del seu propi partit si la voluntat popular expressada en un referèndum (el de l'Estatut, per exemple) pot ser "raspallada" desprès pel seu partit al parlament espanyol. I sobre un pacte fiscal just ... deixi'm recordar-li que, quan la Generalitat estava governada pel seu partit, aquesta idea va ser dinamitada pel Sr. Zapatero, que va comptar amb el suport entusiasta del Sr. Artur Mas.

I si, a la fi del procés de reflexió, arriba a la conclusió de que no hi ha manera de canviar res al seu partit, prengui una decisió personal sobre què és el que ha de fer amb la seva vida (per exemple, hi ha ciutadans que no estan a l'atur i es guanyen la vida treballant) i deixi de donar la culpa als altres de tot allò en què el seu partit, i vostè com a dirigent, en son responsables.

poesia urbana ...

viatjant en el temps

Dudosa Geografia Urbana és el nom del bloc d'en Luis García Montero (Granada, 1958), que és catedràtic de Literatura Espanyola a la Universitat de Granada i participa habitualment als blocs d'opinió del diari digital d'esquerres Público. Un bon amic va enviar-me abans d'ahir l'enllaç a una entrada del seu bloc que no coneixia: Buenos días, fascismo (21.11.2013). Crec que val la pena de llegir-lo i, accessòriament, tornar a donar un cop d'ull als Onze principis de la propaganda de Joseph Goebbels: refrescaran dues o tres coses sobre un munt que escoltem cada dia.

I ja que hi som en el tema, un altre bon amic va enviar-me l'enllaç amb aquest vídeo i article dedicats a Queipo de Llano, el general franquista que als seus discursos des de Radio Sevilla, entre altres salvatjades, animava i justificava la violació de dones del bàndol republicà. En reconeixement a la seva tasca, en Ruiz-Gallardón va renovar l'any passat als seus descendents el títol nobiliari atorgat per Franco.

21 días ofendiendo a España

Bé companys, tal com s'està posant la cosa amb la nova llei de seguretat ciutadana, potser que vigilem no fos cas que ens martiritzin a multes!

Madrid is fun

Acabem l'any recordant els seus moments memorables.
Un tema perfecte per acomiadar la nit vella després de les campanades

el rap de la consulta ...

Carme Forcadell comença a empipar-se amb els dubtes del govern per decidir quina serà la pregunta de la consulta i sobre la inclusivitat de la seva formula. I ha recordat que “els mateixos que ara demanen que la pregunta sigui inclusiva són els mateixos que demanaven que la ‘Via Catalana’ no fos per la independència perquè no seria tan inclusiva, i va ser la mobilització més inclusiva de Catalunya”, i ha assenyalat que “una pregunta inclusiva és la que pregunti el que la majoria vol”. Sobre els dubtes del govern, ha afirmat que: “no ens serviria la pregunta ‘Vol que Catalunya tingui un Estat propi?’”. Per evitar confusions, la proposta de pregunta de l’Assemblea és: “Vol que Catalunya sigui un Estat independent?”.

La realitat però es que hi ha penya que no entén res: i no ho dic per les diferències entre les preguntes i la foto que he trobat casualment a Google Images. Menys mal que la penya de El Fricandó Matiner de RAC105 s'ho ha pres amb conya, i en Peyu ha reclamat públicament saber la pregunta de la consulta amb un rap!

canal 9: una historia de walking deads ...

No sé si sou lectors de revistes en català: no n'hi han moltes. I una de les millors està publicada a València: El Temps. A molts valencians no els deu fer il·lusió que estigui finançada per la secretaria de comunicació del departament de presidència de la Xene de Catalunya: la Catalunya que tracta sempre el País Valencià com si fos l'estranger, una comunitat més d'allò que està de moda descriure com l'arc mediterrani. També hi han molts catalans, i alguns estan a la colla de la bandera amb el triangle blau, per exemple, pels qui els Països Catalans s'acaben al riu Ebre pel Sud, la frontera francesa pel Nord i la delimitació provincial a l'Oest. Catalans pels qui tots els valencians son del PP i que mai no comprarien una revista escrita i editada a València. Seguim així, anirem lluny!

Europa vista pels estudiants americans ...

La penya de MinuteBuzz publica una sèrie de mapes muts d'Europa que han estat completats per estudiants americans, amb els resultats que ja pots sospitar. En fi, no seria just oblidar que, al menys, la majoria situa correctament els grans països de l'Europa Occidental: entre ells Espanya. Altra cosa és l'Europa Central i de l'Est. 

El més divertit de tot és que, abans que els anti-americans surtin amb les seves tradicionals bajanades sobre la manca de cultura dels americans, la penya de MinuteBuzz proposa un mapa mut dels USA perquè provem de completar-lo amb el nom dels seus estats. I jo que estic convençut de que haurien pogut arribar al mateix resultat amb un mapa mut dels Länders alemanys ... Es com per demanar-se que'ls ensenyen a la canalla als cursos de Geo ;D !!!

curs d'idiomes (2/2)

Conscient del problema que tenen els anglosaxons per pronunciar el nom de les viles i els cantons suïssos, un paio que corre per Twitter sota el nom de Deedee ha tingut l'idea genial de crear un mapa i etiquetar-lo amb mots que resultin fàcils de pronunciar pels anglosaxons. El resultat és, com a mínim, alucinant! Per no mencionar més que uns exemples: Lausanne esdevé 'Low Sun'. Sion esdevé 'See On'. Fribourg esdevé 'Free Boer'. Zoug esdevé 'Souk', ...

Amb tot però, el més al·lucinant es que el president de l'associació d'expatriats de Zürich troba que Deedee ha fet una feina impressionant i que pensa utilitzar el mapa pels cursos d'integració de la seva associació. (20min.ch,Von «Tit Chino» bis «Shah Vow Zen», 25.11.2013). 

curs d'idiomes (1/2)

Que per què no parlo anglès? Ni ho parlaré a aquest pas ... Heus aquí la raó per la qual sóc incapaç d'aprendre a parlar o entendre l'anglès :

Anglès mòdul bàsic :

• en català: Tres bruixes miren tres rellotges Swatch . Quin rellotge Swatch mira cada bruixa? 
• en anglès: Three witches watch three Swatch watches . Which Swatch watch looks each whitch? (ja m'he enredat!)

Anglès mòdul mitjà:

• en català: Tres bruixes transsexuals miren tres botons de rellotge Swatch . Quins botons de rellotge Swatch mira cada bruixa transsexual? 
• en anglès:  Three switched witches watch three Swatch watch switches . Which switched witch watch which Swatch watch switches? (ni jo mateix entenc el què he escrit!)

Anglès mòdul expert :

• en català: Tres bruixes sueques transsexuals miren tres botons de rellotge suís Swatch . Quin botó de rellotge suís Swatch mira cada bruixa sueca transexual? (qui deu ser el tarat a qui se li ha ocorregut aquest enunciat?)
• en anglès: Three Swedish switched witches watch three Swiss Swatch watch switches. Which Swedish switched witch watch which Swiss Swatch watch switch? (he intentat llegir-lo en veu alta, un veí m'ha escoltat i m'ha trucat a la porta per saber si me trobava bé!)

I després hi ha qui et diu que l'anglès és fàcil !!!

Fanfarria Taquikardia - Procesión Herexe

Fa un sol de carallo...

el amigo andaluz

Es tracta del primer llibre d'un autor suec: Alexander Söderberg. Un guionista de la TV sueca que ha sabut crear una novel·la negra que t'enganxa des de la primera pàgina, amb una acció trepidant i sostinguda, gairebé sense pauses.

Un argument basat en unes empreses a les que, el fet de dedicar-se a una sèrie d'activitats legals, amb un alt contingut social, no els impedeix arrodonir el seu balanç amb el tràfic de drogues o el d'armes. Una acció que es desenvolupa des de Paraguay fins a Russia, des de Estocolm a Torremolinos, passant per Munic i Varsòvia.

sobre la viabilitat de Lleida-Alguaire ...

L'aeroport de Lleida-Alguaire, pot enorgullir-se de haver assolit la fita de conservar dos vols setmanals, a diferència del de Castelló, on mai s'ha enlairat encara un avió.

Malauradament, els dos vols no permeten l'amortització de les instal·lacions i la direcció ha decidit reaccionar amb audàcia llogant-les per l'organització de sopars i trobades, seguint la moda establerta per alguns museus catalans: tingueu en compte que l'altre alternativa viable que la direcció tenia sobre la taula era llogar l'aeroport per les proves de tir de míssils dels avions de l'OTAN.

En relació als ingressos obtinguts pels dos vols setmanals, les estimacions dels beneficis que l'aeroport pot obtenir amb els sopars d'empresa de cap d'any s'anuncien espectaculars. Més encara si prospera la idea de promocionar les instal·lacions per les 'despedidas de soltero', les pistes per un kàrting també orientat a les sortides d'empresa, i els terrenys de l'aeroport per l'organització de partits de futbol de solters contra casats. Per no parlar del que podria representar per les finances de l'aeroport l'organització del proper Aplec del Caragol. Diuen que el comissari europeu al que li van presentar aquest Business Plan no sabia què dir: segurament estava impressionat per l'audàcia i la iniciativa empresarial de la que havia tornat a fer gala aquest gran país.

sobre la diada de la Catalunya Nord

El passat 7 de novembre es va celebrar a la cinquena part de Catalunya, també coneguda com a Catalunya Nord, la diada que recorda el Tractat dels Pirineus i la repartició de Catalunya entre els Àustries i els Borbons. Un dels actes reivindicatius contra aquell maleït tractat fou l'encerclada de les institucions franceses, organitzada per la Federació d'entitats en defensa de la llengua i la cultura catalana. En contrast amb l'afluència de nord catalans a les commemoracions del 11 de Setembre, la participació dels catalans meridionals va ser més aviat discreta, com si diguéssim.

passats tèrbols: Xavier Sanclimens

Vaig conèixer en Xavier Sanclimens i Solervicens un dia que, amb en Xavier Campillo, van enganxar-me dinant acompanyat a un dels millors restaurants de Tuixén. Van veure'm només entrar i, realitzant que no tenia escapatòria, els vaig invitar a seure's a taula amb nosaltres.

buscant per Cerdanyola ...

En Gerard Sesé, buscant per Cerdanyola un tub de fixador pel cabell que no troba per casa. Com a tema, potser hauria estat millor penjar Un milió de raons, però com la qualitat del vídeo deixa que desitjar, i del que es tractava és de fer remuntar l'orgull incomprensible que'n Orlando, en Doc i tant d'altres tenen per Cerdanyola ... En fi, tornant a en Sesé, dir d'ell que, tot i tenir menys experiència professional que'n Sinfu, a la biografia de la seva pàgina podeu veure que es defensa força bé: periodista i professor i, actualment, és showman, monologuista i speaker. També és treatreterapeuta, actor i clown professional. Nothing else to report.

declaració de principis ...

.
.
.
.
.

Amb l'arribada del fred, alguns mamífers, com els óssos, entren en hibernació. D'altres, com els suïssos, s'han dedicat tradicionalment a la fabricació de rellotges. Només he trobat una relació entre els óssos, la hibernació i els rellotges en un episodi de Johnny Bravo.

Però no vaig a parlar ni d'óssos, ni de rellotges, ni de l'entranyable Johnny Bravo. La cosa va de que l'arribada del fred marca un període de l'any en que sempre tinc ganes de fer un munt de coses: en l'improbable cas que t'interessin, pots trobar-les descrites a la meva pàgina personal.  Estaré doncs ocupat fent altres coses i, en conseqüència, potser no me passi tant sovint pel GS com ho he fet fins ara. Com va dir McArthur als filipins en temps de la invasió japonesa: Marxem, però tornarem! Sols que, com ja ho aniràs veient, jo no marxo. I això fa tota la diferencia.

matrix

Encara que no tingui res a veure amb aquesta divertida parodia de Matrix de la penya de Improv Everywhere, m'agradaria afegir que la penya de Mashable ens recordava ahir que, el 30 d'Octubre, és l'aniversari de l'emissió de 'War of the Worlds' d'Orson Welles: It showed us that fear can overcome even the most rational parts of our brains.

els nens eutròfics

Poca cosa té a veure el Bages que'ns presenta aquest vídeo amb el que nosaltres vam conèixer durant el treball de camp de la nostra troncal. Te raó en Long John quan diu que: si hagués conegut aquest, no hauria tornat a l'UAB per entrar els censos ramaders amb el VAX. Si us dona per seguir-los, els podeu trobar a facebook: Els Nens Eutròfics o a una pàgina web que no s'han matat a currar-se.

Xavi Castillo: Humor Valencià ...

Xavi Castillo i la penya del Pot de Plom tornen amb els vídeos salvatges del Veriueu-ho: la finesse de l'humor valencià, el compromís brutal d'en Xavi i de la seva penya.

la feina ben feta no te preu

La pàgina hadonejob.com presenta un munt d'exemples sobre la incompetència laboral que podeu arribar a trobar divertits ... si mai no us heu trobat amb un resultat semblant a casa: sé del que parlo! En fi, n'hi han tantes fotografies, unes més insòlites que d'altres que, de vegades, carregar la pàgina pren un munt de temps. Si també us arriba a vosaltres, us proposo d'anar a la pàgina de la penya de minutebuzz.com per veure una selecció de treballs dignes de Pepe Gotera y Otilio.

catch you later, Lou

Lou Reed no ha sobreviscut al trasplantament de fetge que li van fer el passat mes de Maig i ens ha deixat als 71 anys. Al vídeo, amb en John Cale en un tema que m'ha semblat apropiat: Hello It's Me.

Toutankhamon - son tombeau et ses trésors

Ahir diumenge plovia a bots i barrals pel mati i vam decidir que era un bon dia per anar a veure una exposició que teníem apuntada a la nostra agenda: Tutankamon - la seva tomba i els seus tresors, una de les més grans exposicions itinerants que mai s'han fet. L'idea va nàixer de la ma de dos alemanys: Paul Heinen i Wulf Kohl que van  organitzar la seva première a Zürich, l'any 2008. L'exposició, que ha estat visitada per més de quatre milions de persones arreu del món (BCN, Museu Egipci, 2013), ha tornat de nou a Suïssa des del 20.09, i hi romandrà fins el mes de Gener 2014, ocupant més de 4.000 m2 a Palexpo, Ginebra .  

Xeic!

Una de les coses que als 'universals' ens sorprèn més dels 'locals' (1), que sempre ens donin la brasa amb noticies que ja hem llegit a la xarxa (2) i no ens facin 5 cts. d'altres que no coneixem, com ara els grups que no passen necessàriament per MTV. Vaig començar a escoltar Xeic! abans que Tornarem fes furor amb la Via Catalana. El primer tema que vaig escoltar d'aquest grup de les Terres de l'Ebre va ser Lo Secret, que sonava fortament a Obrint Pas!. Després han seguit un munt d'altres temes, entre els que m'agradaria destacar: Amics Treballadors i els seus iaios trempats, els emotius Biberons de Combat i Terres de l'Ebre o l'engrescador Somriures. Si en voleu més, en podeu trobar a la seva pàgina, al canal youtube o al wiki: en qualsevol cas, no us perdeu aquesta entrevista!

---

(1) entenem per catalans 'locals' aquells que han pogut quedar-se a casa i encara no han hagut d'emigrar.

(2) parlem de la premsa gratuïta, i això és una al·lusió que va pels de ara.cat 

Amanda Jenssen - Happyland

monstres en concert (7): Music for Montserrat (1997)

Music for Montserrat va ser un concert que es va organitzar el 1997 per recaptar fons en ajuda de l'illa de Montserrat, devastada per l'erupció del volcà Soufrière Hills. Entre els participants al concert, us passo aquest extracte amb el tema Money for Nothing, interpretat per Mark Knopfler, Eric Clapton, Sting i Phil Collins. Diuen que si Sting hagués pogut agafar el baix ... Però, després d'aquest tema, podeu veure que va dedicar al public una versió acústica de Message in a Bottle que, a diferència del primer tema, no va passar a la posteritat, segurament a causa dels arranjaments i dels nombrosos galls de Sting. De totes maneres, el resultat s'ho val i el tema dels Dire Straits si que va guanyar-se una nova vida després d'aquest concert.

preparant la revolució del transport de demà?

Un dels blocs més interessants al que estic subscrit és: Next Big Future. Dirigit per en Brian Wang, presenta cada dia una llista de línies de innovació que segueixo amb interès.  L'edició del passat 20.10.2013 parlava, entre altres coses, del treball que estan fent a EADS per fer realitat un avió comercial als voltants de 2030. M'ha donat peu per afegir-li una altra línia de recerca actualment en curs a l'EPFL. Potser la combinació de les dues transformi demà el transport aeri tal i com el coneixem avui. 

time lapses: Lausanne

Si us ha picat la curiositat, haureu vist que hi han 'time lapses' de tot arreu i per a tots els gustos. Entre els de Lausanne, he trobat aquest, que m'ha deixat fregit. Ens passem la vida comentant que aquesta ciutat ja no és el que era, que comença a veure's brutícia per tot arreu i ... veient les imatges d'aquest vídeo, en particular les de la estació, m'he donat compte que ... Estic completament integrat!  Deixant de banda el fet que no veureu ningú netejant, dieu-me quants papers per terra heu arribat a comptar?   Tornant als 'time lapses', un que m'agrada molt és aquesta compilació de postes de sol: alguns dies son molt espectaculars.

Take That - Patience

RED 2

Se m'havia oblidat dir que, el passat mes de Setembre, vam anar a veure aquest film, que crec que ja no es troba a cap cartellera. Començaré per dir que no es tracta d'un candidat als Oscar, però que tampoc es tracta d'un film a oblidar: ni molt menys!  Tots els actors fan el que s'espera d'ells. Fins i tot el coreà Byung-hun Lee, a qui no coneixia. O na Mary-Louise Parker que vaig descobrir com actriu a The Client: en un paper tant poc agraït que no surt ni al trailer. Dels altres, què podria afegir d'en Bruce Willis, John Malkovich, Anthony Hopkins o de Catherine Zeta-Jones? Però sí que ho faré de na Hellen Mirren, que fa anys vaig descobrir a una sèrie sobèrbia de Granada TV: Prime Suspect i que també està sobèrbia en el seu paper en aquest film.

Selah Sue

No sé si Selah Sue arribarà a reemplaçar un dia Amy Winehouse . Però el cert és que els covers que ha fet fins ara aquesta cantant belga son força interessants. Al vídeo d'aquest entrada pots veure una de les seves interpretacions i una entrevistada realitzada per la penya del canal youtube de musica en directe del diari francès Le Figaro.

A Time-Lapse Map of Every Nuclear Explosion Since 1945 - by Isao Hashimoto

Si teniu 15 minuts no deixeu de veure aquest vídeo...

Midnight Barcelona

El passat 14.10.2013, el Periódico publicava un article on l'autor ens parlava d'un time-lapse sobre Barcelona realitzat per un bielorús, i el complementava parlant d'un altre treball d'un mexicà establert a la ciutat.

Vull imaginar que l'autor de l'article no coneixia els treballs impressionants d'en Pau García Laita, i que per això ni el va mencionar. Just afegir que t'encoratjo a visitar l'espai d'en Pau a Vimeo, o d'altres treballs amb MadFilms. Pel que fa al vídeo d'aquesta entrada, dir que a youtube està inclòs al canal de The Documentary Network i que pots trobar més informació sobre els cinc mesos de treball que hi han darrera la seva realització en aquest enllaç. També et proposo de veure l'interessant tilt–shift: Summer Barcelona, realitzat durant l'estiu 2012 i que va ser seleccionat com Staff Pick pel personal de Vimeo l'Octubre del 2012.

passats tèrbols: David Molina

Anava de birres amb un amic per Edimburg quan vaig veure en David Molina anunciat a la portada de l'Evening News. Vaig comprar el diari i vaig llegir que havia rebut un Strahler Award per una vida de sacrifici i publicacions ininterrompudes al DAG. Vaig recordar aquell jove estudiant, al que un dia vaig suggerir marxar de classe sinó callava. I també, amb molt de carinyo, quan apuntant-me amb un Bic Naranja va dir-me en un to patibulari: un dia seré jo sol qui parlarà a classe i tothom haurà de callar! No sé perquè s'ho va prendre així: en Manel ho va fer unes quantes vegades amb mi, i vam acabar la mar d'amics.

hill street blues

Algú se'n recorda encara de Hill Street Blues? Com m'ha passat amb d'altres films i sèries, no sé si m'agradaria si la tornés a veure. Però recordo que, quan la van passar, m'hi vaig enganxar de valent. Potser pel seu contrast brutal amb una altra sèrie que passaven per aquells temps: Miami Vice.

De tota aquella colla, crec que només es van salvar el Capità Furillo (Daniel J. Travanti), el Sgt. Henry Goldblume (Joe Spano) i en Renko (Charles Haid). Finalment, quan hom va començar a trobar tot el que volia saber a la xarxa, vaig comprendre perquè havien escollit Barbara Bosson pel personatge de dona d'en Furillo: era la dona del productor Steven Bochco!

Lifehouse - Halfway Gone

Un altre tema d'aquest grup californià que adooro!

cartografia lingüística de la cervesa

el Geògraf Solitari, sempre al costat de les necessitats dels seus lectors ...

publicitat francesa ...

Lindsey Stirling - Shadows

els ocells més intel.ligents s’estressen menys

Llegit a una entrada del blog del CREAF del 17.09.2013.

Les espècies d’ocells amb un cervell més gran de la mitjana tenen nivells més baixos d’una hormona clau relacionada amb l’estrès. Aquesta és la conclusió d’un estudi en el que ha participat el CREAF que ha analitzat gairebé 200 estudis científics sobre ocells. Aquests ocells viuen menys estressats perquè se saben anticipar o aprenen a evitar els problemes de forma més efectiva que els ocells amb un cervell més petit .

No seré jo qui us hagi de dir ara el que heu de pensar quan veieu que algú de la feina va passat de voltes.

un testimoni impressionant d'humanitat

Un testimoni molt emotiu d'un metge jove que es va trobar confrontat a patir la malaltia per la que havia jutjat durament a una dona que va rebre durant la seva guàrdia a les urgències d'un hospital. No és solament que me senti implicat personal i emocionalment en la seva conferència. Es que és d'una humilitat i d'una humanitat senzillament brutals. T'aconsello veure aquest vídeo: no te'l perdis!

la educación prohibida

El passat 10 d'octubre, al post l'école 42: una revolució pedagògica? deia que, entre els joves que havien passat per l'experiència, vaig caure al bloc de Laurène Castor, i que m'havia agradat tant, que vaig subscriure'm a la seva newsletter. Doncs bé, a la newsletter que vaig rebre ahir, Laurène parlava d'un film que no coneixia: la educación prohibida. Com sempre me passa, potser arribi tard i ja et trobis entre els més de 100'000 fans que te a Facebook, els més de 8 milions de persones que ja han vist el film a youtube, o igual ja te l'has baixat des de educacionprohibida.com. Si no és el cas, et proposo de començar per veure el trailer que tens al damunt i mirar de trobar poc més de dues hores aquesta setmana per veure'l. Estic segur que valdrà la pena!

trencant esquemes: Darius Rucker

Darius Rucker: un negre que fa country. I ho fa tant bé, que ha estat el segon afro-americà de la historia a guanyar un award de l'exclusiva Country Music Association: el primer en guanyar New Artist Award. Que el contingut del vídeo, la penya amb qui toca, l'amistat dels blancs, la seva novia ... son d'una ruptura d'esquemes total, en teniu una mostra si llegiu els comentaris que li dediquen a youtube aquells per qui la country és cosa de blancs. Tot i que, me temo, que els comentaris que li deuen dedicar a la comunitat negra, tampoc deuen ser massa tendres. M'agrada el country i m'agrada en Darius Rucker i m'agrada la gent amb coratge, què més puc demanar?

1860 vs 1916: volem una rèplica!

Et dona alguna idea, Orlando. Ara bé, millor que les bales siguin de broma, ok?

Hanna

Dissabte vaig veure un film que va impressionar-me per un munt de coses. La primera, perquè mais no havia escoltat parlar del seu realitzador: Joe Wright, tampoc de la seva actriu principal, la irlandesa d'adopció Saoirse Ronan. De fet, només vaig quedar-me a veure'l amb l'idea de veure què feia Cate Blanchett. Vaig trobar-me al davant d'un film amb un argument excel·lent, amb una acció que t'enganxa i una elecció dels exteriors on l'argument es desenvolupa que't deixa sorprès a cada cop. Si vols veure el film, un consell d'amic. No et miris per res del mon la seva descripció al wiki (o, encara que menys detallada, la de IMDB) perquè et carregaràs tota la seva càrrega de sorpresa. 

Sultans of Swing...

ignis fatuus vs fireworks

El Periódico 27.09.2012

Tots Sants està al caure i no vull parlar de panellets ni de castanyes. Tampoc de Halloween. Vull recordar quelcom de molt més transcendental, com és la iniciativa d'una empresa valenciana de venda de serveis funeraris online: lapidasparanichos.com que consisteix en oferir un servei d'incineració amb opció de coet pirotècnic que, en esclatar, difondrà les cendres en un radi de kms al voltant (si els vents ajuden). Tot i que el pack disposa dels permisos administratius necessaris, seria interessant no concentrar els llançaments, a fi de no provocar efectes no desitjats. Si voleu més informació, podeu demanar-li a en Hands si la seva assegurança amb els de El Ocaso cobreix aquesta opció.

heu escoltat parlar de la des-extinció?

Cartoon by Mark Godfrey

Un article de livescience del passat 08.10.2013: Woolly Mammoth Comeback? 5 Ethical Challenges, presentava una conferència de  Ross MacPhee, del American Museum of Natural History, sobre la possibilitat de que els avanços de la recerca en genètica poguessin tenir com a resultat la des-extinció d'espècies com ara el mamut. Deixant de banda el fet que us recomani llegir l'article però, a la vista de les festivitats d'abans d'ahir, una idea se'm va passar pel cap. I si a algú se li passés pel cap de fer reviure a Franco? Però, acte seguit vaig tranquil·litzar-me pensant que els seus hereus no necessiten el retorn de ningú. I que entre els que governen, la premsa de la caverna, les divisions dels tertulianos i els fenòmens que corren per casa, una des-extinció del franquisme no és necessària. Finalment, mai no es va extingir, no?

cinc anys de geògraf solitari !!!

Fa cinc anys, un dia com avui (sols que era un dilluns) en Sinfu honorava la festa de la hispanitat amb una entrada memorable que marcaria la línia editorial del bloc: tabernas. (nchst! les imatges han estat censurades per Google). A més de parlar-nos del seu passat sentimental a Sevilla en un estil Jordi Cañas, en Sinfu llençava una invitació urbi et orbi, a la que encara no hem tingut l'ocasió de fer l'honor. 

Durant aquests cinc anys el bloc ha anat canviant el seu format original, hem parlat una mica de tot i res (era l'objectiu!) i ens hem mantingut en contacte (que era del que es tractava). I, gràcies al generós salari que'm pagueu, i al sponsoring d'una societat de transport de Viladecans, he pogut deixar de treballar i he assumit la dura càrrega d'ocupar-me del bloc com a Online Community Manager. 

També he de dir que rebo un munt de emails que no sempre trobo el temps de respondre personalment. Així que vull aprofitar per demanar perdó a tot@s aquell@s que s'hagin pogut sentir decebud@s quan això hagi arribat. Ara que, també és veritat que, com fan alguns dels nostres seguidors, podríeu deixar els vostres missatges al bloc o enviar emails al Sinfu. Al Long John no, que segueix amb les seves reflexions sobre histories quantitatives i no se'ls llegirà. I a en Hands tampoc, que sempre està molt enfeinat. I pel que fa al Doc ... sempre està de treball de camp!  I sempre que l'he trucat, he acabat parlant amb en Vito Genovese. ...

En fi, feu el que voleu i seguiu-nos llegint quan us vingui en gana. I, si algun dia trobeu una entrada que us hagi interessat, no deixeu de piular-la, i/o de passar-la pel Facebook i/o el wsp. Es gràcies a aquest tipus d'accions que hem pogut conèixer gent super interessant que, altrament, mai no hauríem creuat.

Com avui es festiu i tampoc és que'm pagueu tant com perquè me'l pegui al davant de la pantalla, us envio a tot@s una super abraçada i ... fins quan voleu!  Veure-us per aquí ens omple d'alegria.

Nickelback - Far Away

Un altre tema magnific que vaig descobrir en la banda de só d'aquesta sèrie extraordinària d'humanitat que fou Cold Case. En aquest episodi, es tracta de Far Away, dels canadencs Nickelback. També et recomano escoltar How You Remind Me i Rockstar. Per les sorpreses, et proposo visitar el canal del grup a youtube.

passats tèrbols: una nit amb Brian Adams

Hi ha moments de la vida que, sense saber perquè, et queden gravats per sempre. Era pràcticament l'alba i m'havia passat la nit estudiant al reducte del garatge de casa: el meu pare encara l'utilitza! Unes hores més tard tenia un examen. No recordo de què. Però recordo que m'era impossible concentrar-me sense musica. I que, en el silenci de la nit, la radio va emetre aquest tema de Brian Adams: Cuts Like A Knife. I acte seguit, un altre tema del mateix àlbum: Straight From The Heart.

Lifehouse

Vaig descobrir Lifehouse a la banda de só d'aquest episodi de Cold Case (pots trobar altres temes d'altres grups en aquest canal de youtube), una sèrie produïda per l'increïble Jerry Bruckheimer.  Tornant a Lifehouse, m'és molt difícil recomanar altres temes per escoltar, perquè m'agrada gairebé tot el que han anat fent. Si de cas, potser el tema amb el que es van donar a conèixer fa ja dotze anys: Hanging by a Moment. I per descomptat: From where you are ...

Un peu de poésie dans ce monde de brutes

Una nova publicitat al·lucinant de Mercedes, coneguda com 'Le Monolithe'. Realitzada per l'agència francesa CLM BBDO, amb un tema del grup alemany Boys Noize, ens presenta el concepte del darrer crossover de la firma. Si aquesta publicitat us ha agradat, no deixeu de visitar altres treballs de la penya de CLM BBDO: és senzillament genial. Deixant de banda les publicitats que han fet durant anys per Pepsi, La Redoute o Mercedes, retindré per la seva sensibilitat aquestes altres dues: The erasable Billboard (Octubre 2012) i France ADOT Le Gâchis (Abril 2013).

l'école 42: una revolució pedagògica?

Xavier Niel, és un self-made man que simbolitza a França la reeixida d'un empresari atípic que, format a l'escola catòlica, va començar programant pàgines roses (si veus el que vull dir), i ha acabat sent el propietari d'un dels grups de telefonia més importants dels país i accionista dels principals medis de comunicació.  

ali baba and the forty thousand friends

Vist des de fora, sobta llegir el resultat de l'estudi del Credit Suisse segons el qual: El nombre de milionaris a Espanya va augmentar en 47.000 persones el 2012 tot i la crisi. Aquests capitals, guanyats gràcies a la puja moderada dels salaris, seran invertits segurament per donar oxigen a unes empreses que, segons l'FMI, el necessiten urgentment. 

I sinó, no passa res. Sempre es pot continuar acusant Merkel i els alemanys de tots els mals del país.

Gary Jules - Mad World

Un tema que no me canso d'escoltar, un vídeo que no me canso de veure!

working at NASA ...

En Doc i en Long John també es queixen del mateix. La penya, i particularment la família, no saben reconèixer què és el que fan realment a la feina. I clar, son coses que acaben desmotivant.

França vista pels Francesos

vue par les Parisiens	vue par les Toulousains
vue par les Marseillais	vue par les Bretons

notes sobre la resiliència ...

l'extinció dels dinosaures vista pels creacionistes? visita recomanada d'altres cartoons de Jack Holden

T'has demanat mai perquè algunes persones semblen mantenir la calma davant els desastres, mentre que d'altres semblen enfonsar-se? Aquelles que son capaces de mantenir la calma tenen el que els psicòlegs anomenen la resiliència, o la capacitat de fer front als problemes i als contratemps. Les persones resilients són capaces d'utilitzar les seves capacitats per fer front als problemes i sortir-se'n: problemes com ara la pèrdua de la feina, complicacions financeres, malalties, un divorci o la mort d'un ésser estimat (What Is Resilience? Coping With Crisis, By Kendra Cherry).

Jeff Healey - As The Years Go Passing By

Tanqueu les llums i les finestres, pugeu el volum i deixeu-vos emportar a una altra dimensió per aquest tema i aquest music excepcional!

Passats Tèrbols: João Nunes

recordant el temps en que
passava microfilms de
contraban cap Andorra

Pocs saben que'n João Nunes, antic missioner, va ser enviat per la intel·ligència portuguesa a BCN per infiltrar els centres neuràlgics del país. Va començar fent Químiques, però va decidir canviar de estratègia, i de nom!. I va inscriure's al departament de geografia d'una de les més prestigioses universitats del Vallès. 

Qui recorda com es va convertir en un dels primers becaris vitalicis del departament? Com va sorprendre propis i estranys treballant amb Paul Happy Xmas, i dressed amb un look insòlit en aquell reducte de professors comunistes i d'alumnes heavies i punks, però també kumbas i pijos: eren els anys 80's, què voleu?.