diumenge, 9 de desembre del 2012

la plataforma #ajudemWert

Ajudem José Ignacio Wert
El 1983, en Federico Javaloy, catedràtic de Psicologia Social i de Comportament Col·lectiu a la UB, presentava al resum de la seva tesi doctoral "Psicología del fanatismo": Es probablemente cierto que los mayores crímenes de la historia, en número y crueldad, no se han realizado esgrimiendo motivos egoístas, sino en nombre de los más elevados ideales. La historia es testigo de que, tal como señala HOFFER, "una persecución que es despiadada y persistente sólo puede venir de una convicción fanática" (1951, 128). I és amb aquesta idea de base, la dels més elevats ideals, que s'ha posat en marxa la plataforma: #ajudemWert.
Més enllà de les critiques sobre el ministre que hom pot trobar a la premsa, un dia si i un altre també. Més enllà de les biografies demolidores a les pàgines de losgenoveses o de l'evidència de les 'contradiccions' de les seves opinions. Més enllà de l'alarma social que aquest personatge genera al twitter al seu hashtag homònim: #wert. Més enllà de tot això, hi ha un home que va ser el nen que, amb un cognom poc espanyol, es va educar a un dels centres religiosos privats més exclusius del barri de Salamanca: El Colegio del Pilar, de la Compañía de María, a un carrer que portava un nom poc espanyol: el carrer Castelló. Recordem també que, el seu pare, en Ricardo Wert García, autor ocasional de novel·la policíaca, va renegar del seu nom per publicar amb el pseudònim de Ricardo Welter, encara que també utilitzava per la promoció el de de Richard Wert. Afegim que, no podent publicar les seves novel·les a cap altre lloc, van ser publicades per dues editorials de Barcelona. Essent natural de Rio Tinto, és probable que el seu pare fos descendent d'aquells anglesos que van colonitzar aquelles terres per la companyia Rio Tinto Company Ltd. I també és probable que el seu pare fos conegut amb el nom de "el inglesito", a l'imatge d'en Ricardo Wert Cera, entrenador el 1947  del Club del Riotinto Balompié, composat per jugadors procedents majoritàriament del Frente de Juventudes. Es més que probable també que el jove Wert, seguint el principi de la fe dels conversos, volgués trencar amb aquest passat de colonialisme britànic i que renegués d'ell: i això,  fins el punt que na Patrícia Wert, neta de Ricardo Wert Garcia, va haver de recórrer a un fòrum de Rio Tinto per demanar on podia trobar informacions sobre el seu llinatge. Afegiu a tot això que Wert es va divorciar per casar-se després amb Edurne Uriarte, antiga colaboradora de la COPE, actualment a l'ABC i tertuliana a la cadena Intereconomia. Es possible que'n Wert hagi trobat la comprensió que necessitava en aquesta dona, que deu viure en l'angoixa de no saber si el poble on va nàixer, a la seva Biscaia natal, es diu Frúniz o Fruiz.
En resum, ens trobem amb un home d'una profunda intel·lectualitat (l'activitat del seu compte a twitter en pot donar fe). Un home que, en nom d'uns elevats ideals, ha dedicat la seva vida a construir-se un imaginari patriòtic que, a causa dels seus orígens, els seus companys de classe social li han negat des de que era petit. Un home que vol fer compartir aquesta idea a tots aquells que, incomprensiblement, encara no han entès el seu sentit transcendental. Malauradament, la seva tasca militant genera uns grans costos socials i econòmics, i un alt cost polític per un govern que toca fons. Es per aquests motius que la plataforma #ajudemWert està disposada a ajudar-lo activament, amb una assistència psicològica que estigui adequada a la superació dels seus dimonis personals. Una teràpia que el permeti de viure una vida tranquil·la, allunyada de l'estrès del poder i de la opinió publicada. Una teràpia que podria començar per la seva dimissió i la espanyolització del seu nom: José Ignacio Verde?

7 comentaris:

Roy Batty ha dit...

Nchst! Cria amics que't prometen coses i ... mira! XDDD

sinfu ha dit...

xatu, ja l'he reenviat 3 vegades!

Roy Batty ha dit...

Sento com una resposta a una al·lusió personal que no anava per tu, Sinfu. I ara no me facis quedar malament dient noms, que després no voldran invitar-me ni a un cafè.

Roy Batty ha dit...

Aquest, Wert. Es compra un circ i li creixen els nans: L'escola privada no concertada també s'oposa a la "llei Wert"

Pierre Nodoyuna ha dit...

Per cagar-s'hi: verde en alemany es diu grün, el que vol dir Wert en alemany és digne, meritori... (no és que jo sàpiga alemany, però tinc un diccionari a casa alemany-català i un altre català alemany).

Sobre el teu últim comentari: aquest migdia, recents arribats de l'hospital (tot bé, moltes gràcies!) ho hem vist al telenotícies i he rigut com un babau! Aquest és un ministre com cal: no té ni idea del que es fa a les escoles del seu país... o potser és que, efectivament, aquest no és el seu país!

sinfu ha dit...

És que de ministre d'educació, "antes un alemán que un catalán"

Roy Batty ha dit...

Ja, Genau. Home, Doc. Dona'm al menys el benefici del dubte XDDD. Vull dir que treballo amb un munt de suïssos alemanys i alemanys. I fins aquí hi arribo, home. Ara bé, si recordes com espanyolitzaven els argentins els noms dels immigrants que arribaven d'Europa (Esnaider, Cuper, etc) veuràs que, si hagués estat el seu cas, li haurien posat "Verde".
I tu Sinfu, fes memòria: Antes italiana que catalana. I, si llegeixes l'article veuràs que, entre les entitats que van finançar la cosa estava La Caixa. I bé, després, la baixada de pantalons ... com sempre. Es el que té l'economia lliberal "Made in Spain".