Thomas Hübner - Clueso

Clueso és l'àlies d'en Thomas Hübner, un cantant alemany que va agafar aquest nom en homenatge a a l'Inspector Clouseau (!?). En fi, coses més rares es van veure a les classes d'en Pau Alegre. Després d'uns inicis pop i rap prescindibles, m'agrada molt més la seva vessant songwriter, que arriba a donar-li a la llengua alemanya una musicalitat que ens és poc habitual. Com ara el tema del vídeo d'aquesta entrada. Afegir que també us recomano uns altres acústics realitzats amb altres intèrprets alemanys: Dünnes Eis, All die Augenblicke, Barfuß, i un cover de Coldplay, Yellow, interpretat amb la suïssa Valeska Steiner, de Boy, però d'aquest grup ja ens ocuparem demà a la mateixa hora.

immaterialització: música ... (1)

Seguint amb l'entrada del passat 25 de juny sobre aquest la immaterialització , avui us presentaré el que he fet per la musica i els vídeos. En primer lloc, dir que hi ha un munt d'eines per digitalitzar els vostres CD's o estandarditzar en un sol format (sols si així ho desitgeu) tots els fitxers digitals de musica o vídeo que corrin per casa. Pel ripping de l'àudio jo he escollit la versió gratuïta d'un producte comercial: FreeRIP CD to MP3 Converter. La raó? Es senzill d'utilització, ràpid i, malgrat saber on trobar les informacions d'un àlbum i els seus temes, me deixa una gran llibertat per completar (o modificar) les informacions que, a partir d'aquest moment, faran part del fitxer i accessibles d'un Media Player. 

Un cop les informacions en els fitxers, utilitzo Songbird com a Media Player, en la seva versió portable. Bàsicament amb dos add-ons. MashTape que, pel tema que estigui sonant, presenta quatre pestanyes a la part baixa de la finestra: Informacions de l'artista (traduïdes, estretes de last.fm i wikipèdia), News de l'artista (qualsevol cosa que estigui fent, concerts, etc.), Fotos (tot el que hagi trobat a Flickr i SMugMug) i Vídeos (tot el que hagi pogut trobar a MTV, YouTube o Yahoo vídeos) . Si aquest add-on ja és impressionant, el que me va deixar al.lucinat de veritat és MyLirics. No és ja solament que et presenta la lletra de la cançó que estigui sonant a la dreta de la finestra. Es que, la lletra va baixant a mesura que avança la cançó!  I si això no fos prou ... tots dos fa exactament el mateix quan utilitzes el ShoutCast de la ràdio. Les infos de l'artista del que estan emetent una cançó, però també la lletra d'aquesta. I tot gratuït, of course. Us animeu a provar-ho i me'n feu cinc cèntims?

la rutina pot acabar amb l'amor ...

La rutina pot acabar amb l'amor. Però, les idees genials per sortir de la rutina, poden no tenir l'efecte desitjat (el vídeo s'ha de veure fins el final!). Naturalment, estem parlant de relacions personals. Perquè jo, en política, no m'hi fico.

Green Day: Working Class Hero

Un cover remarcable de Green Day sobre un dels millors temes de John Lennon.

Nous apunts sobre la independència (4)

Així veuen la situació espanyola i catalana  des de Taiwan.

pla del govern per atreure la inversió estrangera ...

Una nova primícia del periodisme d'investigació del GS. Reunit secretament a La Moncloa amb els més eminents economistes de la FAES, el govern d'en Mariano ha aprovat un pla per atreure la inversió estrangera a Espanya. La finalitat d'aquest pla es poder pagar les factures de Hormigones Vicente per la construcció del Tren de Alta Velocidad de Navarra. La part més important d'aquest pla es resumeix en el vídeo d'aquesta entrada i amb aquest slogan (aprovat per la Conferència Episcopal Espanyola): Pantalón color salmón, hay que venir al sur!

Ingrid Michaelson

Ingrid Michaelson. Una veu que no et deixa indiferent, i que es declina en un currículum impressionant de sèries i d'anuncis a la TV. A més que, la jodia, és super simpàtica! Preneu un tema que m'encanta com The Way I Am, i mireu com el transforma en versions rap (jo la prefereixo a l'oficial!), punk (llàstima no haver trobat cap video amb la qualitat que es mereix) i aquesta altra senzillament impressionant!

nous apunts sobre la independència ... (3)

A tots aquells que dèiem que no enteníem la posició dels socialistes, caldria recordar-nos que tot el que estan fent i dient és de pura coherència. Som nosaltres qui, massa sovint, tenim un problema preocupant de carència de fòsfor. Mireu sinó aquest vídeo amb un dels principals culpables de la situació actual, fotent-se d'una decisió del Parlament de Catalunya i del referèndum que el va donar suport amb el 74% dels vots dels ciutadans del país. Fotent-se, a més, de la promesa electoral de l'altre cantamanyanes. Aquesta cosa, era una de les més altes instàncies constitucionals de la democràcia espanyola.
Tirant d'hemeroteca recordarem també quin va ser el paper estel·lar d'el gran lider de la independència de Catalunya. I veurem que hauríem de ser un xic menys entusiastes en relació al desenllaç de la situació actual: per cert, repassant les hemeroteques, lo de l'estat associat és copiat de l'antic Plan Ardantza, actualitzat més tard pel Plan Ibarretxe.
De totes maneres, aquesta mateixa hemeroteca ens guarda un munt de sorpreses que estan posant dels nervis a l'extrema dreta espanyola. La més gran d'aquestes sorpreses té el seu origen en l'estatut valencià i la famosa Clàusula Camps, según la cual, de forma preventiva, Valencia podría aspirar a tener las competencias de la comunidad que más competencias tenga en el futuro. Poc temps després, l'estatut de les Illes Balears sorteaba sin problemas su paso por el Congreso y el Senado, pese a incluir infinidad de similitudes con el Estatut de Cataluña. Deixeu-me riure pensant que, de la manera més absurda, i pels automatismes que el PP va introduir en aquests estatuts, ens podríem trobar per via legal amb uns Països Catalans lliures ...

nous apunts sobre la independència ... (2)

Estem vivint un moment d'impasse en el que, tret de Isabel San Sebastián, molt poca gent entén què està passant. Ara no hi ha res de què parlar fora de la Constitució, ara es pot parlar d'un estat federal asimètric. Ara vull ser el president d'una mena de Puerto Rico inter-dependent, ara amb el pacte fiscal ja en tenim prou. Gràcies al treball infatigable de la firma de consulting que el va guiar en les negociacions de l'estatut del que gaudim actualment, Artur Mas (en l'imatge sense ulleres) disposa d'una estratègia que el GS us ofereix en primícia. Es tracta de muntar un grup de membres del Parlament que es desplacin a La Moncloa i li cantin quatre veritats a en Rajoy:

This indecision's buggin' me (Esta Indecisión me molesta)
If you don't want me, set me free (Si no me quieres, déjame ir)
Exactly who'm I'm supposed to be (Dime! ¿Quién tengo que ser?)
Don't you know which clothes even fit me? (¿Sabes qué ropa me queda?)
Come on and let me know (Pero me tienes que decir)
Should I cool it or should I blow? (¿Me debo ir o quedarme?)

Only in Switzerland ... (2)

Deixant de banda la xarxa de ferrocarrils, els paisatges o el tractament psicològic dels animals, aquest país té altres coses sorprenents. Crec que ja vaig presentar l'imatge a l'esquerra. La vaig fer a Echallens, a finals d'Agost, i presenta un panell de senyalització amb la direcció que han de seguir els blindats que travessen el poble. Avui, fent una volta amb Isaac per les carreteres del nord del cantó, ens hem aturat a Vesin (Cugy, FR) i hem fet la foto que es troba a la dreta. Es tracta d'un panell de senyalització indicant unes pistes d'entrenament pels tot terrenys de la Flugplatzkommando de Payerne (no rieu massa, que us conec). En fi, que en altres països on els militars fan por, podria semblar sorprenent que també s'aprofitin per fer gymkhanes o, a la vista dels globus, festes d'aniversari per la canalla. Aquí no.

Seguint amb la volta d'aquest mati, també ens hem aturat a la formatgeria de Combremont-le-Petit. Com podeu veure a les imatges, ofereix un servei d'articles de primera necessitat 24/24h: pa, llet, formatge i ... fondues i raclettes!!! Aquest distribuïdor és del mateix model i continguts que el que podeu trobar a Belfaux (però el de Combremont no tenia Fondue Marsellaise).

nous apunts sobre la independència ...

Ricard, Júlia! Gràcies per la foto.

El passat 11 de Setembre, el poble català es manifestava pels carrers de Barcelona, amb mediterrània determinació, per l'auto-determinació. L'anàlisi que s'ha fet des de diferents instàncies peninsulars ha estat poc menys que sorprenent. Mentre la premsa internacional en parlava, hom assistia atonit al silenci i la ignorància dels grups mediàtics espanyols: també a una patologia bipolar dels grups mediàtics amb seu a Barcelona, però amb grans interessos a Espanya (El Periodico, La Vanguardia). Quan la caverna ha decidit actuar, ho ha fet acusant en Artur Mas de la direcció del moviment. Aquest no ha dit que no car, ja li va bé que el considerin una mena de heroi per la independència i deixar de banda el paper capital jugat per l'ANC. Però tots sabem de quina fusta esta fet aquest heroi independentista. En podem trobar un exemple en l'Ara d'avui: De l'escapada furtiva en cotxe al retorn en TGV. En fi, the show goes on. L'essencial es que no es parli de la responsabilitat dels governs Zapatero en la crisi, de la catàstrofe econòmica i moral dels governs autonòmics governats pel PP, de la gestió política i econòmica catastròfica del tripartit, del rescat de la Unió Europea o d'un punyetero projecte de què fer amb una Catalunya independent. Mentre tant, us invito a visitar aquesta pàgina de LinguaSchools: learn Spanish in Spain. Que, entre els To Do a Barcelona presenta els següents: Paella- and tapas nights, Flamenco & Salsa classes ... Una imatge inacceptable del nostre país?  Potser, sols que, malgrat la enorme  retallada del 3% en el pressupost 2012 de les Festes de la Mercè (percentualment inferior però a la retallada en la sanitat catalana, sembla que socialment menys important), el poble podrà gaudir del panem et circenses graciosament ofert per un ajuntament que fa venir grups vinguts de fora amb els diners retallats en educació i sanitat als de dins. Ara, si ho voleu, podem tornar a riure d'aquell poble d'Extremadura que va preferir gastar el pressupost en els toros que a donar feina als seus aturats (en el cas de BCN, també podem afegir: donar de menjar als seus ciutadans).

Only in Switzerland ...

En aquesta tarda plujosa, estàvem passejant amb na Lluïsa per la vila vella de Lutry i he vist quelcom d'inusual i que m'ha cridat l'atenció. En tot cas, en un primer moment, m'han vingut unes ganes boges de veure que li passa al pobre gat. Però, tot d'un cop, m'he dit que potser es tracta d'una psicopatia perillosa i que millor deixar la bèstia tranquil·la. Clar que, potser el que està veritablement perjudicat sigui l'amo: vull dir que, per encarregar aquesta advertència. En fi, en  tot cas, el que està clar es que els psicòlegs tenen uns horitzons professionals insospitats.

la nova batmobile ...

Si aquests darrers dies no m'he passat gaire pel GS, la culpa ha estat de la nova Batmobile, que ha reemplaçat el vell carro que teníem des de feia 17 anys.  Diguem que he passat per un sentiment ambivalent de tristesa, per desfer-me de l'antic carro i el munt de records que s'emporta, però també de sorpresa amb el nou, i tots els gadgets amb que està equipat. A més que, tenia ganes de conduir la bèstia negra, home!

visca els nuvis (II) ...

Al casament de Gemma Bartomeu i un tio que feia rellotges. Gemma i jo ... com dir-ho, una d'aquelles coses que't passen quan tens vuit anys. Després et vas fent gran i ... vols carregarte-la quan t'intenta enredar amb una amiga que fa seure al teu costat. No vaig estar molt simpàtic: la seva cara ho diu tot.

els Alps Suïssos com mai els has vist ...

Si tens una pantalla plana amb Smart TV, busca l'adreça d'aquest vídeo. Sinó, connecta-li l'ordinador. O fica el vídeo en modus plena pantalla a l'ordinador.
Les imatges s'ho valen!

sobre la geodiversitat ...

Un bon amic de la infància, en Juan Manuel Garcia (Salut, JuanMa!), va estar uns dies de vacances a Euskadi i me va recomanar de llegir el llibre: El Flysch del litoral Deba Zumaya. Una ventana a los secretos de nuestro pasado geológico. (veure una ressenya extensa en aquest enllaç). Si se'm permet l'expressió (ja que és un llibre en PDF) diré que el vaig estar fullejant, i que me va semblar molt interessant. D'una cosa a una altra, vaig deixar-me caure per la pàgina del GeoParc de la Costa Basca, i les seves visites guiades per les rutes del Flysch i del Karst, que també vaig trobar molt interessants. Aquest Geoparc està integrat en la Xarxa Europea de Geoparcs (EGN), de la que fan part altres parcs de l'estat espanyol i ... Aië! cap de català. D'una cosa a una altra, vaig deixar-me caure per un blog super recomanat: Aventuras geológicas en el Cuaternario, escrit per un geòleg apassionat per la geologia de camp que m'ha recordat en Manel Miró. En fi, que si el Flysch us queda lluny (algun comentari, Sinfu?), sempre podeu llegir alguna cosa sobre la Costa Brava al carnet de notes d'en Óscar Navarro. I ja per acabar, us proposo de visitar un altre blog que estic segur que en Rivers ens comentarà amb entusiasme: Geografiamungia. En resum, que donat que la geodiversitat també és super interessant, quan organitzaràs unes jornades, Doc?

... and Switzerland is not Spain (III)

El tren és la columna vertebral del transport de persones i mercaderies d'aquest país. A escala mundial, solament al Japó és més utilitzat com a mitjà de transport. Però no és solament això, el tren és una institució: l'abreviació del nom de la companyia es declina en tres llengües (SBB-CFF-FFS), les mateixes que parla el personal del tren (amb l'anglès) i que canvien en funció del territori que es travessa, les estacions son temples on pots trobar de tot a tothora (més a les més importants, clar). I després, hi ha aquesta barreja social i de nacionalitats extraordinària ... i els paisatges ... El vídeo que us proposo de veure és un anunci que podria reflectir ni més ni menys el que us acabo de dir ... però amb l'afegit de que la banda de so ha estat creada i interpretada per treballadors de l'empresa. Just per l'anecdotari ... na Selina és pastada a la veïna que viu al costat de casa (de fet, creia que era ella quan la vaig veure al youtube).

com en Orlando, la lideresa també ens ha deixat ...

Unint-nos als panegírics ditiràmbics de la premsa espanyola, el GS lamenta profundament la dimissió d'aquesta gran dona. Volem subratllar en el seu haver que sabia combinar una minúscula estatura com estadista amb un enorme talent en el camp de l'humor polític que s'ha mostrat enormement contagiós. Tenim un exemple en aquest gran professor en màsters de comunicació que, al seu blog de El País, deia: Un reloj de pulsera, con una vistosa correa con la bandera de España, le acompañaba en este momento difícil. Aguirre no improvisa. La hora de España está en su mano. Al mateix diari, tenim un altre exemple amb na Soledad Alcaide: se le puede reprochar el populismo, su liberalismo selectivo o incluso cierta chulería y displicencia ante los rivales, pero nunca su capacidad para ver de lejos por dónde cambia el viento. Li estaran fent el llit a Rajoy i preparant la remplaçant? Ens estan preparant un altre 23 de Febrer i aquesta no té pensat escapar-se per les finestres? Li han trobat alguna cosa que fa que lo de l'estació de l'AVE de Guadalajara acabi semblant broma i hagi hagut de marxar una mica ... ràpidament. O potser ... En fi, Sinfu, trau el Tullamore, ni que sigui per les dues setmanes que la perdrem de vista i per no aguantar totes les rucades que haurem d'escoltar dels fidels servidors de la premsa mentre li preparen el retorn.

... and Switzerland is not Spain (II)

Un altre reportatge genial d'en Jordi Évole: Ciudadano Kleenex. Entre altres coses, un comparatiu entre la democràcia espanyola i la Suïssa. I una emoció enorme de veure a La Sexta la Basel Rathaus un dia de mercat ... Un dia a Basel, quin munt de records que m'han passat pel cap!

Rajoy i Mas negocien un missatge engrescador ...

El vídeo de la preparació de la crucial entrevista del proper 20 de Setembre: Rajoy, Mas, i el recolzament sense falla de la resta de líders de l'arc parlamentari espanyol. Un missatge consensuat que ens avancen serà molt il·lusionant i engrescador. Totalment d'acord amb na Carme Forcadell qui, parlant de l'entrevista de dijous:ha assegurat que es tracta d'un pur "tràmit", el resultat del qual "serà totalment indiferent", en tant que "Catalunya no en traurà res d'un millor finançament econòmic i que l'únic camí a seguir és el de l'Estat propi".

sense cita prèvia ...

Porto un any amb una sobredosi de cites prèvies que amagaven altres coses. Així que, quan dissabte per la tarda va enganxar-me en Sinfu al gmail i, sense pensar-s'ho dues vegades, va proposar-me de petar-la per una visio, no m'ho vaig pensar dues vegades. M'ho vaig passar de conya, Sinfu. Més encara que amb les trucades que'ns hem fet darrerament. I si, espero que no triguem tant en repetir-ho. Pels altres membres de la tripulació dir que, ara, amb el Google Talk, pots reunir gratuïtament en una visio fins a nou persones. I que potser no seria una mala idea de trobar-nos un cop de tant en tant. Com no vull angoixar-vos, ja direu alguna cosa. I sinó, no passa res, com sempre. Mentre, aviam si en Sinfu troba les forces de penjar alguna foto del seu nou despatx a la Uni. Això si, Sinfu, mira aviam si pot ser lo més panoràmica possible: vull dir, que no agafi solament el teu despatx ... tu ja m'entens ;D

Jean-Luc Godard: Vivre sa vie

Vivre sa vie, un dels millors films de Jean-Luc Godard. Rodat el 1962, el film es la resposta d'un dels més emblemàtics realitzadors de la Nouvelle Vague, al llibre de Marcel Sacotte: Où en est la prostitution?. L'anecdotari del film és extens, i hom pot quedar-se amb la que més li convingui de les dotze escenes en que està construït el film. Jo he decidit pujar al GS la conversa de Anna Karina amb el que fou un dels grans filòsofs de la època: Brice Parain. L'escena està subtitulada en espanyol: Podeu trobar en els comentaris d'aquest post una transcripció d'una part del diàleg.

UBS Prices and Earnings

En aquests dies d'eufòria independentista, s'està escoltant de tot. Des de que Catalunya seria la nova Silicon Valley d'Europa (tecnologia), fins a que seria un dels països més rics del mon (economia). I tant de bo que un dia sigui així: és el que tothom vol per casa seva. Entretant, per estalviar-nos eventuals desil·lusions, i tocar de peus a terra, us proposo donar un cop d'ull a la XV edició de l'estudi de l'UBS  sobre preus i salaris (Prices and earnings, a l'original anglès) a 72 ciutats del mon: entre elles Barcelona. Aquest estudi, que es publica cada tres anys des del 1970, es basa sobre un comparatiu del poder d'adquisició, basant-se en els salaris, però també en els costos de 122 productes i serveis, tenint compte del curs de les divises i de la inflació.  Si teniu ganes de llegir-vos l'estudi [EN][FR], o el resum que l'UBS ha preparat  [FR], veureu que, sobre les 72 ciutats, Barcelona ocupa el rang ...

• 30é pel nivell de preus (Madrid, menys car, el 35é)
• 29é pel nivell dels salaris (Madrid el 30é)
• 29é pel que fa al salari dividit pel cost de la vida menys el lloguer (Madrid, el 23é)
• 29é pel que fa temps de treball necessari per comprar un Big-Mac (Madrid, el 23é)

El camí serà llarg i seria un gest d'irresponsabilitat amagar-s'ho al poble que, com sempre ha passat, tindrà la responsabilitat de portar la nau al seu destí. El contrari, son discursos dirigits a penya que, de totes maneres, fotrà el camp ràpidament des de que la situació es pugui complicar i se li demani el més mínim sacrifici. Que no es perdi el temps amb ells i que a ningú s'enganyi amb el que ens espera. D'altra banda ... estar a la 30a plaça, tampoc es cap drama!

un dia s'acaba, un altre comença ...

Passades les 5h15 d'aquest mati, a l'hora on hi ha qui utilitza el seu Android per acomiadar-se d'una altra nit inoblidable i enviar un darrer record a aquelles persones amb qui la van compartir, jo he agafat el meu i he sortit a la terrassa per admirar quelcom que m'apassiona: la nit als Alps, abans del trenc d'alba. Però com els 10's no han acompanyat aquesta passió d'uns coneixements astronòmics elementals, he de llegir el cel amb una aplicació gratuïta senzillament genial: Google Sky Map. Gaudint de l'espectacle de la natura, amb Venus una nit més rabiant de llum, he decidit fer el switch cap a l'espectacle del cel antropitzat, amb una altra aplicació gratuïta que també és brutal: Satellite AR. Escollint l'opció All active sats: comences a veure desfilar per la pantalla Intelsats, Eutelsats, Kosmos, Iridiums ... llur situació, orbita, amb accés a la base de dades de cadascun ... Fiuuuu!  I, com no, l'un dels astres més brillants del nostre cel: la International Space Station (ISS). I si no està, no t'has de preocupar, l'aplicació et diu quants minuts falten perquè torni a passar. I ara vaig a fer-me un esmorzar reial, fumar-me un pito tranquil·lament mentre me llegeixo la premsa i preparar-me un bany tranquil abans que la family se'm desperti. Bon dia a tothom!

El Gran Wyoming i la independència de Catalunya

El Gran Wyoming i la independència de Catalunya (la part espanyola de Catalunya, voldria recordar, si se'm permet). Un vídeo tonificant que s'ha de veure junt amb aquest altre sobre les reparticions: el que'ns separa i el que'ns ha unit, com el Fòrum de les Cultures. Bé, afegim també aquest altre sobre el tractament de la manifestació pels mitjans informatius espanyols, en particular TVE. I vinga, va, el darrer fent al·lusió a un gran periodista que va haver d'exiliar-se de Catalunya: Hay que romper con Cataluña por el bien de España. Clar que, preocupat per no deixar el protagonisme humorístic en mans d'el Gran Wyoming tenim, d'una banda, el govern espanyol. I, d'una altra banda, aquest gran còmic que és en Artur Mas, el Mariano Ozores català. De totes maneres, el govern espanyol sap que té a les mans una arma letal per contrarestar els sentiments d'independència catalans: la Lliga Professional de Futbol. Per acabar, afegir que el seny el trobes on menys te l'esperes ...

Buster Keaton: el millor!

"The Great Stone Face", un actor fora de sèrie, una vida truncada per l'alcohol (atenció, Orlando!). Dues perles més d'aquest geni com acompanyament ... [1], [2] i, com a propina, un dels films que va rodar l'any de la seva mort.

parlem del permafrost ...

En la meva modesta opinió, crec que el temps de les polèmiques sobre si hi ha un canvi climàtic o no, ja ha passat. En tot cas, és un debat que no és d'actualitat a Suïssa perquè ... aquí es veuen els seus efectes geomorfològics en el dia a dia. I un dels seus exponents majors és el canvi que està provocant en el permafrost, terme que, als Alps, designa el sol gelat en permanència pel damunt dels 2500 mètres. No és solament que el fenomen estigui documentat oficialment a les pàgines de l'Office fédéral de l'environnement (OFEV), que s'hagi investit en una xarxa d'estacions de mesura i que, del resultat d'aquestes mesures, s'hagin publicat els mapes d'evolució d'el permafrost a les regions alpines. Es que, com podeu veure a les imatges d'aquest reportatge de la RTS del 1er. Septembre, ja s'està invertint en obres d'ingenieria per reduir els riscos ambientals de les colades de roca que, com podeu veure en les images, son senzillament impressionants.

Apunts sobre la manifestació independentista

Algunes reflexions sobre la repercussió de la mani als mitjans de comunicació. Seguirem afegint-ne d'altres, poc a poc.

visca els nuvis (I)

Molta gent defén l'idea tradicional de que, en un casament, son els nuvis els que han de gaudir de tot el protagonisme. Jo sempre he cregut que es tracta d'una idea antiquada, i que un casament ha d'obrir el protagonisme a d'altres elements de la societat. Tot va començar quan jo era molt jove i, un dia, amb una colla de l'Eixample de Parets, ens vam dir d'anar a fer l'aperitiu a un dels banquets que es feien cada diumenge a l'Hotel La Salut. Vam anar-hi, ens vam atipar com a lladres, i ens vam dir que ho havien de repetir. El segon cop que vam anar-hi, diguem que vam guanyar en seguretat i  vam començar a parlar amb les noies (ja sabeu com es vesteixen pels casaments i ... en fi, ja m'enteneu). Hi havia un cambrer que no ens treia l'ull del damunt. I, quan ja estàvem preparats per sortir per cames, una vella es va adreçar a mi i me va dir: Però que gran que t'has fet! Ja ni et coneixia. Va, i me fa dos petons a les galtes, i me diu: I de la Roser, que no te'n recordes? Fiuuu! La Roser ... I jo, sota l'atenta mirada del cambrer, vaig agafar la Roser per la cintura i li vaig fer dos petons davant d'una àvia somrient. Tot i que me moria de ganes de recordar els vells temps amb na Roser, ja havien cridat per anar a dinar, i la colla va decidir que era hora d'evaporar-se: mai més he tornat a saber res de na Roser. El tercer i darrer cop que hi vam anar, a un tio de la colla no se li va passar res de millor pel cap que pelar la pava amb la nóvia (que ja es veia arrepenedida d'haver-se casat amb una mena de germà lleig dels Calatrava). El podrit del cambrer de l'altre cop va parlar amb el maître, que es va desplaçar cap on èrem amb un gran somriure, i ens va dir: Si no voleu que us mati, feu un gran somriure. Hostia si el vam fer! I va afegir: I ara, sino voleu que us talli el coll, foteu el camp amb aquest somriure i que no us torni a veure mai més per aquest restaurant ... 

Molts anys després, va arribar inexorablement el moment en que els amics se't casen. I, amb en Ricard, vam fer famosa una altra estratègia participativa que es va conèixer amb el temps amb el nom de: sortim a totes les fotos que poguem!  Crec que la més sonada aplicació d'aquesta estratègia va ser al casament d'en Francesc i na Lourdes (nda: Lourdes, aviam si t'ho fas i m'envies algunes fotos!), on vam arribar a traure de pollaguera el fotógraf. Aquestes imatges mostren l'aplicació d'aquesta estratègia al casament d'en Ricard i na Júlia, amb un polo especialment escollit per l'ocasió i la tradicional coupe de cheveux Playmobil. Les fotos me les va passar na Júlia pel wsp la nit d'aquest dissabte passat (naturalment, n'hi han moltes més amb les que no us vull avorrir), i mentre les vèiem ens partiem el pit de riure!.

Què? Ah, si. Que esperàveu que digués alguna cosa de l'Onze de Setembre, d'en Rafel de Casanova, de la mani de la Diada, l'independència, de la mort d'Allende o de les Twin Towers? De tot això  ja en vàrem parlar ahir al vespre per phone amb en Sinfu. Avui he preferit recordar aquestes imatges de  l'onze de setembre del 1985 i m'agradaria felicitar en Ricard i na Júlia, no solament per l'aniversari del seu casament (si, encara que jo surti per tot arreu, els que es van casar son ells), sino pel seu sentit de l'humor i perquè, coneixent-me com me coneixen, seguim sent amics, després de tants i tants anys.

TED, ideas worth spreading

En un mon de tertulianos experts en qualsevol tema del que es discuteixi. On pseudo-intel.lectuals que han escrit sobre algun tema, se'ns presenten com autoritats científiques en les emissions de periodistes famosos- En un mon on alguns acadèmics que, amb prou penes saben del que parlen, se'ns presenten en un article d'un diari com experts del que calgui, hem de saludar l'existència d'organitzacions com el TED. TED és una organització no lucrativa dedicada a la difusio d'idees que val la pena de difondre. Van començar el 1984, sota la formula d'una conferència que reunia persones de tres mons: Tecnologia, Entreteniment i Disseny. Des de llavors, amb dues conferències anuals - la Conferència TED a Long Beach i Palm Springs cada primavera, i la conferència TEDGlobal a Edimburg Regne Unit cada estiu - s'han convertit en un dels més importants focus d'irradiació d'idees que val la pena d'escoltar i, en molts casos, de compartir. Tot i que les conferències son en anglès, la majoria estan subtitulades a un munt de llengües: entre elles l'espanyol, pero també al català. Fa prop de dos anys que al GS vam publicar una d'aquestes conferències. Es tractava de Does Schools Kill Creativity? (TED Conferences, Monterrey, California, 2006), d'en Ken Robinson. Interessant a rabiar! Avui publiquem una conferència molt interessant d'en Jon Ronson, filmada el març d'enguany i publicada el passat mes d'Agost: Strange answers to the psychopath test (traduïda a l'espanyol en el vídeo d'aquest post com Respuestas insólitas al test del psicópata. En aquest vídeo, Jon Ronson analitza l'existència d'una eventual línia de separació entre la folia i la cordura. I no solament ens demostra amb fets que no existeix sinó en la ment d'alguns psicòlegs, sinó que ens demostra que, si bé hi han psicòpates que acaben a la presó, d'altres acaben en lo més alt del mon de les finances. Com podreu veure en el vídeo: El capitalismo, en su forma mas cruel, recompensa comportamientos psicopàticos: la falta de empatía, de sinceridad, la astucia y la manipulación. En l'original: "Capitalism, at its most remorseless, is a physical manifestation of psychopathy". No us perdeu aquest vídeo!

lectures recomanades per aquest diumenge ...

La primera al ara.cat : per llegir la versió electrònica, us haureu de subscriure (és gratuït). Al bell mig d'anàlisis visionaries o de botiguers al voltant de l'independència solitària de la part espanyola del Catalunya s'alça, un cop més, la visió lúcida de l'amic Josep Fontana en aquest article: Com hem arribat fins aquí? Gènesi d'un desacord. On afirma que: El problema de la vertebració de l'Estat no em sembla que tingui gaire a veure amb el que ara plantegen ni els uns ni els altres, que són qüestions polítiques de vol més aviat baix. Pel que fa a la tensió actual, per altra banda, penso que es resoldrà com ha passat habitualment en aquests casos: després d'haver mobilitzat el personal fent-li creure que el que s'està debatent és una qüestió política fonamental, es negociaran, per dalt i ben discretament, les condicions polítiques d'un nou pacte financer, més que no pas fiscal, i seguirem tirant endavant fins que, a la pròxima crisi, es repetirà el cicle de trampes i d'enganys que assegura la supervivència d'aquest mediocre sistema de mitges llibertats en què vivim actualment els catalans.
La segona lectura que us recomano aquest diumenge (i com!) és l'article d'en César Molinas: Una teoría de la clase política española a l'edició dominical de elpais.es. Es tracta d'una visió lúcida de la crisi actual en aquest país, molt allunyada de les patològiques bestieses victimistes davant l'agressió exterior amb que ens han amenitzat fins ara alguns pseudo-intelectuals d'esquerres. Us passo uns estractes: La clase política española, como élite extractiva, no puede tener un diagnóstico razonable de la crisis. Han sido sus mecanismos de captura de rentas los que la han provocado y eso, claro está, no lo pueden decir. Cierto, hay una crisis económica y financiera global, pero eso no explica seis millones de parados, un sistema financiero parcialmente quebrado y un sector público que no puede hacer frente a sus compromisos de pago (...) La infinita desgana con la que nuestra clase política está abordando el proceso reformista ilustra bien que, colectivamente al menos, barrunta las consecuencias que las reformas pueden tener sobre su interés particular. La única reforma llevada a término por iniciativa propia, la del mercado de trabajo, no afecta directamente a los mecanismos de captura de rentas. Las que sí lo hacen, exigidas por la UE como, por ejemplo, la consolidación fiscal, no se han aplicado. Deliberadamente, el Gobierno confunde reformas con recortes y subidas de impuestos y ofrece los segundos en vez de las primeras, con la esperanza de que la tempestad amaine por sí misma y, al final, no haya que cambiar nada esencial. Como eso no va a ocurrir, en algún momento la clase política española se tendrá que plantear el dilema de aplicar las reformas en serio o abandonar el euro. Y esto, creo yo, ocurrirá más pronto que tarde (...) Yo veo probable que en los dos partidos mayoritarios españoles crezca muy deprisa el sentimiento “pro peseta”. De hecho, ya hay en ambos partidos cabezas de fila visibles de esta corriente. La confusión inducida entre recortes y reformas tiene la consecuencia perversa de que la población no percibe las ventajas a largo plazo de las reformas y sí experimenta el dolor a corto plazo de los recortes que, invariablemente, se presentan como una imposición extranjera. De este modo se crea el caldo de cultivo necesario para, cuando las circunstancias sean propicias, presentar una salida del euro como una defensa de la soberanía nacional ante la agresión exterior que impone recortes insufribles al Estado de bienestar. Bona lectura i millor diumenge!

una lliçó d'economia política ...

Un altre curt excelent presentat al festival de curts notodofilm.Tot el que cal saber sobre els productes derivats, el PIB mundial, el deute públic, el valors dels metalls, el franc suís com a moneda refugi, la volatilitat dels mercats ...

What's Up, Doc? II

Seguint amb les reflexions sobre l'impacte sociològic del whatsapp, un curt presentat al festival de curts notodofilm basat sobre la controversia del double check: i es que ... the double check is not God.

Green Day: Know Your Enemy

...
Bringing on the fury. The choir infantry. Revolt against the honor to obey.
Overthrow the effigy. The vast majority. Burning down the foreman of control.
Silence is the enemy. Against your urgency. So rally up the demons of your soul.

Welcome to Switzerland ...

Zürich-Paradeplätz: el cor de la banca!

El 24 Heures d'avui es feia ressó del fenòmen de l'immigració dels ciutadans d'una Europa en crisi. En particular d'espanyols  i de portuguesos que, aprofitant els tractats bilaterals de lliure circulació amb l'Unió Europea, no apareixeran en les estadístiques que fins el moment en que trobin una feina. Tot i que aquests acords permeten transferir les prestacions de l'atur del país d'orígen als Offices Régionaux de Placement (ORP), si no en tenen, poden demanar un subsidi. Cosa que pocs faran, car es tracta d'un procés administratiu molt feixuc que el desconeixement de la llengua no facilita i, de totes maneres, viure a Suïssa és suficientment car perquè gairebé ningú pugui viure d'aquests recursos més enllà de tres mesos. Per ilustrar l'article, es presenta el cas d'una família espanyola que actualment viu a un càmping prop de Zürich, entre altres inmigrants de l'Unió Europea . Es tracta d'una parella amb un nano de sis anys: ell és un professor d'institut (imagino que privat) a l'atur, parla tres llengües (però no l'alemany!) i havia arribat a comprar-se tres pisos a Espanya (!!!). Si seguiu els peus de foto del diaporama veureu que, per la petita tenda on viuen, i la plaça de parking (el cotxe que no falti!), paguen 1'500 CHF/mes (uns 1'250 EUR), el que els obliga a seguir una dieta basada en salsitxes.  Ella ha tingut més "sort" i ha trobat una feina en una bogaderia, el que els permetrà poder llogar un pis d'una peça (una, aquí vol dir una, és a dir un menjador/dormitori) per un lloguer de 1'900 CHF/mes (uns 1'600 EUR). Han tingut "sort", l'estiu s'acaba i aquest cap de setmana estava nevant pel damunt dels 1'500 m: Welcome to Switzerland!

Gainsbourg i Birkin - Je t'aime moi non plus (1970)

Donat que na Lou Doillon és filla de Jane Birkin, i que ahir vaig ficar un ellaç a un vídeo de quan la mare vivia amb en Serge Gainsbourg ... aquest vídeo s'imposava. Fa temps que l'hauria de haver pujat. Però mai és massa tard per fer el que s'ha de fer. Per exemple, tornar a Paris i fer-me un tomb pel Trocadero un dia d'hivern.

Lou Doillon - I.C.U.

No us acostomeu però, de vegades, el GS, té el plaer de presentar autèntics scoops. Com ara aquest tema de Lou Doillon, que no estarà a la venda fins d'aquí dos dies a iTunes. No es que presenti res de revolucionari (segur que Adele estarà d'acord amb mi) però, en la meva modesta opinió, sona força bé. Si, val ... és una model reciclada (com na Carla Bruni en el seu moment), és filla de Jane Birkin, germanastra de Charlotte Gainsbourg ... pero altres eren fills d'un antic bateria de Jimmy Hendrix que va acabar a la Seat, i ningú els va desmeréixer.