Anàlisi Científica de la Música Pop

Un estudi elaborat per científics catalans i publicat a nature.com (que els xiquets de l'ara.cat han confós amb 'Scientific Reports') ha confirmat que la música pop moderna sona tota igual. I per fer-ho, han utilitzat l'arxiu Million Song Dataset (Universitat de Columbia) i diverses entrevistes amb membres qualificats del comité científic del GS, que els han confirmat que també ha estat el cas de la música pop més antiga, de la salsa, el ska, el gothic rock, la majoria de temes de la cançó catalana i, ja generalitzant, del cinema espanyol. Afegir que, quan el comité científic del GS va demanar al grup de científics catalans si la realitat social i econòmica del país justificava que dediquessin els diners dels contribuents a aquest tipus d'estudis, va rebre una dura crítica de l'equip  i l'amenaça  de no ser mencionats mai més en cap publicació científica. Quan un dels membres del GS va amenaçar amb enviar un resum de l'activitat científica de l'equip de científics catalans al futur interventor de la Unió Europea, els ànims es van calmar i, a tot senyor tot honor, hem de dir que el comité científic del GS s'està passant un cap de setmana fantàstic a Formentera.

El concert econòmic

Ep!!!! tothom tranquil. El president de la Genialitat de Cataluny (perdoneu però amb les retallades fins i tot es retalla el nom del país) porta la nau per bon camí. Ja s'ha posat d'acord amb ERC i IV pel tema del pacte fiscal o concert econòmic, que tot són noms i el nom, diuen que no fa la cosa,   i ha aconseguit posar en marxa una mena de concert molt econòmic, amb un home orquestra, que a més, va cobrant l'impost corresponent del dia. Que si avui l'IVA, que si demà l'IRPF, que si et cobro l'euro per recepta, l'impost d'activitats (encara en queda?). Així que tranquils, que entre la pasta que es treu aquesta mena de "corder d'Organyà" i el que treu l'Artur fent bolos per la teles, aviat tornarem a lligar els gossos amb llonganissa.

London 2012. Els esports que no veureu...

Dos discursos d'en Wyoming: un gran home

.

Segueixo en Gran Wyoming des de fa una pila d'anys. Si ja el seguia des d'abans, recordo amb un carinyo molt especial les tardes de diumenge que passava amb la meva mare a l'habitació de l'Hospital Duran i Reynals, veient junts l'emissió del Caiga quien Caiga, i el riure que arrencaven les astracanades dels membres de l'equip en una vida que s'apagava. En Sinfu ens va fer arribar ahir un discurs d'en Wyoming a Alcalà de Henares i m'he dit que seria una llàstima que, quelcom de tant brillant, quedés submergit i amagat entre els comentaris d'un post. Així que m'he dit de penjar-lo en primera plana i deixar que li faci companyia un altre gran discurs que va fer a una emissió de El Intermedio.

El periodismo lo hace El Jueves.

La política, El Wyoming.

La investigación el Follonero.

Atracan los bancos, los banqueros.

Los deportistas de la selección nacional no pagan impuestos en España.

Los pobres pagan impuestos, los ricos-libegales viven de papa estado.

Los debates públicos se hacen en meneame, forocoches, foropolicía y similares con avatares y bajo anonimato.

Compartir es delito. Protestar es ilegal.

Las multinacionales son la marca España, y las protegemos con todo el peso del Estado.

La gente es apaleada, disparada, silenciada, amenazada, etc, por la seguridad de ese Estado.

¡qué mierda de país es este?¡

I ja per acabar, un altre enllaç a una entrevista que jo he trobat força interessant.

apadrina a un defraudador!

S'apropa la fi de la monarquia espanyola?

La Catalunya Nord plena de Homos Erectus

Contràriament al que la imatge us pugui fer pensar, no estem davant d'una radiografia cranial d'aquell vell company de Hostafranchs. La noticia del dia és que s'ha trobat una nova mandíbula humana de 450.000 anys al jaciment prehistòric de Talteüll, a la Catalunya Nord. I amb aquesta troballa, ja són 130 les restes descobertes en aquest jaciment dels extingits Homos Erectus. Segurament us estareu dient que, el nom que se li va donar a aquest homínid, junt amb el cognom, explica suficientment les causes de llur extinció. De totes maneres, seria un error creure que els actuals habitants de Catalunya no corren el mateix perill. Tranquils, que això no té res a veure amb cap dels discursos d'en Xavier Garcia Albiol a Badalona. Més aviat amb l'anàlisi publicada a l'ara.cat sobre la sexualitat dels catalans. Segons aquesta anàlisi, al Principat la gent no té temps de cardar a casa. Entre la feina i els seus horaris inhumans (que fan que molts acabin reconfortant-se amb els companys de la feina), l'esport o els cursos de formació continua que s'allarguen tota la vida, les hores passades a les xarxes socials (el Facebook o el WhatsApp, per exemple), la familia, treure a passejar el gos, els Lovers i els Sex Friends, els sopars de compromis amb gent a la que apenes se suporta i les llargues nit d'estiu a les terrasses del carrer ... no hi ha temps per més. Afortunadament, sembla que la crisi i l'alliberament de temps que pot provocar en alguna de les activitats mencionades, podrien resoldre un munt de problemes de parella i tenir com a resultat un boom demogràfic que calmi les ardors d'en Garcia Albiol i no porti els habitants d'aquest petit pais a l'extinció que van coneixer els antics Homos Erectus.

birres i més birres ...

Una cançó dels Buhos que, a més de ser de Calafell, son culés fins el moll de l'os ... Almenys entre el 2006 i el 2009 van estar fent un promig d'una cançó setmanal dedicada al Barça: després, espero que trobessin altres coses que fer. Tenen un clip: Correfoc que, cada cop que el veig, me fica la pell de gallina a l'exil.li. Deixant de les cançons dedicades a Messi, Etoo i al Barça en general, també m'agrada el tema dedicat al Nen dels 80 (en tot cas, me fa pensar en algú que conec!). I bé, encara que avui actuen a Sta. Margarida i Els Monjos, la veritat és que, a part de per les birres, m'he recordat d'ells perquè fan gira amb l'Albert Pla. I aquest animalot, té un tema que es diu Juerga Catalana, que va d'una espècie de Road Movie que, sortint d'un poble que coneixeu molt bé, fa un tomb per tot Catalunya fins tornar a aquest poble: escolteu el tema perquè s'ho val. I ja en parlarem ... (per cert, si punxeu l'enllaç a la pàgina de Els Buhos, us podeu baixar el seu darrer CD)

Las ideas claras....

Ajudem en Hands!

La permanent del Consell de Seguretat del Geògraf Solitari (GS) ha encarregat a un eminent biogeògraf de Cerdanyola la preparació d'una operació de comando per venir en ajuda de l'eminent membre del GS, l'honorable Israël Hands. En efecte, segons la redacció de la Televisió de Catalunya (que, gràcies als pactes del president Mas amb el PP, ja no es pot veure fora del país), la descoberta d'una granota toro ha activat les alarmes al Delta. Entre les diferents estratègies avaluades pel cabinet de crisi per suprimir aquesta greu amenaça, s'han descartat les proposicions de passar-li un vídeo d'en Toloriu o de fer-li llegir un o dos números dels Documents d'Anàlisi Geogràfica, més que res perquè aquestes accions estan prohibides explícitament per les convencions de Ginebra. Esperant que'n Doc trobi un moment per actuar de manera contundent, no dubteu en enviar a en Hands les vostres demostracions de simpatia i solidaritat. En Sinfu diu que, pel mateix preu, si voleu enviar-li a ell una bona ampolla de vi, us quedarà molt agraït.

Harlan Coben: Myron Bolitar Series

El passat 20 de novembre, vaig obrir el post "Us recomano aquest llibre ..." parlant d'en Harlan Coben. Avui continuaré parlant d'una sèrie de deu llibres del mateix autor, que fa un parell de setmanes que he acabat de llegir: la sèrie Myron Bolitar. Myron era una esperança blanca del basket americà  que havia signat pels Celtics, però que mai es va poder fer realitat a causa d'una greu lesió al genoll. La seva carrera com professional estava acabada i va decidir convertir-se en agent esportiu. Tenia com a handicap el nom traumatitzant que li van ficar els seus pares:  Els seus pares van sortir de Minsk o d'algun lloc així, on portaven una vida que, pel que Myron sabia, era com les d'El violinista a la teulada (Golpe De Efecto, p 57). Però també té uns quants asos a la màniga. Myron és alt, agraciat i sap com tenir contenta a una dona a un restaurant o al llit. El problema és que, la seva part femenina, fa que acabi parlant de viure junts, comprar-se una casa, tenir fills ... I, arribats a aquest punt, les dones procuren evitar-lo amb mil excuses diferents. El que no les impedirà, més endavant, comprar-se una casa, casar-se i tenir fills ... amb altres homes! Això desmoralitza Myron, que va de fracàs en fracàs, i seguirà vivint a casa dels seus pares fins ben entrada la trentena. Més tard, anirà a viure a casa de Win. Win, vell company de l'Uni, és el seu millor amic i, abans de l'aventura de l'agència esportiva, havien treballat junts pel FBI, exclusivament per als més alts càrrecs del govern. El seu treball gairebé sempre havia estat classificat (Motivo de ruptura, p 204). Quan Myron crearà la seva agència esportiva, s'endinsarà en un mon on es barregen atletes negres sortits dels ghettos i la pasta boja que hi ha al seu voltant, que atraurà els timadors jueus, els mafiosos italians i les famílies WASP podrides fins el moll de l'os. Es en aquest context que cal valorar el personatge de Win: WASP, família bé amb molta pasta, guapo, expert en armes i arts marcials ... i un psicòpata sense parell que acabarà tenint acollonida la màfia i a una distància prudent la policia i els serveis d'intel·ligència. Tot pimentat amb diàlegs genials en la més pura tradició de l'humor jueu de Groucho Marx o Woody Allen: els interrogatoris a Myron pels policies bo i dolent son senzillament genials, en particular, els diàlegs amb Delmonte. I una trama trepidant ancorada en l'axioma de Sir Arthur Conan Doyle: Quan elimines l'impossible, el que queda, no importa ho improbable que sigui, ha de ser la veritat (Desaparecida, p. 133) . Però, a diferencia de Sherlock, Myron segueix una lògica no lineal per resoldre els casos en els que es veuen implicats els atletes que representa: La lògica mai és lineal. Va endavant i enrere, rebota a les parets, fa viratges tancats i es perd durant els recorreguts. Qualsevol cosa pot ser un catalitzador, en general alguna cosa que no té relació amb la feina que fas, cosa que envia els teus pensaments cap a una direcció inesperada, una direcció que inevitablement condueix a una solució a la qual el pensament lineal mai t'hauria portat. Això va ser el que va passar. Va ser així com vaig començar a relacionar-ho tot (Desaparecida, p, 253).

Canigó

Després d'uns dies passant vàries vegades aquesta infame ratlla que separa el Principat i la Catalunya Nord i de veure des de la distància el cim del Canigó, o Canigou segons la gavatxeria, ahir vaig llegir que els il·lustres successors de Richelieu i Robespierre han decidit reconèixer la catalanitat del Canigó amb el canvi de la denominació oficial de la muntanya del Canigó. Tanta generositat, venint de quí ve, em fa pensar que aquí hi ha "gato encerrado" o gos!!!

seleccions catalanes

La passada setmana (del 5 al 8 de Juliol), es va celebrar a Hasselt (Bèlgica) el campionat d´Europa de Twirling on va participar la selecció catalana. Potser la notícia (que també ho és) no està en el tercer lloc que van aconseguir (i que els dóna passaport per al pròxim mundial a l´Agost  a Villebon sur Ivette,prop de París), sinó en la vergonyosa retirada de la selecció espanyola en assebentar-se de la presencia de les catalanes. Només cal mirar la foto per adonar-se´n que el qualificatiu de vergonyós és prou encertat. També, casualment, la selecció catalana tenia al costat a la de Suïssa, on potser participava algú que coneixem be (Batty,vau anar?). En fi, que sembla que la federació espanyola de twirling és tant rància i messetària com els que governaven i governen ara.

altres coses que m'envien ...

De tant en tant, entre els PowerPoints que rebo, hi han frases o imatges que me criden l'atenció. Es el cas d'aquestes, que dedico a un bon amic i a les xerrades que hem bescanviat des de fa unes setmanes. I ho faig esperant que, el dia que es deixi caure per aquí (ho fa de tant en tant), vegi aquestes imatges i entengui el missatge que vehiculen.

Quina família, déu meu !!!

la víctima ...

Un veí de BCN ben intencionat m'ha enviat un email amb una lletra oberta que en José Luis Sampedro hauria escrit a l'atenció d'en Mariano Rajoy. La lletra comença amb aquesta dedicatòria: Querido señor Presidente: es usted un hijo de puta. Usted y sus ministros. por José Luis Sanpedro 11.05.12 . Podeu trobar el text complet a un munt de blogs (aquest, per exemple). O potser ja l'haureu rebut per email. Imagino que no us dic res de nou si afegeixo que l'article en qüestió no és més que un Hoax. Una bola que va haver de ser desmentida a la pàgina personal d'en José Luis Sampedro, després que aparegués a Izquierda Digital. Res de sorprenent fins aquí. Ara bé, la cosa comença a posar-se interessant quan realitzo que, aquesta publicació electrònica, està dirigida per un tal Gustavo Vidal Manzanares. Aquest senyor, resulta no ser altre que el germà d'aquest gran periodista i historiador que és en César Vidal Manzanares. Quina família, déu meu !!!

Original Punk Rock Heavy Metal Karaoke

Perdoneu la meva ingenuïtat, però és que no n'havia escoltat parlar mai. Avui estàvem sopant a taula i veig al telenotícies que, no recordo on de la Suïssa alemanya, havien obert un nou karaoke on passaven temes de heavy metal i punk. M'ha anat de poc que no se'm travessi el menjar a la gola! Després he estat passejant-me per la xarxa, i he vist que la cosa és més vella que el restrenyiment d'en Paul Christmas. I, no podia ser d'una altra manera, a Can Fanga i perifèria, la cosa està ja més que passada de moda, i només continuen anant els incondicionals. Per cert, canviant de tema, sabíeu que The Cult actua a Razzmatazz el proper 17 de Juliol?

El coll de Belitres

Coll de Belitres.	Coll de Belitres, a punt de tocar el dos.
Portbou al fons.	Coll de Belitres febrer de 1939. Les tropes republicanes són desarmades.
Ni França ni Espanya...	Aquí teniu la primera tanda d'imatges del meu "treball de camp". Vaig visitar durant la segona setmana de juny alguns dels passos fronterers per on van sortir tanta i tanta gent, entre els darrers dies de gener i els primers de febrer de 1939. . El coll de Belitres, a mig camí de Portbou i Cervera de la Marenda, va ser molt transitat aquells dies. Avui, no hi ha controls, els edificis de la duana estan tancats i barrats, i els turistes curiosos es paren

a veure el Memorial de l'exili instal·lat ara fa tres anys.

The Mahones: Across the USA Tour

Voilà, una mica de bona música d'aquests vells amics durant el seu tour Across The USA 2012 amb Dropkick Murphys: una hora de concert amb una gentada impressionant en aquest enllaç: Dropkick Murphys Live @ Rock am Ring 2012. També podeu trobar The Mahones en viu al Punk & Disorderly (Berlín).

Som una Noció

El debat segueix, com sempre, però el que ahir van protagonitzar al RAC1 el director de La Razón i el president d'ERC va ser genial!

Sapporo Beer Commercial - Legendary Biru

Un anunci que'm va passar el meu pare ja fa temps. Es tracta d'una birra japonesa i és molt recomanat de veure'l, si possible, a plena pantalla. Molt més currat, per exemple, que la tontainada de Cardinal que, a sobre, no aguanta ni el fred de La Brévine.

Avui com ahir. Gràcies, Sinfu!

Aquest mati m'he trobat un sobre a la bustia. Contenia el polo amb el que tot cambrer d'un pub ha somniat tota la seva vida. Merci de tot cor, Sinfu. La meva roba estival, entre la que encara es troba la samarreta que vas enviar pel cap d'any del 2010, es veurà acompanyada per aquest nou element que portaré amb tot l'orgull que es mereix. I tant se val si encara no puc veure'm una birra. El dia que m'ho programi, estic segur que me sabrà a pura ambrosia: com ja m'ha passat amb la xocolata. Una abraçadota molt forta, company!

Kamasutra Interactiu

Per raons que ja us podeu imaginar, estic subscrit a un informatiu francòfon sobre salut que es diu Doctissimo. Aquesta setmana han tret un joc (el Kamasutra Interactiu) que estic segur que interessarà enormement a alguns membres pervertits del GS (aviam, quan dic membres, parlo parlo de persones, val?). No sé què m'ha mogut a escriure aquest post. Potser tingui una relació entre la pèrdua de pes i l'augment de la testosterona que ha estat analitzat en un estudi de la Universitat de l'Hospital St. Vincent de Dublin (Irlanda).

Radical Face - Welcome Home

Un altre que se´n ha anat

Doncs si companys,m´he quedat de pedra i un xic buit quan he sabut que en Toni Nadal ha marxat per sempre. Potser el recordeu si,de tant en tant, podeu sintonitzar tv3 i el vèieu fent la meteo o el programa "Espai Terra".I m´ha sapigut greu  ja no per què es una persona que veus totes les setmanes a la tv, sinó també per què tot just fa un any va aterrar aquí a les salines per a fer un capítol d'aquest programa, i vaig tenir el goig de passar un matí amb ell.

L´accident va passar al Parc Nacional d´Aigüestortes mentre feia una travessa de muntanya. Una llàstima.