Tot el que volíeu saber sobre els mercats i la crisi ...

...

Tot el que volíeu saber sobre els orígens de la crisi i l'acció dels mercats ... explicat de la manera més didàctica per en John Bird i en John Fortune: també coneguts com The Two Johns. Encara que el vídeo tingui ja tres anys, tot continua essent d'actualitat. Clar que, potser no del tot, que l'actualitat actual és molt més dura.

El baño del Papa

Dissabte passat vaig veure a la BBC4 una pel·lícula feta a l'Uruguay que em va agradar: "El baño del Papa". Va ser curiós  veure-la tot just saber que havien detingut el majordom del Papa...

Uns contrabandistes, bicicletes, la pobresa d'una zona fronterera, la religió, en definitiva, una tragicomèdia que teniu aquí.

Una altra novela escandinava

"L´avi de cent anys que es va escapar per la finestra" és un llibre escrit pel suec Jonas Jonasson que s´aparta de la temàtica de novela negra (tot i que hi té alguna cosa) que darrerament ens arriba des d´aquells indrets.El resum bàsic d´aquesta lectura: m´he pixat de riure.I és que llegint-la m´han vingut al cap,de forma inevitable,un parell de films que adoro:"El Gran Lebowsky" i "Forrest Gump",tot i que això és una apreciació personal.En fi,si teniu oportunitat no us el deixeu passar i si en voleu 5 cts més,podeu visitar la web del autor a http://www.jonasjonasson.com/home/. Que vagi de gust.

Swiss Room Box - "Home on Board"

...

Preocupats pel pobre Doc, que sempre està dormint a hotels de mala mort i menjant entrepans de dubtosa qualitat quan ha d'anar al Pirineu, els millors designers del país del Swiss Army Knife han parit el sistema que podeu veure en aquest vídeo. Naturalment, també hi ha una versió hivernal per vehicles més grans.

Us deixo punxar i, més enllà de la publicitat, imaginar els efectes col·laterals.

Tour de France?

Després d'una setmana tancat entre quatre parets, sempre hi ha qui s'enfila a la bicicleta i desapareix en l'anonimat de l'asfalt i es camufla en els paisatges per fer una mica d'esport i carregar bateries, fins que....

drets adquirits: la jornada de 8 hores

..

Moltes vegades, la penya parla de drets adquirits i no sap massa bé ni qui els va adquirir, ni com.Tanmateix, de vegades podria dir-se que se li en fot. En aquest vídeo, de la sèrie Històries de Can Fanga, que podeu trobar a La Vanguardia TV, en Jordi Portabella

ens explica els fets de La Vaga de la Canadenca, el moviment de solidaritat fenomenal que es va organitzar al seu voltant i el seu impacte sobre la jornada de les 8 hores i les llibertats sindicals que es gaudeixen actualment. Clar que, altra cosa és el que'n fem nosaltres d'aquell llegat.

fi de la vaga al Crazy Horse

La vaga al Crazy Horse s'ha acabat. En efecte, el personal (eufemisme que utilitzarem per parlar de les filles) d'aquest conegut cabaret de Paris (en tot cas ben conegut d'en Doc) va començar una vaga que es justifica per un salari insuficient de 2'000 euros per un treball de 5 a 6 dies per setmana, uns quinquennis injustos, uns uniformes laborals inadequats i uns horaris incompatibles amb una vida familiar. Davant l'alarma social provocada per aquest conflicte, el president de la república, en François Hollande, va contactar els serveis jurídics del Geògraf Solitari (GS). Després d'una dura negociació tècnica dirigida per en Sinfu, el GS es comprometia a enviar un dels seus experts en dret i negociacions sindicals, a canvi d'unes vacances a Paris, transport en limusina, restaurants pagats i un accés il·limitat i vitalici al Crazy Horse. Un cop els papers signats, en Sinfu va contactar el nostre enviat especial a Paris en missions confidencials, en Israel Hands, que va conduir amb un tacte marca de la casa les negociacions: Aviam que passa aquí. O acabeu amb l'explotació d'aquestes noies o us enviem en Bou i se va aver un follón ... La direcció de l'establiment va entendre el missatge i ahir vespre es va signar un acord que reconeix al personal un augment de salari del 15 % assortie de flexibilité sur les opérations de promotion (?). Good Job, Hands!  Gaudeix de la limusina i envia'ns una postal si més no.

Facebook, el Nasdaq i altres paradoxes

...

Si tot es passa com previst, aquest fenomen de societat que és Facebook sortirà demà en borsa per uns 80'000 milions d'euros (recordeu a quan pugen les retallades en sanitat i educació?). Sembla que el pobre Zuckerberg destinarà els guanys a pagar impostos (Si, si. Hi ha països on la gent els paga!). De totes maneres, li quedarà

prou per no perdre les plomes quan, segons les previsions, aquesta xarxa deixi d'estar de moda i el personal passi a una altra cosa. Però en fi, encara no és el cas, com en Hands i el noi del vídeo ho poden confirmar. A tot això, Hewlett-Packard ja ha acabat pràcticament un pla de redreçament que pot acabar amb la feina de 30'000 persones arreu del mon. Una més de les paradoxes d'aquests temps.

A punta de pistola

Diuen en castellà que "se pilla antes a un mentiroso que a un cojo", i com no podia ser d'un altre manera, l'atracadora ha estat detinguda quan intentava fugir amb les butxaques plenes. Ha declarat davant del jutge   que només ho feia per tapar uns forats a la llibreta d'estalvis del seu pobre marit a Bankia.... Alguns ho cel.lebren descaradament tot i que també formaven part de la banda. 

el presidente tiene un plan

El govern té un pla per sortir de la crisi i, segons els nostres amics de El Mundo, Ana Botella el va donar ahir a conèixer: La alcaldesa de Madrid, Ana Botella, ha pedido a San Isidro, patrón de la capital, "trabajo para todos los españoles" y que Dios "ilumine" a los que tienen responsabilidad de Gobierno, "porque los tiempos que corren son difíciles". Es tracta d'una decisió audaciosa i valenta que complementa altres decisions precedents i que respon amb claredat d'idees a les demandes dels socis europeus.

Lluitar, Crear ... Construir !!!

Lleida, Maig del 2010

Carlos Fabra versus Barack Obama

La premsa internacional va difondre fa uns dies el posicionament d'en Barack Hussein Obama sobre els matrimonis homosexuals. La pàgina en espanyol de la BBC afegia, en paraules del president dels USA: Quan pensem en la nostra fe, el que es troba a l'arrel del nostre pensament no és solament Crist sacrificant-se en el nostre nom, sinó també una regla d'or: tractar els altres de la mateixa manera que'ns agradaria ser tractats nosaltres. Aquestes declaracions d'en Obama contrasten fortament amb les que va fer en Fabra uns dies abans. Segons Levante - El Mercantil Valenciano, en Carlos Fabra, l'home amb més sort del mon (li ha tocat la loteria 9 cops en 10 anys!) en un dinar amb Julio Ariza, president del grup Intereconomía, va dir que: Los gays en Castelló votan al PP porque son los dueños de los ´puticlubs´ y nosotros, los mejores clientes.

Xavi Castillo & Co.: Veriueu-ho

Els somnis del rei, la conferencia episcopal, per l'actor valencià Xavi Castillo i el seu canal Veriueu-ho a VilaWeb. No us el perdeu!

Josep M. de Sagarra: l’impúdic Fra Rupert

Montserrat Carulla diu un dels poemes satírics més populars de Josep Maria de Sagarra, dedicat a l’impúdic Fra Rupert. A VilaWeb TV

Camilla Läckberg (III)

Aprofitant les anades i tornades a l'hospital, he aprofitat per llegir el darrer dels llibres de Camilla Läckberg que fan part del préstec de cap d'any dels Rapitenks: Empremtes que mai s'esborren. M'ha agradat molt i molt. En primer lloc l'argument, que gira al voltant de la II Guerra Mundial als països escandinaus (si en voleu saber més mireu l'enllaç). La trama dels crims i com estan lligats m'ha semblat simplement genial. També, des d'un punt de vista contemporani i fun, l'historia al voltant del comissari xenòfob, la inspectora llatina que acaba sent lesbiana i la seva mare que dona cursos de salsa i de la que el tio acaba enamorant-se. Per no parlar del gos, del que comença ocupant-se de mala gana, i que acaba donant un sentit a la seva vida. També per la fi del marujeo de la protagonista, encara que l'autora sembla veure's obligada a passar-se'l al seu company (no hi ha guarderies a Fjällbacka?), potser per explicar com els països del nord han superat els seus problemes demogràfics gràcies als permisos parentals. En resum, que us recomano la lectura d'aquest llibre i que agraeixo un cop més als Rapitenks l'oportunitat que m'han donat de llegir-lo.

Rien ne va plus ... la Bankia Ghana

Kameraden! El plaç de la presentació de la declaració de renda ha començat el 3 de maig i s'acabarà el 2 de juliol. A fi que no us agafi una crisi cardíaca o que un cop d'estrès us faci pujar el sucre i esdevingueu diabètics de per vida, m'agradaria donar-vos un consell. Ara que ja sabeu on trobarà el govern espanyol la pasta per nacionalitzar Bankia (aquest eufemisme que amaga al darrera els noms de les Caixes del PP) us demano de tot cor que no llegiu aquests dos articles: Bankia o la tormenta perfecta i Las trampas de Rato y la pésima gestión del Gobierno en Bankia ponen a España al borde del abismo. Espera, el què? ... Ah! Que perquè he ficat una foto d'en Florentino? Es que, si us ho dic (i mira que la cosa és vella!), i penseu per un moment pel què haureu de pagar, segur que us puja el sucre. En fi, jo no us dic res. I qui, malgrat l'advertència, ho vulgui saber, que punxi aquí.

The hardest job of the world

..

Being a Mum is the hardest job in the world. But it's also the best.  Una serie d'anuncis de Procter & Gamble pel dia de la mare d'una rara sensibilitat: me sembla que a casa us passen aquest altre, no? Si mai us interessa, el tema del vídeo és Divenire, de Ludovico Einaudi

Kojon Prieto y los Huajolotes

..

Dedicat al gran incondicional de les ranxeres que és en Hands, un vídeo dels memorables Kojon Prieto y los Huajolotes dels que un mexicà ha dit: Chinguen a su madre pinches cabrones, hijos de la verga, jajajaja Ésta rola está con toda su madre!!! Omitiendo el acento y el acordeón un poco desafinado, podrían compararse con  cualquier conjunto del norte de México (soy de Monterrey).

Ja ho heu entès, Kojón Prieto y los Huajolotes va ser un grup pamplonès dels 90's amb un estil anomenat Naparmex. Aquest estil es caracteritzava per barrejat lletres socialment més o menys compromeses, però amb una alta dosi de humor, amb la musica mexicana. A més de Kojon Prieto y los Huajolotes i de l'etapa mariachi d'en Hands amb Los Pinches de Jalisco, podem trobar altres grups com Los Zopilotes Txirriaos o Los Impekables (amb una versió impagable de Capri c'est fini). I bé, si no us agraden les copies, sempre podeu donar-li un cop d'ull a l'original i els narcocorridos del Grupo Exterminador (també coneguts com Hermanos Corona)

Ahir va fer vint anys ...

Doncs si, després de l'aniversari de divendres passat (felicitats també per tu, Pau!), ahir va fer vint anys que vaig començar el meu primer dia de treball en aquest país. Per variar, com a casa nostra no tenia cap opció de futur professional digne d'aquest nom, vaig enganxar l'oportunitat que'm va donar en Jaume Gallifa per venir a treballar aquí i fer un stage d'un any … I encara hi soc ! Recordo que vaig arribar amb un francès aproximatiu, que completava amb un anglès encara més aproximatiu. Però vaig caure en una empresa on tothom venia de tot arreu, també els Suïssos. I, pixant sang quan s'havia de pixar, vaig clavar les ungles i vaig acabar el meu procés d'integració esdevenint ciutadà d'aquest país al que tanto quiero y al que tanto debo. Vint anys és molt de temps, collons!. Una vida!  Dos fills, quatre apartaments … però solament un cotxe i dues teles! L'esperit protestant del consum en estat pur: si això no és integració ... Naturalment, me quedo amb els meus fills, no fotem ara! En fi, pensava en totes aquestes coses quan anava ahir pel mati a la feina. Perquè ahir era dia feiner al meu cantó, tal i com ho va ser aquell 1er de Maig del 1992. Ah! la foto ... és al davant del Kuntsmuseum de Basel dissabte passat, un regal d'aniversari que no m'esperava gens ni mica.