Amigos

No sé si més d'un membre de la tripulació pateix amnèsia i no recorda a la resta de la tripulació o, s'està fent el boig....

CATALUNYA ÜBER ALLES!

Aquest matí a la Universitat he vist la pel·lícula "Catalunya Über Aller!" i val a dir que m'ha agradat molt. Algú l'ha vist?

Patrick's Day traditions

Un altre St. Patrick's Day passat per aigua, amb clarianes i espurnes de Sol, gent a dojo pels carrers, als pubs, d'altres com jo, veient com Anglaterra destroçava l'equip irlandès de rugby....

I un clàssic: Charlie Chaplin, The Great Dictator

la fira de les vanitats ...

Dimarts passat vam renovar amb en Isaac la tradició de la visita al Saló de l'Auto de Ginebra. No voldria ara que us féssiu cap idea, la foto està preparada. En fi, que no estic jo per trobar 51.900 euros per l'entrada de gama ... Clar que, tampoc estava jo per passar 5 hores recorrent stands (no els vam fer tots ni bojos!) i enguany les vaig aguantar força bé.

La revolución de....la papa!!!!

Ja ho diuen en castellà allò de "no solo de pan vive el hombre" i és per això que a Grècia ha començat la revolució de les "Papas", res a veure amb els cognoms famosos del país helènic, com Papandreou.... o potser sí!

I ara un discurs fantàstic d'en David Icke ...

Pispant-li a la Warner els drets d'autor de les imatges de V for Vendetta, aquí teniu un vídeo que potser ja haureu rebut. Aquest vídeo conté un dels discursos més bonics que mai he escoltat: un discurs d'una conferencia realitzada a Melbourne, l'any 2009 per David Icke. I no és l'únic! Me vaig dedicar a escoltar altres discursos que, potser no tenien la mateixa càrrega emotiva que aquest ... però he de confessar que me van arribar a l'ànima. Abans de continuar, us aconsello vivament de veure el vídeo, perquè en val la pena. El problema? El problema és l'home racional que viu en mi. I aquest home va trobar poc ètic que els seguidors d'en Icke necessitessin crear una confusió amb les imatges del film per donar força als arguments de l'home que segueixen. Però el que me va deixar petrificat va ser trobar un altre vídeo a youtube. Francament, les histories de conspiracions acaben afectant el cervell.

la gasela Thomson

Després del guepard, és el segon animal més àgil i ràpid del mon. I es que el bon Deu no deixa de sorprendre'ns amb les meravelles de la seva creació. Ah, si. No us oblideu de punxar la foto de l'esquerra.

Manufacturing Consent: Chomsky and the Media

Una amiga m'ha enviat avui un email amb un contingut enganxat que porta per títol: Noam Chomsky y las 10 Estrategias de Manipulación Mediática. El podeu trobar en format text en aquest enllaç -l'he escollit intencionadament-, o escoltar-lo en el vídeo que teniu al damunt. En una o altra versió, qualsevol anarquista que ho sigui (i en Noam Chomski ho és!), descobrirà que el text en si és una nova manipulació dels amics comunistes, que s'han inspirat dels treballs d'en Noam, bàsicament el llibre Manufacturing Consent: The Political Economy of the Mass Media, escrit amb l'economista Edward S. Herman. O el documental que porta el mateix nom, han ordenat els extractes i els han batejat. La prova del cotó es que no hi ha cap referència al text a la pàgina d'en Noam, Jean Bricmont, Le Grand Soir, el va interviuar i va obtenir aquesta resposta: No tinc ni idea d'on ve. Jo no he fet aquest recull, no l'he escrit i no l'he penjat al web. Suposo que es podria afirmar que són interpretacions del que he escrit aquí i allà, però certament no en aquest format, ni sota la forma d'una llista. Passo el text que ve a continuació en l'article. Més que res, perquè son coses que sembla que s'hagin de repetir més sovint del que ens crèiem: L'aparent èxit d'aquest text il·lustra la incomprensió del pensament de Chomsky sobre la manipulació, tant entre alguns dels seus partidaris i com en els seus opositors. Ell i Ed Herman (...) no suggereixen que, en algun lloc, hi ha una organització oculta que manipula les masses. Demostren que hi ha una sèrie de filtres, vinculats a la propietat privada dels mitjans de comunicació, a la necessitat de publicitat, a l'acció de grups d'influència, etc., I que aquests filtres tenen com a resultat a que la visió del món, transmesa pels mitjans de comunicació, sigui molt esbiaixada, però tot aixo funciona una mica com la ideologia de Marx, un procés sense subjecte. Curiosament, sembla que és d'alguna manera tranquil·litzador pensar que existeixen manipuladors conscients. I que, pel fet de dirigir el mon, saben al menys on va. Malauradament, hi han relacions de poder, mentides i el biaixos ideològics, però no hi ha cap pilot a l'avió. Manipulats o no, son els pensaments d'en Noam i, inclús fora del seu context, continuen tenint tota la força del seu autor.

El gran John Belushi

Ja que en Batty ha encetat el tema dels bons films i dels tios durs, voldria recordar al gran John Belushi perquè ahir va fer 30 anys que ho va deixar córrer. Es inevitable recordar-lo com Blues Brother junt a Dan Aykroyd ("The Blues Brothers",1980) o pel seu paper d´aviador boig a "1941" (Steven Spielberg,1979). Com tants i tants, penso que en Belushi se´n va anar massa aviat, potser per què encara que un sigui un paio dur hi ha coses que mai pots arribar a vèncer, encara que, com ell, hagis nascut a Xicago.

Casablanca (1942)

...

No sé com, parlant de cinema, se m'ha pogut oblidar aquest film. Potser que els habituals del meu pis recordeu que tenia pòsters dels films d'en Humphrey, en particular The Maltese Falcon (1941) i Casablanca (1942). Potser recordeu el cicle de cinema negre a la vella TV Philips

que tenia al pis. Potser també recordeu els sopars dels participants als fòrums, amb la meva ex i, més tard, la noia que vivia al pis amb mi. En Bou me va fotre una sagrada bronca quan es va assabentar que havia trencat amb l'una i, més tard, quan va saber que ja no vivia amb l'altra. Diguem que ho va fer sota consideracions gastronòmiques.

es tracta de l'euro, estúpids!

el dúo dinámico

Algú se'n recorda de les tempestes monetàries al voltant de l'euro i de les especulacions massives sobre el deute grec? Algú se'n recorda encara dels atacs al deute espanyol? Qui pot ser tant estúpid, des de la dreta fins a l'esquerra, per pensar que les demandes de Merkel o de Sarkozy tenen una composant personal altre que salvar i consolidar la moneda europea, que és la seva ... i que crec recordar que també és la nostra?  Amb tot, això és el que està passant. Uns nens grans, tant acostumats a fer el que els passa per l'arc de triomf sense cap conseqüència política o judicial en aquest país, i que es creuen que poden fer el mateix fora d'ell. Que, ninguneando, a la Comissió Europea, es presenten a la cimera de caps de govern amb una proposta de dèficit del 5.8% del PIB pel 2012, després de superar el 8,5% el 2011, que havia de ser el 6% pactat amb la UE. Mentre Barroso recordava a Rajoy que és amb l'executiu comunitari que ha de discutir, que encara està esperant que el govern espanyol li expliqui lo del 8.5%, o poder veure uns pressupostos que el PP no s'atreveix a publicar abans de les eleccions andaluses. Mentre Barroso recorda que La Comissió Europea espera que el projecte de pressupost del 2012 es faci respectant el pacte de estabilitat, perquè es tracta de respectar les nostres regles. Mentre Van Rompuy recorda que tots els estats han de continuar respectant el seu compromís d'acord amb les normes del pacte d'estabilitat. I que els estats que pateixen un escrutini dels mercats han de complir els objectius pressupostaris pactats i estar disposats a adoptar mesures addicionals d'ajust si fos necessari. Mentre el primer finlandès, Jyrki Katainen, diu que suavitzar l'objectiu de dèficit públic a Espanya seria certament erroni: No veig cap motiu per donar més marge, perquè el problema europeu és el dèficit i el deute. No n'hi ha cap necessitat. Tenim regles comunes i acabem d'acordar noves normes més dures. Mentre el primer ministre suec, Fredrik Reinfeldt, recordava que les actuals dificultats són fruit de no haver respectat el pacte d'estabilitat en el passat i que s'han de seguir les regles pressupostàries. La flexibilitat no es pot acceptar i ningú ho farà. Mentre tot d'això es diu a Europa, i més ... al diari que dona com a suplement dominical l'Osservatore Romano es diuen coses així, i a d'altres llocs coses aixà. Es a dir, que el govern no s'atreveix a dir que no  pot trobar 40'000 milions d'euros per rebaixar el dèficit segons les demandes de la comunitat (hi ha qui diu que, si els busquessin ...). I sembla que ningú se'n adoni de què se està discutint: si no tens diners per aguantar el teu pressupost, si la màquina de bitllets ja no existeix, si Alemanya ja està cansada de pagar les teves corrupcions ... com pagarà l'administració publica el teu pressupost? Jo no sé vosaltres, però jo només veig dues sortides: l'una és continuar creant deute suportant costos brutals pels interessos (i afeblint l'euro, of course); l'altre (avalada per La Razón) diu que cualquier desvío en el gasto público implica endeudamiento, ya que los ingresos no lo cubren, por lo que la deuda del sector público se traslada a los proveedores y demás actores del sector privado. Aquesta iniciativa tant audaç compte amb l'aval del PSOE que no dubtarà en presentar combat contra Brussel·les darrera d'alguna idea de taverna al voltant de la unitat nacional espanyola, que serà degudament acompanyada per mobilitzacions sindicals de funcionaris. I en aquest gran cerimonial de la confusió, al que no mancaran en Mas i els seus consiglieris, potser algú trobi el coratge de recordar: esteu amenaçant tot Europa amb les vostres pràctiques corruptes, esteu amenaçant la moneda que hauríeu de considerar també com a vostra. No es tracta de Merkel, Sarkozy o Barroso. Es tracta de l'euro, estúpids!

The venus project

No en sabia res d'aquest projecte, però val la pena escoltar el que aquest vell humanista diu...ara no recordo a qui li vaig sentir l'expressió "La utopía no es más que el diseño del porvernir".

corporate flow chart

r1c2

Tinc un problema, companys. Cada cop que presenten un nou govern, un organigrama d'empresa o el de qualsevol equip de direcció, me passa el mateix que a en Doc. No sé perquè,  però de seguida penso en l'organigrama corporatiu de l'imatge que veieu a l'esquerra. Fa temps que tots dos anem darrera les estudiants de psicologia, per veure quina és la raó que pugui explicar aquest problema. I si, molts saraos, invitacions a sopar, caps de setmana per tot Europa per la patilla i altres coses que no m'atreveixo a explicar. Però solucions al nostre problema? Cap ni una. I francament, si encara segueixo, és perquè veig que en Doc encara hi creu, que si no ...

sobre lo de demanar perdó ...

...

Res, que ja començo a estar-ne cansat de l'historia aquesta de demanar perdó. Cansat també de l'exemple galàctic i modèlic de la transició espanyola d'una dictadura feixista (recordem-ho, que a molts se'ls ha oblidat) a una democràcia. Cansat de que el que han fet els indignats s'hagi anomenat una revolució.

Cansat de la penya que s'embali per l'actuació de la policia recentment a València (han fet res d'altre tots aquests anys?). Cansat d'un poble que ha oblidat la seva historia i que no fa res d'altre que repetir-la ... a sobre, amb els mateixos actors al davant. Qui se'n recorda avui de que el 3 de Març de 1976, a Gasteiz, durant una assemblea de treballadors, l'actuació de la policia va acabar amb 5 morts i més de cent ferits de bala? En Llach, que no va sortir mai a La Edad de Oro, va composar aquella mateixa nit un tema emblemàtic: Campanades a morts. Trenta anys després, va anar a un Pabellón Buesa Arena de Gasteiz que estava ple de gom a gom per escoltar-lo. Finalment, en Lluís Danès va muntar, amb un casting fenomenal, un documental que es va presentar al Festival Internacional de Cinema de Donosti. Parlant d'en Llach, dir que recordo el seu concert al Camp Nou el 1985, com un dels seus concerts més inoblidables. Especialment el tema de Laura i la reacció d'emoció de na Laura Aymerich, que'ns va fer plorar gairebé a tots.

Ombres en la nit

"Ombres en la nit, narra la història d'un gitano valencià, antic militant del Partit Comunista, que, després d'haver sobreviscut al camp de concentració nazi de Dachau, el 1947 torna a terres valencianes com a membre d'un escamot que té la intenció d'acabar amb un exlíder del règim nazi que s'amaga a Espanya, protegit per les autoritats franquistes. Ambientada a València, Madrid, Viena i Mònaco, la novel·la explora les contradiccions vitals del protagonista, que dedica la seva existència a caçar caçadors d'altres persones, amb el ritme trepidant i les complexes trames que caracteritzen l'obra de Torrent".

Personalment, he de dir que el llibre m'ha agradat, encara que jo li tinc debilitat al Trigre de València, i potser no sóc massa crític. Ja em direu...

patridiota 2.0 : ets un bon català?

...

Ein Volk ein Reich ein Idiot Software. El somni iPhone pels geògrafs catalans.

L’aplicació indispensable pels geògrafs patriotes que sempre han defensat la devisa: Si no et saps orientar, no ets un bon català. L’aplicació Ai català! permet, mitjançant una brúixola, mostrar-te en cada moment l’orientació on es troben els sis símbols principals del catalanisme. Quants cops no has volgut resar-li un avemaria a la Moreneta i no sabies cap a on dirigir els teus precs per manca d’orientació? Quants cops no has pensat fer-li una promesa al Pi de les Tres Branques i te n’has desdit perquè no sabies si havies de mirar al nord o al sud? Gràcies a l’aplicació Ai català! no tornaràs a tenir aquest problema i et convertiràs en el centre d’atenció de qualsevol trobada patriòtica. A més a més de la Moreneta i el Pi de les Tres Branques, l’aplicació Ai català! et dona l’orientació del Camp Nou, de la Fàbrica de Galetes Trias i de les tombes de Guifré el Pilós i de Jaume I. Així doncs, Ai català! dóna resposta a la necessitat amb la que s’han trobat tants catalans i catalanes a casa estant o viatjant arreu del món, la de saber en quina direcció estan els seus referents, i així, d’aquesta manera, les noves tecnologies venen a omplir un buit que tenien aquelles persones que han fet de la identitat catalana la seva raó de ser. Amb Ai català! ja no podràs dir “Carai, no sé cap on està el Camp Nou!”