dijous, 27 de desembre del 2012

El Geògraf Solitari - Full Monty Boys


Els temps son durs i l'equip de redacció de El Geògraf Solitari necessitava pasta per comprar els regals per aquestes festes i el tiberi que les acompanya. En Long John va proposar d'atracar Bankia, però la seva proposició va ser rebuda fredament per la resta de la tripulació d'el Flint. A la fi d'un llarg període de silenci, en Sinfu va recordar-nos un vell film que tots havíem vist i ens vam dir: i si ho intentem? Doncs, en això estem, estimats companys i simpatitzants.
En fi, que ja sabem que és massa tard per desitjar-vos un bon nadal o massa d'hora per desitjar-vos un feliç any nou. Però es que, ara mateix, estem actuant a Las Vegas i és l'únic moment que hem trobat per fer-ho. 

Una abraçada molt forta a tots i un feliç any 2013 !!!

Una abraçadota mol especial per en Sergi Ferrando, que és qui m'ha donat l'idea! Que la força t'acompanyi, Sergi. Sobre la qualitat de les imatges ... dir que s'ha fet el que s'ha pogut amb el material que tenim.

dimecres, 26 de desembre del 2012

la noticia del dia ...

Vull matar el meu cunyat!
En la seva edició d'avui, La Vanguardia presentava les conclusions d'un treball de recerca espectacular a càrrec del famós psicòleg clínic madrileny Esteban Cañamares. Entre les conclusions d'aquest estudi, ens agradaria destacar les següents:  
La Navidad es una época en la que las familias reafirman su unión y su cariño aunque, también, son las fechas en las que se hacen más visibles las rivalidades y envidias entre los distintos miembros, según el psicólogo clínico Esteban Cañamares, que ha alertado de que tras las navidades se produce un aumento del 25 por ciento en las consultas de los psicólogos. Asimismo, el experto ha avisado, en declaraciones a Europa Press, de que las disputas se pueden producir también entre las parejas como consecuencia de que, muchas de ellas, no se sienten "identificados" con sus familias políticas.
En fi, no sabem quan de temps li ha calgut a aquest senyor arribar a aquestes conclusions. Segurament un xic més del que els ha calgut als lectors per fer-li arribar la seva opinió, en general, tractant l'article de solemne bajanada. De totes maneres, m'agradaria compartir amb vosaltres l'opinió d'aquest lector: Pensava que m'havia equivocat i en comptes de La Vanguardia llegia El Mundo Today.
Algú ho havia de dir! En efecte, l'article de l'insigne psicòleg no sembla sinó un plagi de l'article: Antonio y su mujer llevan semanas ensayando “la escena” que montarán en Nochebuena, publicat el 21 de desembre passat a El Mundo Today. El que no s'entén es que, posats a copiar noticies d'aquesta font, no hagin escollit aquesta, publicada per en Xavi Puig: Cataluña nos roba. Todos los catalanes tienen cuentas en Suiza, según el diario El Mundo. Cataluña es una organización criminal. Esta es la conclusión a la que han llegado periodistas del diario “El Mundo” tras analizar informes policiales anónimos realizados al investigar delitos de corrupción cometidos por políticos nacionalistas catalanes desde 1990. “Un programa infantil de la televisión pública catalana, Club Súper 3, regaló cuentas en Suiza a los niños durante más de diez años”, sentencia el periódico.
En aquest cas, hom comença a preocupar-se seriosament quan llegeix els missatges dels lectors, i més si pensa que individus com el Dr. Esteban Cañamares son els que haurien de solucionar aquest tipus de trastorns.

escàndol: el capellà i la dona de fer feines


Seguint amb el cicle de conferències "la via y er furbo son asin", el Dr. Waskapp, presentarà aquesta tarda un vídeo que demostrarà que, en certes ocasions, més val empassar-se els disgustos en la intimitat i tenir un mínim de dignitat. I més, si al davant és té un capellà i una dona que tenen una jeta que se la trepitgen ... i tu tens una veu que n'hi ha per llogar-hi cadires. Clar que, també és veritat que la intel·ligència no és un do que, Déu nostre senyor, hagi repartit equitativament.

dimarts, 25 de desembre del 2012

no pots aguantar veure altre cop 'mujercitas' ?

La sola idea de tornar a veure 'Mujercitas', 'Solo en casa' o un d'aquests films que ja has vist tres-centes mil vegades et dona més urticària que els torrons que li han donat al lote de la feina al teu cunyat?  El consell de redacció del GS, i el seu critic cinematogràfic, et proposen de veure aquests dos films que algú s'ha pujat complets a youtube: dues histories d'amor d'una rara sensibilitat i amb un final més o menys feliç. En Santiago Segura, en Florentino Fdez., José Luis Coll, en Wyoming i una llarga llista d'artistes de primer rang internacional, en les dues parts d'una gran comèdia musical romàntica: Isi Disi: Amor a lo bestia i Isi Disi 2: Alto Voltaje. Consell d'amic, comenceu per la segona. A més que la introducció és ... inoblidable !!!

Isi Disi: Amor a lo bestia


Isi Disi 2: Alto Voltaje

dilluns, 24 de desembre del 2012

Mama Ladilla i l'esperit del Nadal ...


Bé, el mon no s'ha acabat i comencen les festes. I, amb elles, un munt de records s'acumulen aquests dies junt amb un estrès insà, una gula obligada i una necessitat de consum compulsiva. Enmig de tot aquest caos, aquest al·leluia de Mama Ladilla (ML) ens recorda l'esperit de germanor i de solidaritat que ha de guiar aquestes festes. I què seria d'elles sense una nevera ben plena gràcies a aquells que tenen com a missió donar-nos el necessari per fer-ho? Què seria de les festes sense el missatge de la corona? Els anys passen, companys. El cicle de la vida és inexorable. I molts d'aquells que van marcar les nostres vides, ja no hi son. Ens ho recordaven Celtas Cortos a La Senda del Tiempo. ML no podia fer res d'altre que rendre homenatge a aquell gran grup, amb aquest gran tema (recomano escoltar fins el final).

Santa Klaus detingut a Austin (Texas)


Un mes després que un sàdic fos detingut a Kingston (Ontario, Canadà) per difondre entre la canalla la idea que Santa és un personatge de ficció, l'edició USA del HuffPost publicava que Santa Klaus ha estat detingut per les State Troopers de Texas, acusat de vandalisme. Com podeu veure en aquest vídeo, en Santa es va plantar davant del Capitoli d'Austin amb una caixa de guixos, i va demanar als nens que escrivissin al paviment els seus desitjos per un mon millor. Alguns nens van escriure coses tant vandàliques com ara 'Peace', 'Friendship', o 'Grace'. El problema és que en Santa està detingut i, aquesta nit, hauria de lliurar els regals que milions de persones estan esperant. Però l'advocat que podria treure'l de la garjola amb una fiança està de vacances i il·localitzable. D'altra banda, ningú sap on Santa ha pogut deixar els rens i, amb la calor que fa a Austin, poca gent creu que estiguin en condicions de currar aquesta nit. Sembla que, conscient d'aquest problema, l'administració Obama ha creat una cèl·lula de crisi amb la penya de Federal Express i de UPS per resoldre aquesta desagradable situació. 

merry christmas (in spanish language)

Mery
Cris - Mou
Bon Nadal a tothom!
També a na Escario, en Cris i en Mou, perquè vegin que no som rancuniosos.

diumenge, 23 de desembre del 2012

imagina't ... una Catalunya independent

dues daneses en coachsurfing a BCN ...

Dues noies daneses, XOXO Nikoline and Nana (que no son les de la foto), han obert un post a couchsurfing.org demanant un lloc on aixoplugar-se a BCN, del 27 de desembre al 7 de gener. Si voleu saber que és el coachsurfing, us mireu aquest article. Bé, ara que ja us el heu llegit i que tot està clar, m'agradaria demanar-vos si podríeu fer-lis un favor i aixoplugar-les de manera adequada.

llista de regals per aquestes festes ...


Amics i simpatitzants del GS. Si aquestes festes no son per vosaltres el sinònim d'insofribles follons familiars. Si el vostre concepte dels nadals no coincideix amb el de la penya de Blink 182. Vull dir, si encara creieu en la màgia dels nadals simbolitzada en aquest aquest vídeo. I si encara no heu escrit la llista de regals que voleu rebre ... sempre que aquesta llista no contingui la classe de desigs que podem trobar al vídeo My Christmas List de Simple Plan (desigs com ara: I want a girl in my bed,  Who knows what to do ... i d'altres). Doncs en aquest cas us proposo de visitar aquesta botiga on line de BCN: [no puedo creer]quelovendan.com, on podeu trobar coses com un portàtil ideal per a professors universitaris (no diré noms de candidats, clar). Regals com el que na Asun no li faria mai a en Doc. Material adequat per a exercicis de càlcul mental en situacions de estrès elevat. Accessoris de la llar per a apassionats del Facebook, com ara en Hands; el mateix, però pel meu bany. Accessoris que a la tia Emma li agradaria tenir, però que en Hands no li deixarà comprar mai [1], [2], [3], [4] i [5]. Accessoris imprescindibles pel despatx de na Castanheira do Tenes. Pel Long John, accessoris adequats per la seva passió musical i altres fantasies. Correctors d'exàmens i pràctiques per en Rivers. O un estri entranyable (veure manual d'utilització) que farà que'n Sinfu no enyori el seu gat quan està a la feina. Clar que, com a regal, potser amb aquest regal en Sinfu ja n'haurà tingut prou: i es que, en absència d'en Tito, en Duende va fer el que tothom s'esperava de ell. En fi, jo ja us he donat un munt d'idees, ara no us queda sinó agafar el llapis i començar a escriure la llista de regals!

dissabte, 22 de desembre del 2012

Avui hem superat les 50'000 visites !!!


Gràcies a l'infatigable participació de la tripulació del Flint, a les visites dels amics i dels simpatitzants del Geògraf Solitari, però també gràcies a les visites d'un munt de desconeguts, i també la d'aquells coneguts que ens voldrien veure empalats un dia: gràcies a tots vosaltres ... avui hem superat les 50'000 visites a la nostra pàgina. Si el passat mes d'Octubre celebràvem les 40'000 visites en quatre anys, avui podem celebrar les més de 10'000 visites en menys de tres mesos. Visites de tot arreu: avui, el segon lloc estava ocupat per les visites provinents dels USA, el cinquè d'Austràlia, seguit per visites provinents de Xina, Colòmbia i Madagascar. Una mica a l'imatge de la nostra taula al Bar dels Ordóñez (a la facultat, per aquells que no ho sàpiguen), el nostre lloc de trobada segueix interessant un munt de gent. Gent que coneixem, i gent que un dia coneixerem. En fi, gràcies a tots per estar per aquí o per haver passat un dia. Vinga, quin és el proper objectiu que ens fixem pel 2013?

el geògraf solitari fa vacances ...

closed for holidays ...
El Geògraf Solitari fa vacances ... però no descansa. Això vol dir perseverar amb l'objectiu fixat pel 2012: arribar a les 50'000 visites d'amics i simpatitzants del GS arreu del mon (aprofitem per saludar la vintena d'amics letons que'ns han visitat aquesta  setmana, i també a la trentena de birmans). I encara que la manca de presencia d'aquesta colla de mantes de la tripulació no ho faci fàcil, la seva absència serà coberta amb les entrades programades de bell antuvi per aquestes ocasions i tot el que ens doni la gana de publicar, of course. Esperem que tornin amb les tradicionals fotos de família, amb els cunyats i els sogres, Santa o els reis mags i, naturalment, per aquells que es desplacin, amb fotos dels seus viatges. Ah, si. Que diu en Sinfu que si voleu penjar fotos de la parenta amb la lingerie fine de cap d'any, que a ell ja no li posa cap problema. Res doncs, que si no ens parlem abans pel GS, els SMS, el WSP, o pel Talk, que tingueu tots plegats unes BONES FESTES I UN FELIC ANY NOU !!!.

la mort i la religió: Fernando Fernán-Gómez ...


divendres, 21 de desembre del 2012

la fi del món serà només pels pijos ... sabes?


Una nova primícia del periodisme d'investigació del GS. Sobre la base d'informacions confidencials, degudament contrastades, podem afirmar que l'apocalipsi anunciada per aquest vespre no fa part de cap profecia dels maies, sabes?. Osea, que en realitat es tracta d'un moviment d'eliminació de pijos, dirigit des de la tomba pel propi Karl Marx, sabes? Aquest moviment serà dirigit pel grup de freak metal valencià Gigatron [wiki, web oficial], sabes?: osea, que podeu veure el primer entrenament del que passarà al vídeo Apocalipsis molón ! Buen rollo y destrucción. Sembla que en Karl Marx va escollir aquest grup dos motius: en primer lloc, perquè posats a eliminar pijos, en Joan Herrera potser no era el lider adequat i, Osea, la penya de Gigatron té un parell de temes adequats com sountrack per aquesta missió: Tierra del Rock i Sufrirás (Pijo De Mierda). Osea, que la primera fase de la ofensiva va consistir en l'ocupació de La Salamandra, a l'Hospi, el passat 17 de Novembre. La segona fase, sabes?, va ser la de la difusió del manifest anti-pijo al canal alternatiu de BCN La Tele, al programa punk: Y tú ké miras, gilipollas! El manifest diu així:  Unios hijos del agobio, somos todos iguales. Ahora no hay distinciones: heavies, punkies, da igual, vamos a matarlos a todos. Ya sabeis quienes son ellos: el enemigo. Osea, que la fi del món serà només pels pijos: a per ells !!!

quia pulvis es, et in pulverem reverteris ...

Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris, és a dir: Recorda, home, que ets pols, i en pols et convertiràs. En fi, que si avui s'ha d'acabar el mon, millor deixar-lo amb un somriure, no? I què millor que fer-lo sobre la temàtica de la mort?  Som-hi, doncs. Tres escenes que espero que us alegrin el dia:

La primera, una escena inoblidable del film de Ethan i Joel Coen The Big Lebowski (1998): Jeff Bridges i en John Goodman senzillament superiors!



La segona, una escena inoblidable d'un film inoblidable: Meet the Parents (2000).  Aquí abaix només el resum. Si punxeu aquí podeu veure la escena completa. Sublim !



Finalment, la mateixa temàtica en plan bèstia a Due Date (2010), també inoblidable !!!

dijous, 20 de desembre del 2012

la fi del mon, l'apocalipsi i el mil·lenarisme ...


Sembla que, segons el calendari maia, demà s'acabarà el mon amb l'arribada del solstici d'hivern. No és que la fi del mon sigui una temàtica nova a un Occident que ha viscut sota la amenaça de l'apocalipsi i del mil·lenarisme. Ara bé, això no pot amagar el gran impacte que aquesta cita amb el destí ha tingut entre la tripulació del Flint. Per exemple, en Sinfu està tant angoixat que porta uns dies tancat al pub del barri i no hi ha Déu que el pugui fer sortir. Lo d'en Hands ja és més greu. Al Bar Tolo li fien tot el que es pugui beure. I, convençut de que no haurà de pagar mai les birres que es fiqui entre pit i esquena, porta una turca que no vegis. La tia Emma ja ha anat a buscar-lo un parell de cops, però li ha deixat un parell de mudes i l'ha deixat per impossible. D'en Rivers no sé sap res. Es com la família que viu a ultramar, només se'ls veu per les bodes i els enterraments. En Long John s'ha ficat a treballar de pinxo a un taller de tapes que hi ha al davant de la seva feina i diu que ara és feliç, que ja estava avorrit de treballar amb tanta tia. A en Manel, no sabem que li va agafar per liar-se a tiros amb un radar. Ara que, qui s'ha passat tres pobles és en Doc. Convençut que el mon s'acaba demà, li ha dit a en Toloriu el que sempre ha pensat del seu doble cercle versus el cercle únic.  I a la darrera reunió del consell de redacció del DAC va proposar de treure un numero especial de cap d'any que pogués atreure nous lectors. Ara que, si no voleu parlar ni de l'apocalipsi ni del mil·lenarisme, sempre podem parlar del meu llibre.

dimecres, 19 de desembre del 2012

quan la publicitat rima amb la màgia ...


La màgia de la publicitat en estat pur. Aquest spot va estar filmat per Batelco, una companyia telefònica de Bahrain. La línia argumental està basada en aquesta qüestió: What are you thinking right now? Abaix, noblesse oblige, podeu trobar la fitxa tècnica de l'anunci. I, ja per acabar, dos  consells: no us perdeu el making of i recordeu que els dos vídeos han estat rodats en HD, mireu-los en full screen.
Veient l'anunci m'he recordat d'una companya del departament de comunicació a qui li va sortir un curro a Bahrein. Al principi no estava molt convençuda, així que s'hi va deixar caure, va quedar seduïda per les condicions de treball, va valorar la pasta que podia guanyar, va presentar la dimissió i imagino que encara deu córrer per enllà abaix.

Advertising Agency: FP7/BAH, Bahrain
Creative Director: Fadi Yaish
Art Directors: Gautam Wadher, Fadi Yaish
Senior Acccount Director: Mohammed Sabra
Directors: Alexander Kiesl, Steffen Hacker / City Film Prodution, Beirut
Excutive producer: Marc Hadife
Producer: Joyce Hadife / Unexpected Postproduction, Germany
VFX-Supervising: Alexander Kiesl, Steffen Hacker / Unexpected Postproduction, Germany
Production: Toronto: Peter Oad / Spy Films; Fabrice Smadja, Pascal Ebony / AOC Music Paris; Marcel Kornblum, Mark Pytlik / Stink Digital, UK


dimarts, 18 de desembre del 2012

CSO La Gordíssima, Sant Andreu

una nit que mai no podré oblidar ...
2009, un divendres al vespre. Havíem quedat a la Renfe de Meridiana per anar a sopar i, ja que hi érem, vam decidir de fer-ho a la vella vila de Sant Andreu. Abans però, ens vam dir d'anar a prendre una birra. Els bars que no estaven ja tancats, estaven plens de gom a gom. I llavors, molt a prop del vell Versalles, vam entrar a un local que va resultar ser el el Centre Social Okupat de La Gordíssima. Vam anar a buscar unes birres qualitat Lidl a la barra i vam començar a petar la xerrada, a riure ... Si algú ens mirava amb un xic de sorpresa, vam pensar que era segurament perquè no fèiem part de la parròquia habitual del local. Va haver un moment un xic delicat quan una senyora gran, que es deia Maria, me va demanar un pito i li vaig donar. Tot d'un cop, un tio me va dir que no li havia de haver donat, perquè no estava bé de salut i fumar no li feia cap bé. A tot això, na Maria me va agafar carinyo, com si diguéssim, i no hi havia manera de treure-me-la de sobre en tota la nit. Vam seguir xerrant i, entre riures, vam escoltar que algú agafava el micro i feia una mena de speech. Tot d'un cop es va fer un silenci i uns tios amb guitarres i maraques es van ficar a cantar musica sud-americana. Vam veure que la penya seguia amb molta emoció les cançons i vam demanar si es celebrava alguna cosa ... i vam realitzar-ne dues: la primera, l'enorme tolerància de la que va fer gala la penya del centre, mentre no deixàvem de xerrar i de riure; la segona era que vam caure al mig del que seria una mena de funeral per un membre del centre, xilè d'origen, que acabava de morir. Han passat tres anys des de llavors i, malgrat els problemes d'integració amb part del veïnat, el local segueix sent un centre cultural alternatiu al bell mig d'un barri que segueix tenint-me el cor robat. Per cert que, parlant del mon alternatiu, m'agradaria saber que'n penseu d'aquesta cadena: La Tele (aquí en directe). Si mai us deixeu caure per Gràcia, podeu contactar la penya dos cops per setmana, a l'Infospai de la Plaça del Sol. Per exemple, us proposo de donar un cop d'ull a aquesta emissió del mes de Novembre.

dilluns, 17 de desembre del 2012

grand prix du maire de Champignac

El Grand Prix du maire de Champignac és un distinció creada el 1988 par una revista satírica de critica social, política, cultural i culinària de Lausana: La Distinction. Aquest premi, amb diferents accèssits, està dedicat al recull dels millors galimaties, astracanades, o frases delirants pronunciades pels personatges públics d'aquest país. Un dels moments més simpàtics del premi arriba quan els guardonats es presenten a recollir-lo i, fent gala d'una auto-derisió que els honora, fan un discurs en el que expliquen com se'ls hi va ocórrer sortir amb la collonada guardonada.
El Champignac d'Or d'enguany ha estat concedit a un jutge del cantó que, en la resolució d'una sentència va comentar que (tradueixo): L'article del Sr. Nordmann no pretén que s'hagi de passar pel llit per obtenir una patent de restaurant,  però deixa entendre que és útil ser introduït. No està gens malament, cada any hi ha un munt de perles com aquestes. Cadascú en trobarà una del seu gust. Per a mi, entre les millors cal destacar el Champignac d'Or 2007, dedicat al president del FC Sion, que va deixar aquesta frase lapidaria durant una entrevista a la tele: L’avenir nous dira ce qu’on va faire dans le futur !
Sovint, les astracanades son involuntàries, però no sempre. A la feina teníem un sistema que creava un munt de problemes al business, sovint crítics. No hi havia cap altra solució que el seu reengineering i el refactoring de les seves aplicacions més critiques. Vaig treballar durant dos mesos en l'anàlisi, el planning i el pressupost de la solució, sota el principi KISS. Vaig presentar el meu dossier i, poc després, vaig veure'm embolicat amb una espiral de reunions, de workshops, de audits ... Vaig realitzar que ens arriscàvem a iniciar una dinàmica que, no solucionant el problema, podia fer-nos consumir en discussions el temps necessari per resoldre'l. Així que vaig decidir incloure en un PowerPoint una frase que en John F. Kennedy va pronunciar durant el seu discurs d'investidura: All this will not be finished in the first 100 days. Nor will it be finished in the first 1,000 days, nor in the life of this Administration, nor even perhaps in our lifetime on this planet. But let us begin ... La penya se'm va quedar mirant com si m'hagués begut l'enteniment, i recordo que jo els vaig tornar la mateixa mirada. Un dels caps va trencar la tensió quan va començar a riure i, pocs segons després, tot déu s'estava partint el pit: havien acabat per enganxar el missatge. Van autoritzar-me a seguir endavant amb el projecte: ningú se'n recorda avui dels problemes que'ns donava aquell sistema.  Thank you Johnny!

diumenge, 16 de desembre del 2012

temps de neu ...

Si al Jura, però sobretot al Valais, els gruixos de neu caiguda son impressionants, les nevades també han caigut aquestes dues darreres setmanes a la plana. En general, nevades sostingudes que, a causa d'un fred intens, es presentaven sota la forma d'una neu molt fina. Com MétéoSuisse havia anunciat pluges intenses aquest cap de setmana, divendres vaig anar a fer un tomb pel barri per fer unes fotos, de les que m'agradaria compartir aquestes amb vosaltres. Just per info, més amunt dels 1000-1300m segueix nevant i, amb el front càlid, amb més força.

divendres, 14 de desembre del 2012

josé mari: ecce homo

"José Mari Aznar y Una Botella"
Va haver una època en la que la gent que patia alguna deficiència sensorial, o la que estava sotmesa a alguna greu dependència, gaudia de la compassió i del  respecte dels seus conciutadans i de l'ajut de les institucions. Malauradament, realitzo que aquesta època ha desaparegut amb la crisi. I he de confessar que me revolta veure la manca de respecte amb el que la majoria de la població ha acollit les memòries del guia espiritual de la FAES.
Dic jo que, si ningú entre la comunitat de creients, ha posat mai en dubte que els papes puguin tenir línia directa amb Déu ... qui son aquests ateus que poden oposar-se a la idea de que Déu pugui aprofitar la baixada dels preus de les comunicacions telefòniques per parlar amb altres líders de la seva comunitat? En fi, jo no soc creient, però respecto que qualsevol ciutadà pugui creure en qualsevol cosa. Per això estem encara en una democràcia !!
I què diuen les memòries del ex-president Aznar?: "La primera vez que supe que no era un ser humano corriente, lo recuerdo bien, fue cuando ETA voló mi coche conmigo dentro. Salí de allí, envuelto en llamas, y pensé: ¿cómo es posible que haya sobrevivido? Nadie se lo explicaba. Los médicos no encontraban una respuesta, tampoco mi personal de seguridad. A todo el mundo le pareció... milagroso. Esa noche soñé con Dios. Era una luz, no tenía rostro, pero sí voz. Me iluminó con su haz y me dijo: "Jose Mari, si te he salvado es porque te necesito vivo para que lideres a la humanidad". Me dijo un par de cosas más, pero son personales. Aquella experiencia me cambió, por supuesto. Desde entonces soy mucho más humilde.".
Qui no trobaria miraculós veure la reencarnació d'un ex-president del govern en Johnny Storm dels Fantastic Four? Qui pot discutir-li que Déu se li presentés com una llum? Que potser un assessor extern de Endesa no està qualificat en termes d'il·luminació? A més, que Déu li parlava en espanyol !!! I els catalans sense voler donar-se compte de que en Wert els està obrint les portes del cel. I perquè no podia dir-li Déu que liderés la humanitat? Que no sap el poble que d'Espanya ja s'ocupen els Fantastic Four de la Fundación para la Defensa de la Nación Española (Denaes): Mario Vargas Llosa i els polítics moderats Carlos Iturgaiz, Nicolás Redondo Terreros y Albert Rivera, que van recolzar la iniciativa promoguda per en Santiago Abascal, ex diputat del PP al parlamento basc?
Ara que, si voleu que us digui la veritat, el que he trobat molt i molt fort és l'acollida que s'ha fet de les memòries del ex-president fins i tot a fòrums com el de la Guardia Civil (ahir vaig publicar  aquest tema al patatabrava i avui ja l'han esborrat del fòrum, nchst!).
En fi, que jo crec que, a l'imatge de la plataforma #ajudemWert, s'hauria de crear una altra que es digués #warningAznar. I sobre la premissa d'aquesta cita de Samuel Johnson (1709 - 1784) : Almost all absurdity of conduct arises from the imitation of those whom we cannot resemble, seguir l'objectiu d'identificar a qui intenta imitar aquest home, abans que cometi quelcom d'irreparable. Espero les vostres idees perquè jo estic completament desorientat ...

dijous, 13 de desembre del 2012

energia fotovoltaica: un mercat en expansió


Un cop d'ull al report del mes de setembre d'enguany de la European Photovoltaic Industry Association (EPIA) ens permet de veure algunes previsions d'aquesta associació: The enhancements of the grids, both at distribution and transmission level, will accompany the complete transformation of the electricity sector. They should in particular integrate the rise of distributed generation, including solar photovoltaic (PV) electricity, which will play a key role in Europe’s electricity mix. Already in 2030, PV could cover up to 25% of electricity demand in Europe. 
Ens trobem doncs, davant d'un mercat amb un gran potencial i en plena expansió. Així ho confirmava dimarts passat el telenotícies de la RTS, que presentava l'interès del mercat europeu pels líders mundials del sector, que estan instal·lant les seves empreses a Suïssa. El reportatge comença destacant un crèdit de mil milions de dollars, sobre cinc anys! que la banca xinesa d'inversions ha donat a Jinko Solar per instal·lar-se al cantó de Zug. Però altres empreses, líders mundials de la producció d'energia solar fotovoltaica, ja s'hi havien instal·lat abans: és el cas de Trina Solar, LDK Solar o el lider mundial SunTech. La transició energètica està doncs en marxa, els líders industrials hi creuen i estan preparats per seguir invertint. 
El nostre país té un dels més alts potencial d'insolació d'Europa. Però el govern central està molt ocupat demanant diners per salvar la banca i també pensant com imposar la reforma educativa de la FAES. Així que no pot trobar el temps per demanar finançament per definir i aplicar una estratègia per la transició energètica que sigui consensuada i a llarg plaç. Mentre tant, la potència instal·lada del fotovoltaic a la RFA era l'any passat l'equivalent de 25 reactors nuclears i representa pràcticament el 50% de la potència instal·lada a la Unió Europea.
A aquells que encara discuteixen al parlament si han de reunir-se amb en Wert per negociar la  reforma educativa de la FAES, jo els recordaria dos refranys que tinc ganes d'escriure en espanyol: No hables con un estúpido, puede que nadie note la diferencia. Errar es humano, pero solo los idiotas perseveran en el error.

sobre la prosperitat i la matèria grisa ...

l'equip de ànima barcelona
en JoanMa a la cua del grup
A Suïssa sempre diem que el nostre país no té grans recursos naturals, i que la clau de la prosperitat és la matèria grisa dels seus habitants. Aquest podria ser també el cas del nostre país, que en té moltíssima: en ocasions, no coneguda per tothom, en la majoria dels casos, desaprofitada. Deixant de banda els membres de la tripulació i el nostre multixpert predilecte, tots coneixem algú que en té, de matèria grisa. Avui m'agradaria parlar-vos del meu cosí (1) i l'equip de l'empresa on treballa: ànima barcelona. Deixeu-vos caure per les seves pàgines i deixeu anar la vostra imaginació entre un munt de projectes, la projecció internacional de l'empresa i com s'han currat, entre d'altres mercats, l'entrada al de Xina. Ja sé que l'actualitat és tossuda i no deixa un gran espai per la imaginació. Però vull seguir creient que la força i el futur del nostre país està en la seva gent. I tant se val si molts han hagut de marxar a l'estranger (2), perquè vull seguir creient que un dia ens podrem treure la caspa del damunt i podrem construir finalment el país i la societat que desitgem.

(1)

Una abraçada, JoanMa. Saps que sempre he seguit amb orgull tot el que has fet: no sé si sempre ho he sabut expressar, però espero que ho hagis sentit així. Una altra cosa és que siguis una mica pijo, però saps que t'estimo igualment XDDD.
(2)Al telenotícies de la RTS d'ahir parlaven de l'arribada a la RFA, aquest any darrer, de 960'000 immigrants provinents dels països l'Europa del Sud, molts d'ells joves altament qualificats, que han arribat en el moment en que l'economia alemanya més els necessita per continuar amb el seu creixement. I es que, encara que diguin el que diguin els experts de les tertúlies, hi ha llocs on se segueix creixent.

dimecres, 12 de desembre del 2012

Sinfu, where are you?

Ens acaben d'informar de qui és el nou amic amb el que'n Sinfu es passa tot el dia al twitter sense parar de piular. Jo, la veritat, no sé si dir-li al Benet que en Sinfu no és el cardenal pel que es vol fer passar. Ni que tots els acudits que li envia, i que tant el fan riure son, en realitat, d'un K7 de l'Arèvalo que es va comprar a una gasolinera prop d'Escornalbou.

una fotracà de bons grups !


El País Valencià, que molts catalans obliden d'integrar ens els seus somnis d'independència, ha parit una generació de grups que seria una pena no conèixer. Penso naturalment en Obrint pas, que ha decidit aquest any fer una pausa fins 2014, i dels que he pujat aquest vídeo: 1939. Penso també en Desgavell, de qui destacaria Obrim els ulls (aquí amb Miquel Gironés, d'Obrint Pas, la lletra al vídeo), un grup de l'Oliva (la Safor) que, malauradament, també ha decidit plegar aquest any. Penso també, és clar, en La Gossa Sorda, grup de Pego (Marina Alta), que també ha anunciat aquest any una aturada indefinida i del que destacaria: Senyor Pirotècnic.
Però, més enllà de la nostàlgia pels que s'han aturat després de haver tant donat, hi han els que continuen. Com ara Aspencat, grup de Xaló (Marina Alta), en el que canta un nebot d'en Ronaldo, i del que't proposo escoltar: Llums, Càmera i Acció. La penya d'Indefinits, d'Alfafar (Horta Sud), de qui et proposo escoltar: Mariano (bonissima!). Ja en un registre completament delirant, hi han els Sva-ters, d'Alcàsser (Horta Sud), de qui et proposo escoltar un tema descollonant dedicat a na Rita: El rock Sva (Guapa!) ... divertidíssim!.
Comparats al muermo pretenciós d'alguns grups d'Electro Hip-Hop Orgànic de BCN, deixeu-me seguir amb dos grups. Un d'ells instal.lat en la conya àcida: Rapsodes (Camp de Túria) de qui te proposo escoltar un altre tema dedicat a ... Rita la cantaora. L'altre és la penya dels Orxata Sound System (ciutat de València) amb uns concerts molt i molt calurosos ...
Naturalment, també hi ha un munt de bons grups en llengua espanyola, dels que personalment me quedaré avui amb dos (ahir ja vam parlar de El Ultimo Ke Zierre - EKZ, oi?). Començo per La Raíz (Gandia, Safor), de qui proposo escoltar: Zarzuela y Castañuela (me cago en los Borbones, en los Austria y en los Borgia. Y en los libros de historia que los elogia). I, naturalment, Los Chicos del Maíz dels que et proposo escoltar: People, this is Spain! (Brrutal !!!).

dimarts, 11 de desembre del 2012

eukz - soldadito español


Soldadito español és un tema de el ultimo que cierre (ekz), banda de punk rock de la Plana Baixa. Es veu que hi havia gent que buscava a youtube el pasodoble homònim i que, en obrir aquest clip i escoltar la seva lletra, ho van apreciar moderadament, com si diguéssim. Naturalment, no és la meva opinió (i estic segur que tampoc serà l'opinió d'en Doc). Però l'autoritat en  aquests temes és en Hands, que té l'enciclopèdia de la musica rock al menjador de casa, i és doctor en aquestes coses. Vinga, dos temes més que m'agradaria compartir amb vosaltres: Tus bragas (tema romàntic d'un amor impossible interpretat amb un interessant accent de la Plana Baixa) i  Escupiré Jodidos ... remarcablement apropiat pels temps que corren.

dilluns, 10 de desembre del 2012

Edward Burtynsky: Manufactured landscapes


Parlàvem de les conferències TED en una entrada de principis de setembre d'enguany. Doncs bé, aquí en teniu una del 2005 que he trobat molt interessant. En el seu discurs d'acceptació del Ted Prize 2005, el fotògraf Edward Burtynsky demanà un desig: que les seves imatges - impressionants paissatges que documenten l'impacte de l'ésser humà al món - ajudin a persuadir a milions de persones a unir-se a una conversació global sobre la sostenibilitat. Un veritable tractat sobre la  manufactura dels paisatges, entesos com el resultat dels nostres hàbits de consum.

diumenge, 9 de desembre del 2012

la plataforma #ajudemWert

Ajudem José Ignacio Wert
El 1983, en Federico Javaloy, catedràtic de Psicologia Social i de Comportament Col·lectiu a la UB, presentava al resum de la seva tesi doctoral "Psicología del fanatismo": Es probablemente cierto que los mayores crímenes de la historia, en número y crueldad, no se han realizado esgrimiendo motivos egoístas, sino en nombre de los más elevados ideales. La historia es testigo de que, tal como señala HOFFER, "una persecución que es despiadada y persistente sólo puede venir de una convicción fanática" (1951, 128). I és amb aquesta idea de base, la dels més elevats ideals, que s'ha posat en marxa la plataforma: #ajudemWert.
Més enllà de les critiques sobre el ministre que hom pot trobar a la premsa, un dia si i un altre també. Més enllà de les biografies demolidores a les pàgines de losgenoveses o de l'evidència de les 'contradiccions' de les seves opinions. Més enllà de l'alarma social que aquest personatge genera al twitter al seu hashtag homònim: #wert. Més enllà de tot això, hi ha un home que va ser el nen que, amb un cognom poc espanyol, es va educar a un dels centres religiosos privats més exclusius del barri de Salamanca: El Colegio del Pilar, de la Compañía de María, a un carrer que portava un nom poc espanyol: el carrer Castelló. Recordem també que, el seu pare, en Ricardo Wert García, autor ocasional de novel·la policíaca, va renegar del seu nom per publicar amb el pseudònim de Ricardo Welter, encara que també utilitzava per la promoció el de de Richard Wert. Afegim que, no podent publicar les seves novel·les a cap altre lloc, van ser publicades per dues editorials de Barcelona. Essent natural de Rio Tinto, és probable que el seu pare fos descendent d'aquells anglesos que van colonitzar aquelles terres per la companyia Rio Tinto Company Ltd. I també és probable que el seu pare fos conegut amb el nom de "el inglesito", a l'imatge d'en Ricardo Wert Cera, entrenador el 1947  del Club del Riotinto Balompié, composat per jugadors procedents majoritàriament del Frente de Juventudes. Es més que probable també que el jove Wert, seguint el principi de la fe dels conversos, volgués trencar amb aquest passat de colonialisme britànic i que renegués d'ell: i això,  fins el punt que na Patrícia Wert, neta de Ricardo Wert Garcia, va haver de recórrer a un fòrum de Rio Tinto per demanar on podia trobar informacions sobre el seu llinatge. Afegiu a tot això que Wert es va divorciar per casar-se després amb Edurne Uriarte, antiga colaboradora de la COPE, actualment a l'ABC i tertuliana a la cadena Intereconomia. Es possible que'n Wert hagi trobat la comprensió que necessitava en aquesta dona, que deu viure en l'angoixa de no saber si el poble on va nàixer, a la seva Biscaia natal, es diu Frúniz o Fruiz.
En resum, ens trobem amb un home d'una profunda intel·lectualitat (l'activitat del seu compte a twitter en pot donar fe). Un home que, en nom d'uns elevats ideals, ha dedicat la seva vida a construir-se un imaginari patriòtic que, a causa dels seus orígens, els seus companys de classe social li han negat des de que era petit. Un home que vol fer compartir aquesta idea a tots aquells que, incomprensiblement, encara no han entès el seu sentit transcendental. Malauradament, la seva tasca militant genera uns grans costos socials i econòmics, i un alt cost polític per un govern que toca fons. Es per aquests motius que la plataforma #ajudemWert està disposada a ajudar-lo activament, amb una assistència psicològica que estigui adequada a la superació dels seus dimonis personals. Una teràpia que el permeti de viure una vida tranquil·la, allunyada de l'estrès del poder i de la opinió publicada. Una teràpia que podria començar per la seva dimissió i la espanyolització del seu nom: José Ignacio Verde?

Sinkope & Kutxi Romero - El carro de la vida


Sinkope, (pàgina oficial, myspace) un grup amb unes composicions d'una qualitat al.lucinant, es va crear anys abans de Marea. Després de vint anys pujats als escenaris, van donar el seu darrer concert a la seva Extremadura natal, a finals de novembre del 2011. M'agradaria compartir amb tu aquest tema que adoro: El carro de la vida, en aquesta versió amb en Kutxi Romero, de Marea.  Si vols llegir la lletra de la cançó punxa l'enllaç de youtube, val la pena!

Y subo al carro de la vida, a seguir batallando, 
mientras vayan quedando cartas pa la partida.
Y subo al carro de la vida, del que empujan los años y tiran los días (...)
Y subo al carro de la vida, con lo bueno y lo malo 
que tienen los palos que nos endiñan.
Y subo al carro de la vida, del que empujan los años y tiran los días.

divendres, 7 de desembre del 2012

temps de neu ...

Res que, aquí me teniu a la pausa del piti de la tarda, després de la nevada d'aquest migdia, i abans que el conserge es fiqui a netejar compulsivament la neu de la terrassa de la cafeteria del curro. Des de diumenge que no para de nevar. I segons les previsions, tret d'una treva el diumenge, ho seguirà fent almenys fins el proper dimecres, suau però. Ara que, sembla que demà serà el dia més divertit de la setmana. I es que ens han anunciat una temperatura mínima de -11°C. Diumenge serà solament de -10°C.  Dilluns, el dia que farà menys fred, la mínima estarà a -3°C, dimarts altre cop a -10°C i dimecres a -12°C.  La diversió total però, és que tota aquesta neu es transformarà en gel i que la sal no fa cap efecte a partir dels -10°C. Altrament, no us preocupeu, que sé cuidar-me. Avui al migdia, amb els companys de la feina, ens hem cruspit una choucroute garnie, i ens hem quedat la mar de bé. (veieu el telenotícies de la RTS d'aquest vespre)

sense por i trepitjant fort ...


Un vídeo d'en Quim Masferrer publicat el 18 de Novembre passat a Vilaweb TV, i que penjo a petició d'en Hands, que'm deia en un email, i transcric: és un vídeo que està de puta mare i, si més no, a mí m´ha fet riure un munt. A mi també m'ha fet riure de valent, Hands. Després de dir-nos que ens traurien el sistema mètric decimal, lo dels xiclets als panys de les portes i lo de la cabra de la legió d'aquest vídeo, és superior. En fi, que m'ha fet riure molt més que aquesta noticia. Sabeu que estic tenint una estranya sensació? No sé massa bé com expressar-ho, però som-hi! Es que, llegint enllaços com el precedent, o com aquest, o com aquest, o com aquest ... reconec que voler anar d'unionista o de federalista ha de ser super dur. I que els pobres deuen acabar el dia amb la moral a cero de pensar amb quin bestiar estan defensant de compartir el seu futur, que també és el nostre. En fi, la parida filosòfica del dia.

dijous, 6 de desembre del 2012

"femmes fatales" ... la total (IV)

A mitjans de juliol del 2011 una noticia publicada pel Daily Mail es va difondre ràpidament arreu del mon. Segons el Sud Info belga, en realitat era un vell fet divers que havia passat a Rússia el 2009. 
La cosa va d'un xicot de 32 ans, Viktor Jasinski, que va viure en carn viva el que s'ha anomenat el remake d'una escena del film Pulp Fiction. Anem al gra. A en Viktor, se li va passar pel cap d'entrar a robar a una perruqueria. Amb tanta mala sort, que es va trobar amb que la propietària, na Olga Zajac, de 28 ans, era cinturó negre de karate. La noticia no és que l'estovés a base de bé. Sinó que ,després, el va portar al darrera de la botiga, el va lligar amb un cable elèctric, el va farcir de Viagra i el va utilitzar com esclau sexual durant uns quants dies: "C'était pour lui donner une leçon", que deien a l'edició suïssa del 20 Minutes. En Viktor es va poder escapar i ho va denunciar a la policia, que els va detenir a tots dos. Na Olga es va defendre confessant que era veritat que havia tingut relacions sexuals amb en Viktor, però que li havia comprat un parell de pantalons (els que portava se'ls havia destrossat quan el va despullar), que l'havia alimentat correctament durant el captiveri i que, fins i tot, li va donar una mica de diners. En fi, que la noticia es va publicar fins i tot a Tailàndia, on el bon Déu sap que n'han vist de coses rares! 

Seguim a Rússia i al 2009 on, un diari australià, parlava d'una altra jove russa, Valeria K., aficionada als films d'horror i a la col·lecció d'aranyes. En fet, Valeria K. havia estat acusada de violar 10 homes. En realitat, Valeria, feia coneixença dels homes, els invitava a casa i els oferia una beguda que contenia clonidina, el que els deixava dormits durant almenys 24 hores. Durant aquest període, Valeria despullava les seves víctimes i lligava molt fort una corda al voltant dels seus òrgans genitals, a fi de deixar-los en estat de satisfer. Els companys d'aventura es despertaven a l'hospital amb els símptomes de l'emmetzinament de la clonidina i amb un traumatisme als genitals. Tot el que recordaven era haver conegut a una moreneta simpàtica que els havia invitat a pujar a casa seva a beure una copa. 

La moralitat d'aquestes dues histories és la següent. Si podeu escollir, millor que aneu al barber pakistanès del barri enlloc d'una perruqueria unisex. I si mai una morena eixerida us invita a prendre una copa a casa seva, refuseu la invitació de manera vehement. Seguiu aquests consells i doneu-me el seu numero de telèfon, que jo m'encarregaré de denunciar-la a la policia.

dimecres, 5 de desembre del 2012

Canal 33 - Madrid: m'agrada! i 2


Aquest estiu en Batty ens parlava d'un canal de televisió de Madrid: Canal 33. Avui us vull convidar a veure un vídeo d'aquest canal on parla Ramon Cotarelo,  un home desconegut fins ara per a mi. Que vagi de gust!

per acabar amb les 'femmes fatales': Lilith (III)


En Hands va posar-me en contacte amb l'Agnès, aviam si podia deixar-li la batmobile per gravar aquest clip. Jo vaig dir-li que si però, li vaig demanar el carro a un portuguès de la feina (no fotem tios, que el meu està nou!). Aquí teniu el resultat del clip. Si no ho sabíeu, Lilith és el nom de la primera dona d'Adam (guapíssima a tots els quadres, per cert) ... Eva va venir després. Els que us passeu la vida llegint el Sport i no sabeu res de la kabala, no sabreu que Lilith va deixar plantat Adam per anar-se'n a viure a les ribes del Mar Roig amb un tio que es deia Asmodeu. Si trobeu que tot això és molt fort, un dia que n'agafem una de grossa, us explicaré la meva vida i ja veureu.
Reprenent el fil, Lilith també és un grup que amaga tant com pot els seus orígens de BCN (coses del spanish business). En Hands es va quedar enganxat pel nom de l'àlbum del clip: Sal si puedes. Els va veure a Roquetes, amb l'Alfredo de Barricada, i ... bé, es veu que li va agradar la veu de l'Agnès. Personalment, m'agrada més amb els EUKZ (El Ultimo Ke Zierre) i aquest tema "No Es Amor (Adiós Castigo)". Molt més que quan es dediquen a fer covers d'en J.L. Perales, of course.
Just per acabar, no confoneu els Lilith de BCN amb les Lilith colombianes, una banda de rock femení que, tot i que no me va l'estil, no sonen malament.

dimarts, 4 de desembre del 2012

Enric Lluch s'est éteint ...

Permeteu-me utilitzar aquesta expressió de la llengua francesa per dir que en Enric ens ha deixat. Als voltants de la una del migdia, en Sinfu ens enviava un email informant-nos d'aquesta trista noticia. Passo a transcriure, de manera resumida, i per ordre cronològic, els missatges que heu enviat. I invito als membres de la tripulació, però també als nostres simpatitzants, a completar-los si ho creieu necessari:  
Sinfu: Acabo de veure a twitter que l'Enric Lluch ha mort. Quin greu!
Pierre: Us reprodueixo el missatge que ens ha enviat el director del departament (Antoni Durà), que conté un enllaç que us agradarà ... Benvolguts companyes i companys. Avui ens han fet saber que ha mort l'Enric Lluch. En nom del Departament de Geografia volem expressar el nostre més sentit condol a la seva família, i el reconeixement i homenatge a qui va ser fundador del nostre Departament i una personalitat destacada per tantes contribucions a la cultura i les institucions del nostre país. Per a aquells que el volgueu i pugueu acomiadar, ens han comunicat que la vetlla serà a partir d'avui a les 5 de la tarda, al Tanatori de de les Corts. Demà hi haurà el funeral al mateix lloc a les 3 de la tarda. Us adjuntem l'enllaç amb l'exposició que se li va fer fa pocs anys a la Biblioteca d'Humanitats UAB, amb motiu dels seus 80 anys, que vam poder celebrar amb ell a la UAB: Enric Lluch i Martín.
Hands: Doncs si,una llàstima. A la edició espanyola del National Geogràphic encara constava com a assessor en Geografia quan, segons em va informar en Pierre, ja patia alzheimer. Sempre es trist quan es mor algú que coneixies.
Rivers: De cop m'han vingut al cap les classes a l'Autònoma ... quin greu !!!! En fi, el millor homenatge que li puc fer és seguint fent classes de Geografia. Demà en tinc amb els de 2n de batxillerat. Aprofito per donar-vos una abraçada a tots!!!!
Long John: A mi lo primero que me ha venido, casi de manera instantánea, ha sido Nueva Caledonia y 12 páginas. Una verdadera lástima. No sabía que estuviera enfermo.
Us proposo també de llegir l'article publicat en l'edició d'avui de l'ara.cat: Mor el geògraf Enric Lluch i Martín, impulsor de la Gran Enciclopèdia Catalana. Creador del Departament de Geografia de la UAB, divulgador, va tenir un paper clau en la renovació de la geografia després de la Guerra Civil. Just pel record de la institució que va impulsar, recomanaria també la lectura de l'entrada d'enciclopèdia.cat.

Afegir una cita del controvertit autor François Mauriac: La mort no ens roba els éssers estimats. Al contrari, ens els guarda i ens els immortalitza en el record. La vida sí que ens els roba moltes vegades i definitivament.

I per acabar, un tema que en Pep Sala va composar a la memòria d'en Avel·lí Tisner: Avel·lí.

temps de neu ...

Després d'una setmana de pluja i d'un anunci del que vindria la nit de divendres, la neu ens ha acompanyat amb insistència des de la nit de dissabte. Diumenge i dilluns ha estat nevant sense interrupció. I la batmobil i les rodes d'hivern van demostrar que estan a punt. Aquesta nit, un front més càlid ha fet que la neu es transformi en pluja per sota dels 1'500 m -encara que, al meu barri, no ha caigut prou per fondre la neu- però la isoterma dels 0°C tornarà a baixar per sota dels 500 m aquesta tarda. Segons les previsions, la neu ens acompanyarà fins dissabte, menys sostinguda però. En tot cas, al Valais, avui s'esperen a la muntanya gruixos de 40 à 60 centímetres de neu fresca, que s'afegiran als 50 a 110 centímetres que s'han acumulat aquests dies. Sembla que tindrem matèria prima per continuar produint electricitat renovable!

una altra de "femmes fatales" (II)...

Lars Von Trier: Nymphomania
No riguis, home. Que és molt trist!
No sé si heu escoltat parlar de la ninfomana de Munich. Resulta que, el passat mes d'abril, els diaris publicaven la noticia d'un ciutadà que creia haver trobat el reconegut premi a les seves  fantasies sexuals en una dona que va trobar a un pub de Munich. En fi, resulta que la dona en qüestió era insaciable i que el ciutadà, no podent satisfer els seus desitjos, i no veient la manera d'escapar, es va pujar al balcó i va trucar a la policia perquè l'alliberés d'aquella dona. A ell el van alliberar, i a ella la van tancar a un psiquiàtric ... d'on va sortir un mes més tard per tornar a fer la primera plana dels diaris. Segurament desenganyada per la producció nacional, la senyora va obligar a seguir una marató de 36 hores non stop a un pobre africà que va enredar al bus. El pobre home es va poder escapar a pel. Uns ciutadans, que el van trobar plorant pel carrer, el van recollir i van trucar a la policia. Quan la policia va arribar a casa de la senyora, es van trobar amb que estava nua i en plan warrior. Declinant la invitació, la policia la va tornar a tancar altre cop al psiquiàtric. I bé, la noticia del dia és que, després d'un altre marató sexual, han trobat morta Antje C. al seu llit, amb un paio que s'havia quedat dormit al seu costat després de la performance. La policia, que no s'acaba de creure que el tio hagi pogut acabar amb ella, espera el resultat de l'autòpsia. Mentre, sembla que els productors de Torrente estan força interessats per la historia i per fer-se amb els serveis del paio. Nchst! Llàstima que no haguem pensat abans de presentar-li aquesta senyora a en Puig, per no parlar d'en Duran i d'en Wert  ... o tots a l'hora, clar!

dilluns, 3 de desembre del 2012

una de "femmes fatales" (I) ...


Ho sento carinyo. Ara ja es tard per demanar-me que'm porti bé. De petita veia Tarzan passant de Jane per viure amb una mona, la Ventafocs tornava a casa a mitjanit després de fer-se el príncep, Pinotxo mentia més que Rajoy, Aladí era més lladre que'n Camps, Batman conduïa més ràpid que Farruquito, la Bella Dorment tenia menys esma que una infanta, Blanca Neus vivia en pecat amb set homes, Caputxeta no li feia cas a la seva mare, Hansel i Gretel ho fotien tot perdut de molles, Barney era gay, Espinete era un punkie i en Popeye es fumava el pasto que no s'arribava a menjar.

diumenge, 2 de desembre del 2012

un discurs coherent en el temps: Zulu Dawn


Avui fa una setmana que vam poder constatar els resultats d'una campanya basada en la interdependència, Puerto Rico i Baviera, estructures d'estat, consulta versus referèndum i altres bajanades per l'estil. Si féssim memòria, recordaríem que el ridícul no solament no mata sinó que, en el cas de CiU, es perpetua en el temps amb una coherència remarcable. Com interpretar sinó que, en la seva primera emissió el 1983, TV3 tingués l'idea de passar-nos Amanecer Zulú com el primer film emès per una cadena de TV en català. Podria ser que, fruit d'un brainstorming convergent, es volgués adreçar als catalans, els que vivien i treballaven a Catalunya, el missatge de que un exèrcit colonial, tot i modernament equipat, podia ser aniquilat per un poble mal armat, però decidit i motivat. Jo encara recordo la cara que va posar el meu pare quan va escoltar els zulús parlant en català. I alguna cosa me diu que pocs ciutadans es van veure identificats amb aquells que van guanyar la batalla de Isandhlwana. En fi, no sabem com acabarà la cosa de la consulta (referèndum)  però, si decidissin que el 2014 podria ofendre la monarquia i decideixen avançar-la al 2013, jo proposo que passin aquest film el 11 de setembre per celebrar els 30 anys de TV3.i la remarcable insistència de CiU en seguir un discurs lineal d'una comicitat fatigant.

dissabte, 1 de desembre del 2012

Estil Bustos


Aquesta vegada el Pedro Jota no hi va posar cullerada perquè encara estava "investigant" l'esborrany que implicava el Messies català i part de la seva tropa (inexplicablement no es feia cap referència al polític més "valorat" a Espanya: Duran y Lérida). El país estava encara recuperant-se de la nit electoral, uns trempaven de valent, d'altres anaven destrempats, i dimarts a les deu del matí, a Sabadell esclatava la notícia: L'alcalde Bustos, considerat el més "honrat" d'Espanya i del món mundial, es veia implicat en una trama de corrupció que esquitxava polítics del PSC, funcionaris, empresaris i fins i tot un tal Jordi Soriano, ex regidor del PP a la ciutat. (Val a dir que en Doc nega rotundament que sigui família seva). A Sabadell ja fa anys que la gent n'està fins al barret d'aquest alcalde, però mira tu, l'han seguit votant. Em pregunto que hagués passat si el jutge instructor hagués decidit tirat pel dret uns dies abans de les eleccions catalanes...possiblement, a hores d'ara, el PSC tindria menys diputats que la CUP! 

el cel i l'infern, segons Giscard d'Estaing

Valéry Giscard d’Estaing
Saps que estàs al cel perquè el policia és anglès, el chef de cuina és francès, l'amant és italià, el mecànic és alemany i l'administrador és suís.

I saps que estàs a l'infern perquè el policia és alemany, el chef de cuina és anglès, l'amant és suís, el mecànic és francès i l'administrador italià.
Companys, cas que això sigui el signe d'una divisió internacional del treball crònica, tinc el sentiment de que l'atur dels espanyols no l'arreglarà ni Déu. Ha arribat doncs el moment de les grans decisions. Repetiu amb mi en veu alta: Antipasto!, Mascarpone!, Mozzarella!, Pepperoni!, Spaghetti!, Salami! ... 
Ci vediamo, Ragazzi !!!

divendres, 30 de novembre del 2012

Envidia Kotxina - Historias en blanco y negro


Envidia Kotxina, un vell grup de punks anarquistes de Madrid que sempre m'ha agradat i del que no recordo que haguem mencionat res abans al GS. Les lletres son brutals, i la musica t'enganxa ràpidament. A part del tema d'aquesta entrada, us recomano d'escoltar els de Karta a un Presidente, Estado Policial, El pais de Alicia i, un clàssic entre els clàssics, Un madero mil lapiceros. El piules, Sinfu?

dijous, 29 de novembre del 2012

la nena de l'ascensor ...


Jo coneixia la de la nena de la corba, però he de reconèixer que, pel que fa a acollonir el personal, aquesta nena té el seu punt. Això dit, s'ha de ser més malparit que'n Makarios un dia d'examen per imaginar una cosa així. No mireu aquest vídeo abans d'anar a dormir. En particular tu, Esther. Que ja vas passar per una situació similar quan et vas creuar amb en Bou a l'ascensor. 

dimecres, 28 de novembre del 2012

le dernier trappeur (2004)


Aquest trailer correspon a un documental de ficció realitzat per Nicolas Vanier. Es un relat de realitat - ficció d'un any de la vida de Norman Winther i la seva dona May Loo, uns dels darrers caçadors tradicionals al Yukon canadenc. El film està interpretat pels protagonistes de la historia que, en la seva traducció a l'anglès (aquest trailer), es coneix amb el nom de "The Last Trapper". En espanyol, podeu trobar a youtube el film complet en capítols sota el nom de "El último cazador".  Recomanat! Com també us recomano veure un video domèstic que, prennent imatges d'aquest film, les combina amb un tema excel·lent de Leonard Cohen: By The Rivers Dark.