dimecres, 30 de novembre del 2011

Atenció Hands !

Doncs la noticia del dia aquí ha estat una start-up de Ginebra que proposa un sistema revolucionari per reduir de 70% el consum de sal per les carreteres. A partir de l'observació de que la neu fon més ràpidament a les vinyes que als altres camps, una petita recerca va demostrar que les molècules de la pulpa dels grans de raïm caiguts a les vinyes son exotèrmiques, és a dir que, com el compost, deixen anar calor. Sols que, en aquest cas, l'efecte calorífic és molt més important que el d'altres residus naturals.  Us proposo llegir un article i un document per iniciar la discussió ...

dilluns, 28 de novembre del 2011

Miquel Abras - Crida

.Si tens la sensació
de que no vius
la vida que voldries tenir,
i no has arribat ni a la meitat
dels objectius desitjats.
Quan la pressió i la por
et convencin que ja estàs acabat,
no et deixis que et trepitgin els fantasmes del passat ...

diumenge, 27 de novembre del 2011

enxanetes

.TV3 presenta Enxaneta, un documental 3D sobre el món dels castells, amb la participació de rellevants castellers de diverses colles. A l'esquerra podeu trobar el clip del vídeo. N'hi han d'altres. Podeu trobar el teaser a youtube i, si teniu les ulleres per casa, una versió curta en 3D.
Jo recomanaria encara dos vídeos més:  Sara l'enxaneta i e de l'emissió Qu4arts de N9u, que anava sobre la jornada castellera on es celebraven els 20 anys dels Xics de Granollers i el seguiment d'una nina fantàstica que es diu Lluna Casanova. Aquells que poguessin tenir dubtes sobre si m'agrada l moguda castellera ... doncs ja ho sabeu!  Dos apunts: el dia de les eleccions, hi havia castells a Gràcia i l'altre ... que Qu4arts de N9u és un dels rars programes de TV3 on presenten el mapa de Catalunya complet.

Moncloa Blues

El poble segueix pensant egoistament en els seus problemes d'atur, habitatge, pujades dels serveis bàsics, retallades a la sanitat i a l'ensenyament, l'estafa a la baronesa Thyssen ... No en tenien prou que ara s'anuncia la catàstrofe de veritat, l'armageddon, l'amenaça que TV3 no pugui pagar les retransmissions del Barça. Doncs bé, mentre tot això passa, l'ABC publicava ahir que la familia Rodríguez-Espinosa podrà finalment refugiar-se a un xalet modest de Somosaguas, i que tindran com a veïns importants banquers i empresaris. La redacció del GS no sap encara on viu l'Alfredo Sáenz, del Banc Santander (també ex BBV i Banesto), a qui en José Luis (que té un anys menys que jo), està fent tot el possible perquè no acabi a la presó. Jo ho trobo bé, mireu. Vull dir que, si has d'anar a viure un barri ple de gent que son col·legues d'en Al, demostrar que estàs amb ells sense ambigüitats és una manera d'entrar amb classe. Que es diferent del que alguns van fer al Bar de l'Elvira, però això ja és aigua passada. Just un apunt final: l'espanyol de Somosaguas s'està contaminant del català?

dissabte, 26 de novembre del 2011

British Queen's Guard


.
I, encara que no tingui res a veure, una més de propina

Dear Santa

Querido Papa Noel. Éste año te llevaste a mi cantante favorita, Amy Winehouse; a mi adorada actriz Liz Taylor; al actor de mi serie favorita (Espartaco), Andy Whitfield; a otro actor que tanto me ha hecho reir, Leslie Nielsen; a mi idolatrado fundador de Apple, Steve Jobs, y a mis admirados escritores, Jose Saramago y Jorge Semprún.
Solo quería recordarte que, como  estamos ya casi en navidad, mi político favorito es Mariano Rajoy. Tambien me gustan mucho Jiménez los Santos, Esperanza Aguirre, José Mourinho y los de Intereconomía (incluyendo a los de Punto Pelota). No me olvides, Papa Noel.

Hoy me levanté, me miré al espejo en ropa interior y descubrí que tengo un cuerpo estupendo que responde a los entandares del PORNO. Esta es la explicación: 
  1. PORNO hacer ejercicio ,
  2. PORNO cuidarme en las comidas ,
  3. PORNO dejar de comer chocolates..
  4. PORNO dejar de tomar cerveza...
  5. PORNO hacer nada 
re-enviats per Ricard i Júlia 

dimarts, 22 de novembre del 2011

William Pitt i els professors de Geografia

.Algú se'n recorda de haver vist mai aquest tio pel departament de geografia de l'UAB? Encara que per les seves inclinacions polítiques me recorda al joker aquell que sempre anava amb el Padre Mundina, no acabo de situar-lo. Clar que, com es tracta de William Pitt El Jove, igual va estudiar després que nosaltres abans de passar per ESADE.      
De totes maneres, no diré noms perquè els meus pares me van donar una educació, però me puc fer una idea de qui va tenir com a profes.

diumenge, 20 de novembre del 2011

L'ACB i el triomf de la democràcia ...

us recomano aquest llibre ...

Crec que va ser més o menys a l'època en que estava enganxat amb John Grisham i Patricia Cornwell. El catàleg de France Loisirs, recomanava un nou autor que tenia un èxit fenomenal als USA: Harlan Coben [1][2]. Des d'aquell primer llibre, Coben s'ha convertit en un dels meus autors favorits de novel·la negra. He llegit tots els llibres que m'han caigut a les mans ... però, incomprensiblement, no havia llegit encara aquest que us recomano avui: Por siempre jamás (Gone for Good, 2002) que podeu trobar a Amazon, la FNAC o bé, com diuen, a les millors llibreries. Tornant al llibre, comences i creus que et trobes davant d'una de les histories clàssiques d'en Coben: el missatge és que mai no coneixes del tot ningú ni el seu passat (i això s'aplica també al teu/va company@ o a la teva família), un crim, un presumpte innocent (o culpable) que desapareix. La seva recerca es pot soldar en la troballa d'un cadàver o, pitjor encara, d'algú que el protagonista creia conèixer fins que es dona compte que era un desconegut. I durant la recerca, els ingredients clàssics de la novel·la negra: tot i que la foscor no sigui mai la de Fred Vargas o es trobi molt lluny de la foscor salvatge de Maud Tabachnik. Doncs bé, el llibre comença per aquests camins quan, tot d'un cop, tots els ingredients més o menys clàssics de molts llibres d'en Coben, comencen a transformar-se en un ritme endiablat d'acció a la ciutat on l'autor es va criar: Livingston (New Jersey), en una intriga devoradora on tot una sèrie d'accions que no semblaven lligades comencen a encaixar i, ja cap al final del llibre, quan creus que totes les peces del puzzle estan al seu lloc i que l'imatge resultant explica de manera coherent tot el que has vist fins llavors ... un gir sobtat en el relat ho fot tot en l'aire! I aquest gir fa que res acabi sent el que semblava el més lògic al més lògic dels mons. Un gir, on l'horror que s'amagava al llarg de la trama argumental del llibre gairebé fins la seva fi, es transforma en una preciosa historia d'amor. Llegiu-lo si podeu, perquè val la pena. I molt!

dissabte, 19 de novembre del 2011

el meu país és tant petit ...

El meu país és tant petit que els diaris de l'estat espanyol envien els seus corresponsals a l'única ciutat on els seus coneixements de llengües (francès o anglès) els permeten d'estar-s'hi i on tenen un aeroport internacional suficientment a prop per marxar a la que poden. Estic parlant de la menys Suïssa de les ciutats d'aquest país: Ginebra. Es en aquesta ciutat on hi han els bars en els que els corresponsals troben la premsa que arriben a llegir i on interpreten les seves noticies sempre en clau espanyola, of course. Doncs bé, en aquest país on us presenten una extrema dreta com la força més votada del país i una dreta liberal que governa gairebé a tots els cantons, ha passat quelcom que us creuaria els cables si haguéssiu de creure tot el que us diuen. No, no te res a veure amb la democràcia directa, ni amb l'estat confederal, ni amb el fet que l'eutanàsia estigui legalitzada. No, us vull parlar del Concordat latin sur le commerce et la culture du chanvre: que, a la demanda de la Conférence latine des Chefs des Départements de justice et police (CLDJP)!), ha estat ratificat pels parlaments dels cantons de Vaud, Neuchâtel, Genève, Fribourg i recentment del Valais. Bàsicament, es tracta d'omplir un buid legal en la legislació federal, harmonitzar les lleis cantonals, i autoritzar els ciutadans a cultivar fins a quatre plantes de chanvre a casa seva sense haver-ho d'anunciar a la policia, sempre que les plantes no sobrepassin un 0,3% de THC (efecte psicotròpic). Si el conreu de chanvre amb forta concentració de psicotròpics continua estant prohibit, aquest tipus de chanvre (< 0,3%THC) pot cultivar-se extensivament i comercialitzar-se. En aquest cas, els agricultors solament han d'informar les autoritats de les proves de l'origen del producte i rebre una autorització preventiva. I ara, que algú me digui, en clau espanyola, a quina dreta (o a quina esquerra) de l'estat espanyol es pot comparar la dreta d'aquest país? 

dijous, 17 de novembre del 2011

somnis d'un seductor ...

No us creieu res del rollo d'en Sinfu i l'historia de que no té temps per passar-se pel GS a causa del començament de les classes d'espanyol a la UCC, la secundària o l'escola d'adults. Tampoc l'historia del pub. La realitat és que, ara que'n Berlusconi ha plegat, se'n va anar a Roma a veure si li podia passar alguns telèfons de la seva agenda. Potser no ho va fer expressament, però el cas és que el primer phone que li va passar va ser el d'un tal Benedictus, que es va colar per en Sinfu en quan el va veure. En Sinfu, que és un tio molt educat quan vol, li va explicar el que havia anat a fer a Roma, i el que havia fet en Silvio. En Beni li va dir que se l'estimava molt (com un pare, va dir), i que ell també tenia una agenda i podien quedar amb unes amigues seves. Van anar a un bar i en Sinfu va trobar les amigues d'en Beni tant simpàtiques que va apreciar el gest i va invitar en Beni a la Beerathon de Nova York d'aquesta setmana. Heus ací perquè no sabem res d'aquest sàtir.

NABIUS AGRES


Doncs això és el que vol dir Kastrati en Albanès, Nabius Agres.(o el que és el mateix en castellà: Arándanos Agrios). Encara que no ho sembli,doncs la foto està feta des d´un angle estrany, es tracta d´una benzinera. Sembla ser que les benzineres a Albània són com els bars a Sabadell, els pubs a Cork o les perruqueries a la Ràpita: n´hi ha per tot arreu.No us enganyo si us dic que cada tres-cents metres hi ha una benzinera i sembla ser que qui s´emporta la palma, pel nombre de sucursals que hi havia, era el senyor Kastrati.També un altre gran negoci (del que no tinc constància gràfica), pel seu nombre de garitos, era el rentat de cotxes anunciat com a "lavazo"...i  dic garitos per què el 99 % era quatre estaques amb un sostre d´uralita i un paio assentat en una cadira amb una manguera i un cubell. Curiós país Albania i us he de confessar que la traducció de kastrati l´he hagut de buscar al traductor.

dimarts, 15 de novembre del 2011

sobre les vocacions universitàries ...

EPF Lausanne - Rolex Center
Després de haver viscut a la UAB l'abandonament de la lluita de classes i el seu reemplaçament per la lluita de places (aquesta darrera, de vegades molt més violenta que la primera), aquest mati he llegit una noticia que no deixarà de sorprendre a més d'un. Segons el 20 Minutes de Lausanne, citant una publicació de l'Office fédéral des statistiques (OFS), la penúria de professors suïssos farà que l'any vinent el 50% dels professors a les universitats del país siguin estrangers (les escoles politècniques superen ja de llarg aquesta proporció). La penya que sembla ignorar com funciona la cosa a d'altres països acusa un sistema en el que, abans d'esdevenir professor d'universitat, s'ha de començar abans com professor ajudant. Amb el greuge (!!!) que hi ha facultats on les places de professor que no s'alliberen solament que cada 5 a 10 anys !!!  Jo estic més d'acord amb Dieter Imboden, president del Conseil national de la recherche du Fonds national suisse (FNS), que diu que el problema es que molt pocs estudiants segueixen la carrera universitària car, des de que tenen el diploma en mà, troben feina i prefereixen fer llur carrera professional en el sector privat, molt més lucratiu. Personalment, recordo que quan vaig arribar al servei de l'empresa on treballo, tenia com companys dos doctors en Física, un en Matemàtiques, dos doctors en Electricitat, dos en Economia i, és clar, tres en Informàtica ... La resta? solament eren Diplomats d'Escola Universitària (boníssims !!!) i un bitxo rar de geògraf amb un màster d'informàtica que s'havia deixat caure de no se sap on. Prop de vint anys després, els estic reconegut a tots aquells companys per tot el que me van fer aprendre durant les pauses del cafè i per la santa paciència que van tenir amb mi. Altres temps, un altre mon, una altra vida.

el mon occidental es pot enfonsar ...

El mon occidental es pot enfonsar, però Hugh Johnson, per un preu raonable de CHF 120 (rebaixa per grups de mes de 10 persones),  ofereix a l'Ecole Hôtelière de Lausanne una conferencia exclusiva sobre: Le futur du vin en Occident. La conferencia serà seguida per un aperitiu convivial on es podrà dialogar amb altres participants i, naturalment, amb en Hugh Johnson. Un equip del GS, que ha fet el necessari (no entrem en detalls, ok?) per procurar-se unes invitacions, té com missió d'emborratxar-lo amb unes quantes ampolles de RRR, obtenir una recomanació per fer de la tripulació del Flint membres honoraris de la Cambridge University Wine and Food Society i fer-li llegir uns quants paràgrafs de La Conquête du Pain (1888), de Piotr Kropotkin. Es que sinó, un dia acabarem escoltant d'un aquests rucs aquella cita de les Confessions de Jean-Jacques Rousseau, publicades el 1778: « je me rappelai le pis-aller d’une grande princesse à qui l’on disait que les paysans n’avaient pas de pain, et qui répondit: Qu’ils mangent de la brioche. » (Livre sixième : 1736) 

dilluns, 14 de novembre del 2011

l'article del dia: sobre el yoga i i l'ultraliberalisme

El diari Le Temps (Ginebra) publicava avui una curiosa critica d'Anna Lietti a un article publicat per una sociòloga francesa. Aquesta darrera, venia a afirmar que el yoga afavoreix la flexibilitat del cos i de l'esprit, el pensament positiu i la respon- sabilitat individual, que no son res d'altre que els mantres  de l’ultraliberalisme. El que permetia deduir (sarcàsticament) a Anna que: si el yoga ens fa més flexibles és per ajupir millor l'esquena davant els diktats del productivisme. I el benestar que produeix fa de nosaltres uns lobotomitzats feliços en el goulag ultraliberal. La seva conclusió es que: En un mot com en cent, els indignats no practiquen aquest tipus de yoga. Aneu a saber! Jo no seria tant categòric. Jo he vist supermilitants d'ERC en estat de plenitud meditativa mentre calcaven mapes a l'aula de pràctiques de la Troncal. Ara bé, no us el creieu mai si en Doc us diu que ell  també ha vist un barbut sortint d'un estat de profunda levitació i posant qüestions del tipus "m'agrada que'm faci aquesta pregunta" durant un interessant speach del batlle de Lavansa.

diumenge, 13 de novembre del 2011

un vell film ...

The Magic Christian, traduit a l'espanyol com Si quieres ser millonario no malgastes el tiempo trabajando, es va estrenar el 1969 i és una successió de sketchs dirigida per en Joseph McGrath, a partir d'un guió basat en un llibre de l'americà Terry Southern al que Graham Chapman i John Cleese (futurs Monty Python) li van donar la touche British.
Sir Grand (Peter Sellers) és l'home més ric del mon i adopta un jove rodamón (Ringo Starr) al que introdueix en els secrets de la vida en un creuer que anomenaran Magic Christian. Un film amb l'estil Monty Python avant l'heure, escenes surrealistes, critica àcida del capitalisme en general i del Regne Unit dels 60's, i amb un càsting d'actors impressionant: Peter Sellers, Ringo Starr, Richard Attenborough, Laurence Harvey, Christopher Lee, Raquel Welch, Roman Polanski, John Cleese, ...

una noticia esperançadora ...

Si, companys, finalment hem trobat una solució que dona dues respostes a una sola sola qüestió. D'una banda perquè, vist el cas que li feu al calendari Google quan us arriba un avis d'aniversari d'algun membre de la tripulació (o família), la direcció creativa de Kremlins & Co. va decidir contactar el director de cinema eròtic Conrad Son per trobar un format de calendari més adequat a l'objectiu buscat. D'altra banda, perquè la solució identificada donarà, sense cap mena de dubte, un impuls brutal a l'afició castellera i als valors immutables de la cultura de la Catalunya Nova. En fi, si voleu saber-ne més, dir que ahir es va presentar el Calendari Bandarra 2012, amb una coneguda castellera a la portada. Un show amb piscolabis, ambient festiu i molts nous membres (parlem de noves persones inscrites, és clar). Si voleu saber-ne més i  veure imatges de castells i casteller@s com mai abans els heu vist, podeu anar al Ara o a la pàgina dels Castellers del Poble Sec (també coneguts com de Poble Sex) o també al Picasa. Si voleu veure alguna cosa més convencional, tot i que ... I si us demaneu què tinc jo amb Poble Sec ... Res, molts bons records als baretos i altres locals dels carrers de Blai i Tapioles farà ja una eternitat.

dissabte, 12 de novembre del 2011

una noticia molt trista ...

El cap del Servei Social de Lausanne informava al gratuït 20 Minuts, a la seva edició del divendres 11 de Novembre, que hi ha un gran nombre de Grecs, però també d'Espanyols, Portuguesos i Tunisians que, vinguts per buscar feina a la regió, s'apropen a les nostres estructures d'acollida buscant un llit on dormir (...) Els espanyols son el contingent més important. El seu nombre inquieta el Consol i l'Ambaixador Espanyols. El president del Consell dels Residents Espanyols, Francisco Ruiz, en va parlar recentment a Ginebra: Rebem moltes demandes d'ajuda per trobar una feina o un lloc on dormir. Casos extrems, tant pel que fa als llicenciats, com pel que fa als obrers. Però el Consol no té eines per ajudar-los, i alguns Espanyols dormen dins els seus cotxes als carrer de Lausanne (amb l'organització que hi havia quan va venir el Papa per acollir tothom a Madrid, Nchst!). Just perquè us feu una idea de les temperatures d'avui, us deixo veure el sticker al damunt. No sé, companys. Tornem a estar on estàvem. Amb la diferència que no m'imagino ni en Mikimoto, ni als de Españoles en el mundo passant a interviuar la penya que passa les nits als carros. Per cert, algu se'n recorda d'aquell imbècil que va dir que en 2010 vamos a superar ligeramente a Alemania en renta per cápita; les vamos a coger.  Si, era en Zapatero ... mentre Alemanya anava pagant el trenets i els dèficits espanyols ... i ara passen pels insolidaris de la pel.lícula.

divendres, 11 de novembre del 2011

tres anuncis de Carlsberg ...



20'000 visites, companys !!!

Una data per recordar! Avui, 11/11/2011, el GS ha acumulat 20'000 visites. Salutacions a tots aquells amics i seguidors que ho han fet possible. Una abraçada molt forta a tots i fins aviat.

dimarts, 8 de novembre del 2011

la noticia del dia ...

Amb un sentit de l'humor que es fa sovint rar en el mon bancari, un estudi del BBVA alerta del perill que l'economia espanyola entri en recessió. El comitè de redacció del GS, presidit pel redactor en cap Tribulete, no pot sinó saludar l'audàcia de la noticia del Servei d'estudis del BBVA. En efecte, quins mitjans de recerca quantitativa no haurà utilitzat la banca per arribar a aquesta conclusió, fent abstracció d'altres dades més banals com ara el 30% d'atur a Andalusia o un País Valencià que ha reeixit a superar la tassa d'atur d'Extremadura.

Wanted : Dead or Alive ...

Algú sap on s'amaga en Hands? Hi ha qui diu que es va muntar un business a Albània, però jo sincerament no m'ho crec (i no solament perquè no li donin res d'altre que San Miguel). Hi ha qui diu que li fa cosa per no penjar les fotos de les darreres vacances que s'ha pegat enllà on no es pot dir. Però tampoc m'ho puc creure, perquè a mi si que me les ha enviat, mireu sinó la foto que il·lustra el cartell d'aquest post. Les males llengües diuen que s'ha fet amic d'uns gallecs que se l'estimen tant que li porten regals cada nit a la platja del Trabucador. Però jo tampoc m'ho crec, perquè després de la visita de Don Vito estic segur que aquest ja li va dir que no fes conyes amb la competència. Llavors, on s'amaga? Aviam si, després de tant jugar, al final l'hi han tocat els siegos. En fi que, com després del crèdit que li va fer a en Bou, ja no li ve d'aquí, en Sinfu ofereix una recompensa a tot aquell que'ns pugui informar d'on s'amaga en Hands.

dijous, 3 de novembre del 2011

Europe according to ...

Russia
Turkey

Greeks
Italy

France
Germany

Britain
USA

quin país d'ateus ...

No m'estranya que'l senyor de blanc que viu a Roma i els del PP estiguin empipats amb vosaltres. La primera imatge és d'un bar de L'Escala: el Tot Cristu

Diuen que es menja bé i que té bona musica. Nosaltres no ho vam poder comprovar perquè ja estava xapat per vacances. Nchst! El segon correspon a un altre bar curiós: el Blue Demon Bar, al carrer de l'església (manda huevos!) de Platja d'Aro. Diuen que la gràcia del local son els combats de catch en viu i els cambrers que es dediquen a fer el seu show vestits (és un eufemisme!) de lluitadors de catch mexicans quan et serveixen. També estava xapat per vacances. Nchst!. En fi, que si mai aneu a un lloc o un altre durant la temporada i us deixeu caure, tingueu l'amabilitat d'informar-me de què us han semblat.

reparació d'ordinadors per telepatia!

Realitzeu que Mamadou és mundialment conegut al seu barri !

dimecres, 2 de novembre del 2011

trobades interestel·lars ...

Aviam, no me feu massa cas, perquè tot això es va dir mentre en Long John demanava al cambrer una altra ampolla de vi després de haver-nos acabat la segona. Doncs que resulta que Esther va pujar a l'ascensor de l'empresa i, quan la porta es tancava, un tio va fotre la mà per tornar-la a obrir i, quan va entrar i el va veure, ella es va témer el pitjor: l'escena era més o menys calcada a aquesta. Esther, que no les tenia totes, li va dir: Quin casc més bonic que porta. Va ser llavors quan ell se'l va treure i va dir-li: Tu ets l'Esther, oi? La castanheira do Tenes. Soc l'Eduard. I el casc és un regal d'en Sinfu. Llavors van estar parlant una estona i ell va explicar-li que tenia una empresa de missatgers. Però que havien hagut algunes diferències sindicals amb el personal i els va dir que fotessin el camp, i ara ell era l'únic treballador de l'empresa i anava tirant amb un crèdit que li havia fet en Sinfu. Es van donar els números de telèfon i es van acomiadar. Poc temps després, alguna cosa va passar amb aquell número malèfic que el mòbil d'Esther es va morir de sobte i ja no va tornar a funcionar mai més. El grup de risc bacteriològic del GS ha adquirit als Encants tot el material necessari per obrir el telèfon d'Esther, treure-li la carta SIM i mirar de trobar el numero de mòbil d'en Bou. Tot està preparat i ara només falta que Esther se'n recordi d'on va deixar el fotut telèfon.