Blue Moon

Companys, he decidit tornar del passat, de 1934 i dels diaris de l'època (és el material que utilitzo per a la meva tesina) per dir-vos que us tinc presents i que fins i tot he arreplegat un got de birra pel Doc, una birra americana anomenada Blue Moon. Pels altres membres de la tripulació, no desespereu que d'aquí a poc és un altre cop Arthur's day...

The Magnificent Seven

Durant molt de temps vaig associar el títol d'aquest post amb un dels més carismàtics Westerns de l'historia del cinema. I ara resulta que no. A més, que es veu que lo dels set magnífics ... ara resulta que eren vuit, és com lo dels tres mosqueters, que eren quatre.

Es veu que no hem de pensar més en Yul Brynner, Steve McQueen, Charles Bronson, James Coburn, Robert Vaughn, Brad Dexter i Horst Buchholz. Que la cosa va de l’Escola de Mestres “Rosa Sensat”, i de la seva fundació el 1965 per l'Enric Lluch, na Maria Antònia Canals, na Maria Teresa Codina, en Jordi Cots, en Pere Darder, na Marta Mata, en Jordi Pujol, i na Anna Maria Roig. I que davant els implacables Yul Brynner o Charles Bronson, en Enric Lluch ha estat professor, entre altres, de geografia urbana a l‘Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona, als jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona, professor de ciències socials a la seu barcelonina de l’Andover School (vindrà d'aquí lo de "el andoba ese"?). Camarades! tinguem un cop més la satisfacció de llegir aquests recuits de la mà del Dr. Abel Albet (i aun) Mas, que els ha editat amb el permís de l'Enric i de la Societat Catalana de Geografia. Agraïu als deus que el nostre destí ens hagi portat a realitzar feines socialment més útils.

compte amb els esquirols !!!

Level3 Communications és un operador de fibra òptica amb una xarxa de 134.000 km, dels quals, 43.000 km en zones urbanes i 91.000 en zones rurals. En un informe d'aquesta companyia, comentat per ZDnet, es comenten quines son les principals causes de ruptura dels cables. Més enllà de les causes habituals com ara els enginys mecànics (excavadores, camions), climàtics (huracans) o el vandalisme, resulta que els esquirols van ser els causants del 28% de les panes identificades l'any passat. Hom pensa en l'hipòtesi que aquestes bestioles es sentin atretes per l'oli de cacauet que entra en la composició del recobriment dels cables. Encara que la raó més probable potser sigui la duresa de l'exterior del cable, especialment adequada perque aquests rosegadors utilitzin les seves dents que, en cas contrari, creixerien molt i podrien posar en risc les seves vides (NdA: Si us plau, no extrapoleu aquesta darrera informació amb cap professora del Departament de Geografia de l'UAB i diverses panes elèctriques observades durant el curs 2010-2011)

Medianeras

trencant el silenci ...

Potser sigui per provocar una nova via de discussió per les votacions del proper 4 de setembre on, entre d'altres, es sotmet al poble una iniciativa per la revisió de la constitució del cantó que permetria que els estrangers amb més de 10 anys de residència, a més de votar, puguin presentar-se a les eleccions ... El cas és que ahir vaig veure aquesta pintada al mur del poliesportiu on Yaël va a entrenar-se i me va fer gràcia. Ara que, el que més content m'ha ficat avui, és que està plovent de valent i hem passat dels 30°C que teníem a 17h als 15,7°C que tenim ara. De totes maneres, el que me ficaria content del tot es veure-us aparèixer altre cop per aquí. Si, ja sé que hi ha qui està acabant la collita, que hi ha qui està acabant la memòria, que hi ha qui està preparant el nou curs i que hi ha qui, de totes maneres, no es passa gairebé mai. Però insisteixo en que me faria ilu que us deixéssiu caure i que féssiu 5 cts de com us ha anat l'estiu. No és molt demanar, oi? Vinga doncs, fins aviat? 

sis dies a la vall del Rhein: tota la veritat

Com és sabut per tothom, el Geògraf Solitari fa vacances però no descansa! És així que, gràcies a les informacions rebudes via agència, s'ha pogut esbrinar la veritat del viatge, tot i que hi ha més d'una versió, com en els universos paral.lels...La primera versió és basa en el rastre de vi i cervesa deixat per en Roy i els seus amics pels carrers de les viles i ciutats d'aquesta neta i transfronterera vall europea. Hi ha qui diu que van marxar sense pagar més d'una i de dues vegades al crit de "que pagui Don Vitto!" .Tot fa pensar que en realitat en Batty i els seus amics estaven celebrant el comiat de solter d'un amic del Batty, de nom Alfonso Díez, que casualment es casarà a la tardor amb una ex del Roy. En aquesta ocasió s'opta per una farra semblant a la que mostra aquesta pel.lícula.

La segona versió ens porta per uns altres camins. Ja sabem que la cosa està fotuda i que a Alemanya hi falta gent, vol dir que igual han fet com als anys 60. Tot i això, sembla que el que si que va passar en un moment de nostàlgia va ser això. Seguirem informant!

sis dies a la vall del Rhein

Doncs que resulta que vam agafar amb uns amics de la feina i ens vam anar a passar sis dies a la vall del Rin (o del Rhein, o del Rhin, com voleu). De fabula, companys! El primer dia, viatge cap el camp base, a Riquewihr (a 280 km de casa). El segon dia, super passejada per Ribeauvillé, on ens varem quedar a dinar. Les tres fotografies de la primera línia estan fetes en aquest poble. No us perdeu per res del mon el cartell anunciant els horaris d'obertura del Bar Saint Ulrich. Per la tarda vam anar a una altra cucada de poble: Eguisheim. Les tres fotografies de la segona línia estan fetes a aquest poble. El tercer dia, cap a Freiburg im Breisgau, que era dia de mercat. La primera fotografia de la tercera línia està feta en aquesta ciutat. El quart dia el vam passar a Strasbourg: una de les viles més boniques i amb més qualitat de vida que mai he vist. El cinquè dia el vàrem passar a Basel, una ciutat encisadora: les dues darreres fotografies estan fetes en aquesta ciutat, la darrera sabent que no deixarà indiferent en Sinfu. Finalment, el sisè dia, doncs de tornada cap a casa, fent unes paradetes de rigor per dinar i anar a prendre alguna cosa.
No cal que us digui que m'he fotut de choucroute , jambonneau i tot el que té la partícula wurst fins on us podeu imaginar. No, ara en serio. Les fotos dels enllaços son molt violentes, però hem menjat super bé i de molt bona qualitat: per exemple, la choucroute aux poissons. En el cas de Riquewihr us recomanaria de menjar a un resto gastronòmic que està d'allò més bé: la Grappe d'Or. I si la birra alsaciana és bonissima, què dir dels vins: els Sylvaner, Riesling, Gewurztraminer ... i el meu favorit: el Pinot Gris. En fi, que si mai us animeu ...

l'historia de John i Lorena Bobbitt ...

El hombre que perdio su pene (J. Bobbit) par raulespert

Això no és cap acudit ... encara que, ben mirat, potser si que ho sigui.

i dos acudits més!!!

dos acudits ....

Swiss as you've never seen before ...

.

Havia pensat anomenar aquest post Patriotisme Birrero, i explicar que les publicitats patriòtiques de Damm o Moritz s'inscriuen en una tendència generalitzada de les marques per defensar, per aquesta via, els seus mercats tradicionals davant les multinacionals del sector. Bé doncs, me sembla que ja ho he fet, oi?

Remirant-me'l, he realitzat que amb els seus punkies, heavies, gòtics i killer clowns versió alpina, el vídeo reflexa una Suïssa que potser no coneixeu (nou us perdeu el making off). Si les ressemblances amb certes tradicions que encara es practiquen al País Basc és frappante, ho és encara més realitzar com les diferències culturals entre la part germànica del país i la llatina del continent es confirmen també en les seves begudes tradicionals: cervesa pels primers i vi pels altres. Però hi ha més. En aquest mon globalitzat en el que vivim, creiem que tothom coneix el futbol, el Barça i Messi ... Però potser no tothom sap que, en aquest país, la penya també s'apassiona pel Hosenlupf, la Unspunnenfest i tenen a Kilian Wenger, Hans-Peter Pellet o Adi Laimbacher com herois federals (Eidgenossen). En fi, si teniu ganes de veure la Suïssa com mai l'havíeu vist abans, no us perdeu aquest altre vídeo patriòtic birrero. 

Videoconferència amb en Sinfu

Me vas fer riure tant, Sinfu!

Diuen que on n'arrête pas le progrès, i fa un moment, ho hem pogut comprovar amb en Sinfu gràcies a la videoconferència de Google (Sr. Google, que hay de lo mio?). En fi que, com podeu veure, ens ho hem passat super bé. I el despelote total ha estat amb uns acudits que m'ha explicat el Dr. Sinfu i que m'han trencat la caixa: li deixo la cura d'explicar-los. Altrament ja podeu veure que els anys no passen i que a en Sinfu li agraden grans i pel darrera. Naturalment estic parlant del globus (el del mon) que té darrera seu, a l'esquerra de l'imatge.

parking salvatge a Vilnius (Lituània)

Amb dos parells i sense conyes.

punk pararoxes: street dogs

Aquells que no coneguin massa bé l'historia de Mike McColgan poden tenir dificultats a seguir alguns dels temes dels Street Dogs, i la seva defensa dels GI's americans (però no de la guerra!), al mateix temps que altres temes ... El cas és que McColgan es va enrolar a la Navy molt jove, i després va servir a una unitat d'artilleria a la Guerra del Golf. Quan es va llicenciar, va tornar a Massachusetts i va crear amb el seu amic Ken Casey el grup de punk cèltic Dropkick Murphys (recordeu?). A l'imatge d'un bon amic meu (permeteu-me passar dels detalls), al bon Mike se li va ficar al cap de deixar el grup per fer-se bomber, com el seu oncle Kevin O'Toole (al que li dedicarà una cançó a l'àlbum State of Grace dels Street Dogs). Però, a la fi, la seva passió per la musica va ser més forta i va crear un nou grup: Street Dogs, amb Johnny Rioux i Joe Sirois dels Mighty Mighty Bosstones

Ringroe

	Aquí deixo unes fotografies que vaig fer el dia del meu aniversari amb la nova càmera que em va regalar la parenta. Vam anar a fer un passeig a prop de

Ringroe, com diria aquell, "un marco de incomparable belleza"....així que quan vingueu (serà veritat?) hi anirem a fer una "sortida de camp".... i després us portaré a un pub que jo conec....

atenció boletaires!

Ludovic Ringoir en té un bon parell

Companys, diuen que la causa es troba en la calorada que va pegar a principis de l'estiu i les pluges que hem tingut des de llavors. Sigui el que sigui, resulta que els boletaires del Cantó de Vaud s'estan ficant les botes. La cosa va començar a principis de la setmana passada amb un tio que va collir 7 quilos de ceps, un dels quals feia 865 grams!. El més fort és que, segons aquest boletaire experimentat, dos dies abans no hi eren! També a principis de la setmana passada, un altre tio es va trobar al jardí un bolet que feia gairebé 40 cm de diàmetre!.  Divendres passat, en Ludovic Ringoir (a la foto), va trobar dos vesse-de-loup (en català crec que s'anomenen pets de llop), dels quals un pesava més de 1,5 quilos. I aquest darrer diumenge, en Rosario Fullone va trobar-se un rovelló de més de 1,2 quilo. Si, jo també en tinc ple el jardí, però son molt més petitets i, he de confessar-ho, en bolets no m'hi conec gaire. 

The Mahones

Com que en Sinfu em va dir que no coneixia The Mahones, quan li vaig preguntar si va anar a veure´ls a Cork, m´ha semblat de bon gust deixar una mostra del que es va perdre. D´acord, són de Toronto i no Irlandesos, però veient a la Katie McConnell això no té massa importància.