l'experiència de l'edat ...

Als seus 50 anys, una dona decideix de fer-se una operació de cirurgia estètica per rejovenir el seu visatge. Quan li donen l'alta de la clínica, es va quedar meravellada del resultat. Però volia estar segura que no fos una impressió personal, i va decidir de demanar a d'altres persones com la veien. Tornant a casa, es va aturar a un quiosc per comprar una revista. Després de pagar, li va demanar al venedor si podia fer-li una pregunta: Quants anys creu que tinc? Al voltant de 29, li va respondre l'home. Doncs no, tinc exactament 50, va respondre ella amb un gran somriure.

Poc després, va entrar a un McDonald's i li va fer la mateixa pregunta a la caixera. La noia li va respondre Al voltant de 32. Doncs no, tinc exactament 50, va respondre ella amb un somriure encara més gran.

La dona estava alegre, tota cofoia, satisfeta de l'operació  ... es trobava tant jove! Quan va arribar a la parada del bus va decidir de tornar a fer la mateixa pregunta a un vellet inofensiu que se l'esperava. Ell va respondre-li: Senyoreta, jo ja tinc 78 anys i no hi guipo tres en un burro. Malgrat tot, quan era jove tenia un mètode infal·lible per calcular l'edat d'una dona. No vull semblar-li massa atrevit si li demano que'm deixi ficar les mans dins dels seus sostenidors. Es l'única manera en que podré respondre-li exactament a la pregunta. El carrer estava buit, no passava una ànima ... a la dona la va guanyar la curiositat i li va dir al vell que apliqués el seu mètode, convençuda que ell tampoc tindria la bona resposta. 
El vell va ficar les mans sota la brusa de la dona i va començar a caronar amb molta cura els seus pits, fins deixar-li els mugrons com dues estaques. La dona va començar a sentir-se francament estranya i va demanar-li de parar i respondre a la qüestió. El vell li va demanar encara cinc minuts més i, quan la dona començava a tenir els ulls en blanc, li va dir: Senyoreta, vostè té 50 anys.

Mentre s'embotonava la brusa, ja menys sufocada, però molt sorpresa, li va dir: Es increïble. Com ho fa fet per saber-ho? Ell vell li va dir: Me promet que no s'emprenyarà amb mi? ... S'ho juro, li va respondre ella. I el vell va afegir, mirant a terra amb vergonya: Jo estava al darrera seu a la cua del McDonald's.
(Enviat per l'Orlando. Gràcies, company. M'he partit la caixa amb aquesta historia) 

Happy Birthday, Sinfu!

Si et dic que m'he ficat el despertador a les 4h del mati perquè quan t'aixequis et trobis amb aquest post d'aniversari, me creuràs? No, ja faràs bé. Abans que comencis a pensar coses rares del vídeo principal, pensa que ahir te'n vas anar de farra, que avui és dissabte i que necessitàvem un vídeo amb la suficient tonicitat com per despertar-te (i es que, de vegades, hi ha trompes que son difícils a treure's de sobre). Naturalment, jo havia pensat en quelcom amb estil, perquè sé que ets algú de molt sensible amb l'estètica, i a qui no se li pot oferir qualsevol cosa. Es per això que m'agradaria que acceptessis com regal d'aniversari aquest vídeo, que condensa un diaporama i un tema de fons en un ensemble vintage que't permetrà de passar uns moments inoblidables amb una de les teves artistes preferides. Per molts anys, Sinfu. I que en Hands els pugui veure.

Irlanda post-celtic tiger: The Rubberbandits - Horse Outside

Aquest és un dels videos més vistos a Irlanda en els darrers mesos i és una sàtira de la societat irlandesa, que viu de vegades, com qui no vol la cosa, ignorant la crisi tal com ens ensenyen aquests xicots de Limerick (es tapen sempre el cap amb bosses del súper!). La lletra de la cançó nó té massa secrets, ja ho veureu...qui no està massa content és el capellà que els hi va deixar l'esglèsia per a la filmació.

No hay mal que cien años dure....

Ni sinviti pirticulirminti (aquest si que va ser un surfista ....)

Funcionaris

M'han passat aquest curt que està dins del festival de cinema "Jameson Notodofilmfest". El curt m'ha agradat, i veig que n'hi ha més a la pàgina web. El que no sabia és que en Roy havia estat actor porno....

Más de lo mismo ...

En fi,que després de la foto en que surto amb el prestigiós geògraf i home del temps, Toni Nadal (parent d´en Pau Alegre, potser?), ara li toca el torn al vídeo.Com que ha passat tant de temps des del darrer cop que ens varem veure, us puc indicar que jo sóc el que porta les botes (també conegudes com Katiuskes) de color verd Irlanda. Ah! i el títol del post ve per què n'heu d'estar fins els collons de veure´m explicar el mateix(o no). Pos eso, a veure que us sembla.

Cine de Barrio

L'estiu és temps de festivals artístics de tota mena, tot i que cada vegada més, el cutrerio impera. En el camp musical es parla de la "Canción del Verano" (un altre tema suculent), i els solistes i els conjunts en edat de jubilació deixen el geriàtric per fer bolos... en el món del cinema, que és el que avui ens ocupa, les reposicions als cinemes i a la televisió és quelcom normal durant aquestes dates. Però el Geògraf Solitari ha sabut que a un popular pub irlandès de Cerdanyola del Vallès s'està celebrant un festival de cinema en el que entre d'altres, es poden veure les pel.lícules que veieu aquí anunciades (algunes d'aquestes són versions originals sense talls ). També podreu veure com un nostre vell amic ha estat l'encarregat de lliurar els premis en un acte molt emotiu que ha estat precedit per unes paraules molt poc oportunes del director de l'event. No sé que en pensa l'Orlando....

Niko Alm, fundador dels pastafaris

Niko Alm és un ateu austríac que es va cansar que a les fotos oficials dels carnets de conduir, carnets d'identitat, ... es permetés als titulars lluir diferents símbols (turbants, kippas, yarmoulkas, foulards islàmics, ...) solament per raons religioses. Tant és així que, fa tres anys, es va presentar per fer-se un carnet de conduir amb una foto a la que portava un colador al cap. Niko va dir que el colador era una exigència del culte religiós al que pertany: l'església del Monstre de l'Espagueti Volador, els membres de la qual son coneguts com pastafaris. Tres anys després de la seva demanda i havent hagut de presentar un certificat que demostrava que era psicològicament apte per conduir, la policia va lliurar-li el permís. El que no diu cap dels articles on he trobat aquesta noticia sorprenent és, si aquest certificat s'exigeix també a tota persona presentant una foto amb símbols religiosos: però imagino que no, perquè llavors Àustria seria acusada de racisme. Potser sigui solament per acabar de fer la feina ben feta, o per deixar de pagar impostos i rebre unes bones subvencions, però Niko ha decidit que el següent pas serà sol·licitar a les autoritats austríaques que la religió dels pastafari es converteixi en una fe reconeguda oficialment. Ara que, parlant de certificats psicològics, qui en necessita un, i molt urgentment, és un xinés que portava 13 anys fugat de la presó, on estava per haver-se carregat a la seva dona, i que es va presentar a un reality de la tele per buscar parella. Van identificar al cretí i ara torna a estar a la garjola. En fi, no és ben bé el mateix que li ha passat a l'Oscar Sànchez, encara que la cosa tingui a veure també amb els cretins.

climatologia i cervesa

Se les saben totes aquests bandarres. Ara resulta que els de la Budweiser fan el gran oferton a Irlanda, i segons la seva promoció, a més calor, més barata la birra. Val a dir que portem un estiu de merda, gris i fresc, i com us podeu imaginar, ben poques cerveses rebaixades s'han venut al meu pub i a cap altre...ja m'agradaria veure aquesta promoció al sud dels Pirineus o a casa d'aquest tio...

El Noi del Sucre: Los Muertos de Cristo ...

Primer capítol del documental de la sèrie d'aquest grup. Podeu trobar els altres al youtube si esteu interessats. També podeu punxar el títol del post i caureu a la pàgina del grup. Una altra possibilitat és visitar l'enciclopèdia i veure què diu sobre Los Muertos de Cristo o el Noi del Sucre.

Cerco un marmessor ...

.

No sé quan m'arribarà, però el dia que m'arribi, vull que el meu funeral sigui així. Es la meva voluntat pòstuma i vull que sigui un amic qui l'exerceixi com marmessor (esp. albacea). No me foteu la putada d'un funeral trist, val? Vinga, espero els voluntaris i, si teniu una bona idea, puc mirar de recompensar-la com cal.

Una cervesa europea

Val a dir que aquest no és un post on pretengui incitar a cap dels membres de la tripulació a consumir cervesa Moritz (els que viviu al Principat, of course, per que jo aquí no en puc comprar) ni a fomentar l'alcoholisme (a tots en general), que ja som prou grandets i fa dies que

ens afaitem, ni he cobrat uns calerons per parlar d'ells...però després de llegir aquest article del sempre genial Quim Monzó no he pogut fer un altre cosa. Els de la Moritz si que saben compaginar marketing, llengua, i fer país!

Harold Schlumberg i la jubilació

[enviat per Orlando, corresponsal del GS a Cerdanyola]

- “Muchos me preguntan, ¿qué hacen los ancianos cuando se jubilan?” -

- “Bueno, yo tengo la suerte de ser graduado en ingeniería química y una de las cosas que más me gusta hacer es transformar cerveza, vino y otras bebidas alcohólicas en orina”