dijous, 29 de desembre del 2011

el pare, el fill i la mare que'ls va parir ...

..Doncs resulta que, un any més, els deixebles del Crist, han tornat a fotre un Cristo de mil parells. En català aquí o en francès a l'esquerra, podeu veure el sidral que es va liar el dia de neteja de la basílica de la Nativi-
vitat de Betlem. Una tradició entre aquests carallots: ho van fer el 2007, el 2008 dos cops. i així cada any. Com els israelians no volen que es vegi la seva policia donant pal als cristians, van transferir les competències a la policia palestinenca. Aquests, ja ni els separen, i criden la premsa perquè deixi constat de les bajocades dels infidels. Malgrat tot, no s'ha pogut confirmar que hi hagi un munt de demandes d'anarquistes per treballar a la policia palestinenca, o sinó a la policia israeliana. El més patètic és que Jesús era jueu, com deia el gran Coluche: Era jueu perquè va viure trenta-tres anys amb la seva mare. Perquè sempre va creure que la seva mare era verge. I perquè ella anava per tot arreu dient que el seu fill era Deu. La prova definitiva és que va crear una multinacional que, dos mil anys després, encara es porta de meravella. Clar que, tot plegat, com diu na Lluïsa, potser que tot aquest follón no sigui res d'altre que la mala gaita que ens entra als tios quan s'ha de netejar a casa ... Bé, conec almenys dos casos en el que és el tio el que s'encarrega de la neteja, la rentadora, la planxa i el menjar. Un d'ells és el d'un membre de la tripulació del Flint, l'altre no. Però millor no toquem el tema, que a mi la violència verbal m'impressiona molt.

diumenge, 18 de desembre del 2011

en resposta a en Josep Fontana ...

En Josep Fontana és una de les rares persones que m'han marcat a foc en la vida i un dels rars professors de l'UAB que va creure cegament en mi. Va haver una època en la que vam estar en contacte, després vaig marxar del país i .... Avui he vist una entrevista que li han fet a l'Ara i de la que el titular que s'ha retingut ha estat el següent Josep Fontana: "Alemanya ha aconseguit dominar de nou Europa" Com hi ha qui no ha estat d'acord amb les seves afirmacions, us proposo de fer un salt a l'article.

dissabte, 17 de desembre del 2011

si Charles Berlitz aixequés el cap ...

..
Charles Berlitz (New York City, 1914-2003) ... His father spoke to him in German, his grandfather in Russian, his nanny in Spanish (Wikipedia)

dijous, 15 de desembre del 2011

una de "my team" ...

Data and Process Team
Avui hem sortit a cruspir-nos una fondue amb la colla del team. En Robert havia reservat taula a un dels restos més emblemàtics de la vila: el Café del Grütli, i l'hem demanat a una simpàtica cambrera que ens fes una foto. Us presento la colla. D'esquerra a dreta, en Amine (enginyer informàtic, helvètic-tunisià), en segon lloc el boss (helvètic-català), a continuació en Olivier (diplomat informàtic, francès de Savoia), segueix en Alex (diplomat en micro-mecànica i informàtica, helvètic), en Jorge (doctor en física, helvètic-cubà), en Steve (diplomat informàtic, helvètic), en Alain (llicenciat en informàtica, francès del Midi), en Robert (llicenciat en química, escocès) i en Michaël (llicenciat en mates i francès del Jura). La fondue estava molt bona, i estic content de haver-la encertat amb el vi i ... malgrat que doni la impressió de tenir més espai que la canalla per guardar el que menjo, no he trobat l'esma de cruspir-me la crema catalana que la colla s'ha demanat de postre. No cal ni dir que ens ho hem passat d'allò més bé i que, menys mal que plovien cordes i feia un vent fred que pelava perquè, en altres circumstàncies, s'hauria fet més difícil de trobar les ganes de tornar a la feina.

Els visitants de les Salines

Com ja sabeu les Salines són un lloc molt particular i per això, de tant en tant, són visitades per gent diversa: des de periodistes als que se´ls hi ha encarregat un reportatge, fins a biòlegs o farmacèutics a la recerca de bacteries que puguin ser aprofitades (des de biodiesel a cosmètica) i que els dongui una pasta. Fotògrafs, Geòlegs, Cuiners... Ahir (14 de Desembre) vaig tenir una d´aquestes visites i potser de les més agradables que han passat per aquí:concretament els alumnes de l´assignatura "Climate Change: a Geographical perspective" que estan cursant a la Universitat de Goteborg a Suècia, i uns quants profes del Departament de Geografia d´aquesta mateixa Universitat. El cas és que un noi de La Ràpita, estudiant de geografia a la Rovira i Virgili de Tarragona, està d´Erasmus a Goteborg i havien vingut de sortida de camp (quina diferència entre allà i aquí, eh?) a seguir la part baixa del curs de l´Ebre, visitant des de la zona del delta fins a Casp i els Monegros, passant per Lleida. Em comentaven que ja havien estat a Lapònia, ara aquí i encara els hi quedava una altra sortida a algun lloc d´Europa encara per determinar.Voleu la veritat? em van fer enveja i ganes de tornar a matricular-me.

dilluns, 12 de desembre del 2011

una de pirates d'aigua dolça ...

El 5 de Desembre passat, el 20 Minutes de Lausanne publicava una noticia sorprenent a la pàgina 7. Resulta que Pascal Gloor, vicepresident del Partit Pirata Suís, ha treballat a una societat especialitzada en la vigilància del tràfic d'Internet, i que un dels millors clients d'aquesta societat és la policia. No sé, es com si ara me diguessin que'n Sinfu treballa per alcohòlics anònims o que en Long John té un restaurant de cuina mexicana a l'Illinois que es diu La Flama!

se'ns ha anat l'Enric Barbat ...

..Que he llegit que se'ns ha apagat en Enric Barbat , el sisè d'Els Setze Jutges, als 68 anys a Menorca. I com recordo que per en Hands sempre va ser un misteri com me vaig fer amb aquest disc abans de que surtis a la venda i sense que mai hagués tingut un interès especial per la seva musica ...

una de Cartographers for Social Equality ...

..
frankjohnson123: Fuck the Peters map, Kavrayskiy VII all the way!
Train2Failure: Oh my lord, Greenland is not larger than Africa on a map because of some sort of bias. The reason why it is larger is simple geometry. Whenever you take a sphere (the Earth) and put it on

in a different dimensional surface (a map), you have inequalities of size. It is literally IMPOSSIBLE to correctly show the real size of continents of Earth in a flat, square map. Greenland and Alaska look huge on many maps because they are being stretched to fit the dimension of something other than a sphere.
Trombonista92: Gall–Peters represents Canada smaller than the USA, and Russia the same size has USA, wee sould argue for days about witch unbroken projection is less ``racist`` or wee culd just all shut up and use a broken map, like homolosine or waterman, and by the way, XKCD!!!

diumenge, 11 de desembre del 2011

Mourinho s'emprenya ja per tot i amb tothom ...


..No és solament el gran disgust que va donar als de Canal Plus França: després del gol de Karim Benzema, als 21s, van dir que el Barça estava exprimit, ofegat i dirigit pel Madrid. Es el disgust que va donar a Punto Pelota, es el que va obligar a escriure a AS [+]. Es, per damunt de tot, l'esperit de Nadal. I a sobre ho ha de pagar la nena. Es just?

dissabte, 10 de desembre del 2011

unes quantes sobre la monarquia ...

Amadeo Martínez Inglés
Aquest mati estava llegint un article al Ara. Parlava d'un altre article, publicat a Kaosenlared, i signat per l'ex-coronel Amadeo Martínez Inglés, expulsat de l'exèrcit espanyol el 1990 per mostrar-se favorable a un exercit professional. L'article en qüestió: Corrupción real. ¿Por qué te callas? és un recordatori d'una llarga llista d'acusacions llençades des de fa temps contra els Borbons. Aquesta llista està actualitzada amb les darreres performances d'aquell que fou jugador a la secció de handbol del Barça, membre d'una família de l'Opus de Navarra i, actualment, gendre del rei: en Urdangarin. Deixem de banda que el coronel sigui un personatge polèmic que va militar a la IU del sorpasso, dirigida per aquell fill de militars i aliat d'en Aznar que fou Anguita. Deixem de banda que el coronel hagi donat molt que escoltar a la COPE i també molt que escriure a El Mundo ... Us recomano llegir l'article mencionat, però també una vella entrevista a VegaMediaPress (Diario de información general de la Región de Murcia). També us recomano de donar un cop d'ull a un altre llibre on, per si no tinguéssim prou de vergonya amb que el gendre del rei hagués portat la samarreta del Barça, en una entrevista censurada pel diari Público sobre el seu llibre Hasta la coronilla (Autopsia de los Borbones), en Iñaki Errazkin ens recorda que Ninguno de los hijos de la reina consorte María Luisa de Parma lo fue de su marido Carlos IV, como ninguno de los hijos de Isabel II lo fue del rey Francisco de Asís. Fernando VII era hijo del extremeño Manuel Godoy y Alfonso XII del catalán Enric Puigmoltó ... el que, malgrat que no ens ho hagin ensenyat mai a l'escola, fa temps que se sap a Can Wikipedia. Finalment, una altra lectura recomanada és la del llibre de Patricia Sverlo:  Un Rey golpe a golpe (punxeu a l'enllaç per baixar-vos gratuïtament el llibre en format PDF). Aquest llibre va ser escrit pel periodista José Benigno Rey (aka Pepe Rei) sota el pseudoním de Patricia Sverlo, i va ser publicat l'any 2000 per la desapareguda editorial Ardi Beltza, que va ser tancada per ordre del jutge Baltasar Garzón. Algú ha dit d'aquest llibre: A lo largo de sus páginas se va desgranando su vida regia de manera cronológicamente ordenada en sus 22 capítulos que no tienen desperdicio. Se desvela su implicación en el teatral golpe de estado del 23-F mediante su hombre de confianza General Armada, su más que probable intervención en el acta fundacional de los GAL, su relación con escándalos financieros como el caso TORRAS-KIO mediante su testaferro Prado y Colón de Carbajal, el tráfico de influencias constante con el empresariado balear, Ruiz Mateos o Mario Conde, la influencia de la casa real en los mass-media o el poder político gobernante, sus escándolos sexuales con Olghina de Robiland, Bárbara Rey o Marta Gayà entre otras. Se relatan las etapas en que ya de niño toma los primeros contactos con el poder de la España franquista y todas las tretas y conspiraciones familiares para la sucesión.

divendres, 9 de desembre del 2011

una de eighties ...

.
Doncs res, que m'estava mirant aquest vídeo, i m'he recordat que va ser en Hands qui me va passar en K7 les primeres gravacions decents que vaig tenir dels U2. I també recordo la canya que me donava aquest altre tema cada cop que l'escoltava al radio-K7 del espan-
tomòbil. Eren els 80's una dècada que va produir allò que hi ha de millor ... i també el seu contrari. Clar que, també s'ha de dir que, amb l'edat, molts personatges d'aquella època s'han transformat en autèntics gilipolles: naturalment, estic parlant d'artistes i d'en Paul Hewson (aka Bono), perquè altres personatges que vam conèixer ja eren autèntics gilipolles en aquella època. Però no direm noms, que està lleig.

dimecres, 7 de desembre del 2011

una d'insensibilitat ...

.O quan el masclisme ben entès, està conduit per les dones contra les dones. Una historia cultural (!?) que mai no he entès, però que funciona d'aquesta manera enllà on, segons els nostres paràmetres, les dones estan més oprimides. Culturalment, el més sorprenent, és que el fulano de 29 anys que ha pujat el vídeo l'hagi etiquetat com Funny Indian Commercial Advertisement. 

dilluns, 5 de desembre del 2011

sortint del no res ...

Herman Cain
Parlant de Herman Cain, ex-candidat republicà a la presidència dels USA, estava temptat de dir que, com deia el vell amic Groucho Marx, sortint del no res, hem assolit les més altes cotes de la misèria. No, la cosa no va dels seus abusos sexuals. Tampoc de les seves qualitats intel·lectuals, entre les que podríem  resumir el seu Bachelor of Science in Mathematics, el Master of Science in Computer Science o el fet de haver treballat durant la tira d'anys com a  Ballistics Analyst per la Navy ... abans de fer fortuna amb la cadena Godfather's Pizza, el que li va obrir les portes a la presidència de la Federal Reserve Bank a Kansas City. La cosa va d'uns Estats Units que, malgrat les excepcions del passat recent, han tingut a la presidència la flor i nata dels assagistes polítics: des dels pares fundadors -en particular Thomas Jefferson- passant per Abraham Lincoln, Franklin Delano Roosevelt, John Fitzgerald Kennedy ... Autors de discursos i de reflexions polítiques que, encara avui, emociona llegir. Doncs bé, en aquest context, se'ns presenta un candidat a la presidència que'ns demostra que es poden tenir un munt de qualificacions universitàries i professionals i ser un perfecte carallot. Naturalment, m'estic referint a un cretí que va utilitzar a la seva campanya cites de Pokemon. Aquest tio, políticament ja està mort. Ara, la qüestió es saber que se n'ha fet de l'empresa que l'assessorava en la seva imatge i li escrivia els discursos ....  

dissabte, 3 de desembre del 2011

sielos, mi marido!

..Un dels millors de la sèrie ...

Tchaikovsky's Swan Lake as you never seen before!

..Senzillament impressionant. Si mai abans t'havia agradat la dansa clàssica, és possible que canviïs d'idea després de veure aquest vídeo. Vist a Euronews, l'he trobat a youtube i l'he volgut compartir amb vosaltres i amb els seguidors als estem molt contents de no deure-lis res. Imprescindible de veure'l a pantalla completa.

divendres, 2 de desembre del 2011

tant com puck ...

Ahir, mentre esperàvem que'n Isaac sortís de l'escola espanyola, i després que ma puce acabés els seus entrenaments, vam anar a prendre alguna cosa al restaurant d'una pista de patinatge sobre gel on, els dijous, entrenen varis equips de hoquei. La particularitat d'aquestes pistes és que ... estan a l'aire lliure!  Una cosa és veure-ho a la tele, però veure en directe la velocitat a la que van aquests tios, el control que tenen i com dominen el puck ... és la hòstia.  A tots dos ens agrada molt, i hem d'anar aviat a veure un partit del LHC per viure també en directe l'ambient fenomenal que hi ha al camp.

dimecres, 30 de novembre del 2011

Atenció Hands !

Doncs la noticia del dia aquí ha estat una start-up de Ginebra que proposa un sistema revolucionari per reduir de 70% el consum de sal per les carreteres. A partir de l'observació de que la neu fon més ràpidament a les vinyes que als altres camps, una petita recerca va demostrar que les molècules de la pulpa dels grans de raïm caiguts a les vinyes son exotèrmiques, és a dir que, com el compost, deixen anar calor. Sols que, en aquest cas, l'efecte calorífic és molt més important que el d'altres residus naturals.  Us proposo llegir un article i un document per iniciar la discussió ...

dilluns, 28 de novembre del 2011

Miquel Abras - Crida

.Si tens la sensació
de que no vius
la vida que voldries tenir,
i no has arribat ni a la meitat
dels objectius desitjats.
Quan la pressió i la por
et convencin que ja estàs acabat,
no et deixis que et trepitgin els fantasmes del passat ...

diumenge, 27 de novembre del 2011

enxanetes

.TV3 presenta Enxaneta, un documental 3D sobre el món dels castells, amb la participació de rellevants castellers de diverses colles. A l'esquerra podeu trobar el clip del vídeo. N'hi han d'altres. Podeu trobar el teaser a youtube i, si teniu les ulleres per casa, una versió curta en 3D.
Jo recomanaria encara dos vídeos més:  Sara l'enxaneta i e de l'emissió Qu4arts de N9u, que anava sobre la jornada castellera on es celebraven els 20 anys dels Xics de Granollers i el seguiment d'una nina fantàstica que es diu Lluna Casanova. Aquells que poguessin tenir dubtes sobre si m'agrada l moguda castellera ... doncs ja ho sabeu!  Dos apunts: el dia de les eleccions, hi havia castells a Gràcia i l'altre ... que Qu4arts de N9u és un dels rars programes de TV3 on presenten el mapa de Catalunya complet.

Moncloa Blues

El poble segueix pensant egoistament en els seus problemes d'atur, habitatge, pujades dels serveis bàsics, retallades a la sanitat i a l'ensenyament, l'estafa a la baronesa Thyssen ... No en tenien prou que ara s'anuncia la catàstrofe de veritat, l'armageddon, l'amenaça que TV3 no pugui pagar les retransmissions del Barça. Doncs bé, mentre tot això passa, l'ABC publicava ahir que la familia Rodríguez-Espinosa podrà finalment refugiar-se a un xalet modest de Somosaguas, i que tindran com a veïns importants banquers i empresaris. La redacció del GS no sap encara on viu l'Alfredo Sáenz, del Banc Santander (també ex BBV i Banesto), a qui en José Luis (que té un anys menys que jo), està fent tot el possible perquè no acabi a la presó. Jo ho trobo bé, mireu. Vull dir que, si has d'anar a viure un barri ple de gent que son col·legues d'en Al, demostrar que estàs amb ells sense ambigüitats és una manera d'entrar amb classe. Que es diferent del que alguns van fer al Bar de l'Elvira, però això ja és aigua passada. Just un apunt final: l'espanyol de Somosaguas s'està contaminant del català?

dissabte, 26 de novembre del 2011

British Queen's Guard


.
I, encara que no tingui res a veure, una més de propina

Dear Santa

Querido Papa Noel. Éste año te llevaste a mi cantante favorita, Amy Winehouse; a mi adorada actriz Liz Taylor; al actor de mi serie favorita (Espartaco), Andy Whitfield; a otro actor que tanto me ha hecho reir, Leslie Nielsen; a mi idolatrado fundador de Apple, Steve Jobs, y a mis admirados escritores, Jose Saramago y Jorge Semprún.
Solo quería recordarte que, como  estamos ya casi en navidad, mi político favorito es Mariano Rajoy. Tambien me gustan mucho Jiménez los Santos, Esperanza Aguirre, José Mourinho y los de Intereconomía (incluyendo a los de Punto Pelota). No me olvides, Papa Noel.

Hoy me levanté, me miré al espejo en ropa interior y descubrí que tengo un cuerpo estupendo que responde a los entandares del PORNO. Esta es la explicación: 
  1. PORNO hacer ejercicio ,
  2. PORNO cuidarme en las comidas ,
  3. PORNO dejar de comer chocolates..
  4. PORNO dejar de tomar cerveza...
  5. PORNO hacer nada 
re-enviats per Ricard i Júlia 

dimarts, 22 de novembre del 2011

William Pitt i els professors de Geografia

.Algú se'n recorda de haver vist mai aquest tio pel departament de geografia de l'UAB? Encara que per les seves inclinacions polítiques me recorda al joker aquell que sempre anava amb el Padre Mundina, no acabo de situar-lo. Clar que, com es tracta de William Pitt El Jove, igual va estudiar després que nosaltres abans de passar per ESADE.      
De totes maneres, no diré noms perquè els meus pares me van donar una educació, però me puc fer una idea de qui va tenir com a profes.

diumenge, 20 de novembre del 2011

L'ACB i el triomf de la democràcia ...

us recomano aquest llibre ...

Crec que va ser més o menys a l'època en que estava enganxat amb John Grisham i Patricia Cornwell. El catàleg de France Loisirs, recomanava un nou autor que tenia un èxit fenomenal als USA: Harlan Coben [1][2]. Des d'aquell primer llibre, Coben s'ha convertit en un dels meus autors favorits de novel·la negra. He llegit tots els llibres que m'han caigut a les mans ... però, incomprensiblement, no havia llegit encara aquest que us recomano avui: Por siempre jamás (Gone for Good, 2002) que podeu trobar a Amazon, la FNAC o bé, com diuen, a les millors llibreries. Tornant al llibre, comences i creus que et trobes davant d'una de les histories clàssiques d'en Coben: el missatge és que mai no coneixes del tot ningú ni el seu passat (i això s'aplica també al teu/va company@ o a la teva família), un crim, un presumpte innocent (o culpable) que desapareix. La seva recerca es pot soldar en la troballa d'un cadàver o, pitjor encara, d'algú que el protagonista creia conèixer fins que es dona compte que era un desconegut. I durant la recerca, els ingredients clàssics de la novel·la negra: tot i que la foscor no sigui mai la de Fred Vargas o es trobi molt lluny de la foscor salvatge de Maud Tabachnik. Doncs bé, el llibre comença per aquests camins quan, tot d'un cop, tots els ingredients més o menys clàssics de molts llibres d'en Coben, comencen a transformar-se en un ritme endiablat d'acció a la ciutat on l'autor es va criar: Livingston (New Jersey), en una intriga devoradora on tot una sèrie d'accions que no semblaven lligades comencen a encaixar i, ja cap al final del llibre, quan creus que totes les peces del puzzle estan al seu lloc i que l'imatge resultant explica de manera coherent tot el que has vist fins llavors ... un gir sobtat en el relat ho fot tot en l'aire! I aquest gir fa que res acabi sent el que semblava el més lògic al més lògic dels mons. Un gir, on l'horror que s'amagava al llarg de la trama argumental del llibre gairebé fins la seva fi, es transforma en una preciosa historia d'amor. Llegiu-lo si podeu, perquè val la pena. I molt!

dissabte, 19 de novembre del 2011

el meu país és tant petit ...

El meu país és tant petit que els diaris de l'estat espanyol envien els seus corresponsals a l'única ciutat on els seus coneixements de llengües (francès o anglès) els permeten d'estar-s'hi i on tenen un aeroport internacional suficientment a prop per marxar a la que poden. Estic parlant de la menys Suïssa de les ciutats d'aquest país: Ginebra. Es en aquesta ciutat on hi han els bars en els que els corresponsals troben la premsa que arriben a llegir i on interpreten les seves noticies sempre en clau espanyola, of course. Doncs bé, en aquest país on us presenten una extrema dreta com la força més votada del país i una dreta liberal que governa gairebé a tots els cantons, ha passat quelcom que us creuaria els cables si haguéssiu de creure tot el que us diuen. No, no te res a veure amb la democràcia directa, ni amb l'estat confederal, ni amb el fet que l'eutanàsia estigui legalitzada. No, us vull parlar del Concordat latin sur le commerce et la culture du chanvre: que, a la demanda de la Conférence latine des Chefs des Départements de justice et police (CLDJP)!), ha estat ratificat pels parlaments dels cantons de Vaud, Neuchâtel, Genève, Fribourg i recentment del Valais. Bàsicament, es tracta d'omplir un buid legal en la legislació federal, harmonitzar les lleis cantonals, i autoritzar els ciutadans a cultivar fins a quatre plantes de chanvre a casa seva sense haver-ho d'anunciar a la policia, sempre que les plantes no sobrepassin un 0,3% de THC (efecte psicotròpic). Si el conreu de chanvre amb forta concentració de psicotròpics continua estant prohibit, aquest tipus de chanvre (< 0,3%THC) pot cultivar-se extensivament i comercialitzar-se. En aquest cas, els agricultors solament han d'informar les autoritats de les proves de l'origen del producte i rebre una autorització preventiva. I ara, que algú me digui, en clau espanyola, a quina dreta (o a quina esquerra) de l'estat espanyol es pot comparar la dreta d'aquest país? 

dijous, 17 de novembre del 2011

somnis d'un seductor ...

No us creieu res del rollo d'en Sinfu i l'historia de que no té temps per passar-se pel GS a causa del començament de les classes d'espanyol a la UCC, la secundària o l'escola d'adults. Tampoc l'historia del pub. La realitat és que, ara que'n Berlusconi ha plegat, se'n va anar a Roma a veure si li podia passar alguns telèfons de la seva agenda. Potser no ho va fer expressament, però el cas és que el primer phone que li va passar va ser el d'un tal Benedictus, que es va colar per en Sinfu en quan el va veure. En Sinfu, que és un tio molt educat quan vol, li va explicar el que havia anat a fer a Roma, i el que havia fet en Silvio. En Beni li va dir que se l'estimava molt (com un pare, va dir), i que ell també tenia una agenda i podien quedar amb unes amigues seves. Van anar a un bar i en Sinfu va trobar les amigues d'en Beni tant simpàtiques que va apreciar el gest i va invitar en Beni a la Beerathon de Nova York d'aquesta setmana. Heus ací perquè no sabem res d'aquest sàtir.

NABIUS AGRES


Doncs això és el que vol dir Kastrati en Albanès, Nabius Agres.(o el que és el mateix en castellà: Arándanos Agrios). Encara que no ho sembli,doncs la foto està feta des d´un angle estrany, es tracta d´una benzinera. Sembla ser que les benzineres a Albània són com els bars a Sabadell, els pubs a Cork o les perruqueries a la Ràpita: n´hi ha per tot arreu.No us enganyo si us dic que cada tres-cents metres hi ha una benzinera i sembla ser que qui s´emporta la palma, pel nombre de sucursals que hi havia, era el senyor Kastrati.També un altre gran negoci (del que no tinc constància gràfica), pel seu nombre de garitos, era el rentat de cotxes anunciat com a "lavazo"...i  dic garitos per què el 99 % era quatre estaques amb un sostre d´uralita i un paio assentat en una cadira amb una manguera i un cubell. Curiós país Albania i us he de confessar que la traducció de kastrati l´he hagut de buscar al traductor.

dimarts, 15 de novembre del 2011

sobre les vocacions universitàries ...

EPF Lausanne - Rolex Center
Després de haver viscut a la UAB l'abandonament de la lluita de classes i el seu reemplaçament per la lluita de places (aquesta darrera, de vegades molt més violenta que la primera), aquest mati he llegit una noticia que no deixarà de sorprendre a més d'un. Segons el 20 Minutes de Lausanne, citant una publicació de l'Office fédéral des statistiques (OFS), la penúria de professors suïssos farà que l'any vinent el 50% dels professors a les universitats del país siguin estrangers (les escoles politècniques superen ja de llarg aquesta proporció). La penya que sembla ignorar com funciona la cosa a d'altres països acusa un sistema en el que, abans d'esdevenir professor d'universitat, s'ha de començar abans com professor ajudant. Amb el greuge (!!!) que hi ha facultats on les places de professor que no s'alliberen solament que cada 5 a 10 anys !!!  Jo estic més d'acord amb Dieter Imboden, president del Conseil national de la recherche du Fonds national suisse (FNS), que diu que el problema es que molt pocs estudiants segueixen la carrera universitària car, des de que tenen el diploma en mà, troben feina i prefereixen fer llur carrera professional en el sector privat, molt més lucratiu. Personalment, recordo que quan vaig arribar al servei de l'empresa on treballo, tenia com companys dos doctors en Física, un en Matemàtiques, dos doctors en Electricitat, dos en Economia i, és clar, tres en Informàtica ... La resta? solament eren Diplomats d'Escola Universitària (boníssims !!!) i un bitxo rar de geògraf amb un màster d'informàtica que s'havia deixat caure de no se sap on. Prop de vint anys després, els estic reconegut a tots aquells companys per tot el que me van fer aprendre durant les pauses del cafè i per la santa paciència que van tenir amb mi. Altres temps, un altre mon, una altra vida.

el mon occidental es pot enfonsar ...

El mon occidental es pot enfonsar, però Hugh Johnson, per un preu raonable de CHF 120 (rebaixa per grups de mes de 10 persones),  ofereix a l'Ecole Hôtelière de Lausanne una conferencia exclusiva sobre: Le futur du vin en Occident. La conferencia serà seguida per un aperitiu convivial on es podrà dialogar amb altres participants i, naturalment, amb en Hugh Johnson. Un equip del GS, que ha fet el necessari (no entrem en detalls, ok?) per procurar-se unes invitacions, té com missió d'emborratxar-lo amb unes quantes ampolles de RRR, obtenir una recomanació per fer de la tripulació del Flint membres honoraris de la Cambridge University Wine and Food Society i fer-li llegir uns quants paràgrafs de La Conquête du Pain (1888), de Piotr Kropotkin. Es que sinó, un dia acabarem escoltant d'un aquests rucs aquella cita de les Confessions de Jean-Jacques Rousseau, publicades el 1778: « je me rappelai le pis-aller d’une grande princesse à qui l’on disait que les paysans n’avaient pas de pain, et qui répondit: Qu’ils mangent de la brioche. » (Livre sixième : 1736) 

dilluns, 14 de novembre del 2011

l'article del dia: sobre el yoga i i l'ultraliberalisme

El diari Le Temps (Ginebra) publicava avui una curiosa critica d'Anna Lietti a un article publicat per una sociòloga francesa. Aquesta darrera, venia a afirmar que el yoga afavoreix la flexibilitat del cos i de l'esprit, el pensament positiu i la respon- sabilitat individual, que no son res d'altre que els mantres  de l’ultraliberalisme. El que permetia deduir (sarcàsticament) a Anna que: si el yoga ens fa més flexibles és per ajupir millor l'esquena davant els diktats del productivisme. I el benestar que produeix fa de nosaltres uns lobotomitzats feliços en el goulag ultraliberal. La seva conclusió es que: En un mot com en cent, els indignats no practiquen aquest tipus de yoga. Aneu a saber! Jo no seria tant categòric. Jo he vist supermilitants d'ERC en estat de plenitud meditativa mentre calcaven mapes a l'aula de pràctiques de la Troncal. Ara bé, no us el creieu mai si en Doc us diu que ell  també ha vist un barbut sortint d'un estat de profunda levitació i posant qüestions del tipus "m'agrada que'm faci aquesta pregunta" durant un interessant speach del batlle de Lavansa.

diumenge, 13 de novembre del 2011

un vell film ...

The Magic Christian, traduit a l'espanyol com Si quieres ser millonario no malgastes el tiempo trabajando, es va estrenar el 1969 i és una successió de sketchs dirigida per en Joseph McGrath, a partir d'un guió basat en un llibre de l'americà Terry Southern al que Graham Chapman i John Cleese (futurs Monty Python) li van donar la touche British.
Sir Grand (Peter Sellers) és l'home més ric del mon i adopta un jove rodamón (Ringo Starr) al que introdueix en els secrets de la vida en un creuer que anomenaran Magic Christian. Un film amb l'estil Monty Python avant l'heure, escenes surrealistes, critica àcida del capitalisme en general i del Regne Unit dels 60's, i amb un càsting d'actors impressionant: Peter Sellers, Ringo Starr, Richard Attenborough, Laurence Harvey, Christopher Lee, Raquel Welch, Roman Polanski, John Cleese, ...

una noticia esperançadora ...

Si, companys, finalment hem trobat una solució que dona dues respostes a una sola sola qüestió. D'una banda perquè, vist el cas que li feu al calendari Google quan us arriba un avis d'aniversari d'algun membre de la tripulació (o família), la direcció creativa de Kremlins & Co. va decidir contactar el director de cinema eròtic Conrad Son per trobar un format de calendari més adequat a l'objectiu buscat. D'altra banda, perquè la solució identificada donarà, sense cap mena de dubte, un impuls brutal a l'afició castellera i als valors immutables de la cultura de la Catalunya Nova. En fi, si voleu saber-ne més, dir que ahir es va presentar el Calendari Bandarra 2012, amb una coneguda castellera a la portada. Un show amb piscolabis, ambient festiu i molts nous membres (parlem de noves persones inscrites, és clar). Si voleu saber-ne més i  veure imatges de castells i casteller@s com mai abans els heu vist, podeu anar al Ara o a la pàgina dels Castellers del Poble Sec (també coneguts com de Poble Sex) o també al Picasa. Si voleu veure alguna cosa més convencional, tot i que ... I si us demaneu què tinc jo amb Poble Sec ... Res, molts bons records als baretos i altres locals dels carrers de Blai i Tapioles farà ja una eternitat.

dissabte, 12 de novembre del 2011

una noticia molt trista ...

El cap del Servei Social de Lausanne informava al gratuït 20 Minuts, a la seva edició del divendres 11 de Novembre, que hi ha un gran nombre de Grecs, però també d'Espanyols, Portuguesos i Tunisians que, vinguts per buscar feina a la regió, s'apropen a les nostres estructures d'acollida buscant un llit on dormir (...) Els espanyols son el contingent més important. El seu nombre inquieta el Consol i l'Ambaixador Espanyols. El president del Consell dels Residents Espanyols, Francisco Ruiz, en va parlar recentment a Ginebra: Rebem moltes demandes d'ajuda per trobar una feina o un lloc on dormir. Casos extrems, tant pel que fa als llicenciats, com pel que fa als obrers. Però el Consol no té eines per ajudar-los, i alguns Espanyols dormen dins els seus cotxes als carrer de Lausanne (amb l'organització que hi havia quan va venir el Papa per acollir tothom a Madrid, Nchst!). Just perquè us feu una idea de les temperatures d'avui, us deixo veure el sticker al damunt. No sé, companys. Tornem a estar on estàvem. Amb la diferència que no m'imagino ni en Mikimoto, ni als de Españoles en el mundo passant a interviuar la penya que passa les nits als carros. Per cert, algu se'n recorda d'aquell imbècil que va dir que en 2010 vamos a superar ligeramente a Alemania en renta per cápita; les vamos a coger.  Si, era en Zapatero ... mentre Alemanya anava pagant el trenets i els dèficits espanyols ... i ara passen pels insolidaris de la pel.lícula.

divendres, 11 de novembre del 2011

tres anuncis de Carlsberg ...



20'000 visites, companys !!!

Una data per recordar! Avui, 11/11/2011, el GS ha acumulat 20'000 visites. Salutacions a tots aquells amics i seguidors que ho han fet possible. Una abraçada molt forta a tots i fins aviat.

dimarts, 8 de novembre del 2011

la noticia del dia ...

Amb un sentit de l'humor que es fa sovint rar en el mon bancari, un estudi del BBVA alerta del perill que l'economia espanyola entri en recessió. El comitè de redacció del GS, presidit pel redactor en cap Tribulete, no pot sinó saludar l'audàcia de la noticia del Servei d'estudis del BBVA. En efecte, quins mitjans de recerca quantitativa no haurà utilitzat la banca per arribar a aquesta conclusió, fent abstracció d'altres dades més banals com ara el 30% d'atur a Andalusia o un País Valencià que ha reeixit a superar la tassa d'atur d'Extremadura.

Wanted : Dead or Alive ...

Algú sap on s'amaga en Hands? Hi ha qui diu que es va muntar un business a Albània, però jo sincerament no m'ho crec (i no solament perquè no li donin res d'altre que San Miguel). Hi ha qui diu que li fa cosa per no penjar les fotos de les darreres vacances que s'ha pegat enllà on no es pot dir. Però tampoc m'ho puc creure, perquè a mi si que me les ha enviat, mireu sinó la foto que il·lustra el cartell d'aquest post. Les males llengües diuen que s'ha fet amic d'uns gallecs que se l'estimen tant que li porten regals cada nit a la platja del Trabucador. Però jo tampoc m'ho crec, perquè després de la visita de Don Vito estic segur que aquest ja li va dir que no fes conyes amb la competència. Llavors, on s'amaga? Aviam si, després de tant jugar, al final l'hi han tocat els siegos. En fi que, com després del crèdit que li va fer a en Bou, ja no li ve d'aquí, en Sinfu ofereix una recompensa a tot aquell que'ns pugui informar d'on s'amaga en Hands.

dijous, 3 de novembre del 2011

Europe according to ...

Russia
Turkey

Greeks
Italy

France
Germany

Britain
USA

quin país d'ateus ...

No m'estranya que'l senyor de blanc que viu a Roma i els del PP estiguin empipats amb vosaltres. La primera imatge és d'un bar de L'Escala: el Tot Cristu

Diuen que es menja bé i que té bona musica. Nosaltres no ho vam poder comprovar perquè ja estava xapat per vacances. Nchst! El segon correspon a un altre bar curiós: el Blue Demon Bar, al carrer de l'església (manda huevos!) de Platja d'Aro. Diuen que la gràcia del local son els combats de catch en viu i els cambrers que es dediquen a fer el seu show vestits (és un eufemisme!) de lluitadors de catch mexicans quan et serveixen. També estava xapat per vacances. Nchst!. En fi, que si mai aneu a un lloc o un altre durant la temporada i us deixeu caure, tingueu l'amabilitat d'informar-me de què us han semblat.

reparació d'ordinadors per telepatia!

Realitzeu que Mamadou és mundialment conegut al seu barri !

dimecres, 2 de novembre del 2011

trobades interestel·lars ...

Aviam, no me feu massa cas, perquè tot això es va dir mentre en Long John demanava al cambrer una altra ampolla de vi després de haver-nos acabat la segona. Doncs que resulta que Esther va pujar a l'ascensor de l'empresa i, quan la porta es tancava, un tio va fotre la mà per tornar-la a obrir i, quan va entrar i el va veure, ella es va témer el pitjor: l'escena era més o menys calcada a aquesta. Esther, que no les tenia totes, li va dir: Quin casc més bonic que porta. Va ser llavors quan ell se'l va treure i va dir-li: Tu ets l'Esther, oi? La castanheira do Tenes. Soc l'Eduard. I el casc és un regal d'en Sinfu. Llavors van estar parlant una estona i ell va explicar-li que tenia una empresa de missatgers. Però que havien hagut algunes diferències sindicals amb el personal i els va dir que fotessin el camp, i ara ell era l'únic treballador de l'empresa i anava tirant amb un crèdit que li havia fet en Sinfu. Es van donar els números de telèfon i es van acomiadar. Poc temps després, alguna cosa va passar amb aquell número malèfic que el mòbil d'Esther es va morir de sobte i ja no va tornar a funcionar mai més. El grup de risc bacteriològic del GS ha adquirit als Encants tot el material necessari per obrir el telèfon d'Esther, treure-li la carta SIM i mirar de trobar el numero de mòbil d'en Bou. Tot està preparat i ara només falta que Esther se'n recordi d'on va deixar el fotut telèfon.

dilluns, 31 d’octubre del 2011

Sum-sum-sum ... Moltes Felicitats Assum!

En nom d'una tripulació a la que Déu Vostre Senyor no va considerar oportú de donar una educació, m'agradaria desitjar-te un feliç aniversari envoltada de tots aquells que t'estimen (a d'altres ens agafa molt lluny, encara que també t'estimem, i molt!). Espero que hagis tingut tots els regals que esperaves. En particular, que algú que tots coneixem, hagi trobat el temps de passar-se pel perruquer. Però no m'agradaria deixar passar l'oportunitat de saludar una dona que, no tenint prou amb el fet de haver nascut el dia de Halloween, va decidir compartir la seva vida al costat d'un home que sempre està perdut pel Pirineu, i que només torna a casa per omplir-la de bidons buits d'aigua mineral i de copes de cervesa que no deixen de donar-li els seus amigots. Tot el meu reconeixement per la dona que, no tenint prou amb exercir una professió amb la que sempre somnia en Sinfu, no dubta en portar els seus coneixements a qualsevol lloc del mon: Mali, Burgos, ... En fi, Assum, desitjant que els anys, i la sagesse que els acompanya, t'hagin permès d'escollir la morfologia dels spaghettis que millor s'adaptin al teu gust, tots plegats t'enviem el més gran dels petons. Felicitats i molt bon humor: Sum-sum-sum ... Moltes Felicitats Assum!

diumenge, 30 d’octubre del 2011

La cervesera artesana ...

Un apunt pels que viviu a BCN i pels que us deixeu caure per cap d'any: mireu de passar-vos per la cervesera artesana, val la pena. En fi, tenen el mèrit de produir la seva pròpia cervesa (que han anomenat Iberian i que me sembla que acabaran tenint problemes per comercialitzar). I bé, encara que sabeu que la birra anglesa no és el meu fort (és l'estil de llur Iberian), vaig trobar força bona la rossa que produeixen. Naturalment, no venen solament el que produeixen, sinó que tenen una carta de birres que jo vaig trobar força completa. A més, també fan restauració, organitzen cursos de cata i degustació i també cursos de cuina amb cervesa. El local també és força agradable (unes vitrines us deixen veure les màquines amb les que produeixen llur cervesa) però val més anar ben acompanyat o amb un iPod, perquè ni la selecció de vídeos, ni la musical, no van semblar-me el seu fort.    

Feliç aniversari, Esther! (II)

Si, companys. Mrs. Esther Wicket Gate & Walls, va invitar una selecta delegació del Geògraf Solitari & Catalans Universals GmbH a un dinar de negocis per festejar els seus 50 anys: però també, la pau reial de la que havia gaudit durant vint-i-cinc anys sense noticies dels membres de la tripulació d'El Flint. L'event, que va tenir lloc a un exclusiu restaurant del centre de Barcelona, va comptar també amb representants del mon cultural, com en Pep Sala: a qui, per cert, a la primera foto al costat de Mrs. WGW, no se li veuen les mans i la Milady fa una cara com ... com si diguéssim. A la segona foto podeu veure en Doc ensenyant-li unes fotos de la platja nudista de la Punta Roja (Pals), on ella havia estat ja amb en Long John invitats per Dr. X. Campell: total, que jo era l'únic a taula que no s'havia fotut a pel en aquella platja. Després d'una benedicció a en Pep Sala i una foto de grup, l'artista ens va haver de deixar per no sé quina historia d'uns assaigs amb una nova promesa que es diu Núria, Mrs. Esther ens va presentar una noia que. ni és rossa. ni te cap ratolí (ni cap ressemblança al que'ns havia dit lo Pep) però que es diu Susanna. Abans de deixar-nos per sortir cap a NYC, Mrs. WGW va compartir amb nosaltres un darrer pito a la terrassa d'un conegut edifici de negocis del centre de la capital. I el dia va acabar com havia començat, birrero a fons, però això, companys, això ja és una altra historia.

divendres, 14 d’octubre del 2011

Oktoberfest a Cork

Amb la ressaca post-tesi, m'he perdut l'Oktoberfest que es va cel·lebrar el darrer cap de setmana al Crane Lane. Pel que sembla, hi va haver bratswurgs del Lidl, pa Bimbo i ketxup picant amb la data caducada...però aquests irlandesos no tenen la pell fina i s'ho foten tot. L'únic que sembla que estava a l'alçada era la cervesa Paulaner que patrocinava la festa. Jo, la veritat, no estava per òsties ni mandangues i m'he passat el cap de setmana sense fotre brot. Avui però, he anat a pencar al Crane Lane i m'he trobat algunes restes...entre elles aquest got de Paulaner que he decidit agenciar-me per poder-li oferir al Doc . Un és com és...així que ja ho saps nen, si el vols l'has de venir a buscar!. La resta, no patiu, també hi haurà alguna cosa per vosaltres....

dijous, 13 d’octubre del 2011

Happy Birthday Geograf Solitari !!

Avui fa tres anys, aquest eminent pròcer les lletres i de l'historia catalanes que és en Sinfu, publicava, a les 19h40, el primer post d'aquest blog amb un títol premonitori: tabernes. Tres dies després, publicava el primer vídeo d'una llarga sèrie d'aporta- cions que a tots ens feia demanar-nos: què collons fot Raf El Maestro a Irlanda?
Tres anys han passat, amb col·laboracions més o menys regulars dels impresentables membres de la tripulació del Flint. I en aquest període de temps, hem d'admetre que s'ha vist un xic de tot. Des de col·laboracions esporàdiques, passant per la participació de la totalitat de la tripulació, fins arribar a desercions injustificades (tranquils, que farem que sembli un accident). En fi, que el GS s'ha consolidat durant tot aquest temps en el que volia ser. Una pàgina toca-collons pels buscadors de paraules claus d'internet (catalans universals, per exemple), si. També un fòrum de discussions ocasionals sobre birres, també. Però, per damunt de tot, un instrument que'ns permet compartir la primera parida que se'ns passa pel cap i, sobre tot, seguir en contacte enllà on la vida ens hagi pogut portar, això és l'essencial. I si algú no està d'acord, que compri una caixa de Leffe, vingui a veure'm, i que m'ho digui a la cara, si té el que s'ha de tenir. Res més, una abraçada molt forta a tots els que heu participat i heu fet del GS el que és avui en dia, i una altra abraçada molt forta també per tots aquells que ens seguiu, encara que no us hagi donat mai la fotuda gana d'inscriure-us com a seguidors.

diumenge, 9 d’octubre del 2011

Brauerei Locher AG

Ahir vam anar al Léman Centre de Crissier i, amb l'excusa d'anar a comprar-me unes Schneider Weisse, vaig estar passejant per la zona de birres on, sovint, trobo marques que no conec i que'm dona per tastar. Tot i que no m'havia matat, coneixia la cervesa Pietra, feta amb castanyes de Còrsega. També feta amb castanyes, encara que no l'he tastat mai, de la Lancelot Bogue d'Or. I, segons la brouette, a França encara n'hi han d'altres. El que no sabia és que la Brauerei Locher AG, d'Appenzell, havia tret també una birra de castanyes del Ticino: la Castégna, amb un procés de fabricació que dura tres mesos. Prometo provar-la i tenir-vos informats el dia que ho faci. On ja tinc més dubtes, és amb un altre producte de la marca que es diu Vollmond i que té la particularitat d'estar elaborada en nits de plena lluna, el que sembla que li dona a la fermentació una força suplementaria. No és exactament de força suplementària del que parlarem en el cas de la Hanfblüte, feta amb una planta que no es aconsellable que t'enganxin al damunt: aquesta si que l'he tastada i no està gens malament. En fi, us deixo amb el catàleg de birres (recordeu que ja us havia recomanat la Calvinus), ja me direu si n'heu trobat alguna de les marques per casa.

Ass Pain is Different

divendres, 7 d’octubre del 2011

un anunci preciós que no passarà mai de moda ...

amics ibèrics ...


Punxeu el vídeo i veureu l'emissió d'aquest vespre de l'informació meteorològica de la televisió suïssa francòfona. Com podeu constatar, mentre vosaltres podíeu anar a la platja aquesta setmana, a nosaltres ens ha caigut la temperatura de 10°C i demà comencen les nevades entre els 900 i 1'200 m. De totes maneres, ja sé que passareu de l'emissió i, amb la crueltat que us caracteritza, us fotreu a riure de com li queda el vestit de la presentadora.

Feliç aniversari, Esther!

Aquells que es mirin el calendari del Geògraf Solitari hauran vist que avui és el teu aniversari. No els tinguis massa en compte sinó t'han dit res perquè, rústics eren i així es moriran. Malparits com son, sé que els  agradaria que digués alguna cosa sobre la teva edat, però no ho faré. Perquè jo sempre te recordaré jove, estressada i ... amb botes! Bé, també amb una nevera plena de birres que tremolava de por cada cop que veia arribar en Sinfu. Però com a mi no m'agrada parlar malament dels meus amics, no afegiré res més. També recordo que a casa teva hi havia una mena d'ocupa que es dedicava a tocar el piano. Les males llengües diuen que alguna cosa més tocaria ja que, a pesar dels nostres consells, et vas acabar casant amb ell i fent-lo pare d'una noia maquíssima. També recordo amb molt de carinyo les nits que tots plegats vam passar a casa teva. Aclarim pels pervertits que segueixen aquest blog que les nits que vam passar junts les vam passar tots plegats fent treballs per la Uni. Bé, la majoria de nosaltres, perquè també hi havia qui es dedicava a buidar-te la nevera: per després sortir amb que no estava en condicions d'agafar el cotxe i que s'havia de quedar a dormir a casa teva. Menys mal que el pianista no era gelós perquè, jo he llegit als diaris que, en altres circumstàncies, aquestes coses acaben sovint en crim passional. Bé, me deixaré ja de rollos i te desitjaré, en nom de tota aquesta tripulació de maleducats, un feliç aniversari, que t'ho passis super bé i que espero que el pianista s'ho faci i et toqui alguna cosa que t'agradi.
Nota: Sé que'm perdonaràs si la foto que he penjat no et sembla apropiada, però és que no m'he atrevit a penjar-ne una altra.

Del 6 al 7. Una nit aprofitada.

Del 6 al 7

Una nit

aprofitada

La nit del 6 d'octubre, en un dels centres del carrer de Corts on hi havien escamots concentrats. El president de l'entitat, conegut sobretot per la seva qualitat de germà d'una ex-personalitat de l'Esquerra, trobà que la vetlla es feia molt llarga. Per tal d'animar-la, organitzà una partideta de monte. Jugador expert, el president no trigà gaire estona a netejar les reserves econòmiques dels seus primers companys de taula. Quan aquests estigueren netejats, els envià a muntar la guàrdia.

La taula de monte, però, no s'aturà en tota la nit. Ara els uns, ara els altres, gairebé tots els escamots concentrats provaren sort en va. Cap a la matinada, el president havia guanyat els diners de totes les seves tropes. En aquestes, se sentí per la ràdio l'al·locució en castellà del conseller Dencàs, la qual, com se sap, acabava amb un estentori Viva España.

En sentir-ho, el president s'aixecà, indignat :

—I per això, ens tenen aquí? Vaja, nois, ens han enganyat. Anem-nos-en a dormir. Fou el primer de donar l'exemple. Després, ben entès, d'haver-se ficat dignament els diners del monte a la butxaca.

EL BE NEGRE, setmanari satíric, Barcelona, 24 d’octubre de 1934, p. 1.