Richard Dawkins és conegut per ser un dels més combatius defensors del racionalisme, del pensament científic i de l'ateisme.Una altra senzilla, però aplicada al subjecte de discussió, molt bona. A més, que el tio és divertit de collons, sobretot quan un altre ateu convençut, Bill Maher, li obre un espai a un dels programes de més audiència de la TV dels USA. Parlant de Bill Maher, no us perdeu això, és boníssim! I aquest, aquest és encara millor! I millor que pari.
dilluns, 30 d’agost del 2010
dimecres, 25 d’agost del 2010
Laguna de Fuente de Piedra
 |  |
La calor era insuportable (40°C) a les dotze del migdia però la meva mare estava a casa d'una cosina a un poble anomenat Humilladero, a prop d'Antequera i jo vaig decidir escapar-me fins a l'hora de dinar. L'opció A era anar a comprar el diari i prendre refugi en un dels bars del poble, i l'opció B era la de visitar la Laguna de Fuente de Piedra, situada a pocs quilòmetres al poble que porta el mateix nom que la bassa d'aigua. Era "un marco de incomparable belleza" però fins i tot les cigales s'ho pensaven dues vegades abans de cantar massa seguit, perque la calda et fregia en sec. Després de passejar-me 20 minutets i prendre algunes fotos vaig haver de sortir per cames i amagar-me una estona en un bar amb l'inestimable ajuda d'una cervesa Alhambra de 6.4c i una tapa de llom que trencava la pana. Welcome to los Llanos de Antequera!
 |  |
dimarts, 24 d’agost del 2010
Vaques
Aquestes són les vaques (que no veques) al costat de ca la sogra a Ardkitt (Bandon). Em van fer pensar en el poema de la Vaca Suïssa.
VACA SUÏSSA
Joan Oliver
Joan Oliver
Quan jo m'embranco en una causa justa
com En Tell sóc adusta i arrogant:
prou, s'ha acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i tamboret de fusta!
La meva sang no peix la noia flaca
ni s'amistança amb el cafè pudent.
Vós no sou qui per grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament.
ni s'amistança amb el cafè pudent.
Vós no sou qui per grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament.
Encara us resta la indefensa cabra,
que sempre ha tingut ànima d'esclau.
A mi em muny ni qui s'acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.
que sempre ha tingut ànima d'esclau.
A mi em muny ni qui s'acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.
Doncs, ja hoi sabeu! He pres el determini,
l'he bramulat per comes i fondals,
i no espereu que me'n desencamini
la llepolia d'un manat d'alfals.
l'he bramulat per comes i fondals,
i no espereu que me'n desencamini
la llepolia d'un manat d'alfals.
Que jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué una vaca cega:
jo sóc la vaca de la mala llet!
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué una vaca cega:
jo sóc la vaca de la mala llet!
dilluns, 23 d’agost del 2010
BARBADILLO
No hem canviat de beguda: Moritz mentre fèiem el sopar (en realitat el va fer l'home de la casa) i Barbadillo per sopar
diumenge, 22 d’agost del 2010
PENÚLTIMA ENDEVINALLA DE L'ESTIU
Una altra vegada les mateixes preguntes:
Qui som?
On som?
(si voleu posar-vos filosòfics i afegir "d'on venim" i "a on anem", vosaltres mateixos)
EL MEU PARAIGUA
Tiu, ara t'has passat! Aquest (de la foto) és el meu paraigua, que m'acompanya a tot arreu quan surto a la muntanya! I aquest cop mateix ens va lliurar d'un bon ruixat!. Autèntic i genuí paraigua de pastor comprat a la fira de bestiar d'Esterri d'Àneu fa uns quants anys (102 cm de longitud plegat i 128 cm de diàmetre obert). La motxilla és una Karrimor de 60 litres que té més de 30 anys i està quasi com el primer dia! (i no feu la broma fàcil de dir que no l'he feta servir, eh?, que no és veritat). Pel que fa a l'endevinalla, ho has encertat tot: som els que dius que som i la teva descripció del medi físic impecable: calcària pròxima al batòlit de la maladeta. De fet, tornàvem de visitar el Forau d'Aigualluts (a la foto, la cascada d'Aigualluts i el cim de l'Aneto al fons). Una bona passejada, creieu que algun cop la podríem fer plegats?
I AQUESTA?
Qui surt a la foto i on està feta?
En principi només entren les persones que hi ha en primer terme, però si goseu especular per tota la resta...
dissabte, 21 d’agost del 2010
nou membre a la família ...
| Companys, us presento un nou membre de la famiglia. Després de moltes discussions, semblava que havíem arribat a un consensus pel que fa al nom que anàvem a donar-li: Couscous. Però ja sabeu el que passa amb la gent de cosa nostra i els consensus: prometo que apoyaré el estatuto que salga del parlamento de Catalunya ... En fi, que estem avaluant altres possibilitats i, és clar, el joc d'aliances i les negociacions de gitanos ja han començat. Jo proposava d'anomenar-lo Mr. Jones, en honor del gat d'Alien (també perquè el tamany de les potes de l'animal no presagien res de bo), però este publico al que tanto quiero y al que tanto debo .... doncs que no. Seguirem informant. |
dimarts, 17 d’agost del 2010
la meva terra és el mar ...
Vaig néixer sense fronteres,
no crec en les possessions,
doncs penso que hi ha massa coses
que ens separen i tots som del mateix món,
no crec en nacions ni en obligacions ...
Lax'n'Busto - La meva terra és el mar
dilluns, 16 d’agost del 2010
dimarts, 10 d’agost del 2010
ENDEVINALLA
Comença una sèrie d'endevinalles perquè li seguiu la pista al Doc durant aquests dies:
Qui surt a la foto?
On està feta?
On està feta?
Pista: la samarreta del de l'esquerra de la imatge és una falsa pista (tot i que a l'individu que la porta ja li agradaria que no ho fos, de falsa)
Premi: cap, òbviament! (però sempre podem mirar de beure'ns, quan ens veiem...)
dimecres, 4 d’agost del 2010
Bienvenida Ms Obama
Val a dir que passen els dies i els anys i hi ha coses que mai no canvien....A Marbella ja ho tenen tot preparat per l'arribada de la dona "més" poderosa del planeta i es freguen les mans. Han contractat toreros, bailaoras, falleres, Manolo Escobar, Los Morancos, l'encarregat del Filiprim, vaja, la creme de la creme per amenitzar unes vacances inoblidables a tan distingida senyora. L'únic artista que s'ha resistit, per motius d'agenda és aquest, tot i que potser els hi envia un vídeo.
diumenge, 1 d’agost del 2010
La tribu de los gorrones ...
Entre dos rocas feroces, era un indio de la temida tribu de los Gorrones. Un día entró en un saloon y vió a Michael, un agresivo cow-boy de origen escocés, conocido de todos por su mal carácter y su falta de generosidad. Como Entre dos rocas feroces era un bravo entre los guerreros de su tribu, decidió medirse a este nuevo desafío. Michael estaba sentado en la barra cuando el indio le preguntó :
- Hey, Michael, me llamo Entre dos rocas feroces, ¿sabes dónde está Thomas?
Michael, molesto, respondió:
- ¿Qué Thomas?
A lo que el indio, mirando al barman, respondió:
- Un whisky, gracias.
Pasaron unos días y Michael volvió al saloon mosqueado por la tomadura de pelo del indio. Estaba tranquilo en la barra, cuando de pronto vió acercarse el indio:
- Hey, Michael, no te molestes, hombre. Te voy a contar una historia: Iba yo cabalgando por las Rocosas, y de pronto me atacó un búfalo y me hirió en "to los bebes"
Michael, asombrado por la rara manera de acabar la frase, preguntó:
- ¿Bebes? ¿Qué bebes?
El indio, mirando al barman, respondió:
- Gracias, Michael. Un vodka, por favor.
Michael, estaba enfurecido. Decidió que aquel sucio indio no volvería a tomarle el pelo nunca más. Así que lo esperó al día siguiente en el saloon, con ánimo de cargárselo. Llegó el indio y Michael le pegó tres tiros y lo dejó muerto en el suelo. "Nunca más un indio volvería a sacarle los dineros", se dijo Michael orgulloso.
No entendía porqué la población estaba muerta de miedo. Y porqué muchos, temerosos de la venganza de los indios, cogieron sus cosas y pusieron pies en polvorosa. El no era un cobarde y se enfrentaría a ellos. Pasaron tres días. Michael está en el saloon disfrutando de su whisky cuando llegó un ejercito de miles de guerreros de la tribu de Entre dos rocas feroces. El jefe bajó del caballo, entró en el saloon y preguntó:
- ¿Quién ha matado a Entre dos rocas feroces?
Michael respondió abiertamente echando pecho:
- Yo, he sido yo.
El jefe lo miró incrédulo y le preguntó:
- ¿Tú? ¿Tú solo?
Michael respondió altivo:
Sí, yo solo!
El indio, mirando al barman, respondió:
Gracias, Michael. Para mi y mis bravos, que sea con leche
Com sortir de la crisi ...
Me sembla que era en José Mari qui tenia una idea sobre com sortir de la crisi, no? Creieu que tenia alguna cosa a veure amb el dibuix d'en Forges?
O potser es tractava d'augmentar la productivitat d'en Fernàndez?
O potser es tractava d'augmentar la productivitat d'en Fernàndez?
Felicitats, Sinfu !!!
Si, amics.Divendres va ser l'aniversari d'en Sinfu i cap de vosaltres se'n va recordar. Cap de vosaltres li va regalar ... què se jo? un pernil, un mortadelo, una caixa de Moritz o 47 kg de sal. Cap de vosaltres es va recordar del seu aniversari. A mi m'ho va haver de recordar ahir mentre vídeo-xatejàvem. Sense recança, companys! Fem junts un homenatge a aquest català universal. Aquest home que ha travessat oceans defenent amb convicció les seves idees i no cedint mai a la tentació lubrica del munt de admiradores que sempre li han corregut al darrera (ahir, sense anar més lluny, mentre xatejàvem, en tenia una estirada al sofà que s'endevinava al darrera de la webcam). Si, camarades, en Sinfu obria els ulls (bé, es diu que, vist lo vist, va decidir de seguir dormint uns dies més) un dimarts del 30 de Juliol de 1963. Una temperatura agradable, que no va passar dels 29°C i un cel amenaçant xàfecs (aviam, que ningú aprofiti ara per extrapolar, eh?). Cent anys després del naixement de Henry Ford, 16 anys després del naixement d'en Arnold Schwarzenegger i 15 de Jean Reno. El mateix dia que naixien Lisa Kudrow, però també el protagonista d'un dels films que més li ha costat de comprendre: Laurence Fishburne. El mateix dia en que la princesa Margarita feia donació del seu vestit de novia (dissenyat per Norman Hartnell) a l'exposició permanent del museu de Londres (pàgina 32 de successos de l'ABC del dia del seu naixement). Si el dia abans, a Gandesa, s'havia celebrat el dia de la província de Tarragona, per recordar el XXV aniversari de la Batalla de l'Ebre, el 30 de juliol es van enregistrar dues explosions a Madrid: una a la Direcció General de Seguretat i l'altra a la Casa Sindical (ETA no actuava encara, qui seria?: El atentado es significativo por el lugar en que se produjo y por su indudable conexión con los frustrados planes de crear en el extranjero una visión errónea de la normalidad y buen orden en que se desenvuelve la vida española). Moltes felicitats i per molts anys, Sinfu. Que hagis pogut trobar en la dona que tenies estirada al sofà de darrera de l'ordinador tota la companyia que no t'hem pogut donar la tripulació d'El Flint.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)