divendres, 30 d’abril del 2010

quién sabe dónde? IV

Companys, un profe de la UAB del que mantindré en secret el nom, m'acaba de vendre per 2 euros una vella foto que ha tret dels arxius del Documents d'Anàlisi Geogràfica. En aquesta composició podeu veure en Long John fent la papallona en una pose absolutely glam, molt pròpia dels 80's. Al bell mig de l'imatge podeu veure na Esther, que s'havia deixat l'escombra al pàrquing de la facultat, fixant els ulls al GPS que porta a la butxaca dels pantalons en Sinfu (és el que es troba sota el lloro amb un tallat de cabell que també podriem qualificar de absolutely glam). Sé que alguns de vosaltres us direu que en aquella època no havien sortit encara els GPS de butxaca. Però sinó ho és, francament, no puc imaginar-me de què pot tractar-se. En fi, anem al gra. El que vull dir és que, si algú sap on es troben en Long John i na Esther, més val que ho digui ara, o que es calli per sempre.

quién sabe dónde? III

Hi ha un profe de secundària, al que li dediquen dues pàgines per setmana a El Jueves, que me recorda a algú que corria darrerament per aquí i que, ara mateix, no se sap on para. La pàgina de El Jueves es deia abans Olegario Gandaria i ara 4° de ESO. Diuen que el tio és un perico convençut però, qui pot saber-ho? D'altres portaven el fet de ser del Real Madrid molt amagat). Algú podria ajudar-nos a localitzar aquest personatge i a dir-nos perquè fa tant de temps que no se li veu el pel per aquest blog?

... no volies caldo ? II


Que resulta que avui he anat a buscar a Yaël a l'escola on segueix els cursos d'espanyol i he arribat uns minuts més d'hora. He anat a fer un tomb pels voltants i, molt a prop de la Pena Hispànica, he descobert una cerveseria que anunciava al carrer dues marques de birra que encara no he tastat. La primera, Warteck, és una birra de Basilea del grup suís Feldschlösschen que, pel que he llegit, té molt bona pinta. La Staropramen és una cervesa txeca del grup belga-brasilià InBev (Anheuser-Busch InBev), el mateix que és propietari de la Leffe,que també me sembla força interessant.
Doncs això. Que me sembla que la propera setmana, abans de recollir a Yaël ,me passaré per fer una petita degustació i veure si també surto amb les dues copes (espero no sortir també amb una trompa de Cal 10). Collons, el Barça igual no s'emporta ni una aquest any, però el que soc jo, gràcies al Doc, igual acabo com el rei de copes. Us tindré informats.

dijous, 29 d’abril del 2010

... no volies caldo ?

Doncs ja tens tres copes, Doc. Avui, quan hem deixat Yaël als entrenaments del Twirling, hem anat a beure un glop a un bar que resulta que està abonat a una birra que no sé si coneixes:  Feldschlösschen. El patró del bar, que és originari dels Balcans, ha posat una cara molt rara quan l'he demanat de vendre'm una copa per un amic que ... bla, bla. M'ha dit que no me cobraria res, perquè a ell se les donaven i que s'anava a la cava a buscar una copa nova. Veuràs a la foto que no només tenen copes. Però com tu no fumes, no li he demanat el cendrer. Bé, tampoc li he demanat el fanal, perquè llavors si que me mata l'Assumpta.

dimarts, 27 d’abril del 2010

parlant de remuntades...

Per demà, si algú busca remuntades històriques a can Barça, potser que els hi posin aquest abans del partit.........

Lingüística i nacionalisme

Aquí estic, fent un treball sobre els dialectes i les llengües, i mira que he trobat. És llarg però val la pena si no el coneixeu...i no és parent meu!

El campió mundial de gaites fa anys


Com a bon agent de la TIA en Batty, tot i fer-nos creure que havia patit moltíssim en aquell bar ple de gallecs, no va tenir cap problema en infiltrar-se en aquella comunitat. I més quan algú el va reconèixer de quan a la temporada 2004-05 es va fer amb la lliga gaitera d´Helvetia. I ja posats, aprofitarem per a desitjar-te que passis un gran dia del teu aniversari, com segurament et mereixes.

Cerveses del món mundial: Xina

Com que veig que el tema de la cervesa està copant els darrers posts del blog, i que sempre parlem de cerveses europees, em vaig posar en contacte l'altre dia amb el departament de xinés de UCC, i ves per on, em van dir que l'autoritat en cerveses del país a Europa era un geògraf català de l'UAB, que té connexions amb Irlanda i amb la seva cervesa, of course. Van ser tan amables, que em van donar un pòster on surt la foto del mestre en qüestió després de participar en un debat que tots coneixem.....

dilluns, 26 d’abril del 2010

quién sabe dónde? II

Acaben de publicar-se les imatges exclusives d'un dels pirates més temuts de La Ràpita: Israel Hands. En aquesta imatge el podeu veure amb dos dels seus tresors més apreciats i amb un barret, que li va vendre un moro, al que podreu llegir: I Sailed with Long John Silver's, que sempre queda millor que dir jo he begut un carajillo al Sibaris i no m'he mort. Al davant, el podeu veure amb una cistella amb tot l'or que s'ha fet aquest hivern venent sal als països del nord. Pacotilla, que diu ell, en comparació amb el tresor que té a la seva esquerra. I tinc més tresors que no surten a la foto va dir-li a aquest corresponsal treien pit: orgullós com el que més. Darrerament no se'l veu gaire per les pàgines de l'òrgan oficial dels Kremlins. Les velles de La Ràpita diuen que s'ha llençat a noves aventures, d'altres diuen que la tia Emma està que no vegis d'enganxada al Facebook i que no li deixa l'ordinador per petar-la amb la resta de la tripulació del Flint. Esperem una explicació raonada de la seva part perquè la seva absència es troba a faltar moltíssim. Voto a brios!  

diumenge, 25 d’abril del 2010

Soriano versus Soriano



Amics, tots ens pensàvem que en Pierre destinava les seves escapades acadèmiques a la recerca de testimonis a la Patagònia. Després vam saber que se'l relacionava amb un terrorista de fama mundial. Més tard vam haver d'iniciar una campanya per la seva alliberació, i ahir vam descobrir no sense sorpresa, que entre feina i feina el nano feia proselitisme de la causa vikinga. Però el que no sabíem és que realment la seva afició amagada és la de predicador filipí!!! Sense barba és que són cagats....

quién sabe dónde?

Suposo que tots haureu pres nota de la relació causa-efecte entre l'anunci a en Sinfu d'una hipotètica visita d'un reputat geògraf a casa seva i la seva desaparició del GS. Algunes fonts afirmaven haver-lo vist córrer en direcció dels Cliffs of Moher mentre cridava com un boig: a mi no m'agafaràs amb vida. Finalment, hem rebut les imatges d'un paparazzi que l'ha interviuat prop del monestir de Santo Toribio de Lièbana. Sembla que, per escapar a l'amenaça, es va sotmetre a una operació de cirurgia estètica. De fet quan va donar-li al metge la foto de com volia quedar es va confondre i, en lloc de donar-li la de Brad Pitt, li va donar la d'un estudiant de geografia que va acabar la carrera un any després que ell. Va intentar sobreviure a aquest calvari, però com molta gent anava a  veure'l per fer-se soci de l'AGE, va decidir tornar-se a operar i ser altre cop el d'abans. Malauradament estava ple de cicatrius, i va haver  d'amagar-les sota un nou look, Ara és conegut a la vall amb el nom de Ralph Quàquer, té un lloro i és feliç. No sap encara que el malparit del Dr Wask ha fet publiques les seves coordenades.

dissabte, 24 d’abril del 2010

Això és la poya, companys


Si, companys. En franco-provençal (una llengua que arribava fins els Alps i que només parla ja molt poca gent, convençuda de que parla un dialecte) la Poya  significa la transhumància de l'estiu a les pastures de muntanya (o alpages, d'on ve el nom dels Alps). Segons l'amplada del camí utilitzat pel bestiar per pujar als alps (o alpatges) es pot parlar d'una Grande Poya o d'una Petite Poya. Com podeu veure a la fotografia de l'esquerra presa el 1995 a Avenches les Poyas continuen  marcant la toponímia dels carrers de les ciutats actuals. La Poya pot donar nom a moltes altres coses al canto de Fribourg: per exemple, al cartell que teniu a l'esquerra, Parc et Château de La Poya. Però també el Pont de la Poya.  Naturalment, no podem oblidar les peintures de Poyas de la regió de Gruyères, on s'exposen aquests dibuixos ètnics i naïfs associats a les tradicions ramaderes d'aquesta regió. També podeu veure en aquesta imatge un xalet decorat amb Poyas a Estavannens. Deixem-ho aquí per avui. Ja sabeu que si voleu saber més coses sobre aquest tema apassionant no dubteu en adreçar-vos als experts.

divendres, 23 d’abril del 2010

Impossible Is Nothing II

Bé, amics. Sembla que al Doc les birres del 1916 ja no li semblen tant cares. Això o que aneu a saber quin drama li ha explicat a l'Orlando perquè li faci una rebaixa. Espereu ... No. No és possible que hagi estat tant malparit! No haurà estat capaç de demanar que carreguin al meu compte totes les birres que es beu???

Impossible Is Nothing

Vinga, Doc. Que pel mateix preu tens una copa de Calanda (Grisons) i una altra de Cardinal (Fribourg). Ara bé, quan et vaig dir que no seria fàcil, no podia imaginar-me fins a quin punt. Resulta que m'he passat per la Pena Hispànica i m'he demanat una birra de barril. Ja no és tant sols que m'hagin servit una Cardinal i no una Calanda. Es que el bareto estava ple de gallecs jugant a les cartes i les parets plenes de posters "Aupa Espana", i tota una sagrada col·lecció  de posters del Real Madrid. I a més, estaven passant una telenovela infecta a TVE1 amb el volum a tota pastilla, com ho mana la tradició. En fi, que m'he dit què no faria jo per un amic i l'he dit a la cambrera que tenia un amic que col.leccionava gots de birra i si podia vendre'm un got de Cardinal. La noia, sud-americana,  m'ha dit "Como no?. Se lo ofresco". Llavors, en un d'aquells lapsus d'intel·ligència que m'arriben de tant en tant, li he demanat si no tindria també un got de Calanda: "Pues claro, quiere uno?". Li he dit que no volia abusar i que li pagaria: "No, hombre, no, que me va a pagar?". En aquestes que ha sortit una maruja gallega que ha resultat ser la patrona i ha tingut una breu discussió amb ella. La noia l'ha convençut i ... ja tens dues copes més per la teva col.leció, Doc!!! Això si, ara no vagis a dir-li a la teva dona, que'm penja. Ja tinc prou amb la conya que'm fotran els gamerusos del GS amb el meu regal de Sant Jordi.
P.S. Ah! La foto me l'ha fet Yaël amb la seva càmera! 

dimarts, 20 d’abril del 2010

Inter - Barcelona ... By the way ...


-
Ja parlarem demà del partit i del resultat. Tampoc és que vulgui parlar ara de les línies aèries turques, sinó d'un míssil terra-terra turc que aviat veurem córrer per la gespa del Camp Nou. Quan els actuals jugadors encara tenen molt que dir, ja tenim el relleu que està preparant-se per reprendre la flama. M'agrada aquest club!
-

dilluns, 19 d’abril del 2010

Tampoc és això, home!



I és que, als amics, no se'ls toca. I quan diem amics, ho diem per tots.
 ..

diumenge, 18 d’abril del 2010

Quina cara !

Us proposo de llegir l'article "Des burqas catholiques", d'en Jaques Pilet,  publicat a L'Hebdo d'aquesta setmana (si teniu problemes amb la traducció no dubteu en utilitzar reverso.net o transmetre'm la vostra qüestió). Us passo la traduccio a l'espanyol dels primers paràgrafs.
En las procesiones de la Semana Santa hacen falta no menos de una cincuentena de hombres para llevar cada una de las figuras del Cristo mártir y de Maria, cubiertas de ornamentos y de flores. Las ciudades del sur de España rivalizan en ardor, multiplican las "hermandades" que preparan los desfiles, movilizan millares de personas para las procesiones de Semana Santa. Como este año en Melilla los portadores no eran suficientemente numerosos, los organizadores contrataron a decenas de "Subsaharianos" como se designan en España los "sin papeles" de África negra. Los notables, conservadores y bastante xenófobos, no abrieron la boca. Tampoco cuando, según un rito local, un preso musulmán fue indultado solemnemente e invitado a juntarse a la comitiva piadosa  (Segueix en francès) .

divendres, 16 d’abril del 2010

Quin riure !

L'empleat del Carrefour de Barberà de Vallès al que se li va ocórrer de ficar el llibre La reina muy de cerca, a la secció de Terror, me va fer riure tant, que vaig proposar la seva candidatura al premi Doble cercle vs cercle únic, de la fundació Antoni F. & Sons. Segons les darreres noticies arribades a la redacció del GS el patronat de la fundació està reunit per avaluar aquesta candidatura.

Quina pena !

Vull dir que quina pena l'hi haurà fet a més d'un que en aquest país no es conegui la lletra enye i que quan es van donar compte de l'error el toldo ja estigués muntat i, segurament, pagat. De totes maneres, tampoc hi ha bufetades per entrar al local, malgrat el ganxo que han ficat a la porta. 

dijous, 15 d’abril del 2010

Tot el que volies saber sobre com vam acabar ...


Tot el que volies saber sobre com vam acabar i no t'atrevies a demanar. Doncs ja veus, mal m'està dir-ho, però en Doc no aguanta res. Unes birrilles de res al Vode de Cerdanyola, la guinda al pub de l'Orlando i mira amb quina cara va tornar a casa. 

A diferencia d'ell, després d'acompanyar-lo a casa, jo m'ho vaig continuar passant pipa amb una colla que anava de seventy's i varem acabar parodiant les dives del rock d'aquella època. En fi, que quedi clar que en cap moment se'm va passar pel cap d'imitar en Long John, ja veieu que la perruca me la vaig buscar de color groc.

dimecres, 14 d’abril del 2010

Fresas Salvajes?


Pel que sembla hi ha marro del gran a Helvècia amb les maduixes de Lepe. Esperem notícies del nostre corresponsal al país alpí i li avancem les mesures que l'ajuntament de Lepe està preparant per recuperar aquest mercat,(tot dient que les seves maduixes són biològiques) amb l'inestimable ajuda d'un gran cantant...quedes avisat!

dilluns, 12 d’abril del 2010

Ens hem de tornar a beure ...


Doncs si, companys. Aquí ens teniu, en Doc i servidor, al pub d'en Irlando a Cerdanyola. Com podeu veure a les imatges, en Doc es va inclinar per l'especialitat local, mentre que jo vaig dedicar-me a tocar la pera al personal demanant una Paulaner.
En fi, quan dic com podeu veure a les imatges és una manera de parlar. Que ja sé jo que la qualitat de les imatges deixa molt que desitjar: no sé què li passa a la càmara del phone que el flash ja no funciona. I si veieu que'n Doc es moria de riure i que jo estic comme si, comme ça és perquè aquesta ronda la pagava jo.

diumenge, 11 d’abril del 2010

En Sinfu, Polinyà i la mare que'ns va matricular

Res, companys. Que estava jo un dia a un bar i l'hi estava explicant a un tio que no coneixia de res que jo tenia un amic a Cork que estava estudiant espanyol. El tio portava una trompa de Cal 10, però se'm va quedar mirant incrèdul, com pensant: aquest si que porta una bona turca, home. He de reconèixer que, quan vaig sentir la compassió de la seva mirada vaig pensar per un moment si en Sinfu no m'hauria enredat un altre cop.
En fi, que jo creia que aixo d'estudiar espanyol no servia per res i, mira per on, de vacances a l'estació balneària de Polinyà m'he adonat, un cop més, que'l nostre Sinfu està fet un visionari. No és solament que les forces vives del poble recolzin la necessitat d'experts com en Sinfu per salvar l'us d'una llengua amenaçada. Es que hi ha un munt d'exemples (dos a les imatges de l'esquerra) que justifiquen la col·laboració d'experts com ell per salvar aquesta llengua universal de les agressions a la que la sotmeten els habitants de Polinyà ... que ja sabem que "Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes"(Discurso de entrega de los premios Cervantes, 23 de abril de 2001)

Proposició d'un nou punt de trobada

Després de les informacions tendencioses d'en Long John, deixeu-me presentar-vos el restaurant de cuina experimental on havia pensat deixar-me invitar.
En primer lloc, podeu comprovar que el nom del restaurant il·lustra sense equívocs que demanar el vi de la casa pot no ser una idea brillant. Clar que, potser sigui el mateix cepage que el del vi d'aquell famós bar de Cerdanyola. Per evitar-nos sorpreses, havíem parlat amb en Marcos de demanar al sommelier (els espanyols fins i viatjats l'anomenarien sumillier) un parell d'ampolles d'una marca extraordinària de Ribera de Duero: Emilio Moro (a una estanteria del Carrefour a la foto de l'esquerra). Com molt bé diu en wasa! al seu comentari anomenat El novio del lechazo: comentar este vino es como descrivir un amanecer a un ciego ... i com parlem del Dopazo ...
Altrament, podeu constatar que és un lloc on entenen. No, Sinfu, no t'embalis, vull dir que "En pulpo y Lacón, Bar Dopazo, entiende un montón". En conclusió, la meva idea era d'anar a dinar amb en Long John i, si l'aprovàvem, proposar-lo al Flint's Crew com a punt de trobada alternatiu. Però clar, com en Long John es va rajar, com sempre fa ....

0-2