Amélie

Jo, no sóc un entès en el món del cinema, i menys encara del cinema francès, però hi ha un parell de pel.lícules del director Jean-Pierre Jeunet (no sé tampoc si és parent del nostre Pierre) que m'agraden molt. Una és Delicatessen, i l'altre Amélie. Aquesta darrera, va basar en part el seu èxit en la figura de la protagonista. Pel que sembla, les sessions de casting van ser llargues i exigents, fins a arribar a la darrera tria entre les dues finalistes. Sort que van triar l'Amélie correcte i no aquesta altre.

Continuidad de los parques

Una joia del mestre Julio Cortázar que si voleu, podeu llegir o bé escoltar com en Cortázar te'l llegeix.

Perill a les illes !!!

Fonts ben informades dels serveis d'intel.ligència de l'AGE (i no val sortir ara amb que aixo és un oxímoron) han comunicat a la seu central del politburó dels Kremlins que, amb les generoses propines de na Esther i la venda de les samarretes d'en Sinfu, el fill espiritual de Victor Lustig s'ha comprat una grua i ha obert una empresa a les illes britàniques. Si punxeu l'imatge de l'esquerra el podreu veure en una de les seves actuacions més estel·lars: mentre un empleat se'n du el carro, el Boss supervisa la feina des de la Vespa de mensaka i identifica el Loser al que li demanarà d'afluixar la mosca si vol recuperar el carro. Calia pensar-hi, companys. Aquest home està obrint una nova manera de fer negocis com no es coneixien a les illes des de l'època de Sir Francis Drake.

La generació Ni-Ni

Les copains d'abord

El gran Georges Brassens (1921-1981) i una de les cançons més boniques dedicades a l'amistat (esperem que poguem viure més que ell per gaudir-ne!)

Des bateaux j'en ai pris beaucoup
Mais le seul qu'ait tenu le coup
Qui n'ai jamais viré de bord
Mais viré de bord
Naviguait en père peinard
Sur la grand-mare des canards
Et s'app'lait les Copains d'abord
Les Copains d'abord

Lletra original i traduccio al espanyol ...

Victor Lustig, pare espiritual del Dr. Bow ?

Sé que pensareu que aquest post respon a la troballa a un ascensor del Dr. Edward Bow.I no. En fi, vull dir que no és exactament aixo. Vaja, que el que volia escriure eren unes línies d'homenatge a aquell gran home que va ser en Víctor Lustig (1890-1947). Com tots deveu saber ja a aquestes alçades, en Victor era un enginyer creatiu. Entre les seves realitzacions més conegudes es troben les màquines de falsificació de moneda i d'etiquetes d'ampolles de whisky: en aquest sentit, es recorda amb admiració que'n Victor se la va fotre al mateix Al Capone. Les seves fugues de la presó son també remarcables. Ara bé, l'acció que el va consagrar a nivell planetari va ser la venda de la torre Eiffel a un industrial de la ferralla de ... Paris. Ja per acabar, mencionar la llista dels deu manaments de Lustig (Ten Commandments for Con Men):

1. Be a patient listener (it is this, not fast talking, that gets a con man his coups).
2. Never look bored.
3. Wait for the other person to reveal any political opinions, then agree with them.
4. Let the other person reveal religious views, then have the same ones.
5. Hint at sex talk, but don't follow it up unless the other person shows a strong interest.
6. Never discuss illness, unless some special concern is shown.
7. Never pry into a person's personal circumstances (they'll tell you all eventually).
8. Never boast - just let your importance be quietly obvious.
9. Never be untidy.
10. Never get drunk.

dictionnaire pour comprendre les femmes

1) BIEN: le mot utilisé par les femmes pour clore une discussion quand elles ont raison et que tu dois te taire

2) 5 MINUTES: si elle est en train de s'habiller, signifie une demi-heure. 5 minutes, et seulement 5 si elle t'a donné 5 minutes pour regarder le match ou jouer à la Playstation avant de sortir ou de faire n'importe quoi d'autre ensemble.

3) RIEN: le calme avant la tempête. Ça veut dire quelque chose...et tu devrais rester attentif. Les discussions qui commencent par RIEN finissent normalement par BIEN (voir le point 1).

4) VAS-Y-FAIS-LE: c'est un défi, pas une permission. Ne pas le faire.

5) SOUPIR: c'est comme un mot, une affirmation non verbale souvent mal interprétée par les hommes. Un grand soupir signifie qu'elle pense que tu es un idiot et se demande pourquoi elle perd son temps avec toi à discuter de RIEN (cf retour au point 3).

6) OK: un des plus dangereux mot qu'une femme puisse dire à un homme. Ça veut dire qu'elle a besoin d'y réfléchir avant de décider quand et comment te le faire payer.

7) MERCI:  une femme te remercie; ne pas poser de questions ou ne pas s'évanouir; elle veut seulement te remercier (à moins qu'elle ne dise "merci beaucoup" qui la plupart du temps peut être du sarcasme pur)

8) COMME TU VEUX : la manière pour une femme de dire vas te faire voir

9) NE T'OCCUPE PAS, JE LE FAIS: une autre affirmation dangereuse; ça signifie qu'une femme a demandé à un homme de faire quelque chose plusieurs fois mais maintenant elle est en train de la faire. Ça amènera l'homme à demander « qu'est-ce qui ne va pas ? » Pour la réponse de la femme, voir le point 3.

10) C'EST QUI?: ce n'est qu'une simple demande...souviens-toi quand même que chaque fois qu'une femme te demande "qui c'est", en réalité elle voudrait te demander: "c'est qui cette pétasse, et comment tu la connais?????"

Oh Long John

Els temps canvien i els pirates i les seves mascotes també. En Long John ha passat del lloro i ara té.....

Royjoy?

Nens, no sé si és que he estat tot el dia al davant de l'ordinador, estudiant, fent traduccions, i escoltant en Puyal (un dels seus ajudants es diu Marcos García...) però hi ha hagut un moment en que he repassat els diaris i he vist aquesta foto d'en Rajoy, i m'ha fet pensar en un altre parell d'imatges...per un moment he pensat que en Roy s'havia tenyit els cabells i després de comprar-se un nou cotxe havia passat per BCN per recollir en Long John camí de les falles...no sé...

GVA: Saló de l'automòbil ... un summum de l’inutile immatériel?

Dissabte passat vam anar amb en Isaac al saló de l'automòbil de Ginebra, aquest any dedicat molt especialment als vehicles elèctrics, de baix consum de carburant i bla bla. M'he quedat impressionat un cop més amb el nombre d'expositors i el de visitants. I pel que fa a aquests darrers, dels km que poden arribar a fer per visitar el saló. No penso solament en els compatriotes que bacil.larien (de bacil) a base de bé el dilluns següent al bar de tapes al costat del curro. No, penso sobretot en el fenomen social que representa el saló per les poblacions de la Suïssa Central i la Alpina. Les dones que s'han gastat una pasta gansa en perruqueria i en roba sexy (segons el concepte d'aquestes poblacions, of course) ... unes per anar a lligar, altres perquè els maromos no mirin massa les hostesses dels fabricants (pena perduda pel que fa als fabricants italians, en especial Alfa Romeo). Clar que, res a veure amb els eslaus amb pasta o amb els àrabs, els veritables reis del saló ... En fi, tot aquest rollo per dir que vaig llegir un article d'Isabel Falconnier a L'Hebdo del 04.03.2010 que m'ha semblat genial i que m'agradaria compartir amb vosaltres (el podeu trobar sencer punxant al títol del post).

1%: c’est le nombre d’hommes qui se risquent à prendre seuls la décision d’acheter une voiture. 58%: c’est, selon cette même étude européenne d’il y a quelques mois, le pourcentage de femmes qui, elles, décident seules du choix de leur voiture, ladite «seconde voiture» du foyer. Mais sans forcément fréquenter les salons, puisque 69% d’entre elles se sentent «bien obligées» de tester avant d’acheter.
Ils sont très intéressants, ces chiffres. Au moment où les allées du Salon de l’auto à Genève se remplissent de mâles en goguette, tirant parfois leur progéniture par la main pour justifier une sortie familiale, ils me réconcilient totalement avec ce Triangle des Bermudes, cette trinité infernale, que dis-je ce ménage à trois que représente l’Homme, la Voiture et la femme.

(...)  Mais les chiffres que je vous livre disent tout autre chose. Ils disent que l’Homme va au Salon de l’auto non pas pour revenir avec une voiture dans son sac à commissions, ce que font les filles quand elles vont chez H&M, mais pour autre chose. Pour rien. Pour rêver, fantasmer. Il faut s’imaginer l’Homme heureux au Salon de l’auto. Foin des clichés: le Salon de l’auto devient une valeur existentielle, un summum de l’inutile immatériel. L’Homme au Salon de l’auto devient philosophe. A 99%.

Improv Everywhere: Spontaneous Musicals

Jo no sé si un mon diferent és possible. Però una de les millors maneres de canviar-lo és la de l'humor. I en aquest camp, la penya d'Improv Everywhere son excel.lents. Espero que us agradin tant com m'han agradat a mi. (Nota: si punxeu al títol del post arribeu a la pàgina d'aquesta penya, altrament, la teniu als enllaços, a la dreta del blog).

Geneva on the rocks !!!

Estimats companys, quan a l'hivern bufa el vent del nord nord-est (la bise), i que estem uns quants graus sota zero de temperatura ... passa el que passa. I el que passa aquí, és que us passo unes imatges publicades a "La Tribune de Genève" del 10.03.2010 sobre els efectes de la bise el dia abans a Ginebra. Més que res, perquè veieu el fred que pot arribar a fotre en aquest país. I que hi ha dies que, si no surts amb l'anorak de plomes i els long johns sota els pantalons (aviam, ens entenem, oi?) ... doncs que ja us podeu imaginar que es pugui acabar com en Rambo: "No me siennto lah piennah" (en anglès, of course). Nota: punxeu al títol del post per veure la sèrie d'imatges!

És "ella"?

No sé, però tantes emocions juntes, això de l'aparició del Bouhome, la derrota del Reial Mandril, l'assaig d'olimpíades d'hivern a Barcelona, no sé si seran bones per la salut però és que em sembla que és "ella"...qui ens ho havia de dir, la Channing d'empresària!

Nevada a Barcelona: amagueu les criatures !!!

Si, companys. He de confessar que estava preocupat quan he après que estava nevant a Barcelona, que el servei d'autobusos s'havia suspès, que hi havia problemes amb la xarxa ferroviària, que havien fet fora els estudiants de les universitats, que a algunes feines havien demanat a la gent de tornar a casa, que el país estava aïllat de la resta d'Europa pel tancament de l'AP-7 i la N-II. He trucat preocupat al meu pare que, afortunadament estava a Lleida i, contràriament a les informacions rebudes, només plovia. Ara bé, quan he vist els vídeos de TV3 i el que ha penjat aquest tio de la Travessera de Dalt a les 5 des capvespre ... Deu meu, quin país d'esbojarrats. Si cada cop que tenim aquí res de semblant haguéssim de parlar ... Ai mare !

 ... També als universitaris els afecta el temporal. A la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a Cerdanyola del Vallès, han enviat els alumnes, els professors i la resta del personal cap a casa en veure que la neu començava a prendre.

La intensa nevada a la ciutat de Barcelona ha obligat a suspendre la circulació d'autobusos urbans i interurbans. Transports Metropolitans preveu restablir el servei de les línies quan millorin les condicions de circulació i hi hagi prou garanties de seguretat. El metro a la capital catalana funciona amb normalitat. L'accés al port de Barcelona s'ha restringit a causa del mal estat del mar. L'Ajuntament de la capital catalana recomana no utilitzar el cotxe privat i evitar en la mesura del que sigui possible sortir de casa. A rodalia de Renfe, només funciona la línia R2 sud, que fa el trajecte entre Sant Vicenç de Calders i l'estació de França,i s'ha habilitat un bus llançadora entre Barcelona i l'aeroport del Prat. Entre Caldes de Malavella i Riudellots de la Selva han caigut alguns arbres a la via i hi ha dos trens aturats. Com a conseqüència d'això, el servei dels trens de mitjana distància de la línia Barcelona-Girona-Portbou està interromput en aquest tram. No es pot establir servei alternatiu d'autobusos a causa de les restriccions de circulació per carretera .

En aquesta vida tot acaba per saber-se... IV

Companys, ja no m'ho esperava de vosaltres, homes madurs i amb responsabilitats. Si Pierre, no estàs sol en aquest món subterrani... Seguint les indicacions d'en Roy, he enviat a l'Abmili a fer un estudi de mercat a París, i com que tenia temps de sobra i al nano li venia de gust va anar a fer un tomb a Disney i es va trobar en Hands veient ell solet pelis una mica "dubtoses" (l'Admil no sap si volia fer una censura prèvia o és que en veritat...) i després ha enxampat en Roy en una situació una mica, com ho diria, compromesa?. Tot i així cal que prenem les històries de l'Admil amb una mica de precaució per que a mi em sembla que va anar a un altre lloc a veure un dels seus herois que té moltes idees.

En aquesta vida tot acaba per saber-se... III

Si amics, tots ho sospitàvem però no ho volíem "b"eure...quan va començar a parlar d'organitzar un viatge a Irlanda per Saint Patrick's day no li vam donar massa importància. Després, aquelles insistents referències a les seves cerveses preferides, que si les alemanyes, les belgues...La col.lecció de gots de cervesa (té més gots que no pas llibres a casa) les samarretes de publicitat que sempre porta a les reunions del departament, els power points que ens envia i sobretot la manera en que pronuncia darrerament la paraula "Vercesa"....I és clar, tot s'acaba sabent, i això és el que ha passat: Les càmeres de seguretat d'un Condis a Cerdanyola l'han enxampat en plena acció intentant comprar unes verceses. Senyo senyor com anava de bufat i la que ha liat! Però tranquil Pierre, t'ajudarem a sortir del teu mal "trago".

Bloqueig naval

No sé si al Doc li aniria bé fer unes classes de repàs de geografia a la Tripolitània...o al Hands, que li queda més a prop que al Roy i a mi!

En aquesta vida tot acaba per saber-se... II

Com que el Geògraf Solitari fa vacances però no descansa, l'altre dia passejant per Tarraco va descobrir un dels secrets millor guardats per en Roy...pel que sembla, pensant en el futur, quan es jubili, ha decidit invertir uns calerons i ha diversificat els seus negocis a Catalunya. Quan el GS va entrar a la botiga,(hi havia més banderes que a l'ONU, una senyora que, casualment estava bevent cazalla (pel que sembla el negoci l'hi porta la sogra) el va rebre com si hagués estat un client de tota la vida. Després d'uns gotets de cazalla, la dona va començar a parlar i a dir meravelles del seu jove, que casualment viu a Helvècia. Després de comprar un vestit nou, el GS es disposava a marxar, moment en que va veure uns catàlegs promocionant una casa al Pirineu. La de la cazalla li va explicar que si volia hi podia anar de franc, que tot i que el seu jove es una mica garrepa i li paga pocs francs al mes, a la casa no hi anava ningú i que per tenir-la buida ell la podria utilitzar. Ja ho sabeu, si aneu a la recerca de testimonis, o voleu anar a buscar bolets ja teniu casa. Tot aquest temps i no ha dit mai res!

En aquesta vida tot acaba per saber-se ...

Molt demanar "que hay de lo mio?". Molt angoixar al pobre Pierre ,fent-li creure que treballes servint birres a un pub homo per pagar-te els vicis i ... avui, quan m'he assabentat de la veritat ... My God, com has pogut amagar-nos una cosa aixi! Es que no m'ho creia, de veritat. He hagut de demanar-li a la propietària de les Pompes Fúnebres que hi ha al davant del teu negoci i m'ho ha explicat tot. Tot, entens el què vol dir tot? Doncs tot. 

Que, mentre ens feies creure que no sabies netejar el peix, estaves seguint cursos per cuinar el fugu. Que vas obrir un restaurant a Sants i vas enredar als gitanos fent-los creure que el fugu era un menjar típic del llunyà Líban d'on venies. I que amb la pasta que els vas aixecar, te'n vas anar a Llívia, i et vas pagar un curs de pizzeria acrobàtica a Can Fabian Martin. Que després te'n vas anar a Itàlia i vas obrir una cadena de pizzeries, fent creure als italians que erets nebot del capo de la Camorra. Que després les vas hipotecar totes i, sense fer-li conèixer el seu estat financer, li vas vendre la cadena a un tal Tolorino. Que amb la pasta que li havies aixecat al Tolorino ,i el munt de milions que ja tenies d'abans, te'n vas anar a Lausana i vas obrir una pizzeria-tapadera, amb les penques de donar al negoci el teu nom. Quina desil·lusió, My God, quina desil·lusió.

¿Qué hay de lo mio?

Sí sí, vosaltres foteu conya, però tinc l'impressió que si no reclamem ( o allò de "quién no llora no mama...") en Pierre no mourà un dit per res ni per ningú... això és el que ens podria passar (en un univers paral.lel) a tots tres....