dissabte, 25 de desembre del 2010

I Wish You a Merry Christmas (III) ...

Tothom dorm encara a casa, però jo he sortit un moment a fumar-me un pito a la terrassa i aquest és el paisatge que tenim avui. Gràcies a que segueix nevant, la temperatura és suau (-2.5°C). Demà, segons MétéoSuisse, amb temps solejat, les mínimes estaran entre -5 i -10°C i les màximes entre -5 i -3°C. He de confessar que començo a tenir ganes que arribi el moment d'anar a Canàries. De totes maneres, acabo de visitar la pàgina del parc nacional del Teide i m'he trobat amb aquest avis: "Se encuentra cerrado el acceso al pico del Teide por condiciones meteorológicas adversas debido a la gran cantidad de hielo y nieve acumulada. También permanece cerrado el acceso desde el refugio de Altavista hacia la cumbre. Nueva información disponible a partir del día 27 de diciembre de 2010". En fi, que ja veurem. De totes maneres, les temperatures a la vora del mar segueixen trobant-se al voltant dels 20°C habituals. Aviam com va tot, us tindré informats. Ahir vaig estar petant la xerrada amb en Hands i la tia Emma.  L'Israel no es passarà en uns dies per aquí perquè ... millor que ho expliqui ell quan torni de vacances, val? Vinga, una abraçadota a tots i bones festes i feliç any nou, car jo tampoc crec que pugui tornar a passar-me abans de gener (Rivers i Doc, seria un detall que us deixéssiu caure de tant en tant per no deixar sol lo tio Sinfu, no?)

dijous, 23 de desembre del 2010

I Wish You a Merry Christmas (II) ...

En Orlando ha tingut el detall d'enviar-nos un enllaç per felicitar-nos aquestes festes. La particularitat de l'enllaç és que posa a disposició dels musics de la tripulació que coneixen el solfeig un teclat amb el que composar diversos temes. Per aquells amb dificultats de comprensió, teniu un vídeo de démo a l'extrem inferior a dreta. Com en Doc, en Rivers i jo som nuls en solfeig, deixem als pro-fessionals la tasca de tocar el tema de la seva predilecció. Segons el mail una coneixença de l'Orlando opina el següent: Yo he tocado el himno de la alegría casi entero (menuda alegría) , pero las dos notas del principio fallan y para arriba falta alguna.
.

I Wish You a Merry Christmas ...

Quina sorpresa més maca, Sinfu! Resulta que, com han anunciat fortes nevades demà i demà passat, hem anat avui a comprar la teca per les festes. Tornàvem carregats a casa, passo pel davant de la bustia, l'obro veig el teu sobre i ... Yupiiii !!!  M'ha fet molta alegria, de veritat. I prometo embolicar-lo com deu mana i ficar-lo al peu de la xemeneia amb els altres regals. Bé, ja sabeu que no tinc xemeneia, però imagino que l'extractor de la cuina pot valer. I encara que ja hagi passat Hanukkah (aquest any era de l'1 al 9 desembre) li ficaré un vídeo i un ciri al Sinfu (val, ja m'enteneu, oi?). Bones festes a tots i feliç any nou!
.

dimecres, 22 de desembre del 2010

Quins collons que té el Suprem!!!

Després de saber que el "Suprem" obliga a la Cheneralitá a canviar la política lingüística només puc dir una cosa: "Quins collons que tenen aquests torracollons!"






dimarts, 21 de desembre del 2010

Teoria de la relativitat ...

Dos tios de la màfia entren a un hangar arrossegant un pobre home. Dins hi ha un gran negre netejant-se les ungles amb un ganivet enorme. Es diu Moisès, i deu fer 2.10m i 140kg. 
- Moisès, il capo a dit que donis per cul aquesta nena de merda, per que aprengui a fer-se l'home amb la nostra banda.
Moisès diu: després m'ocuparé d'ell.
Quan els mafiosos marxen, el tio s'agenolla davant de Moisès: Si us plau no me faci això, tingui pietat de mi, me moriré de vergonya i de dolor.
Moisès: Calla't i ves en aquell racó. Tu no saps encara què és el dolor.
Mitja hora després tornen els dos mafiosos arrossegant un altre home.
- Moisès, il capo vol que agafis aquest i li tallis les dues mans i li perforis els ulls, perquè aprengui a no tocar els diners de la venda de les drogues.
Moisès diu: deixeu-lo en aquell racó amb l'altre, després m'ocuparé d'ell.
Una hora després els dos mafiosos arriben amb un altre pobre home.
- Moisès, aquest li talles la polla i la llengua perquè mai més es fiqui amb les dones del patró.
Moisès diu: deixeu-lo en aquell racó amb els altres, ja m'ocuparé d'ell.
Finalment, els dos mafiosos arriben amb un altre home mig mort.
- Moisès, aquest el talles a bocins i li envies un trosset a cadascun dels membres de la seva família.
En aquest moment, se li atança el primer tio que li havien portat i li diu:
- Senyor Moisès, ara no es confongui si us plau, recordi que jo soc al que li ha de petar el cul !!!
Moralitat: Quan coneixes els problemes dels demés, els teus et semblen menys importants.

In Fraganti

(Mickey Lasal,Madrit), quí sinó els nostres papparazzi, podien haver aconseguit un document gràfic tant revelant com el de la imatge: l´assalt literal al pernil del càtering mentre la resta escoltava la tesi.
Es comenta que l´agenda del Doc és atapeïda d´actes d´expossició de tesis doctorals arreu de l´Estat. Ara sabem per què.

divendres, 17 de desembre del 2010

S.O.S SAL S.O.S SALLLLLLL



Fem una crida urgent a les salines de lEbre i al rebost d'en Batty per que ens enviin sal. Ja sé que no és massa neu però com que aquí no estem acostumats....aquest és el panorama espeluznant al davant de casa meva fa una hora. I si a més de sal ens feu arribar unes paletilles de jabugo i unes ampolletes de priorat, ja seria l'òstia! "Lo dicho" SOS SAL SOS SALLLL

dijous, 16 de desembre del 2010

problemes amb el vi ?

- Azafata, este vino sabe a polla !!!
- Es imposible señor. En Iberia solo servimos vinos de excelente calidad. Puede ser que se le esté repitiendo algo que haya comido antes.
- Usted es muy desagradable.
- Sin embargo usted me parece una bellísima persona. Pero puede que los dos estemos equivocados.

dimecres, 15 de desembre del 2010

Cork English Market


Bé, aquí teniu l'evidència de la meva estada al English Market de Cork, també conegut com a centre de trobada del GS. A les fotografies una general de les olives, l'altre amb el davantal i un altre amb unes senyores libaneses (com jo!)

dimarts, 14 de desembre del 2010

Localitzen al Dr. DontGiveOne a Marrakech

(Marrakech, GS)  Dos investigadors del Servei d'Intel.ligència del GS, en missió de recerca a Marrakech, es van creuar amb un individu que tenia una certa ressemblança amb el desaparegut Dr. DontGiveOne. Van rebre l'autorització de la central de Cork per contactar ràpidament l'antena local del GS a Marrakech, que va informar-los que l'individu en qüestió es fa anomenar Wolfgang Spindler i assegura treballar com enviat especial d'Euronews (punxa l'enllaç i mira el vídeo fins el final). Una nova pista vinguda de la central de Cork va dirigir l'equip cap a nous testimonis que, en ser interrogats, van confirmar les hipòtesis inicials. El Dr. DontGiveOne s'havia quedat sense un pel de tant estudiar al seu laboratori i, mort de vergonya, va decidir amagar-se a Marrakech, on va veure que feien bons preus per operar-se de la vista i ara ja no porta ulleres. Se sospita que també ha deixat córrer la geografia i que ara es dedica a la botànica amb un associat que viu al barri de Sants. Seguirem informant mentre segueixi desaparegut.

dilluns, 13 de desembre del 2010

I like your blog ...

Aviam, que he rebut un email d'un membre de l'honorable Associação dos Bebedores Pro- fissionais do Gondufo (Portugal) que es diu Carlos Caetano i que podeu contactar solidàriament en aquesta adreça. No he vist cap connexió portuguesa a les estadístiques, així que, o les estadístiques menteixen (recordeu-vos dels censos porcins del Bages) o Déu sap des d'on es connecta aquest amable seguidor del nostre blog. En fi, us passo el contingut sense modificar res:
Hello, 
Association of drinkers Gondufe, born August 28, 2007, is a non-profit and unincorporated association and was the first professional fraternity of drinkers of beer to rise in Portugal. 
Association retains its original character and nature of association of persons appreciative and beer lovers, regardless of color, brand or strength and is governed by the Statute and Rules. 
The Brotherhood is composed of a limited number of colleagues. The admission of new confreres is subject to acceptance by unanimity and is held annually.

Come visit our blog.
And leave your comment and return more often.
Be part of our association.
http://abebedorespgondufo.blogs.sapo.pt

With all due respect
Carlos Caetano
Association Gondufe B. P.

La Cimera del GS

(Mickey Lasal i agencies).
Exemplar recent del diari la Vanguardia on es fa ressò de la cimera del GS aquest cap de setmana a Cork. No cal dir que el rotatiu ha hagut d´augmentar la tirada treient una edició de tarda, davant l´exhauriment dels exemplars d´aquest matí.. El consell d´administració del GS, a partir d´ara, haurà de plantejar-se enregistrar a la SGAE termes com ara Catalans Universals, Casa Lily o Tito carlos.







diumenge, 12 de desembre del 2010

GS, AG - Resum del Consell d'Administració

Aquest diumenge 12 de desembre de l'any de gràcia del 2010 (en fi, lo de la gràcia, a qui se la faci), el consell d'administració del GS es va reunir al magatzem del darrera de la botiga de Kathleen Noonan, a Cork (Es veu que li devia un favor al Sinfu, per una frase que tenia que veure amb "his squeal". Deixe'm-ho així: Ah! La foto d'abaix, encara que fiqui el seu nom, crec que no és ella). El consell va avaluar molt positivament el nombre total de visites, no sense advertir que l'absència injustificada de Mr. Long John i de Mr. DontGiveOne, així com la galvana manifesta d'altres membres, estava posant en perill el futur de la pàgina i dels seus enllaços més coneguts: com ara el de Catalans Universals.
Si el president Visente va sortir amb proposicions de l'estil d'una nit al Molino o d'un pernil de bellota per atreure els desertors, el consell d'administració no es va deixar impressionar i va amenaçar amb una lectura de El Capital per Sor Citroën si els xifres no tornaven a anar a l'alça. Que no es podia entendre que hi haguessin moltes més connexions des d'Irlanda que des d'Espanya. I que el comentari de que era perquè en Sinfu ficava fotos de Miss Irlanda amb l'adreça del GS a les butxaques dels clients que acompanyava a la porta, no seria retingut a les actes per calumniós. Sobre l'anàlisi de les xifres, es va demanar que fos l'insigne Long John, Dr. en Mètodes d'Anàlisi Quantitativa, qui les examinés i en fes un informe qualificat a l'intenció de l'honorable Dr. Israel Hands. Més informació a La Vanguardia.

dissabte, 11 de desembre del 2010

y quien es él? y a que dedica el tiempo libre?

Sé que la tripulació del Flint està impacient per saber on es pot estar amagant en Peter DontGiveOne. Doncs bé, la unitat d'informació, després de no poques recerques i d'un esforç pressupostari sense parell, va  haver de subornar en Vito Genovese, que pràcticament va buidar la bodega d'en Tito Carlos . I Vive Dios que ens va donar l'informació que buscàvem -bé, i també dues hores d'informació sobre el grup de les folcloriques que ningú li havia demanat,  En fi, que sabem de bona tinta que'n Doc està organitzant una mena de sopar de Solstici d'Hivern, amb barra lliure de birra, i tot a 3€ !!!. Si, amics. Una estafa més d'aquest grup mafiós que es fa anomenar el GRAMP.  En fi, no li digueu a ningú, però estem preparant una operació comando per acabar amb aquestes enganyifes que no serveixen més que per rentar els diners guanyats il·lícitament amb les matricules i altres negocis dubtosos dels que no parlarem aquí, sinó als tribunals. I el pitjor de tot és el grup que han escollit per amenitzar la nit del solstici:  mare meva, si sembla que estiguin traient-li la pell en viu a un gat!  No sé, segur que'n Sinfu hauria pensant en quelcom més acadèmic, de l'estil Erasmus, o més beyond encara, que ell és un tio molt viatjat.

L'espectacle està al carrer: Oprah's Kickoff Party

De manera anàloga a la producció de principis del 2009 a l'estació de Liverpool Street (veure el post precedent), l'onze de setembre de 2009 es va organitzar una performance a la vila de Chicago per inaugurar una nova temporada del Oprah Winfrey Show (Mamma Mia!)
Com podreu veure al vídeo, la cosa comença amb una noia que, tota sola, segueix el ritme d'aquest tema brutal dels Black Eyed Peas: "Tonight's Going to Be a Good Night". Quan la cosa comença, ningú  més es mou. A la fi, son 21'000 figurants que donen lloc a un espectacle impressionant pels carrers de Chicago. Finalment, no us perdeu l'originalitat del vestuari del grup: lo de la Fergie és ja de denuncia al jutjat de guàrdia. També la qualitat artística d'en Gómez. Però menys mal que la quincalleria d'en Will.I.am ho amaga tot XD. Ah! Per acabar, com es tracta d'un video HD no oblideu de punxar a les fletxes si ho voleu veure sobre la totalitat de la vostra pantalla!

L'espectacle està al carrer: T-mobile UK





Perquè la publicitat pot ser divertida i perquè l'espectacle no té perquè estar tancat entre quatre parets i perquè tothom que ho vulgui pot participar-hi.
.

dilluns, 6 de desembre del 2010

l'avi basc i les patates ...

Un basc molt vellet, vivia a la muntanya i  volia plantar patates al seu hort. Però vivia  sol i els anys l'havien deixat tant feble. Tenia un ordinador a casa que li havia ensenyat a fer anar el seu fill, informàtic a una empresa multinacional a Paris. El vell va decidir enviar-li un email al seu fill per demanar-li ajuda.
Estimat Iñaki. Estic molt trist perquè m'agradaria plantar patates al meu hort i me manquen les forces per treballar la terra. Estic segur de que si estiguessis aquí podries ajudar-me. El teu pare que t'estima.
Unes hores després el vell rep aquesta resposta del seu fill.
Estimat pare. Per l'amor de Déu, no facis res al jardí. Vaig enterrar allò que tu ja saps. Jo també t'estimo molt, pare. Et teu fill que t'estima
A les 4 del mati es presenten a casa del vell els GEO, la Guardia Civil, la Policia Nacional, La Ertzaintza, les joventuts del PP, els càmeres de TVE, els de Intereconomia, els de Antena 3 i una brigada de periodistes d'investigació de El Mundo dirigida pel Pedro J.
Comencen a cavar com a desesperats per tot el jardi, inspeccionant-ho tot al mil.limetre, però no trobant res, ho deixen córrer quatre hores després i tornen a marxar deixant la casa i el vell sota una discreta vigilància.  
A les 8h del mati, el vell rep aquest missatge del seu fill.
Estimat pare. Estic convençut de que la terra del hort està més que treballada i que està preparada per que plantis les teves patates. Ho sento, tant lluny com estic, no podia fer millor. El teu fill que t'estima. 

(Traduït de el francès, la cosa es passa entre un pare cors i el seu fill)

diumenge, 5 de desembre del 2010

La nina, la mama i l'oncle David ...

- Nina, soc el papa. Passa'm la mama.
- No puc. Està al pis de dalt, a la seva habitació, amb l'oncle David.
(silenci incomode)
- No tens cap oncle que es digui David!
- Si, si. Ara està al llit amb la mama.
- Puja i digues que el cotxe del papa acaba d'entrar al garatge.
- Ho fa i torna al telèfon plorant.
- Merda, què és el que ha passat, per què plores?
- La mama s'ha ficat a cridar, ha saltat del llit despullada, ha relliscat amb la catifa, s'ha colpejat el cap contra el llit i ha començat a sagnar. Ja no es mou i crec que està morta.
- Oh Deu meu! Deu meu! Deu meu ! .... i l'oncle David?
- Ell ha obert la finestra i ha saltat a la piscina. Però ha oblidat que l'havies buidat. Està al fons i no es mou, crec que també està mort.
(Llarg silenci)
- La piscina? Quina piscina? Espera, Nina. Aixo no és el 01.13.37.69.69?  (traduït del francès)

bajo la sal ...

Bajo la sal és el nom d'un thriller mexicà inquietant, rodat al 2008. El film va sobre una sèrie de crims que es produeixen a les salines de Guerrero Negro (Baixa Califòrnia, Mèxic), però millor que us llegiu l'argument l'argument al wiki (en aquest cas, molt més complet que a imdb). Però no he obert aquest post perquè vulgui parlar del film (tot i que, els que tinguin la casa plena de Barbies, ... en fi). He obert el post perquè m'he quedat com vulgarment es diu de pasta de boniato quan he vist les salines de Guerrero Negro, les més grans del mon.

Punxeu dues vegades sobre els vídeos a fi de veure'ls amb el seu format original i gaudiu dels paisatges. Ara ja sols puc esperar que, quan aneu de visita a La Ràpita i veieu en Hands amb un gran ganivet a la mà, penseu més aviat en el pop que està preparant i no sortiu corrent cap a la platja demanant una ajuda que ningú us podria ja donar MUAHAHAHA.

divendres, 3 de desembre del 2010

Femme fatale !

Katy Perry s'aproxima a la barra del bar d'una coneguda Brasserie de Paris. Li fa un senyal inequívoc amb un dit al barman perquè s'apropi. Quan ell arriba, li fa una caiguda d'ulls per seduir-lo i amb el cap li indica que s'apropi més. Ell ho fa i ella comença a acaronar-li la barba i li demana: ets l'amo de la Brasserie? Ell li respon: No, jo soc el barman. Katy, ficant els dits entre els cabells del barman i començant-lo a despentinar li demana : I no el pots anar a buscar, carinyo? El barman ja està com una moto i li respon: Malauradament, no. Recorrent amb vici els dits pels llavis del barman, Katy li demana: Pots fer una cosa per mi, amor? El barman, que està més excitat que el llop de Tex Avery, comença a llepar-li un dit i li respon: Bien sur, ma belle. Ella comença a ficar un a un els dits de cada ma a la boca del barman, que els llepa amb frenesí. Vull deixar-li un missatge a l'amo, li diu Katy.  El barman, que ja no pot més amb l'excitació i comença a gemegar li demana quin és el missatge que vol que li doni. Digues-li que no hi ha ni paper ni sabó al lavabo de les dones!  (Traduït del francès)

La tradició nadalenca i els nous temps

Companys, s'acosta el nadal i tot i que els catalans a l'exili no gaudim dels anuncis publicitaris peninsulars, sentim una certa nostàlgia per tot allò que no tenim al davant durant aquests dies festius. Ens hem de preparar per cel.lebrar en família unes dates molt emotives i
com a tot arreu hem de pensar en què regalar a tots aquells a qui estimem. És per això que des de la verda hibèrnia i en plena crisis ecònomica us vull proposar aquesta empresa familiar, per si no sabeu que regalar al vostres amics i familiars. És hora de ser original i no com l'anunci ...

dimecres, 1 de desembre del 2010

neu de tardor ... [2]

.
.
Si dissabte la cosa va anar forta, la que està caient des d'ahir al vespre no té res que envejar-li. Us passo unes fotos perquè ho pogueu comprovar, que sinó després me sortireu amb que no faig més que explicar sopars de duro. En fi, a dalt a l'esquerra, la terrassa de l'empresa on treballo. I a la dreta d'aquesta imatge, la Gare de la que teniu tants bons records. A la part de baix, dues fotos del meu barri : les he fet aquest vespre quan tornava de la feina. No us perdeu les trinxeres pels peatons a les voreres i l'alçada de la neu.
.

Una Mou 5 Estrellas !!!

La cervesa preferida dels madrilenys: Mou 5 Estrellas !!!  Deixeu-me agrair en primer lloc en Hands per tenir-me al corrent del resultat del partit i donar-me l'alegria d'informar-me complidament quan va arribar el 5-0. Res, que els portuguesos de la feina m'havien amargat la setmana amb el conyasso de que el Real ens massacraria i va ser un detall poder saludar-los a l'hora de la pausa amb una ma ben oberta. En fi, que estava esperant a veure si en Hands o en Sinfu penjaven alguna cosa. Jo no he trobat res d'actual a youtube, però no serà això que m'impedeixi recordar altres temps igual de gloriosos.
.

diumenge, 28 de novembre del 2010

Més turba, Sinfu. Més turba !!

Ahir teníem Reunió Plenària del GS a l'Exili. Veient per vídeo conferència en Sinfu vestit igualet que'l paio de l'esquerra, però a dins de casa, me vaig quedar pasmao. Es veu que a casa seva fa molt de fred i, com s'escalfa amb la torba (ficant-la a l'estufa, vull dir ... nchst!, la torba, home!) he volgut fer aquest crit perquè en cremi més i deixi de passar fred. Cuida't, Sinfu!

neu de tardor ... [1]

Ja tenim aquí la primera neu d'aquest hivern. Després de haver estat nevant una miqueta cada dia des de dilluns (dimecres pel mati, a Olten, va caure també una de forta, però no va agafar), la nit de divendres a dissabte va fer força fred, -7°C a Lausana  (-26°C a La Brévine - Neuchâtel) i va a començar a nevar cada cop més fort fins ahir. Us passo dues fotos: una d'ahir, i l'altra d'avui, agafada des del jardí. En fi, res de l'altre dijous, si no és que els caps de setmana no fan passar tantes pales per allò de que la penya no treballa. Però en Isaac sí que treballava ahir, i va agafar un bus nou de gas que no tenia la mateixa força que els vells elèctrics per atacar els pendents: a la fi, ja a prop de casa, va decidir baixar-se i acabar caminant.
Es diu que el govern català està interessat en saber què ha de fer per  tenir les carreteres en el mateix estat que a Suïssa quan una situació similar arribi a Catalunya i ha enviat alguns observadors per informar-se.

Zibelemärit: el mercat de la ceba de Berna

Doncs si amics. Berna té un ós al seu escut i no una ceba, com Sabadell. Però això no treu que hi hagi una veritable passió per aquest bulb, i que es tradueixi en un mercat (Zibelemärit) que té lloc el quart dilluns del mes de novembre de cada any al davant del palau federal. La cosa es presenta amb un munt de parades on es ven una bogeria de varietats (de preferència per productors locals) i comença entre les 3h-4h del mati i s'acaba cap a les 16h amb una batalla de confetti abans d'anar a sopar a casa, a casa dels amics o a un restaurant. I què es sopa? Doncs sopes, pastissos ... tot el que us podeu imaginar ... però a base de ceba!!!

dissabte, 20 de novembre del 2010

Rolex Learning Center - EPFL



.
L'École Polytechnique Fédérale de Lausanne (EPFL) organitza uns cursos d'informàtica per nenes els dissabtes, a fi de sensibilitzar-les des de petites a seguir carreres de ciències i tecnologies. Avui he acompanyat Yaël al curs i he decidit deixar-me caure pel Rolex Learning Center.
Personalment m'he quedat bocabadat. Pufs per tot arreu (molts més que als vídeos que us passo) on els estudiants estan estirats amb els seus Labtops, de vegades discutint les classes o preparant els treballs de curs (sense crits!, of course). Taules i cadires per tot arreu amb una cafeteria central (més silenciosa que d'altres que hem conegut!) i d'altres bars satèl.lits. Sales per fer treballs de grup amb una certa intimitat (al primer video de 2'15" a 2'35"). Una biblioteca com deu mana. Sales d'estudi per la penya que fa recerca. I si res de tot això et va, com tot està emmoquetat i net com una patena, pots seure't o estirar-te on vulguis, Flipant de veritat! Jo he passat dues hores a una taula de la cafeteria satèl.lit que podeu veure al primer vídeo entre 1'40" i 1'50", llegint-me un llibre de Xavier Roig ("La dictadura de incompetència", ja en parlarem) i amb els Alps nevats a l'altre costat de la finestra. Ouffff! . Doncs això, que us passo dos vídeos: el primer amb un recorregut del RLC amb una Steadicam (els resultats d'aquesta tècnica no deixen d'al.lucinar-me), l'altre un recorregut de menys qualitat visual però amb un interviu del rector del politècnic i dels arquitectes del RLC. Que ho gaudiu com Bow mana!

divendres, 19 de novembre del 2010

Franky gous tu jolivud

Demà farà 35 anys ...........

LA CRISI A CA´L SINFU


Amb tot l´embolic de la crisi a Irlanda i davant els constants rumors de l´imminent rescat dels mercats per part de la UE, el company Sinfu a preferit curar-se en salut i avançar-se muntant un nou negoci (després del fracàs del negoci del porc alal). De moment sembla que no li va malament amenitzant (que no amenaçant) batejos, casaments i comunions.El refotut del cas és que per engegar-ho ha embolicat a la tripulació de´n Flint amb l´excusa de reviure aquella gran banda: Mercator i cia. Així que entre "Cielito Lindo" i "Guadalajara", deixen caure un "No Plantes Ajos en mi Tumba" a ritme de Corrido.
D´altra banda corren rumors de que la crisi Irlandesa ve originada per la pasta que el gran filòsof Edward Bou va deixar a deure a en Sinfu...."y andele"...

dimecres, 17 de novembre del 2010

Danger on Air-plane Flights

A man and a woman were sitting beside each other in the first class section of an airplane. The woman sneezed, took out a tissue, gently wiped her nose, then visibly shuddered for ten to fifteen seconds.
The man went back to his reading. A few minutes later, the woman sneezed again, took a tissue, wiped her nose, then shuddered violently once  more. Assuming that the woman might have a cold, the man was still curious about the shuddering. A few more minutes passed when the woman sneezed yet again. As before, she took a tissue, wiped her nose, her body shaking  ever more than before. Unable to restrain his curiosity, the man turned to the woman and said, 
     - "I couldn't help but notice that  you've sneezed three times, wipe your nose and then shudder violently. Are you OK?"
     - "I am sorry if I disturbed you, I have a very rare medical condition; whenever I sneeze I have an orgasm."
The man, more than a bit embarrassed, was still curious.
     - "I have never heard of that condition before", he said. "Are you taking anything for  it?"
     - The woman nodded, "Yes, pepper"

dissabte, 13 de novembre del 2010

Psicologia evolutiva: coses que mai no hauriem hagut de haver aprés ...



Resum del programa n°337 emès la matinada del 08.12.2004 per TVE2. Steven Pinker, catedrátic de psicologia de la Universitat de Harvard. Pinker és un expert en llenguatge y gramàtica, i ha treballat molts anys al MIT.

dilluns, 8 de novembre del 2010

Edward Bow Awards 2010

L'edició 2010 del premi de la Fundació Edward Bow, amb menció especial i bitllet d'anada a les Seychelles, ha estat acordat per l'unanimitat del jurat i del public al Dr. Carallot Rovira, per la seva afirmació de que "un Papa alemany ha fet més pel català i la seva projecció internacional que qualsevol president espanyol en els cinc segles d'existència de l'Estat com a tal (quin estat? quins presidents?). El nostre honorable vicepresident del Govern alabava amb aquesta afirmació que Beneit XVI "hagi fet servir la llengua catalana, encara que hagi estat de forma "testimonial" i "que en els cinc continents se sàpiga que hi ha una llengua pròpia que és la catalana". Una moció del  president del jurat ha afegit al conjunt d'aquestes distincions, la de la fundació Aloïs Alzheimer, per haver oblidat un seguit de contribucions històriques a la llengua catalana, realitzades per un president de govern espanyol que, no solament parlava català en l'intimitat (que ja tenia el seu mèrit, no tenint amb qui fer-ho), sinó que defensava la seva utilització en public i no s'estava de fer-ho: i tenim les proves que calen

dissabte, 6 de novembre del 2010

Universos paral.lels: Ligia Elena

Bé, tothom ha sentit parlar dels universos paral.lels, o no? En un d'aquests universos hi viu una dona que tots coneixem i que vam patir en l'altre univers en el que per desgràcia nosaltres també hi érem. A casa nostra van conèixer aquesta història a través de les cançons de l'Orquesta Platería, però
en realitat qui va fer la crònica desde l'altre univers va ser en Rubén Blades, i ja ho deixa ben clar a la lletra, "de nada sirvieron regaños ni viajes ni monjas"...tot el contrari del que vam veure al nostre univers......

dijous, 4 de novembre del 2010

Sense València, no hi ha independència [2] ...


King Africa: Paquito el Chocolatero
Mamma mia! Bé, almenys ja sabeu d'on van treure els de San Miguel la musica dels seus anuncis. El pitjor és que tinc la sospita que'n Alan Duffy ha caricaturitzat de manera esperpèntica una realitat que ... en fi, si no sabeu de què estic parlant, espereu a veure què passa diumenge vinent a Barcelona abans de fer cap comentari sobre els valencians.
Segons deia fa mesos l'ABC: Consagrando el Templo de la Sagrada Familia, el Papa pone de relieve la importancia que tiene el matrimonio y la familia para el bien de las personas, de la Iglesia y de la sociedad y la necesidad de defender y ayudar a las familias y a la vida. Y al mismo tiempo  (...), manifiesta el valor que el Santo Padre da al arte y a la belleza, ya que, como nos dice, "a belleza puede convertirse en un camino hacia lo trascendente, hacia el misterio último, hacia Dios". 
Berlusconi no diu res d'altre!

El Maestrat


Doncs no vam estar de vacances a Sant Mateu,com apuntava Batty, sinó a un altre poblet del Maestrat: Cantavieja a l´Alt Maestrat, ja a l´Aragó, i seu del general Cabrera (conegut com "El Tigre del Maestrazgo") durant les guerres carlistes. La curiositat és al hotel on ens varem allotjar, on certes habitacions tenen nom i, potser com no podia ser d'una altra manera, mireu a la foto quina ens van donar. Si mai us perdeu pel Maestrat no deixeu de visitar aquest lloc.

diumenge, 31 d’octubre del 2010

La Rumba Catalana 2: Peret



Aprofitant la sèrie sobre la Rumba, em ve al cap que potser la resta de la tripulació no es deixa veure perque "estaban de parranda, estaban tomando cañas".
Només cal que canviem a Blanco Herrera i tot té sentit!...
.

Roy Batty "Se está gestando un nuevo orden"

Tots sabem de la capacitat i preparació d'en Roy, però és que ara fins i tot s'ha convertit en un gurú a La Vanguardia...
.

dissabte, 30 d’octubre del 2010

Maradona Good, Pelé Better, George Best ...

He has ice in his veins,
warmth in his heart
and timing and balance in his feet

Danny Blanchflower
.
Un estudiant de geologia del patatabrava ha inclòs, en castellà i de manera aproximativa, la vella citació de George Best: I spent a lot of money on booze, birds and fast cars. The rest I just squandered (traduïda amb més o menys fortuna com: He gastat un munt de calers en l'alcohol, les dones i els cotxes esportius - el reste l'he malgastat). Tot plegat m'ha fet revenir als anys on jo era un crio i m'ha fet pensar en la facilitat amb que la premsa i el public poden pujar avui a l'altar de "millor jugador de tots els temps" a jugadors que haurien tant per aprendre de Pelé, Cruijff, Maradona i ... de George Best. De fet el títol d'aquest post fa referència a una inscripció que un admirador havia deixat en una corona el dia de l'enterrament del gran George (també conegut en el seu temps com el cinquè Beatle). Youtube està ple de vídeos d'homenatge per aquest gran jugador, sols que no tots permeten l'integració en altres pàgines. El que he penjat me sembla un bon compromís, però no deixeu de veure aquests altres [1] [2] [3]. Ah, si! Abans que se m'oblidi, cap a la fi de la seva carrera, just abans de marxar a Los Angeles, George Best va jugar tres partits la temporada 1975-1976 amb el Cork Celtic.
.

divendres, 29 d’octubre del 2010

dissabte, 23 d’octubre del 2010

homenatge als herois del mar ...

(Agència Antoni F). L'intrèpid Israël Hands ha hagut de tallar les seves vacances al poble de Sant Mateu (Baix Maestrat), poble d'una rica historia de càtars, germanies, maulets, liberals anti-carlistes,  i alt lloc de la CNT durant la revolució ...  vaja que els han caigut totes. 
I les ha hagut de tallar a causa "d'un temporal amb vent de gregal de fins a 80 km/h, ones de 5 metres i 175 mm.de pluja. Total, que tot ha quedat prou tocat i, com sempre, l´accés per la platja tallat", com li deia a l'enviat especial de GS News. En fi, que està clar que ara no té massa temps per passar-se per aquí, però us estarà d'allò més agraït si li feu arribar la vostra solidaritat al seu compte de resistència al Bank of the Bahamas International, Bank Lane, Woodstock Street, Freeport (Grand Bahama). Entretant, els companys de Geògrafs sense fronteres,  han volgut mostrar la seva solidaritat enganxant el vídeo: "Tio, no et queixis, que podria ser pitjor. I sinó, demana-li al teu pare, que va ser farero a Finisterre". Seguirem informant!

dilluns, 18 d’octubre del 2010

Manifest del 111

Resulta que estàvem ocupats perquè … doncs, perquè estàvem enfeinats. Baixava a BCN per les discussions d'el Manifest del 111 i li vaig demanar al Doc de mobilitzar els efectius locals d'el GS. El malparit va proposar-me d'anar a la lectura de dues tesines a la UB. Vaig reeixir a escapar-me dient que feia temps que no veia na Pilar (treballa just al davant, al CCCB). No va ser fàcil de trobar-la. Vaig anunciar-me a la recepció i van dir-me que no hi era. Vaig utilitzar un vell parany d'en Sinfu i vaig dir-li a la recepcionista que l'havia vist a la Mercè fumant porros i que s'ho diria a tothom si no me la trobava. Va trucar els seguratas i, gràcies als gossos, van trobar na Pili currucada al forat d'una escala. Va explicar-me que al seu contracte estava estipulat que'ls havia d'inspeccionar regularment i que el seu mòbil no tenia cobertura. Clar, jo me la vaig creure, pero a canvi que m'invités a la cafeteria del CCCB: el tio del martell neumàtic me va saludar, sempre està enllà quan vaig a prendre alguna cosa.
La trobada del GS era, per variar, a la terrassa del Zürich. En Doc i jo ens vam haver de beure ràpidament dues gerres de birra, abans que arribés en Long John (ja sabeu que segueix un tractament amb AA i el respectem perquè ell també és una persona humana, malgrat tot el que pugui dir en Sinfu …). Quan vam arribar al 111, vam demanar una ampolla de vi i vam començar a redactar el Manifest. Però com no teníem quòrum (la cambrera va dir-li al Doc que a ella no la lièssim), ho vam deixar, i ens vam dedicar a conspirar sobre altres temes. Vam començar parlant de les novies d'en Sinfu, però clar, se'ns va acabar el tema en dos minuts. Després de les d'en Hands, i el mateix. Vam decidir parlar de la pasta que es guanya la dona d'en Long John i de les possibilitats de passar unes vacances al Cabo de Gata amb el seu pare per la patilla. I aquí si que vam trobar una mina. Però com ell, a sobre d'el Madrid, resulta que es pobre i s'ha de guanyar la vida treballant (en Doc encara riu), va haver de tornar a la feina. El vam acompanyar i, en deixar-lo al forat, ens vam anar a beure una birra als 4 Gats. Quan vam veure que només tenien San Miguel i que valia el mateix que una birra de veritat a Ca'n Orlando vam decidir agafar els Catalans i anar a Bellaterra, amb l'excusa de que el Doc tenia el carro aparcat al Campus.
Si, si … el que volia era fer-me anar al departament dient que havia d'imprimir no sé què i va deixar-me sol en aquells passadissos tenebrosos. Quan va veure'm despullat ballant una dança comantxe al voltant d'una foguera on cremaven els "Documents d'Anàlisi Geogràfica", va tornar desesperat i ens vam anar al 1916. Jo vaig veure'm una Paulaner + i ell una Font Vella. Ens va venir a buscar en Pau Nodoyuna i, clar, en Doc amb l'aigua, va quedar d'allo més bé. Després, amb l'excusa de que havia d'anar a buscar na Mar Nodoyuna a l'aeroport, me va voler fer marxar del 1916. Jo no volia: ho veureu quan trobeu la  traça de les meves ongles a la barra de marbre del pub (al  costat de les traces del martell del germà de l'Orlando que's va capficar amb que no li espatllés el mostrador). En fi, quan me va dir que, o marxàvem o pagava jo la Paulaner, vaig dir-me que me sabria malament que arribés tard a l'aeroport. Vaig marxar plorant i me va deixar tirat a la Meridiana.
Nchst! Aviam quan ho podem repetir, de manera que hi hagi el quorum necessari per redactar el condemnat Manifest del 111

La Rumba Catalana 1: Peret

Com que fa molts dies que tothom està massa ocupat he pensat que potser és temps d'escoltar una mica de rumba catalana, i qui millor per començar que en Peret, amb aquest vídeo de l'any 1969 a la Televisió Espanyola i cantant en català "el mig amic" (eh! que no té cap doble lectura...).
Gitano, català i rumbero. Espero que si guanyen les ereccions els del PP no l'expulsin (tindria molt números) com va fer el marit de la Carla Bruni amb alguns a casa seva ...

diumenge, 3 d’octubre del 2010

Me la suda

Pels arxius del GS que, després, amb els anys, les coses s'obliden i seria llàstima que se'ns escapés el Zapatero.






dimarts, 28 de setembre del 2010

La merda de la muntanya...


No sé si seran aquests els bolets amb els quals en Sinfu proposa fer un fricandó per a la penya.El cas és que ara que he trobat la foto (Fredes,2007),em pena no haver-los arreplegat i enviar-li per correu.Clar que el meu instint depredador té un límit i reconec que no hagués estat tasca senzilla treure´ls del seu hàbitat natural sense quedar pringat.Em pregunto si aquests són de la mateixa classe que els que s´hi troben al país de la Guinnes...

dijous, 23 de setembre del 2010

luckiest people on the earth ...



Jo crec que aquest primer vídeo s'ha de complementar necessàriament amb aquest que ja us he enviat per correu. I es que, hom es demana com aquests tios estan encara vius. Ah! Per cert, la musica del vídeo molt bona, si.

diumenge, 19 de setembre del 2010

es recompensarà a qui els trobi ...

La United States Marshals Service (USMS) i l'ASU Museum of Anthropology de l'Universitat d'Arizona estan buscant activament aquests dos individus als que no han dubtat de catalogar de perillosos. En llur comunicat informen de que no us deixeu engatusar en cap moment si us inviten a un cafè. No el pagaran mai i seguiran invertint els diners vergonyosament estalviats en activitats relacionades amb l'hampa i el crim organitzat, sota una de les nombroses tapaderes que'ls facilitaran en Vito Genovese, el seu Consegliere o qualsevol de les unitats especials a la seva disposició. 

divendres, 17 de setembre del 2010

Miguel Rivers es retira


Si no fos per que de vegades un passa les pàgines dels diaris una per una i amb parsimònia no m'ho creuria. En Miguel Rios es retira! Jo pensava que ja feia dies que disfrutava de les vacances de l'Inserso, però ves per on l'home encara anava pel món fent bolos ... Pel que sembla farà aquest vespre el seu darrer concert a Granada, en el que hi haurà un munt d'artistes preparats per acompanyar-lo en aquest efímer moment de glòria. La notícia ha estat publicada al diari "El Paisa" i signa l'article un tal "Emilio el Andalusí". Tot i que aquest tipus de concert són sempre una mica
lacrimògens,el corresponsal magrebí ha pogut saber que en Raphael estarà present en el comiat gràcies a l'antic mànager de "El Fary" (no sé que penseu, però a mi em recorda un amic de l'època universitària) que, després d'inflar-los a mais, ha aconseguit una darrera gira de despedida per terres alpines amb dret a top manta ...

dimecres, 15 de setembre del 2010

Portugal, capital lisboa


Aprofitant que era l'aniversari de la Julie i que teníem uns dies de festa, vaig aconseguir uns bitllets d'avió a bon preu, un hotelet, i vam anar a passar la diada (la de Catalunya i la de la Julie) a Lisboa, la capital de Portugal per si algú no ho sap. Val a dir que jo no havia estat mai a la vella Lusitània i que tot i només passar tres dies, em va agradar força. Vam gaudir del bacallà, de la cervesa autòctona, del bon temps i dels bons preus! La comunicació és força senzilla, jo parlava en català moltes vegades i em responien en portuguès i cap problema. Quin gran petit país! Ells es van desempallegar dels aspaniols i nosaltres vam ser la torna...Com deien els Siniestro, "Menos mal que nos queda Portugal"........

Retorn


Sembla que, arribada aquesta època de l´any, es produeix una mena de retorn a ben bé no se sap què. Potser qui ho tenen més clar són els que estan lligats, directa o indirectament, a la docència o l´aprenentatge (o sigui, tota la tripul.lació, per què els que tenim criatures també ens trobem amb això). Més que res per què després del breu(???) període de vacances, es torna a començar. En aquest sentit, no sé si sóc afortunat, per què el meu camí és un xic a la inversa i ara aviat començarà el meu període de vacances. Potser en Batty també s´hi troba amb això. Fa uns dies en vam fer un petit tast d´aquestes vacances, aprofitant que la canalla encara no havia començat el cole. Aquí us en deixo una mostra.

dissabte, 11 de setembre del 2010

Staff Benda Bilili



Staff Benda Bilili és un grup d'excel.lents musics originaris de Kinshasa (République démocratique du Congo) que tenen en comú haver passat la poliomielitis quan eren joves i haver superat mentalment aquesta infermetat amb la musica. Malgrat el seu èxit, es diu que segueixen vivint als carrers, envoltats pels shegués (nens vagabunds) i assajant al zoo de Kinshasa. Les seves cançons integren elements de la rumba congolesa, la musica cubana, rhythm'n'blues, reggae i fins i tot de funk. Però és que, a més, es que toquen de puta mare, companys! En fi, aviam que us semblen.

dilluns, 30 d’agost del 2010

Dawkins i Maher: tolerància i provocació


Richard Dawkins és conegut per ser un dels més combatius defensors del racionalisme, del pensament científic i de l'ateisme.Una altra senzilla, però aplicada al subjecte de discussió, molt bona. A més, que el tio és divertit de collons, sobretot quan un altre ateu convençut, Bill Maher, li obre un espai a un dels programes de més audiència de la TV dels USA. Parlant de Bill Maher, no us perdeu això, és boníssim! I aquest, aquest és encara millor! I millor que pari.

dimecres, 25 d’agost del 2010

Traffic Jam a la Xina

Bé, en Cortázar ja ho havia anunciat i ningú no li va fer cas...

Laguna de Fuente de Piedra

La calor era insuportable (40°C) a les dotze del migdia però la meva mare estava a casa d'una cosina a un poble anomenat Humilladero, a prop d'Antequera i jo vaig decidir escapar-me fins a l'hora de dinar. L'opció A era anar a comprar el diari i prendre refugi en un dels bars del poble, i l'opció B era la de visitar la Laguna de Fuente de Piedra, situada a pocs quilòmetres al poble que porta el mateix nom que la bassa d'aigua. Era "un marco de incomparable belleza" però fins i tot les cigales s'ho pensaven dues vegades abans de cantar massa seguit, perque la calda et fregia en sec. Després de passejar-me 20 minutets i prendre algunes fotos vaig haver de sortir per cames i amagar-me una estona en un bar amb l'inestimable ajuda d'una cervesa Alhambra de 6.4c i una tapa de llom que trencava la pana. Welcome to los Llanos de Antequera!