dissabte, 31 d’octubre del 2009

Todos a la cárcel?


I mira tu, mentre llegia la premsa avui m'ha passat pel cap aquella pel.lícula d'en Berlanga que tant em va fer riure (o això recordo). I si teniu gana jugueu una estona al joc del xoriço.

dijous, 29 d’octubre del 2009

mata l'escola la creativitat?

Fa temps que Lluïsa va enviar-me un enllaç a una conferència molt interessant del genial Ken Robinson [1] [2]: Does Schools Kill Creativity? (TED (Technology, Entertainment, Design) Conferences, Monterrey, California, 2006). Al llarg de la conferencia, Robinson ens explica d'una manera magistral quins son els desafius de l'escola actual i quin el compromís que s'espera d'ella entre intel.ligència i creativitat. Hi ha una part força divertida cap a la meitat del vídeo on Robinson fa al·lusió als professors universitaris, però no us diré més i us ho deixo descobrir.  En fi, espero que aquest post doni força de què parlar, el tema s'ho mereix.

dimecres, 28 d’octubre del 2009

catalans universals - geografia de muntanya

Si busqueu a Google catalans universals, veureu que havíem baixat en el rànquing a la tercera pàgina de les imatges i deu sap on al web. Naturalment, això és completament inadmissible. Es per aquest motiu que hem de tornar a activar aquests mots de recerca a google (per exemple amb aquest post). I ja, pel mateix preu, el de geografia de muntanya o geògrafs sense fronteres.

geògrafs sense fronteres - geografos sin fronteras

Pierre el Lampista (malnom amb el que també es coneix en Doc NoDoyUna des de que se'l veu traficar amb tubs plens de fang a la tele) demanava per l'interès de crear una organització de geògrafs sense fronteres. Però google ens diu que aquesta organització ha estat creada el 24.09.2007 per dos estudiants de l'UCM, i disposa d'una de les pàgines
amb més continguts que es coneixen. Jo proposo d'estudiar aquesta proposta. Particularment si es segueix amb la línia editorial abracadabrant actual (per a mi, un mínim sindical) o si s'estima que aquesta es pot aprofundir.

dimarts, 27 d’octubre del 2009

La vida a la frontera


Perque no tot és climatologia o geomorfologia, veieu si us ve de gust aquests documentals sobre la frontera entre Mèxic i els Estats Units. Alguns són en Castellà i d'altres en Anglès.

Danger - H1N1 - Biohazard


Que no us havia dit res però, des de dijous passat, que tinc una febrada de cal deu. Si us escrivia en els moments en que anava més fi (~39°C), aquests moments alternaven amb d'altres on xorrejava fins veure caure les gotes al parabrises (els que porteu ulleres sabeu de que parlo) o me moria literalment de fred (per exemple, al llit, sota l'edredó, dins d'un sac d'estiu, amb pijama, dos parells de mitjons, i un polar al damunt ... i mort de fred). Ahir havia de tornar a la feina i la mateixa historia. Vam anar a l'hospital i va caure el diagnostic: H1N1. Com no estic en contacte amb cap població de risc, no me faran cap tractament diferent del d'una grip convencional (res de tamiflu, doncs). La sola cosa que he de respectar és ficar-me la màscara si surto al carrer. M'han fet la baixa per una setmana. Però puc anar a currar al dia següent de haver passat 24h sense febre. I jo que creia que tenia un super refredat!

Operació "testimonis Sed i mentaris"




Segons ens informa un dels nostres agents secrets a temps parcial (també treballa per un servei secret d'un país del Magreb) Admil alhpon asah, els problemes que té en Pierre per transmetre els seus missatges no són deguts, ni a la seva edat ni a cap tipus d'in competència tecnològica, tot i alguns lapsus esporàdics. La cosa és meu greu, per varis motius. Pel que sembla, en Pierre va passar uns dies a França a casa del seu amic Georges, que també és una eminència en el tema dels testimonis sedimentaris. Després d'un bon sopar i d'algunes cerveses belgues, es van confessar mútuament que mai no havien trobat cap testimoni sedimentari malgrat els anys de recerca, d'estudis i d'expedicions a la quinta forca. Mentre obrien una ampolla de Calvados en Pierre va tenir una idea: canviar l'estudi de la geomorfologia per la geografia urbana. Es van posar d'acord per escriure un llibre que firmarien tots dos i que havia de ser presentat a Barcelona a finals del mes d'octubre. I aquí comencen els problemes...a part de que no ens va convidar a la presentació del llibre ni a la festa posterior a un conegut bar de tapes de la Barceloneta, van sortir els últims de la recepció. En Pierre va parar un taxi pel seu col.lega i va decidir anar a fer una cerveseta abans de retirar-se. Després d'uns minuts caminant com qui balla un vals a les palpentes va veure un rètol que el va impresionar. La porta del local es va obrir i en Pierre hi va entrar al darrera d'uns senyors vestits amb el trajo dels diumenges. Va rastrejar amb la mirada i no va veure res que l'indiqués que allò era un bar. Confós i desorientat, es va topar amb un parell d'homes que duien un munt de revistes a les mans (pel que sembla el títol és més o menys "Ata la ya!") i li van preguntar si buscava alguna cosa i si el podien ajudar. Llavors en Pierre va deixar "jo només busco testimonis i com que he vist a la porta el rètol..." Els paios de les revistes li van dir que allà tothom era testimoni i el van convidar a veure un vídeo que posaven per la congregació. Amb un got d'aigua a les mans, va veure unes imatges que el van espelusnar. Després, s'ho va fer anar bé per demanar una còpia per Internet, però el van enxampar mentre preparava el missatge i és per això que encara no havíem vist el contingut de "Testimonis sedimentaris". Finalment, gràcies a Alà (segons afirma en Admil) els nostre agent va poder alliberar en Pierre, i ara es recupera per la propera aventura.

dilluns, 26 d’octubre del 2009

diumenge, 25 d’octubre del 2009

Milennium


Si,ja sé que a aquestes alçades estareu fins la fava de sentir parlar de la trilogia d´Stieg Larsson.Jo no sé si ja l´heu llegit (cosa que recomano),però a veure si aquest passatge del tercer volum us motiva:(referint-se a la Lisbeth Salander) "Quan bevia cervesa,no tenia en compte la marca:es prenia el que li servia.En canvi,quan demanava whisky triava sempre Tullamore Dew".Que us vagi de gust.

Molt bones persones humanes...


Com que en Pierre no s'aclara massa en com fer anar el bloc li passo unes quantes imatges dels tripulants de la nau, i una en especial perque entengui perquè és tan famòs i estimat entre nosaltres...si és que ens ho poses molt fàcil!!! fins i tot madam pierre es confessa abstèmia quan et veu en segons quines situacions...per cert, si voleu venir a Irlanda, com esteu d'anglès?

dissabte, 24 d’octubre del 2009

Get educated. Algú la va veure al CAP ?

Jo en sé d'uns quants que, amb la mateixa profa, no haurien confós mai Bangkok i Vancouver. O si.

dimarts, 20 d’octubre del 2009

where is Fluvià?




Com que seguiem sense notícies de l'amic Fluvià, el Geògraf Solitari va enviar un agent secret, que disfressat de transportista de Viladecans, ha aconseguit algunes imatges del xicot. Com podeu veure descansa sovint, però sembla que el seu cansansi es degut a les seves classes maratonianes a l'institut i sobretot perque ha de corre darreres les alumnes per que no se li escapin de classe. Potser després d'una bona migdiada ens dirà si les nostres informacions són correctes...

diumenge, 18 d’octubre del 2009

Astano Ascón, Solución


Bé, ja sabem que en Pierre ha tornat a la "feina", tot i que ell volia quedar-se a Xile, però la por ha veure la seva magnífica col.lecció de gots de cervesa a les escombreries (aquesta és l'única amenaça que li ha funcionat a la seva parenta) el va fer reaccionar. Una de les primeres activitats en les s'ha vist involucrat el nostre amic ha estat la cel.lebració dels 25 anys de lluïta al sector naval de les "Ries baixes" (que son a saber: Muros, Pontevedra, Arousa y Vigo). A l'acte hi va acompanyar a una de les representants del moviment a l'Autònoma i d'altres ciutadans conscienciats...Com sempre a les fotos mostren ampolles d'aigua, però tots sabem el que passa quan les càmeres s'en van...

Fa un any que tenim bloc !!!

Malgrat que sempre us esteu fotent amb mi perquè mai no me'n recordo dels vostres fotuts aniversaris, vosaltres no sou millors. Vull dir que se us ha escapat l'aniversari del Geògraf Solitari, tios. Una aventura que vam començar el 13.10.2008 amb un post d'en Sinfu que portava per nom ... tabernas, of course. I aquesta era una de les fotos que'ns va transmetre per aquell llavors. Una foto entranyable car és lo més a prop que mai haurà estat i estarà del treball al camp. En fi, que obro amb aquest post els comentaris al que us hagi pogut representar personalment aquest bloc (si algú osa dir que la seva vida ha canviat, el capem, promés). El balanç. Les noves idees o proposicions, etc. Que hi contribuïu més o menys, o res, dona igual. Seguirem sent els vells companys que sempre hem estat i això no ho canviarà res. Una abraçadota molt forta a tots i MOLTES FELICITATS, MORRALLA !!!

ella també és profe ...



Dit d'una altra manera: "Qué cestos se pueden hacen con estos mimbres?"

dissabte, 17 d’octubre del 2009

Quien sabe donde ?

Un gang colombià ens va transmetre ahir aquesta imatge del Doc, que presenta un estat de salut inquietant. Com podeu comprovar, Doc mostra l'edició d'ahir de "El eco de Barranquilla". Segons les informacions filtrades per la policia local al Padre Mundina, en Doc va ser segrestat al hotel Lily, mentre li comentava unes pràctiques a una coneguda becaria. El van pujar a una guagua local, li van fer aquesta foto i ara es troba segrestat en un lloc indeterminat de la selva amazònica amb una coneguda artista local. Aquest mati hem estat contactats per un tio del gang, que es fa dir Coromines. La cel.lula de crisi d'el geògraf no ha entès gran cosa del que'ns ha dit, menys quan ens ha demanat el rescat. Li hem demanat si accepten la visa d'en Toni F. i ens han contestat que volen el rescat en metàl.lic. (era d'esperar, tothom sap que mai té saldo!). Després d'intenses negociacions entre els membres de la cèl.lula de crisi hem contactat en Coromines per dir-li que teníem un problema, car ningú tenia suelto i hem d'arribar a final de mes. En Roy Batty ha proposat de donar 1'000 lires que encara corren per casa seva a canvi de l'alliberament, el que la cèl.lula de crisi ha considerat no solament raonable, sinó d'una extrema generositat. En Coromines ha dit que ho havia de consultar amb el comité de "Bad Teachers" que dirigeix el gang. Estem esperant noticies. Com és evident, us tindrem degudament informats de l'évolució d'aquest trist esdeveniment. Entretant, no dubteu en participar a la campanya "Safe Pierre".

Rumor desmentit ...

El geògraf solitari desmenteix formalment el rumor segons el qual un conegut professor del departament de geografia es transformaria durant el dia en una coneguda professora de renom en el mediàtic mon de la geografia del gènere. Efectivament, després d'una recerca intensiva, i marcant una nova era en el periodisme d'investigació, el geograf solitari ha descobert que no hi ha res que porti a pensar a una possible analogia amb el film de "Con faldas y a lo loco" de Billy Wilder. O Superman (ara me fico extensions de cabell, faldilles i ulleres i soc ella, ara me les trec i soc ell). Finalment, res a veure tampoc amb "Vaya par de gemelas" amb Lina Morgan. La realitat és més banal. Ell i ella van al mateix perruquer de Gràcia. Com el tio sols sap fer un tall de cabell, els preus son molt mòdics. I tots sabem que ,al departament de geografia, hi ha molta gent desconfiada per saber si la bombeta de la nevera s'apaga quan es tanca la porta. En fi, el geògraf solitari, una vegada més, satisfet de la seva tasca de "desfacedor de entuertos", desmenteix formalment els rumors insidiosos que havien estat difosos pel padre Mundina. I demana formalment a Interpol el seu internament de per vida a Guantanamo: per capullo, pilota i mentider. I cas que les tècniques de la CIA no siguin adequades per obtenir el seu penediment, el geògraf solitari proposarà l'utilització de tècniques de tortura molt més sofisticades, com ara la lectura completa i comentada -pel Mandibules!- del llibre de David Harvey: Teorias, Leyes y Modelos en Geografia.

divendres, 16 d’octubre del 2009

Incredibile ... ma vero

Michael Jackson està viu !!!

Estàvem convençuts que darrera la mort sospitosa d'en Michael Jackson s'amagaven interessos inconfessables. El geògraf solitari, sempre compromès amb una bona birra i, accessòriament, també amb la veritat, s'ha llençat un cop més a una arriscada aventura de periodisme d'investigació que ha culminat amb la descoberta d'un dels escàndols més sonats del segle ... en fi, després del de les notes d'en Sakaldieff a la troncal del curs 1984-1985. Si, companys. Michael Jackson està viu, l'hem localitzat a Bellaterra i treballa (bé, tots sabem que això és un eufemisme ...) al departament de geografia de l'UAB, fent-se passar per una tal Laura Zumin Tartari (aka Txumin, pel nom del conegut independentista basc, eh!). A causa d'una filtració criminal al bar Los Tarantos, en Toni F. que, com tots sabeu és "Capo di tutti i capi", ha passat a l'acció i ha demanat a Bambi un 45% dels guanys en biografies, discos reeditats, etc. a canvi de la seva protecció. I en un acte d'una crueltat inimaginable, l'ha amenaçat amb fer-li llegir tots els volums dels "Documents d'Anàlisi Geogràfica" sinó accedeix a les seves exigències. El geògraf solitari, raonablement preocupat per la pèrdua de l'exclussiva al programa de l'Ana Rosa Quintana, ha contactat ràpidament el gang rival de les "Deganes Perverses". Ara mateix, tot sembla aturat. Esperem que no es tracti sinó d'una calma que precedeixi una tempesta semblant a la de "The Saint Valentine's Day Massacre" (Chicago, 1931). Seguirem informant.

Tra tra tra





La que s'està liant a Suïssa...desde que en Roy i família van començar a regalar paquetets de sal als seus veïns, el consum i el que és més preocupant, l'abús de sal, s'han extès a una velocitat vertiginosa per tots els cantons Helvètics.Les importacions han crecut desorbitadament, i comencen a aparèixer marques de sal per a tots els gustos. A part de l'increment de problemes cardio-vasculars, la moda de lligar la sal i el sexe està fent furor entre molts dels ciutadans, i sembla que fins i tot els formatges més salats es venen com mai...no sé si en Roy canta el tra tra tra però igual ja la sentit a l'escala de casa seva.

dijous, 15 d’octubre del 2009

Sapore di sale ...

Res, que ja sé que'm direu que estic obsessionat amb aquesta historia. Però que resulta que estava a un bar, explicant al conserge l'historia de la sal, quan un tio amb pinta de Rompetechos i que es diu Gino va i me diu que ell coneixia a en Israël Hands. I no tant sols això, sinó que el va trobar tant maco, moreno, amb els shorts i la samarreta imperio, que li va dedicar una cançó. Si és que, aquest Hands, té una gràcia amb la gent ...




Geografia del gènere ...

Els països de l'Europa Central contenen perles rares en alguns dels topònims utilitzats per anomenar els seus pobles. Dos exemples germànics: el d'un poble alemany (Wank) i el d'un altre poble austríac (Fucking. Proposo una assignatura de "Geografia i Toponímia dels pobles de l'Europa Central" dirigida per la Ma. Dolors Garcia amb pràctiques de "Geografia del Gènere i l'utilització del llenguatge dels bars de carretera en la nomenclatura oficial". Que us sembla l'idea?
















N.A. Si teniu dubtes sobre el que volen dir aquests noms mireu el wiki o demaneu-li a en Sinfu. Però a mi no me toqueu la pera. Gràcies.

Generations ...

Que no sé jo si us recordeu del meu pare. Va estar amb nosaltres pels seus 75 anys, el cap de setmana del 20.09.09. Aquí teniu doncs en Simó en una foto amb en Isaac. I com l'artista soc jo ... doncs tres generacions juntes en un dia força simpàtic que va donar amb els nostres ossos als Rochers de Naye

dimecres, 14 d’octubre del 2009

Thank you, Hands ....

Estimats amics. Lluïsa ha tingut una idea excel·lent perquè compartim amb veïns i amics aquest bé de 10 de "Sal del Delta" que'm va oferir graciosament en Israël Hands amb motiu del meu aniversari. Aquest signe de solidaritat passa, però, per agafar una cullera i anar ficant la sal en saquets que desprès es repartiran amb una gran satisfacció entre els afortunats.















No dubteu en contactar-nos si necessiteu uns quants saquets.

dijous, 1 d’octubre del 2009

el Salinero



Del nostre corresponsal itinerant Amiliu Ponsal Sosito.
Estava jo fent un estudi sobre la concentració del sal als Glaciars de Chile, un d'aquests estudis que encarreguen al Darp de la cheneralitat i que en principi havia de fer un doctor en geografia física que tots coneixem, però que estava massa ocupat per poder-se dedicar a aquestes martingailes (es veu que no li fa falta la pasta) quan vaig entrevistar a un salinero que em va assegurar que coneixia en Hands i que havia deixat la seva carrera musical per a dedicar-se al negoci de la sal. No parava de xiular allò de "cuando calienta el sol..." i vaig decidir investigar a fons que hi havia darrera d'aquella història. Pel que sembla en Hands és reconegut al món mundial i ja li han fet poemes i fins i tot un grup de fulanes (no sé si prenen colacao) també li han dedicat una cançó. Ara el col.lega dissimula i diu que mai ha begut cerveses amb l'ex-cantant i que només beu birra sense alcohol. Quines penques!!!