catalans Universals 2009

Sense paraules...Bon any!.

Calendaris

Apa! ja podeu triar el calendari que volgueu, tot i que jo sé el que triareu..Bon any, Salut, amor i alegria, i una birra (com a mínim) cada dia!

el més terrorífic dels films de horror

De la part d'un col.lega del patata que es fa dir Txondo

sanitat comparativa

Jo no crec que les clíniques privades americanes funcionin així. Clar que tampoc crec que les russes funcionin així. Més que res perquè la sanitat de les illes britàniques no pot funcionar tampoc així, oi, Sinfu?. I és que ser metge és una professió en la que no solament pots deixar-te la pell. Clar que, de vegades, la gent no ho entén així. En fi, que salut i bones festes, companys.

biogeografia dels alps

LE DAHU

Catàstrofe

Companys,no tinc paraules.No puc deixar de pensar en com deu estar l´estat d´ànim d´en Sinfu després de veure les notícies d´avui.Si us plau,necessitem informació de primera ma.Urgent.

Caganers Universals

Ja ho veieu, S'acosta el nadal a tota merda, amb aquests desitjos tan macos, amb les mateixes nadales a tot arreu (feu vosaltres mateixos una llista...) els dinars, les indigestions, les discussions amb els cunyats a la sobretaula, els regals......però sempre ens quedarà el caganer (i no cal fer el pessebre!).

Es una lata, el trabajar .....

Doncs si, companys. Que resulta que un company del curro (l'Arnaud) s'ha dedicat a publicar via email unes fotos que ha anat prenent durant aquest any als companys del despatx. No penseu res de dolent enllà on no hauríeu de veure res d'altre que tios cablejant màquines. Espero que us ho passeu super bé veient les meves imatges.

Life on Mars?

No sé si heu vist la pel.lícula "THE LIFE AQUATIC with Steve Zissou". A mi em va agradar, però sobre tot la banda sonora amb cançons de Seu Jorge versionant en Bowie.

The Valley Road

Jo no sé vosaltres, canalla. Però jo flipo cada cop que escolto aquest tema del gran Bruce Hornsby.

Vaja temps companys 3

És habitual que el company helvètic ens expliqui que neva quan surt a fumar-se un cigarret.Él que no és tant normal és la previsió meteorològica que ens han col.locat aquí baix al Montsià per a avui.Certament no s´han equivocat massa doncs la serra és una mica enfarinada (i els Ports ja no us explico).A més a més el temporal de mar no ens ha deixat anar a treballar doncs la barra del Trabucador és totalment inundada.I pensar que Dissabte encara podiem anar en màniga curta...Vaja temps!!!

Una cerveseria que té sis mil anys ...

Amics meus ....

Amici miei (1975) de Mario Monicelli. Un film magnific, dues escenes inoblidables. « Cos'è il genio? È fantasia, intuizione, colpo d'occhio e velocità di esecuzione! »



Si la primera és bona, aquesta ....

quan estàs lluny, no et deixa indiferent ...

Clar que, si baixes, et trobes amb tot deu histèric. amb la bogeria consumista pròpia del país i una bulímia compulsiva. A més, en el nostre cas, el dels catalans universals, tot això s'agrava perquè, no importa on hagis menjat, que't faran menjar altre cop ... i deu sap que els menjars de les festes a casa nostra son pesats de mil collons. Doncs això, que si baixes tampoc et quedes indiferent, clar. Sobre tot quan vas de bòlid d'un lloc a altre per quedar bé amb la penya i tot deu acaba emprenyat. Els que no has pogut anar a veure i els que consideren que per estar tant poc temps amb ells tampoc calia venir. Nschts! les festes ...

Catalans Universals: Pau Casals

L'any 1971 en Pau Casals va aprofitar la seva presència a l'ONU per fer un al.legat de catalanitat encara avui en dia difícil de superar....i no com la Caballé que va cantar (ara no recordo si a l'ONU o a la Casa Blanca) allò que sona "De Aspaññha vengooo".

Catalans Universals: Corrandes d'exili

Pels Catalans Universals i pels Catalans Resistents, Salut i Força!!

Aclariment

Docns això,que no se m´ha endut el vent,però per poc.Des de Dilluns que li fot amb ganes,de tal manera que l´antena de connexió a internet va sortir volant(penseu que això és una illa i hem de funcionar així).Després de tornar-la a col.locar,la connexió era intermitent i cada dos per tres es perdia el senyal.Així que,ara per fi,puc passar-me per aquí des del curro,clar,per què a casa tinc la connexió ocupada pels pollastres.Us deixo una mostra de la previsió per a avui,tot i que trobo que no han canviat el mapa des del Dilluns.Una abraçada companys.

Thierry Gillette

A la premsa europea apareix amb una pilota a la mà...i a la francesa amb la mà a la butxaca! quanta hipocresia...Jo el perdono.

on paren aquests dos?

Ep, Sinfu, que no té res a veure amb el vídeo, que quedi clar. Però saps tu alguna cosa d'en Doc i d'en Hands? El darrer que sé d'ells és que l'un se'n va anar amb unes italianes al Pirineu (segur que no ha anat a veure a Don Manuel altre cop) i que l'altre li deia a una noia del patata que esperava que el vent no se l'emportés.



Aviam que't semblen aquestes altres [1], [2],[3], [4] i [5]

no et quedaràs indiferent ...

Un parell de vídeos que no us deixaran indiferents. No sabria dir si un m'agrada més que l'altre, els trobo tots dos magnífics. Feu-me cinc cèntims del que us han semblat, ok?

el país és petit, però la nació és gran !

Us proposo d'escoltar aquest fitxer mp3 d'en Basté, al programa El Davantal de RAC1, emès el divendres 30.10.09. Recomanat especialment pels catalans universals, els dies de dubtes i de fluixera. Una abraçadota, companys.

Johnny fais moi mal (Boris Vian)

la mota negra

Pel que sembla La Mota Negra s'està posant de moda. L'estan rebent polítics i d'altres pirates menys coneguts. I fins i tot hi ha qui es creu el rei de la mota...

Devastation

Companys, si no teníem prou amb la devastació que va causar la ma del davanter francès, un dia més tard una riuada espeluznant ha devastat Cork City i d'altres zones d'Irlanda i del Regne Unit.

Cony de pluja!

coneixeu aquesta pàgina?

D'acord, d'acord ... què vol el poble,  hein? Passem a una altra cosa i digueu-me si coneixeu aquest pàgina. Si no és el cas, deixeu-vos caure i feu-me 5 cts.

un bon tema de reflexió ....

Geografia espanyola

Una petita mostra de la cultura política i geogràfica del personal del melic de la pell de brau...

passats turbis llevantins

De fet, ja fa dies que el Geògraf Solitari tenia la mosca al nas. La recerca de l'actual identitat d'un dels llicenciats de la promoció del 1986 s'acabat. Finalment, i després de lligar informacions diverses i d'anàlisis exhaustius, podem assegurar que el personatge va emigrar l'any passat i va canviar d'aspecte, no sabem si per por a represàlies o perquè li va el rotllo...Pel que sembla, la publicació d'un llibre a Blavència sobre l'origen del Regne, va provocar que el nostre conegut sortís per cames, ara farà un any, i s'integrés (barrejat entre els seus) a una comunitat de la perifèria de París. Llavors es va decidir pel canvi de look i va trobar feina com a canguro. Des d'aquí li diem que no calia que hagués marxat, perque la cosa no és tan greu, i d'altres com ell s'han quedat i viuen la mar de tranquils!

el passat turbi d´en Hands

El passat d´en Hands airejat per la xarxa {1}, {2}.I un parell d´extres {3} i {4}.

Qüestions d´idioma

El Geògraf Solitari molt anar a Helvetia, molt parlar d´anar a Cork ... però encara és hora de que es digni a passar per les terres de l´Ebre. Per si mai se li acudeix fer una visita, no estaria de més que practiqués una mica l´idioma. En un post,en Sinfu ens preguntava com estàvem d´Anglès i com que no sé com esteu vatros de la parla de per aquí baix us aconsello fer un exercici d´allò que s´en diu listening.

En Roy torna a la feina

Finalment en Roy ha tornat a la feina. Pel que sembla, uns gotets de Tullamore i uns panellets l'han ajudat a recuperar-se...El director ha comprovat les seves credencials i l'ha deixat entrar a l'oficina un cop s'ha assegurat que no era perillós. Els companys de la feina li han preparat una festa sorpresa però han agafat en Roy en mal moment. Passat el mal trago, i quan han confirmat que el director havia fotut el camp a casa seva (sembla que tenia fred i no es trobava massa fi) han trucat en Pierre Nodoyuna, que casualment estava estudiant els testimonis sedimentaris de la zona. Com que tampoc tenia massa feina (tot sigui dit) ha anat amb l'helicòpter i les càmeres a l'oficina d'en Roy i han gravat part de la festa.

sort que vas tenir bona memòria ....

Vull dir que sort que vas recordar-te d'on havies ficat els anells el dia del casament, Hands.

panellets

Bon dia, companys. I aquells que tingueu la sort, no deixeu de menjar-vos uns quants a la salut dels exiliats.

Jo, és una de les coses que més enyoro de l'exili. Mira que estan bons (els de veritat, eh? ... els del Continente, en fi). Els meus preferits son els de pinyons. I els vostres?

Todos a la cárcel?

I mira tu, mentre llegia la premsa avui m'ha passat pel cap aquella pel.lícula d'en Berlanga que tant em va fer riure (o això recordo). I si teniu gana jugueu una estona al joc del xoriço.

mata l'escola la creativitat?

Fa temps que Lluïsa va enviar-me un enllaç a una conferència molt interessant del genial Ken Robinson [1] [2]: Does Schools Kill Creativity? (TED (Technology, Entertainment, Design) Conferences, Monterrey, California, 2006). Al llarg de la conferencia, Robinson ens explica d'una manera magistral quins son els desafius de l'escola actual i quin el compromís que s'espera d'ella entre intel.ligència i creativitat. Hi ha una part força divertida cap a la meitat del vídeo on Robinson fa al·lusió als professors universitaris, però no us diré més i us ho deixo descobrir.  En fi, espero que aquest post doni força de què parlar, el tema s'ho mereix.

catalans universals - geografia de muntanya

Si busqueu a Google catalans universals, veureu que havíem baixat en el rànquing a la tercera pàgina de les imatges i deu sap on al web. Naturalment, això és completament inadmissible. Es per aquest motiu que hem de tornar a activar aquests mots de recerca a google (per exemple amb aquest post). I ja, pel mateix preu, el de geografia de muntanya o geògrafs sense fronteres.

geògrafs sense fronteres - geografos sin fronteras

Pierre el Lampista (malnom amb el que també es coneix en Doc NoDoyUna des de que se'l veu traficar amb tubs plens de fang a la tele) demanava per l'interès de crear una organització de geògrafs sense fronteres. Però google ens diu que aquesta organització ha estat creada el 24.09.2007 per dos estudiants de l'UCM, i disposa d'una de les pàgines

amb més continguts que es coneixen. Jo proposo d'estudiar aquesta proposta. Particularment si es segueix amb la línia editorial abracadabrant actual (per a mi, un mínim sindical) o si s'estima que aquesta es pot aprofundir.

La vida a la frontera

Perque no tot és climatologia o geomorfologia, veieu si us ve de gust aquests documentals sobre la frontera entre Mèxic i els Estats Units. Alguns són en Castellà i d'altres en Anglès.

Danger - H1N1 - Biohazard

Que no us havia dit res però, des de dijous passat, que tinc una febrada de cal deu. Si us escrivia en els moments en que anava més fi (~39°C), aquests moments alternaven amb d'altres on xorrejava fins veure caure les gotes al parabrises (els que porteu ulleres sabeu de que parlo) o me moria literalment de fred (per exemple, al llit, sota l'edredó, dins d'un sac d'estiu, amb pijama, dos parells de mitjons, i un polar al damunt ... i mort de fred). Ahir havia de tornar a la feina i la mateixa historia. Vam anar a l'hospital i va caure el diagnostic: H1N1. Com no estic en contacte amb cap població de risc, no me faran cap tractament diferent del d'una grip convencional (res de tamiflu, doncs). La sola cosa que he de respectar és ficar-me la màscara si surto al carrer. M'han fet la baixa per una setmana. Però puc anar a currar al dia següent de haver passat 24h sense febre. I jo que creia que tenia un super refredat!

Operació "testimonis Sed i mentaris"

Segons ens informa un dels nostres agents secrets a temps parcial (també treballa per un servei secret d'un país del Magreb) Admil alhpon asah, els problemes que té en Pierre per transmetre els seus missatges no són deguts, ni a la seva edat ni a cap tipus d'in competència tecnològica, tot i alguns lapsus esporàdics. La cosa és meu greu, per varis motius. Pel que sembla, en Pierre va passar uns dies a França a casa del seu amic Georges, que també és una eminència en el tema dels testimonis sedimentaris. Després d'un bon sopar i d'algunes cerveses belgues, es van confessar mútuament que mai no havien trobat cap testimoni sedimentari malgrat els anys de recerca, d'estudis i d'expedicions a la quinta forca. Mentre obrien una ampolla de Calvados en Pierre va tenir una idea: canviar l'estudi de la geomorfologia per la geografia urbana. Es van posar d'acord per escriure un llibre que firmarien tots dos i que havia de ser presentat a Barcelona a finals del mes d'octubre. I aquí comencen els problemes...a part de que no ens va convidar a la presentació del llibre ni a la festa posterior a un conegut bar de tapes de la Barceloneta, van sortir els últims de la recepció. En Pierre va parar un taxi pel seu col.lega i va decidir anar a fer una cerveseta abans de retirar-se. Després d'uns minuts caminant com qui balla un vals a les palpentes va veure un rètol que el va impresionar. La porta del local es va obrir i en Pierre hi va entrar al darrera d'uns senyors vestits amb el trajo dels diumenges. Va rastrejar amb la mirada i no va veure res que l'indiqués que allò era un bar. Confós i desorientat, es va topar amb un parell d'homes que duien un munt de revistes a les mans (pel que sembla el títol és més o menys "Ata la ya!") i li van preguntar si buscava alguna cosa i si el podien ajudar. Llavors en Pierre va deixar "jo només busco testimonis i com que he vist a la porta el rètol..." Els paios de les revistes li van dir que allà tothom era testimoni i el van convidar a veure un vídeo que posaven per la congregació. Amb un got d'aigua a les mans, va veure unes imatges que el van espelusnar. Després, s'ho va fer anar bé per demanar una còpia per Internet, però el van enxampar mentre preparava el missatge i és per això que encara no havíem vist el contingut de "Testimonis sedimentaris". Finalment, gràcies a Alà (segons afirma en Admil) els nostre agent va poder alliberar en Pierre, i ara es recupera per la propera aventura.

UNA DE TESTIMONIS SEDIMENTARIS (segon intent)

Perquè veieu que no tot el que us explico són excuses de mal pagador...
http://www.tv3.cat/videos/1581389/Historia-del-clima-als-llacs-pirinencs
(i espero que l'amo del blog pugui esborrar l'aportació anterior, que no va enlloc...)

UNA DE TESTIMONIS SEDIMENTARIS

Perquè veieu que no tot el que us explico són excuses...

Milennium

Si,ja sé que a aquestes alçades estareu fins la fava de sentir parlar de la trilogia d´Stieg Larsson.Jo no sé si ja l´heu llegit (cosa que recomano),però a veure si aquest passatge del tercer volum us motiva:(referint-se a la Lisbeth Salander) "Quan bevia cervesa,no tenia en compte la marca:es prenia el que li servia.En canvi,quan demanava whisky triava sempre Tullamore Dew".Que us vagi de gust.

Molt bones persones humanes...

Com que en Pierre no s'aclara massa en com fer anar el bloc li passo unes quantes imatges dels tripulants de la nau, i una en especial perque entengui perquè és tan famòs i estimat entre nosaltres...si és que ens ho poses molt fàcil!!! fins i tot madam pierre es confessa abstèmia quan et veu en segons quines situacions...per cert, si voleu venir a Irlanda, com esteu d'anglès?

Get educated. Algú la va veure al CAP ?

Jo en sé d'uns quants que, amb la mateixa profa, no haurien confós mai Bangkok i Vancouver. O si.

where is Fluvià?

Com que seguiem sense notícies de l'amic Fluvià, el Geògraf Solitari va enviar un agent secret, que disfressat de transportista de Viladecans, ha aconseguit algunes imatges del xicot. Com podeu veure descansa sovint, però sembla que el seu cansansi es degut a les seves classes maratonianes a l'institut i sobretot perque ha de corre darreres les alumnes per que no se li escapin de classe. Potser després d'una bona migdiada ens dirà si les nostres informacions són correctes...

Astano Ascón, Solución

Bé, ja sabem que en Pierre ha tornat a la "feina", tot i que ell volia quedar-se a Xile, però la por ha veure la seva magnífica col.lecció de gots de cervesa a les escombreries (aquesta és l'única amenaça que li ha funcionat a la seva parenta) el va fer reaccionar. Una de les primeres activitats en les s'ha vist involucrat el nostre amic ha estat la cel.lebració dels 25 anys de lluïta al sector naval de les "Ries baixes" (que son a saber: Muros, Pontevedra, Arousa y Vigo). A l'acte hi va acompanyar a una de les representants del moviment a l'Autònoma i d'altres ciutadans conscienciats...Com sempre a les fotos mostren ampolles d'aigua, però tots sabem el que passa quan les càmeres s'en van...

Fa un any que tenim bloc !!!

Malgrat que sempre us esteu fotent amb mi perquè mai no me'n recordo dels vostres fotuts aniversaris, vosaltres no sou millors. Vull dir que se us ha escapat l'aniversari del Geògraf Solitari, tios. Una aventura que vam començar el 13.10.2008 amb un post d'en Sinfu que portava per nom ... tabernas, of course. I aquesta era una de les fotos que'ns va transmetre per aquell llavors. Una foto entranyable car és lo més a prop que mai haurà estat i estarà del treball al camp. En fi, que obro amb aquest post els comentaris al que us hagi pogut representar personalment aquest bloc (si algú osa dir que la seva vida ha canviat, el capem, promés). El balanç. Les noves idees o proposicions, etc. Que hi contribuïu més o menys, o res, dona igual. Seguirem sent els vells companys que sempre hem estat i això no ho canviarà res. Una abraçadota molt forta a tots i MOLTES FELICITATS, MORRALLA !!!

ella també és profe ...

Dit d'una altra manera: "Qué cestos se pueden hacen con estos mimbres?"

Quien sabe donde ?

Un gang colombià ens va transmetre ahir aquesta imatge del Doc, que presenta un estat de salut inquietant. Com podeu comprovar, Doc mostra l'edició d'ahir de "El eco de Barranquilla". Segons les informacions filtrades per la policia local al Padre Mundina, en Doc va ser segrestat al hotel Lily, mentre li comentava unes pràctiques a una coneguda becaria. El van pujar a una guagua local, li van fer aquesta foto i ara es troba segrestat en un lloc indeterminat de la selva amazònica amb una coneguda artista local. Aquest mati hem estat contactats per un tio del gang, que es fa dir Coromines. La cel.lula de crisi d'el geògraf no ha entès gran cosa del que'ns ha dit, menys quan ens ha demanat el rescat. Li hem demanat si accepten la visa d'en Toni F. i ens han contestat que volen el rescat en metàl.lic. (era d'esperar, tothom sap que mai té saldo!). Després d'intenses negociacions entre els membres de la cèl.lula de crisi hem contactat en Coromines per dir-li que teníem un problema, car ningú tenia suelto i hem d'arribar a final de mes. En Roy Batty ha proposat de donar 1'000 lires que encara corren per casa seva a canvi de l'alliberament, el que la cèl.lula de crisi ha considerat no solament raonable, sinó d'una extrema generositat. En Coromines ha dit que ho havia de consultar amb el comité de "Bad Teachers" que dirigeix el gang. Estem esperant noticies. Com és evident, us tindrem degudament informats de l'évolució d'aquest trist esdeveniment. Entretant, no dubteu en participar a la campanya "Safe Pierre".

Rumor desmentit ...

El geògraf solitari desmenteix formalment el rumor segons el qual un conegut professor del departament de geografia es transformaria durant el dia en una coneguda professora de renom en el mediàtic mon de la geografia del gènere. Efectivament, després d'una recerca intensiva, i marcant una nova era en el periodisme d'investigació, el geograf solitari ha descobert que no hi ha res que porti a pensar a una possible analogia amb el film de "Con faldas y a lo loco" de Billy Wilder. O Superman (ara me fico extensions de cabell, faldilles i ulleres i soc ella, ara me les trec i soc ell). Finalment, res a veure tampoc amb "Vaya par de gemelas" amb Lina Morgan. La realitat és més banal. Ell i ella van al mateix perruquer de Gràcia. Com el tio sols sap fer un tall de cabell, els preus son molt mòdics. I tots sabem que ,al departament de geografia, hi ha molta gent desconfiada per saber si la bombeta de la nevera s'apaga quan es tanca la porta. En fi, el geògraf solitari, una vegada més, satisfet de la seva tasca de "desfacedor de entuertos", desmenteix formalment els rumors insidiosos que havien estat difosos pel padre Mundina. I demana formalment a Interpol el seu internament de per vida a Guantanamo: per capullo, pilota i mentider. I cas que les tècniques de la CIA no siguin adequades per obtenir el seu penediment, el geògraf solitari proposarà l'utilització de tècniques de tortura molt més sofisticades, com ara la lectura completa i comentada -pel Mandibules!- del llibre de David Harvey: Teorias, Leyes y Modelos en Geografia.

Incredibile ... ma vero

Michael Jackson està viu !!!

Estàvem convençuts que darrera la mort sospitosa d'en Michael Jackson s'amagaven interessos inconfessables. El geògraf solitari, sempre compromès amb una bona birra i, accessòriament, també amb la veritat, s'ha llençat un cop més a una arriscada aventura de periodisme d'investigació que ha culminat amb la descoberta d'un dels escàndols més sonats del segle ... en fi, després del de les notes d'en Sakaldieff a la troncal del curs 1984-1985. Si, companys. Michael Jackson està viu, l'hem localitzat a Bellaterra i treballa (bé, tots sabem que això és un eufemisme ...) al departament de geografia de l'UAB, fent-se passar per una tal Laura Zumin Tartari (aka Txumin, pel nom del conegut independentista basc, eh!). A causa d'una filtració criminal al bar Los Tarantos, en Toni F. que, com tots sabeu és "Capo di tutti i capi", ha passat a l'acció i ha demanat a Bambi un 45% dels guanys en biografies, discos reeditats, etc. a canvi de la seva protecció. I en un acte d'una crueltat inimaginable, l'ha amenaçat amb fer-li llegir tots els volums dels "Documents d'Anàlisi Geogràfica" sinó accedeix a les seves exigències. El geògraf solitari, raonablement preocupat per la pèrdua de l'exclussiva al programa de l'Ana Rosa Quintana, ha contactat ràpidament el gang rival de les "Deganes Perverses". Ara mateix, tot sembla aturat. Esperem que no es tracti sinó d'una calma que precedeixi una tempesta semblant a la de "The Saint Valentine's Day Massacre" (Chicago, 1931). Seguirem informant.

Tra tra tra

La que s'està liant a Suïssa...desde que en Roy i família van començar a regalar paquetets de sal als seus veïns, el consum i el que és més preocupant, l'abús de sal, s'han extès a una velocitat vertiginosa per tots els cantons Helvètics.Les importacions han crecut desorbitadament, i comencen a aparèixer marques de sal per a tots els gustos. A part de l'increment de problemes cardio-vasculars, la moda de lligar la sal i el sexe està fent furor entre molts dels ciutadans, i sembla que fins i tot els formatges més salats es venen com mai...no sé si en Roy canta el tra tra tra però igual ja la sentit a l'escala de casa seva.